. Мобильный сайт Вавада: заходите прямо сейчас, играйте и срывайте ежедневный джекпот, сумма которого может достигать нескольких сотен тысяч долларов.
В Vavada 5000+ игр от 40+ провайдеров. С RTP до 99% можно выиграть до 12000$ в турнире. Кэшаут до 24 часов, иногда быстрее. .
Вам точно понравится игра лаки джет — каждая ставка может обернуться большим выигрышем. Здесь важно успеть забрать ставку, прежде чем произойдет краш. Попробуйте!
Diumenge 25 octubre 2020
9:59h
– Jardins de La Sedeta
25è Aniversari
Mishima + Arnau Sabaté Dj
El passat, com deia Shakespeare, i ara reblen els Pixies, és un pròleg. Mishima n’és un bon exemple. Ha hagut de ser al cim de la seva carrera, en plena gira del seu darrer àlbum Ara i res (2017), unànimement assumit com un gran disc de maduresa, que la banda barcelonina se n’adoni que compleix vint anys (fou a finals de 1999 que van gravar la seva primera maqueta).
Per celebrar-ho, David Carabén (veu i guitarra), Marc Lloret (teclats), Dani Vega (guitarra), Xavi Caparrós (baix) i Alfons Serra (bateria), han decidit retre un doble homenatge al repertori que els ha portat fins aquí. En primer lloc, amb la publicació d’ Ara i aquí (TRIS, 2019), testimoni dels dos concerts de Nadal que van oferir a la sala Apolo de Barcelona els dies 20 i 22 de desembre; ni més ni menys que el primer directe de la seva trajectòria, un fidel retrat de l’energia, el vigor i l’emoció de les seves actuacions en viu, un cúmul de sensacions a mig camí entre la comunió i la catarsi.
Col·leccionista compulsiu i selector ocasional. L’Arnau porta molts anys comprant discos per passió. Les seves seleccions musicals inclouen mescles heterogènies, eclèctiques i coherents que tant poden incloure Funk, Jazz i Pop groovy. Com a context, podeu situar l’Arnau dins l’equip de contractació del Primavera Sound i consultor per marques dins l’àmbit musical (Discogs, Guerssen, etc.)
Rigoberta Bandini és el projecte musical de l’actriu i escriptora Paula Ribó. Després de molts anys de trajectòria musical amb la banda The Mamzelles, al 2020 ha publicat, de moment, quatre singles que viatgen entre l’electrònica i el pop costumbrista.
Duo de pop electrònic format a Barcelona per Carlos Ballesteros i Genís Segarra en 1996, amb la idea de crear un grup conceptual en el qual qualsevol estil musical pot servir per a compartir les seves idees. Des dels seus inicis fins ara han fet synth-pop, belades cerimonials, mambo electrònic, música progressiva, dansi-music com en els 90, pop sofisticat i fals rock’n’roll. Part fundacional del col·lectiu Austrohongarès, des de 1997 organitzant festes i publicant discos (Les Biscuits Salés, Astrud, Espanto, Chico i Chica, Lidia Damunt, entre altres). A la primavera de 2019 publiquen el seu sisè àlbum, titulat «JOTERÍAS BABAUES». Així va definir algú el que ells fan, despectivament, després d’un concert seu a Ciutat de Mèxic. Ells van decidir reapropiar-se de l’insult i guardar-lo per a donar títol a aquest disc, que suposa un nou gir en el seu estil, amb unes cançons més melòdiques, estranyament antigues i romàntiques.
Brigitte Laverne és un projecte de Synthpop que va néixer sota el sol de Barcelona. Amb només quatre cançons en l’estrena del seu primer EP, Laverne va poder colar-se entre les joves artistes més prometedores de 2016, un component que li va permetre ser l’única participant espanyola en la Red Bull Music Academy. Amb el seu segon EP “Wasted”(2018), Brigitte Laverne es va consolidar com una artista reconeguda en l’escena del Synth-Pop, després de tocar a les sales mes grans d’Espanya i festivals importants com Sonar (Barcelona & Reykjavik) o Primavera Club.
Per talent, carisma i presencia, David Carabén és una de les figures claus de l’escena musical del país. Guitarra, veu i principal compositor de Mishima, l’artista barceloní ha escrit un grapat de cançons que, contextualitzades i comentades per ell mateix al llibre La forma d’un sentit (Empúries, 2015), han rebut el caire literari que indubtablement mereixen.
Com a excepció, David ens regala un repàs en format íntim per cançons que habitualment no formen part del seu repertori de directe, poemes de Joan Vinyoli musicats per l’ocasió i adaptacions al català d’alguns dels seus referents Una extraordinària oportunitat per (re) descobrir a qui millor li ha cantat, des del pop, a l’amor, la bellesa i la nit.
Ketekalles es un grupo de mujeres fuertes nacido en 2016. Sin expectativas ni una gran actividad en redes sociales, comenzaron a componer canciones que las identificaran y posteriormente a realizar conciertos en espacios sociales, solo con eso conseguían llenar y mantener su público en directo.
Nacida en Barcelona en el año 1993, Elane se interesó por la música urbana desde pequeña. Influenciada por el Hip Hop de los 90 y 00, empezó a componer sus primeros temas a los 17 años y a se subió por primera vez a un escenario en el año 2018.
En sus letras Elane refleja una clara temática social, revolucionaria y feminista. Después de varios singles como “Féminas”, “Histérica” o “Ma Mare Mía”, actualmente trabaja en un primer EP que se titulará “Sondeesas” y que saldrá a la luz durante el 2020.
Lluís Cabot presenta el seu segon EP en solitari “Fernanda” (Bankrobber, 2020), cinc peces curtes i aparentment senzilles enregistrades per Jordi Matas.
El músic mallorquí és el cantant, guitarra i principal compositor de Da Souza, que el 2020 van publicar el seu quart i aclamat LP, “Salsa agredolça”. “Fernanda” és el segon EP que publica en solitari després de “Periple estacionari” (Bubota, 2018).
En directe, l’acompanya el guitarrista Joan Vallbona. En format duo de guitarres i veus, el seu repertori combina cançons dels 2 EP de Lluís Cabot amb versions acústiques de Da Souza.
Són un grup de rap de Barcelona format per quatre MCs (Malet, Oli, l’Esquerda i Cicuta), Juliana com DJ i Tole (guitarrista del grup KeTeKalles) a la producció. El seu rap combina lletres en català i en castellà amb missatges que buscan l’apoderament de les dones i altres identitats dissidents per a transformar aquesta societat, amb una visió crítica del sistema capitalista.
Lletres crues però sempre dibuixen esperança. Després de més de quatre anys de projecte i després de publicar la selva primera referència “Más que rap”, acabem de treure el seu primer disc: “Katarsis”. Consta de 12 temes amb ritmes variats com a boom-bap fins a ritmes de afro-trap i dancehall. Han estat gravats, barrejats i masteritzats per Dive Dibosso.
Mesurar el talent és absurd, impossible, fins i tot ridícul; però ningú dubtaria que el talent existeix. Només cal fer un passeig per la trajectòria musical de Joan Colomo per tenir-ne una prova irrefutable. Un talent que desborda per totes bandes, que dibuixa melodies impossibles amb una mà mentre, amb l’altra, juga a sorprendre’ns amb detalls de producció inesperats. Un talent capaç d’interpretar tots els papers de l’auca, i, si li sobren deu minuts, inventar-se’n de nous. I quan després d’escoltar-ne tots els discos pensem que sí, que ja ho tenim, que ja hem entès el què i el com del torrent creatiu del de Sant Celoni, treu un disc nou i ens torna a agafar per sorpresa, assenyalant passadissos i portes que ni ens havíem imaginat que existien.
Anaïs Vila no enten les noves cançons sense mirar-se ben endins. I aquest endins és canvi, com allò que l’envolta.
Un so renovat, un nou univers estilistic, dosis de critica social i petits detalls que el fan personal. Un canvi amb l’essencia de Vila, amb lletres cuidades i sisnceres i de veritats a través d’una veu continguda i alhora plena de matisos
Després del primer disc en solitari “Cançons d’amor i dimonis”, Magalí Sare comença una nova etapa en què aposta per l’experimentació i la creació d’una unió entre la música clàssica i la moderna, mons que sempre han estat presents durant la seva trajectòria. D’aquí neix l’àlbum A boy and a girl publicat el gener del 2020.
Marta Roma, violoncel.lista i cantant versàtil, ha actuat per tot el món Filipines, Méxic, Colombia, Cuba, Brasil, Japó, etc, construint el seu propi camí artístic traspassant fronteres estilístiques i culturals amb el seu instrument. Ha actuat amb artistes com A.R Rahman, Alejandro Sanz, Susana Baca, Rosana, Gary Burton, Dream Theater, Jarabe de Palo, Maria Rodés, Guillem Roma entre altres
El OpenMic de Las Pibas es un espacio de visibilización de la música de mujeres, lesbianas, trans, travestís y no binaries. Un Micrófono abierto donde 5 artistas comparten su musica en un escenario seguro y libre de discriminación.
Desde 2018 artistas de todo el mundo comparten el escenario de Las pibas, combinando en un mismo encuentro géneros musicales diversos
Raquel y Ane se conocieron creando. 2 mentes veloces, inquietas y apasionadas que comparten mucho más que afición por la música. El grupo comenzó casi paralelamente a sus clases de batería. Y un objetivo de por medio: Al menos, hacer un concierto al mes.
Quan les interpretacions sobre la societat s’entremesclen amb situacions i moments de vida personals, la reflexió a través de la composició musical crida a la porta. Sound of Agathe és un remei per sentir i entendre. La harmonia melòdica de la paraula juntament amb el flux rítmic de la guitarra permet acceptar el procés de vegades incomode de navegar per aquelles aigües tèrboles, estancades en el nostre interior, per finalment orientar el timó cap a un destí apaivagat, de comprensió, una direcció nitida i plena d’esperances
La música de Daniel Lumbreras és difícil de classificar, té tints de música africana, cèltica, brasilera o fins dels cants sufís o de la música raï. Però la base no deixa de ser un pop folk de tall occidental, ric en matisos i molt líric. Amb la gran particularitat afegida que canta improvisant fonemes. Prenent-se la veu com un instrument més i centrant tota l’expressivitat en la musicalitat del so. Aquí radica la universalitat de la seva proposta i la vocació per traspassar fronteres. No canta en cap idioma, però tothom pot entendre-ho.
Des de l’inici de la pandèmia vivim una vida marcada per la distància, la separació i l’aïllament. El cicle Bandes que es Dissolen, proposat per Gandula, s’adapta a les restriccions actuals i proposa una reflexió sobre aquests sentiments compartits: els grups que hi actuen no podran fer-ho mai tots junts, el petit escenari de l’Heliogàbal només podrà acollir a un o dos membres de la banda en cada moment. Els grups hauran de repensar i adaptar la seva proposta, tal i com a tots i totes ens toca fer-ho cada dia.
Compta amb una llarga trajectòria tant aquí com a fora del país. Com a guitarrista ha col·laborat i col·labora amb artistes tan variats com Refree, Za!, Seward, Maria Coma, Pau Vallvé, Kiko Veneno, Enric Montefusco, Maria Rodés o Marina Rossell. Des del seu primer disc de cançons “Tonada del genoma humà” (2011) ha trobat la seva vessant més personal en les cançons, que segueix explorant en diferents formats i col·laboradors. Han seguit els discos “Les dones macabres”(2013) , “Vol.71” (2016) i l’últim “Yo siempre sueño que sí” (2020), estrenat al MMVV, el Festival Grec i L’Auditori de Barcelona.
En aquesta ocasió vindrà acompanyat de la pianista Lucia Fumero. Un format inèdit amb que l’autor repassarà tota la seva discografía.
El Caballo Ganador és un col·lectiu musical dedicat a la improvisació conduïda. No hi ha res composat prèviament, només un llenguatge de gestos a partir del qual l’Orkesta crea a temps real, sovint amb la participació activa del públic. En aquesta ocasió, el nucli dur estarà format per Sara Fontan, Estel Boada, Mau Esperit!, Alfons Serra (Mishima) i aquells a qui anomenen
ZA! Improvisació, humor i megaflow.
Des de l’inici de la pandèmia vivim una vida marcada per la distància, la separació i l’aïllament. El cicle Bandes que es Dissolen, proposat per Gandula, s’adapta a les restriccions actuals i proposa una reflexió sobre aquests sentiments compartits: els grups que hi actuen no podran
fer-ho mai tots junts, el petit escenari de l’Heliogàbal només podrà acollir a un o dos membres de la banda en cada moment. Els grups hauran de repensar i adaptar la seva proposta, tal i com a tots i totes ens toca fer-ho cada dia.
L’Aida G. compositora i cantant, presenta les seves cançons en format banda sota el nom de GUINEU. Després de captivar el públic amb el seu últim single “Putu Any”, aquesta primavera dóna lloc al seu primer LP “Forats Negres” (Forats Negres). Indie Pop en català amb melodies “Cuqui” i tendència “trash” (#cuquitrash).
Carlota flâneur ha viscut sempre en un hàbitat musical. Als cinc anys va demanar un violí i el va tocar durant deu, fins que va descobrir que en realitat el que li agradava era cantar, així que va aprendre a tocar la guitarra. El seu EP debut, Brains (Hidden Track Records, 2020), ens aproxima al seu univers. Un indret càlid, on els sentiments i els pensaments es manifesten sense filtres, amb senzillesa i amb amor i on no cal aparentar sinó que és suficient amb ser, amb existir.
Parlar de Flashy Ice Cream és fer-ho sobre un dels grups de referència de la nova escena urbana catalana. La seva proposta barreja estils com el trap, el dancehall i el rap. Influenciats clarament per grups com ASAP Rocky, PNL o Sfera Ebbasta es desmarquen de la resta de formacions d’urbana per unes lletres amb missatge, compromeses i 100% en català. Actualment presenten el seu segon disc Don Gelato (Delirics, 2020) un treball composat i gravat en ple confinament i que ha marcat un abans i un després per a la trajectòria de la banda de Sabadell. Un dels millors àlbums d’urbana fets a Catalunya i en català.
JOINA és una artista empordanesa formada en piano clàssic a l’ESMUC però la seva música s’ha expandit molt més enllà dels compositors de la tradició acadèmica. Ella neix de l’escolta. De la valentia d’alçar una veu que té coses per dir. Amb un nou llenguatge, sincer, directe, les paraules li parlen i l’ajuden a entendre i seguir projectant. Una personalitat única en la nostra escena musical que vam descobrir amb el seu àlbum de debut, Companyes (Autoeditat, 2018) i que ens ha acabat de conquerir amb el molt recent Òrbita 9.18 (Microscopi, 2121). Si el primer era un disc amb clara vocació reivindicativa modelat en les formes del hip hop més contemporani; aquest segon és mira interior i existèncialista que resssona a R&B i neosoul.
Kovitch és un cantant i lletrista de rap del Vallès Occidental que aquest 2021 acaba de publicar el seu nou EP ‘Flâneur’ i ja té programats concerts per rodar-lo. El seu estil recull l’herència del hip hop més melòdic i de l’R&B, bevent de l’escena nord-americana, nacional i francesa. Les seves lletres, en català i castellà principalment, són reivindicatives, amb valors i vivències personals. Últimament s’ha interessat per la música d’arrels africanes i jamaicanes com l’afrobeat o el dancehall.
Tàlveg és un trio col•laboratiu que persegueix la llum que hi ha darrere d’atmosferes fosques i paisatges desolats tot combinant una paleta de colors supersaturats amb passatges lírics.
Instal•lada en una cerca constant de noves textures, la seva música es desplega en forma d’oratori; la formació permuta els seus membres per construir el seu flux narratiu a partir de les possibilitats combinatòries que aquesta ofereix.
La pandèmia ens ha abocat a un consum cultural passiu i unidireccional. Amb la voluntat de revertir aquesta tendència dins les restriccions actuals, els ZA! proposen fer un concurs musical on tots els assistents seran els participants. En aquest concurs es combinaran temes de tota la seva discografia amb proves que públic i músics hauran de superar de forma col·lectiva.
Els acompanyaran les Tarta Relena, duet a capella que en dos anys de trajectòria ha revolucionat l’univers folk, i l’actor Jordi Vilches com a presentador del concurs. A JUGAAAAAR!!!
Gambardella és el trio de jazz-rock format per Jaime Pantaleón, Victor Jiménez i Oscar Altaba. Energia, psicodèlia i tropicalisme s’uneixen en un directe sempre trepidant que en aquesta ocasió especial se centrarà en l’experimentació, els sintetizadors i les textures sonores.
Núria Garcia és violinista, compositora i músic electrònic. Des de ben petita ha iniciat un camí musical marcat per la sensibilitat. Presenta una proposta innovadora on la música creix a través de les noves tecnologies i fusiona les quatre cordes del violí en un projecte de músicaelectrònica.
Ella Ella son Marina Serra i Jaime Espinosa (cognoms materns), dúo de tecnopop afincat a Barcelona part del segell Magic Room Records.
Defineixen el seu so com “synthpop despreocupat”, en les seves cançons troben tejits elèctrics, paissatges ple de sintetizadors, baixos contundets i veus a l’unisol, tot en un imaginari ple de imatges quotidianes.
Al 2018 van gravar el seu primer EP gràcies a Edita la Servidumbre “giratorio feliz” i al 2019 altre EP (ja en Magic Room Records) de nom “Con derecho a postre”.
Durant el 2021 la banda publicarà diferents cançons que han gravat en aquest temps de pandemia que possiblement estaran en el seu anhelat primer album.
vàlius, el duet que ha estat a tot arreu, presenta The Faemino y Cansado meets Pet Shop Boys show, un espectacle inèdit i únic en què NO tocaran la bateria. Ni ells saben encara què hi passarà i per això en tenen moltes ganes. De ben segur que hi haurà crits i hits sense caixa i plats.
Cine Nuria, el duo format per Fernando Herrero i Leo Rey, són fidels militants d’un dream pop lleuger, atractiu i refinat, que s’inspira en el cel i en la imatge bucòlica de la mar mediterrània i que s’expressa mitjançant senzilles guitarres i melodies que resplendeixen. Año Luz, el seu nou EP, és una nova mostra de talent, en la qual ens parlen de la lluentor i la cruesa de les relacions humanes a través dels seus ritmes pop.
Hola Lis és Elisa Bernal, i “Primavera Dosmilveinte” (Edita La Servidumbre) el seu debut, creat en el confinament més estricte entre març i maig del 2020. Tancada al seu pis al barri de Poble Sec de Barcelona, l’Elisa va composar i gravar (veu i guitarra) els 10 temes que conformen el disc. A vegades en català, a vegades en castellà, anglès i francès, Hola Lis navega sobre la falta de llibertat i la recerca per recuperar-la a través de viatges a moments passats i a la imaginació. Tancats a casa a quatre països diferentes, altres artistes hi van col.laborar posant els seus cors, que acompanyen les composicions d’Hola Lis. James Milne (Lawrence Arabia), Alberto Montero o Clara Vinyals (Renaldo & Clara) són alguns d’ells. Eloy Bernal, company a Hibernales (El Genio Equivocado), va produir el disc, també en confinament des del barri de Sants.
En tots els camins hi ha un punt d’inflexió, un moment en el qual tot es veu de forma clara i concisa, on no hi ha lloc a dubtes. És just en aquest precís instant, en el qual neix TWIN. Darrere de TWIN, trobem a Ana López, que després de diversos discos amb Her Little Donkey, debuta en solitari amb un EP on l’electrònica i els contrastos són els grans protagonistes.
L’Ep, de títol homònim, està format per quatre cançons. Quatre petites dosis d’un nou imaginari que TWIN comença a desplegar, sense normes i sense lligams. Les cançons es mouen entre la delicadesa i allò salvatge, la suavitat i la intensitat, entre el clarobscur i els colors, entre l’ombra i la llum. I és, entre tanta disparitat, on TWIN se sent més còmode.
Joan Miquel Oliver presenta «Elektra» la tercera entrega de la trilogia que, juntament amb el pintor Albert Pinya, va encetar el 2015 amb el treball «Pegasus» i va seguir el 2017 amb l’àlbum «Atlantis».
Neus Borrell i Bru Ferri presenten Llibretes i Orogènesis, el seu segon àlbum. Hi canten a Maria Mercè Marçal, Oriol Sauleda, Doroty Armenia, Pepe Sales i a Blanca Llum Vidal.
Publiquen el setembre de 2019 l’EP Llibretes de Pepe Sales (Coopula, 2019) a on musiquen sis textos de llibretes manuscrites de Pepe Sales.
Troben en les llibretes i diaris un contingut d’una intimitat preciosa, i frase per frase, amb dues veus i un piano, es va fent col·lectiva en cantar que tres estels cauen a l’aigua, que t’he negat mare, que un jo de mi, que lonca vita, que dansa i dansa.
En diciembre de 2018, Navarri decide hacer su primer, y a priori único, concierto, en Hi Jauh USB? apremiado por el inminente cierre de la asociación del Poble Nou. Una de aquellas maravillosas tardes al fondo del callejón, acordó con Eloy Bernal que, si alguna vez se ponía delante de una audiencia a tocar algo, tenía que ser allí. Así comienza
Navarri.
Sònia Montoya va començar a compondre cançons pròpies per curiositat, després com exercicis durant els seus estudis de música i finalment va muntar el grup Masoniería per a donar forma al seu projecte final de carrera.
La seva intenció és posar música, quan li vingui de gust, a les seves vivències o a històries i personatges que li fascinen.
Polseguera, el duet format per Tomeu Mulet (membre, entre d’altres, de Beach Beach) i Biel Riera (actualment a Jorra i Gomorra i Reïna), presentaran el seu primer LP, VIDA GRISA (Bubota Discos, 2019), a l’Heliogàbal.
Pop fosc que mescla clàssics de l’onada sinistra britànica dels 80, l’escena etèria de principis dels 90, obsessionats amb mirar-se les sabates, i un toc dels grups de renou sorgits a Los Angeles a principis dels 2000; tot adobat amb lletres que beuen d’escriptors maleïts com Blai Bonet o Andreu Vidal.
Les cançons de Polseguera se sumen a la nova onada de pop illenc amb un cop de timó estilístic únic. Èpica casolana i gòtic mediterrani.
La Ludwig Band és un grup de música en català nascut a Espolla (Alt Empordà) a finals del 2017. L’abril del 2018 van publicar la seva primera maqueta: La Ludwig Band: el segon millor grup d’espolla, que va ser gravada i autoproduïda a El Cuartelillo Records, un modest estudi de gravació ubicat en una antiga caserna de la guàrdia civil i actual domicili
d’un dels membres.
Sona folk, pop, rock… i s’escolten heptasíl·labs que parlen de la vida i rimen assonants. Temes potser quotidians, potser no tant, amb girs inesperats i secrets que es descobreixen amb l’esolta pausada de les cançons.
La Sentina ha estat sempre el vehicle creatiu de l’Albert Girons en el qual van pujant i baixant passatgers que l’ajuden a matisar, enriquir i fins i tot frenar els seus impulsos creatius. Ara, amb l’ajuda de l’Ildefonso Alonso, publiquen nou disc: “Brutalismes”, on capgiren el directe de dalt a baix, sempre a través d’un pop-rock amb aires metafísics. A l’Heliogàbal faran la preestrena d’aquest directe, només per a fans.
El projecte Fortuna, presentat per Clara Poch i Marçal Calvet, parla d’un viatge a la fragilitat de cadascú a través del canvi personal i col·lectiu que estem vivint en aquest temps. Es tracta d’un concert performatiu, canviant, pluridisciplinari, on la música es fusiona amb el gest, el moviment, la llum…com pura expressió del que vivim dintre de nosaltres amb un llenguatge que ho inclou tot i et dóna l’empenta per continuar seguint endavant.
Fundat a mitjan 2013 pel poeta i compositor Llorenç Romera Pericàs, SALVATGE COR no s’atura de créixer. *bruixes..* (DiscMedi, 2019), el seu darrer àlbum, ha rebut guardons com el Premi Ciutat de Palma Bonet de Sant Pere de Música i els premis Enderrock a millor disc revelació dels Països Catalans i a millor disc balear segons la crítica especialitzada. La seva proposta, tan mediterrània com progressivament més iconoclasta, es transforma en cada nou treball i s’apropa al moll d’un os -com diria Blai Bonet- rarenc, que mira cap al futur sense oblidar les seves arrels.
‘Galgo Lento’ és l’alter ego del compositor i productor català Martí Galan Velasco (Terrassa, 1996). Amb sons onírics que cavalquen entre el lo-fi i el pop metafísic, tots ells creats a la seva habitació, el Martí expressa les seves “inquietuds mil·lenials”, fent referències a l’amor, un futur incert, un passat perdut i un present que gairebé no existeix plasmats a la perfecció al seu disc debut “Dies i dies”.
La aventura de Espaldamaceta empezó en 2006 con José Juan González presentando un repertorio exclusivamente de canciones tristes y lentas, grabadas y llevadas al directo con el único acompañamiento de una guitarra.
Después de editar Madera y poca luz (Bankrobber, 2008), disco que incluye su reconocida canción ‘Ahora que la mierda ya me llega hasta los ojos’ que en el año 2014 Paco León incluyó en la escena final de la película “Carmina y Amén” estrenado el 29 de Abril y nominada a los premios Goya (ganó también dos premios en el festival de Málaga ese mismo año), el artista siguió sin dar tregua con otros 6 álbumes.
La última entrega Millor que Mai (Hidden Track Records, 2019), es un disco donde Espaldamaceta exploró nuevas texturas e instrumentos. Ahora vuelve a presentar un repaso a su trayectoria en este formato solitario y intenso de principio a fin.
Berta Sala presenta el seu primer treball “Hertogstraat” (Segell Microscopi 2020) en format duo amb unes cançons de jazz, pop i folk, que parlen de reconnectar amb el que és quotidià, natural, senzill i valorar-ho.
Intraterrestres el bon músic Gerard Avellaneda AVE: l’intraterrestre de cap-mans-braços-peus toca el baix, molts pedals i fa veus, i la poeta Núria Martínez-Vernis: també intraterrestre de cap-mans-braços-peus fa poemes al moment, fa veus, balla, i performa.
AUREHL, un duo format per Itziar Lember i JirOz, presenten cançons de fosca melancolía amb tints del dream pop més electrònic. Entre el 2018 i el 2019 van publicar dos EP’s i aquest 2021 van presentar el seu nou single “Holly Blue”. La selva música es gronxa entre textures sonores envolvents que et transporten cap a universos onírics.”
El dúo formado por Mel y Cris nos presentan su ópera prima cargada de matices, luces, sombras y un aura de misterio que se transmite vía auditiva y que acompaña durante toda la grabación como un viaje orgánico y atmosférico. Bases electrónicas, guitarras detallistas y voces que van desde lo sutil a lo extremo crean las atmósferas y ambientes que envuelven “Salvaje”. Este disco es en esencia el regreso a lo primitivo, una aproximación pura a la belleza y el dolor, el contacto material con la vida, la confrontación con la naturaleza, lo animal y lo sexual.
Edu Ruinas, líder de la extinta banda Las Ruinas y ahora al frente de Robot Emilio, hace también música casera y dibuja con Paint. En su bandcamp va colgando misteriosamente canciones, ep´s o discos, y la última publicación, “Pisto”, ha salido en formato cassette con el sello Edita la Servidumbre.
Elle León entén, sense pretendre-ho, el que és la bellesa. Al seu imaginari apareixen formes i colors que només es poden veure quan la seva veu brolla. De múltiples qualitats artístiques, la cantautora irlandesa escull la música com mitjà per captar les sensacions que la van encoratjar a agafar una guitarra i composar les seves melodies, i d’aqui generar sons que acompanyen les seves viues lletres. Al 2020 ens va presentar el seu EP ‘Heart to Hearts’ i ara, amb format trio amb Narr Eph i el Guillem Torà torna al Heliogàbal per compartir les seves noves cançons que formaran part del primer Long Play de la seva carrera.
Irene Meneguzzi és una còmica de standup argentina resident a Barcelona. Des dels seus inicis l’any 2019 ha passat pels principals xous de standup locals i al programa “20 Vint” de RTVE. Amb un estil sec que flirteja amb el sarcasme, li treu punta a les seves tragèdies quotidianes
Parlar de Manel Vidal és parlar del podcast La Sotana i del xou de standup El Soterrani. Per si fos poc, també és guionista de La Competència. Tres de les quatre potes més fortes de l’humor en català. Ara ja podrà dir que ha participat a totes.
Oscar wolf & His Moon Serenaders es una nova constel.lació barcelonina. Tres músics d’arreu del mon, mantenen el swing dels anys 30 viu. Durant molts anys han escoltat les antigues gravacions de bandes de swing, i es per això que la majoria de cançons que toquen, no són els típics estàndars, (alguns d’ells ni tan sols els han arribat a versionar abans), i això genera la sensació que toquen un tema original. La selecció de temes es exclusiva, cançons de les festes casolanes de l’època (“house rent party”) i d’altres cançons que tot i ser bones, no van arribar a fer-se gaire famoses. El blues esta totalment present ja que ells coneixen les arrels. La introducció d’arranjaments personalitzats a la majoria de cançons ho fa encara més especial, afegint personalitat i donant identitat a la banda.
Marta Bosch fa monòlegs compromesos amb una causa solidària: demostrar que malgrat no saber caminar (ni parlar) com una senyoreta, és la pubilla dels vostres cors.
Marc Sarrats és un humorista àcid assidu a El Soterrani i al Comedy Gold. També ha anat al FAQS i va fer riure les iaies del FAQS. Un miracle. Sense cap dubte estem parlant d’un dels còmics més en forma del panorama català.
Isaac Ulam farà un repàs de la seva trajectòria musical seleccionant cançons dels discos publicats sota el segell Bankrobber: En els prats més llunyans (2009), Murtra (2012), Temple d’aigua i llum (2013) i Ratpenat (2016); i altres cançons inèdites. En format reduït i proper, acompanyat pel multi-instrumentista Joan Vissi.
Alexandrae és el duet vocal format pels artistes multidisciplinars Elena Tarrats i Marc Vilajuana. Dues veus excepcionals que ens porten a llocs insospitats a través del cant. Sons vocals antics, melismes i harmònics portats a un terreny contemporani amb l’ajut del teclat, el loop, la percussió i la microfonia.
Gaudeamus Omnes és el primer disc del duet Alexandræ format per Elena Tarrats i Marc Vilajuana. El projecte barreja sons antics amb sons moderns minimalistes i principalment és un disc vocal.
Planteja un retorn a les arrels amb pulsió progressista. El disc està format per cinc cançons de composició pròpia, dues d’elles de llarga durada. Cada cançó parla de temes que consideren d’emergència per ser tractats: crisi climàtica, crisi migratòria, noves relacions i replantejament de la monogàmia, gestió de la mort i construcció de xarxes de cures.
Albert Floyd fa Stand Up des que es va adonar que les idees que li rondaven pel cap, i que no s’atrevia mai a explicar, podien fer gràcia. Un còmic amb un humor que passa de l’absurd al negre, amb tocs irònics i un estil propi. Organitza a Barcelona espectacles de comèdia alternativa com Comedy Gold, Roast Battle Barcelona i Bumping Mics.
Quique Macías és un còmic de stand up de Valladolid, professor de comèdia i guionista. Va sortir de la cantera de còmics de Paramount Comedy, on va ser escollit un dels 10 millors còmics del canal, i és un dels còmics de referència a nivell estatal, amb més de 15 anys d’experiència als millors escenaris.
Després de sonar ben alt amb bandes com Fuckin’ Bollocks i Dulce Pájara de Juventud, Bruno Banani va injectar d’aires stoner i psycho rock el seu projecte en solitari. Ara, Banani deixa anar pes per alliberar el seu costat més ingràvid, pop i mordaç.
El músic català s’ha fumat la quarantena amb un puraco i te la regurgita en forma d’aquesta melopea melòdica que entra fina com la primera birra després del gym confinat.
Els entrants del seu nou àlbum, que volarà lliure aquesta tardor, són les cançons d’aquest single. Dues fogonades directes que afloren de les ansietats pandèmiques, reboten per les quatre parets de casa seva i acaben de perpetrar-se en els estudis Cal Pau Recordings, amb Borja Pérez (Please Wait, Ultimate Frisbee) com a insà aliat.
David Arnau és un còmic de standup provinent del guió, on ha escrit per Andreu Buenafuente, Berto Romero o Txabi Franquesa. Actualment escriu a l’Està Passant de TV3, mentre s’obre camí a l’standup, actuant al Comedy Gold o al Cruïlla.
Xavi Daura és un dels còmics amb més trajectòria de l’escena catalana. La meitat de Venga Monjas, ha fet centenars de sketchs, entrevistes i ha aparegut a programes com Museo Coconut o Ilustres Ignorantes. Recentment va gravar standup a Comedy Central.
A Miguel le ocurren cosas. Se le ocurren cosas. Coge su guitarra y nos las explica. Algunas son verdad y otras no. Con muchas nos sentimos identificados. Otras nos recuerdan a esas películas que nos hacen llorar a escondidas de nuestros amigos.
En su tercer disco “losquecaen”, deja atrás el formato solista y busca nuevos sonidos junto a Los Perros con Paracaídas, la banda que le acompaña tanto en estudio como en directo.
Hi ha certs discos que a l’escoltar-los et brinden a la ment imatges i paraules de manera quasi instantània. Si haguéssim d’escollir la paraula que més ens evoca The Line seria intimitat. I la imatge no podria ser una altra que una habitació on caben per igual la llum i la foscor, i on es deixen entreveure Valentina & The Electric Post.
The Line és el segon treball de Valentina & The Electric Post, el dúo de Trip – Pop integrat per Valentina Risi i per Ildefons Alonso. Un disc amb el qual s’obren en canal i ens deixen mirar i escoltar fins al més profund. Un disc meditatiu i progressiu, que avança implacable seguint una línia, cançó a cançó. Un disc amb el qual han explorat terrenys molt més electrònics, però on tornem a trobar la veu de Valentina descaradament sincera, com predicadora. I una instrumentació minimalista, que gairebé arriba a desaparèixer, però que per moments ens envolta amb un mantell de textures.
Però tornem a la intimitat. The Line és un disc produït, gravat, i mesclat en la intimitat del Konvent (Cal Rosal, Berga), lloc on resideixen Valentina Risi i Ildefons Alonso. Recórrer el disc és com recorre’ls a ells, llegir els seus pensaments i les seves preocupacions. Saber què sobrepassa la línia o el que encara és acceptable. Com un full pass ticket al seu interior. Tota una sort per a totes nosaltres perquè Valentina & The Electric Post, estan en un moment creatiu molt plaent i The Line acaba resultant quasi un regal, un privilegi.
Alumnes de La Llama School, la millor escola de comèdia online (i l’única), proven els seus textos d’stand up davant de persones reals. De l’online a l’offline! Per primer cop en 3D! Estaran preparats? Segur que sí, perquè són alumnes de La Llama School.
Kike García, aka Kike Cómico, és un dels humoristes més complets que et pots trobar. Creador de El Mundo Today, el diari satíric per excel·lència, i soci fundador de La Llama School, també fa standup sabent que ho pot deixar quan vulgui.
El Tomàs, fundador de La Llama School, ha estat guionista de qualsevol cosa que tingui una mica d’humor. Ara fa uns anys que també fa standup perquè després d’escriure milers de monòlegs per altra gent, fer un podcast d’èxit com La Ruïna i organitzar el Cruïlla Comedy, escriure una mica per ell no és cap problema.
Júlia Coll es una joven de 21 años de Andorra que lleva 4 años viviendo en Barcelona. Julia amor nació en marzo de 2020 cuando Chri Sànchez y Júlia tuvieron que pasar la cuarentena juntos y empezaron a crear nueva música influenciada por el dream pop, synth pop, bedroom pop..Su primera canción verano sin ti salió en verano de 2020 y fue la presentación de este proyecto movido por la necesidad de expresar sentimientos y experiencias vitales.
Más tarde, desde Futuras Licenciadas decidimos editar lo que sería su primer EP no habrá hogar tanto en digital como en físico. Un trabajo de cinco canciones que es la búsqueda de un sitio donde haya silencio y paz.Es una celebración de la vulnerabilidad como la herramienta de transformación más poderosa, un grito a la sinceridad y un abrazo a todas las personas a las que les hayan hecho sentir débiles por ser reales.
Els Flashy Ice Cream presenten el dia 17 de setembre al Mercat de Música Viva de Vic el seu darrer disc. Si vols escoltar en exclusiva i amb proximitat total els seus nous temes, a la sala Heliogàbal tens l’oportunitat de fer-ho un dia abans de la presentació oficial.
El darrer cop que van treure un LP van guanyar el Premi Enderrock al Millor Disc de Músiques Urbanes del 2020. Estan més en forma que mai i arribaran lluny. T’ho perdràs?
(Vaccinium myrtillus) Són plantes silvestres que creixen en forma de mata de poca altura. A Catalunya es troben en boscos d’alta muntanya, més aviat obacs, dels Pirineus, a partir dels 1.300 metres d’altitud. El seu fruit, habitualment anomenat nabiu o mirtil, és un bon comestible, i es pot menjar tant cru com confitat.
A veces ocurren cosas tan mágicas como éstas: la aguja contacta con los surcos y en el acto una campana repica, un tambor percute, una trompeta desfila solemnemente y, de repente, caemos en el vacío, flotando a la deriva en los misterios de Jaco. Aunque Larry Rodríguez, su nombre real, ha sido una pieza activa de la escena Barcelonesa de la última década, este es su álbum debut, elaborado durante tres años. En lo que puede ser un recordatorio inconsciente de su lento deambular hasta la salida del disco, Larry comienza anunciándonos la necesidad de calentar: “Empiezo a sentir un calor que me mantiene aún encendido”. Suena tan convincente que a partir de entonces ya no podemos mirar hacia atrás.
Flavia Marsano, la peruana establerta a Madrid, converteix els mals dies, les tristeses, els somriures i els records del que té de bo aquesta vida en cançons pop que et faran ballar i sentir a flor de pell.
Natita Cruz és madrilenya i escriu cançons d’amor amb guitarra clasica. S’ha criat escoltant a Julio Iglesias i Jeanette la seva inspiració principal, completandose amb artistes més moderns com Clairo, Taylor Swift o La Bien Querida.
Genís Bagés, bateria de Renaldo & Clara, presenta el seu projecte en solitari. Un EP titulat “Infnite Scroll”, produït entre el seu germà, el guitarrista Marcel Bagés i el també guitarrista David Soler.
El músic ens proposa un viatge on el ritme és el protagonista, de la mà de diversos dispositius electrònics (loop, pads de percussió, teclat…) s’aconsegueixen crear ambients sonors molt originals i inesperats que atrapen l’oient des del primer minut.
L’element adictiu de l’interfície “infnite scroll” que permet generar material digital sense límit en els nostres mòbils és la font d’inspiració d’aquest projecte tant personal. Un artefacte suggerent, on bateria i electrònica van de la mà.
Tan llançats com el seu propi nom indica, Morreo són Germán i Joseca. Dos andalusos establerts a Madrid que han convertit el seu amor per les melodies lluminoses, el pop sesentero i la psicodelia setentera en el seu principal senyal d’identitat. El salnitre de la mar, la pell torrada pel sol, la nostàlgia del passat, la lluentor del futur i la luminescència del present es donen la mà en les 11 cançons d’amor i desamor que componen el seu debut, “Fiesta Nacional” (2021), un àlbum dominat per melodies orquestrales, sintes lluminosos i guitarres andalusíes. El disc es publica el 8 d’octubre i tindrem a l’Helio l’oportunitat de disfrutarl-lo en primícia.
El confinament va ser l’espurna que van necessitar Júlia (Papa Talp, Jessica & the Fletchers), Asier, Sònia (Papá Topo, Masoniería, Jessica & the Fletchers) i Alicia (Las Odio) per a donar forma a cançons amb les quals explorar el so girl garage de prom party americana i prometre un rejoveniment immediat en escoltar les seves melodies. Una sort de conjunt sortit d’una altra època, en el qual belades per a ballar agarrat i ritmes frenètics per a desgastar la sola de les sabatilles estan garantits a parts iguals. Per a aquest concert presenten un format acústic, Eterna Intimitat, on el fresc de la mar i elvibrant del cor s’ajunten creant una atmosfera de pop fi i cristal·lí.
Després de debutar amb “White Flowers”(Segell Microscopi, 2018), Gessamí Boada-una de les veus emergents del panorama actual a casa nostra- està girant “On Començo Jo” (Segell Microscopi, 2020), el seu segon treball molt potent .
Amb On Començo Jo, Gessamí Boada s’allunya del jazz amb onze noves cançons més properes a un pop amb sonoritats electròniques i de l’indie però mantenint l’essència de cantautora que la caracteritza. Com a “White Flowers” (2018), ha fet tàndem amb el pianista i productor Kquimi Saigi i junts, han coproduït les cançons durant mesos per trobar una nova estètica musical pròpia experimentant. Amb una veu versàtil, plena de matisos i molt expressiva, ens canta lletres profundes que parlen de canvis, de l’emergència climàtica, de l’empatia i de connectar-se amb un mateix. Per aquest àlbum compta amb les col·laboracions d’Enric Verdaguer, Alessio Arena i Elena Gadel.
El gènere de la música d’autor a Catalunya sempre ha estat prolífic. La Júlia Blum té una veu excepcional, un repertori genial i moltes ganes de guanyar-se un lloc als escenaris. A la sala Heliogàbal podràs veure-la fent un dels primers directes d’una gira de proximitat que la portarà per tota Catalunya per demostrar que és una de les veus amb més futur de l’escena.
Després de sonar ben alt amb bandes com Fuckin’ Bollocks i Dulce Pájara de Juventud, Bruno Banani va injectar d’aires stoner i psycho rock el seu projecte en solitari. Ara, Banani deixa anar pes per alliberar el seu costat més ingràvid, pop i mordaç.
El músic català s’ha fumat la quarantena amb un puraco i te la regurgita en forma d’aquesta melopea melòdica que entra fina com la primera birra després del gym confinat.
Els entrants del seu nou àlbum, que volarà lliure aquesta tardor, són les cançons d’aquest single. Dues fogonades directes que afloren de les ansietats pandèmiques, reboten per les quatre parets de casa seva i acaben de perpetrar-se en els estudis Cal Pau Recordings, amb Borja Pérez (Please Wait, Ultimate Frisbee) com a insà aliat.
Santa Monica és el nou projecte musical solista de li artista i performer anglo-madrileñe Frances Ribes Renshaw. El seu recorregut li ha portat a navegar diferents disciplines i escenaris, tant amb projectes personals com treballant per a artistes internacionals en àmbits molt diversos, però la música ha estat sempre en el centre. Smell va ser la seva última banda de noise pop al costat de músics Ferdi i Aroa ai (Shego), i ara amb Santa Monica tracta d’explorar, madurar i donar forma als seus desitjos sonors més personals. Amb el seu primer EP “for now” , produït i gravat a la seva habitació, es pot apreciar que no té por de moure’s entre gèneres musicals, li agrada jugar entre instruments i formats diferents i que el fil conductor del seu treball és l’honestedat, la cruesa i la seva veu. Entén que el seu món sonor pot ser difícil d’encaixar, però creu que és fàcil de sentir…
“aroa ay” és el projecte en solitari de Aroa, artista queer madrileñe la trajectòria del qual comença en la seva adolescència amb bandes com a Rar o Smell i que actualment contínua en Shego. Sent la bateria el seu instrument principal, s’ha embarcat en aquest projecte en el qual barreja sons del postpunk i de la música electrònica. Les seves referències, per tant, abasten tant la música dels 80s com la música urbana de les últimes dècades. Actualment està treballant en el seu EP debut produït per Raquel (Ela Rea), amb melodies esquinçadores, lletres melancòliques i guitarres i sintetitzadors que ens porten a una època passada amb un so renovat.
Pablo Prisma és un dels noms fonamentals de l’underground madrileny després de formar part de grups ja mítics com Smoking Room, Ensaladilla Russa, Bicicross o Prisma en Llamas. El 2015 va editar la casset “Domesticitat” (Chingaste la Confiança / El Morro d’Alf), amb cançons de pop lo-fi gravades a casa per als seus fills i ja en 2017 es publica el seu disc de debut “Grandes Felinos Fantasmas” (Discos Walden / Snap! Clap! Club). El 2020 surt ‘Pensamiento Gigante’ (Caballito Records), tots dos discos fonamentals, unànimement escollits entre els millors de l’any.
Nou anys després de tocar amb Prisma en Llamas a Heliogàbal, en una festa organitzada per La Fonoteca, Pablo Prisma y Las Piràmides per fi podrà presentar a Barcelona les seves cançons: vindrà amb els seus vells casiotones, caixes de ritmes i teclats per emocionar-nos amb el seu pop estratosfèric i brillant de lletres lisèrgiques i evocadores de mons somiats entre la vigília i l’entreson. Serà un luxe poder celebrar els 10 anys de LaFonoteca Barcelona amb ell.
L’escena bedroom a Espanya té un ambaixador que mira des de dins del seu dormitori sense complexos als seus sentiments i obsessions. Amb temes com a ‘Desgana’, ‘Palante’ o ‘After’, l’asturià-irlandès Stephen Please (que també milita en No Fucks i Axolotes Mexicanos) parla d’angoixa, ressaca, festes, amors impossibles i molts sentiments. Hiperpop de bajona, per a l’any 2021, el més bajonero de la història.
Isatofu (Isabel Carmona) és un personatge d’Internet basat en la inquietud per l’humà, els sentiments en l’era digital, i, sobre tot, per ser bona gent. Començant originalment en Youtube l’any 2016, la idea s’ha desenvolupat en diverses plataformes fins a arribar a la música, on es mostra d’una manera més madura (encara que sempre amb un punt d’humor, com en l’àlbum ‘Disco’, un teatral conglomerat de cançons parodia sobre l’absurditat de ser adolescent). El seu últim EP ‘Atención!!!’, escrit amb el productor Pablo Azañedo, es compon principalment de pop rock. Algunes de les influències de l’artista són Stella Donnelly, Wolf Alice i Robyn.
The Check This Outs pot ser punk rock, folk, synth wave o el que faci falta, depèn del dia. Es tracta d’un projecte musical iniciat al 2010 pel Síctor Valdaña, sol o acompanyat quan ha tingut la oportunitat i sempre seguint la perspectiva del DIY.
Teen Cobra es un dúo de lo-fi punk&roll de Washington, D.C. Agita a partes iguales CBGB y Sun Studio, echa unas gotas de Crypt/Rip Off Records, marínalos en una jugosa salsa infernal y te saldrá su sonido. Su primer EP “Social Piranha” se editó en la primavera de 2020 a través del prestigioso sello Hidden Volume Records.
Fur voice és en David Garcia, cantautor postmodern segons rockdelux, d’origen murcià i barceloní adoptiu. La seva musica va de l’electrònica al pop contemporani. Fa servir sintetitzadors, caixes de ritmes i un circuit de pedals que amplien la seva veu a paisatges d’abstracció poètica.
El cantautor australià establert a Barcelona, Peter Loveday, torna amb nosaltres per presentar cançons del seu vuitè àlbum “The Faraway Near”, el seu últim treball, enregistrat al 2021 entre Barcelona i Melbourne, col·laborant a distància amb en David McClymont —membre fundador de la banda escocesa Orange Juice— com a productor. Les cançons d’aquesta col·lecció, tot i que van ser escrites durant el confinament en el 2020, estan plenes de llum i calidesa, i de l’extraordinària presència dels paisatges, les muntanyes, la mar i la bellesa.
Prolífic i assidu músic del directe, i com sempre ben acompanyat per la seva banda, el folk-pop trio, Sarah Davison (veu, flauta, guitarra i percussió) i Naomi Wedman (veu i violí). Segur que serà una nit especial en la que gaudirem de les seves melodies i paraules.
Tres anys després del seu darrer disc i havent passat per un procés de canvis dins el projecte, LIVIANA presenta “Menos” el seu últim treball en format duo que combina elements analògics amb d’altres electrònics a través de loops, sintes, bateries i efectes de veu mantenint l’essència en les lletres i les melodies dels seus treballs anteriors.
Diego és un cantautor, dibuixant i productor musical xilè. Ha estat definit per la revista de música espanyola Rockdelux com el millor lletrista de Xile en l’actualitat. Com músic interpreta de manera creativa i intrèpida, amb un estil calmat i ingenu, i no lliure d’un humor negre molt agut. El seu últim disc “D’alguna cosa s’ha de morir” li va valer guanyar el màxim premi de la música xilena (Premio Pulsar) en les categories Millor Cantautor i Millor Art de disc en 2020.
La xilena Pau Court exhibeix una inquietant cursa que va des del jazz fins el folklore, des de l’estètica teatral fins la cura interpretatiu. Radicada a Ciutat de Mèxic, el seu últim disc “La Força” (2020) li va valer reconeixement nacional i internacional, considerat com a part dels millors discos xilens de l’any 2020 per Rockdeluxe. Reconeguda en els seus primers anys d’ofici amb projectes com Jazzimodo i Tunacola, Pau Court presenta a “La Força” una etapa de renovats matisos, relats i influències, vestida d’electrònica, rock i folklore.
MTINES, conegut a casa com Marc Tinés (Barcelona, 1992), ha donat just en el clau del que necessitava l’indie català amb la publicació del seu primer EP ‘PQLCNSMS?’. La seva música és un triangle entre James Blake, Ferran Palau i Cupido, un híbrid que encaixa a la perfecció, però que no sona com res anterior. Aquest equilibri entre un pop metafísic en alça i sons electrònics i urbans s’ha vist poc a Catalunya, i per fer-ho, s’ha ajuntat de la millor companyia possible, el productor Emili Bosch del grup d’electrònica b1n0.
Cantades en català, les cançons de MTINES són elegants i sensuals però també emotives: històries senzilles però amb so 2021, una música ideal per trobar-se de nit a l’habitació o per ballar sol davant del mirall. Els seus estudis i passió per la literatura i l’escriptura fan que les lletres estiguin cuidades al detall, alguna cosa molt típic del costumisme català com Manel o Mishima . Perquè sí, MTINES va intentar abans aquest camí, amb el quartet Estramoni. Ara, en solitari, l’ha convertit en una cosa molt més contemporània.
DONALLOP és el duet format per Joana Pol i Pere Bestard. A finals de 2019 uns pocs mesos abans de l’esclat de la pandèmia i en meitat de la gira de presentació de Crisàlide, el seu últim disc, el grup va fondejar una setmana als estudis del seu productor Paco Loco, a El Puerto de Santa Maria (Cadis).
D’aquests dies de gravacions el grup va poder extreure el seu nou EP, Cara a Cara. Aquestes quatre cançons són una continuació del camí que van emprendre en el seu darrer i premonitori treball físic. El minimalisme pop, la sensualitat, la profunditat i l’atmosfera es fan acompanyar de textos carregats de prosa poètica. Enregistrat en format de power trio s’endinsen una mica més en el terreny dels sintetitzadors, els ritmes de l’slowcore i el dreampop més primigeni. El groove de la banda és lent però avança de manera inexorable, amb passes fermes i segures carregades de bellesa.
Un riu que travessa diferents paisatges per acabar a un mar de temàtiques atrevides com són la idea del suïcidi (“Una llum”), la transsexualitat o l’emergència climàtica (“Paris to Helena”), fet amb la delicadesa i l’elegància que caracteritza la seva obra. Un treball curt que els permet mostrar-se novament sense perdre de vista un futur carregat de cançons i quilòmetres per recórrer.
Tots els beneficis aniran destinats a l'organització del proper Gutter Fest
Chicos Raros + Primera Mort + DJs Escuse Mua
Primera Mort. Desde la isla de mallorca llega PRIMERA MORT pop de habitacion, con unos dulces toques de tristeza
Chicos Raros. Ultimo concierto de la banda de mongo punk por excelencia de la peninsula iberica, ya no aguantan ni ellos su infernal ruidito
DJs Escuse Mua. Roberta Vázquez i Cristina Daura, les dues millors il.lustradores de la ciutat condal, ens demostren que també són les millors seleccionadores de música per fer-te moure els ossos.
Tots els beneficis aniran destinats a l'organització del proper Gutter Fest
Domingo Perdón + Sencillos y Elegantes + DJ Ferrari
Sencillos y Elegantes. Des de les “chabolas” més putrefactes de Barcelona arriba aquest trio de Country-Blues-Punk per delectar tots els vostres sentits.
Domingo Perdón. Arriben per estrenar-se aquesta banda d’extrangers radicats a Barcelona amb el seu ritme Pop-Rock-Indie dels 80 o jo qué se. Donara per parlar i no sabem si això és bó o dolent.
DJ Ferrari. ¿T’agrada la velocitat? ¿T’agrada la locura? ¿Vols pensar que la pandèmia ha estat només un malson? ¡DJ FERRARI és la teva solució!
Cosista es un concert/cabaret al qual entre cançó i cançó podreu escoltar l’història de diversos objectes curiosos i experimentareu jocs d’imaginació. Un concert envoltat de música, ambients, sensacions…un petit viatge lúdic… no massa lluny. Tot just on viuen els records i les històries properes.
Aloha Bennets són garage-pop amb tocs surfers i lletres fresques i iròniques. Volen ser el primer dia de vacances, un guateque estiuenc, el moment pinyata de la festa d’aniversari. La crítica musical les ha descrit com “un dolç esput rosa abandonat a la porta del pitjor after de la teva ciutat”; una contradicció de tendresa i desvergonya envoltada amb lo-fi.
Sonic Anaconda és una banda de psych / fuzz / garage basada en Barcelona. Després d’un llarg període d’incubació, acaben de llançar la seva EP debut ‘Follow’
En la primavera de 2017, Clara -(Shortfin) Mako Shark- i Paloma -Glitterhouse, Robot Emilio- es coneixen en la festa d’una amiga en comú a base de converses transcendentals sobre el seu amor per la música emo dels 90s. Enamorament sobtat a primera vista, no triguen a començar a quedar per a parlar de música i passar l’estona tocant fins que un dia, inevitablement, comencen a compondre les seves primeres cançons.
Una cosa porta a l’altra i, no gaire després, Walking Lands -pseudònim que Clara ja usava per a penjar els seus temes en solitari en bandcamp- es queda com a nom per a fer oficial un projecte comú. A mitjan 2018, Ernest -Salina, Wann- apareix en escena i s’uneix a l’equip afegint amb els seus bateries l’ingredient que faltava en els temes. Des del primer moment els tres s’adapten tan bé entre ells, que acaben convertint aquests primers esbossos en el resultat audible de la bonica connexió que existeix entre els tres.
Amb una clara influència de bandes com The Van Pelt o American Football, la seva música també beu d’altres estils molt diferents entre si com el indie rock o el post-harcore. Dels 90, això sí.
Després d’haver publicat un primer EP en 2019 sota el títol ‘We live and breathe on the same planet’, el pròxim dia 18 presentaran en el Heliogabal, el seu segon EP titulat, Are you coming?, Format per quatre cançons que sorgeixen de la complexitat emocional derivada del distanciament social, l’aïllament col·lectiu, la pèrdua i la volta a la normalitat.
Presentació de la programació del Minifestival 2022
Darren Hayman
El Minifestival de Música Independent té el plaer de presentar en directe a DARREN HAYMAN, en un concert que servirà per presentar la seva programació per al 2022.
Diu la seva biografia que, després d´uns anys d’universitari influenciats pel punk, en Darren Hayman als anys noranta va trobar una nova inspiració en l’indie-rock americà. Unes influències que, combinades amb una capacitat compositiva excepcional, el van portar ben aviat a publicar els seus primers discs amb la seva banda Hefner, considerada una de les més influents de la música alternativa britànica sorgida en aquella època. Amb una carrera plena de projectes, i amb un munt d’àlbums publicats en solitari o acompanyat de grans músics, està clar que a l´Heliogabal ens podrà oferir tan sols una petitíssima part del seu extens repertori, però de segur serà un concert inoblidable.
Segona Data - Presentació de la programació del Minifestival 2022
Darren Hayman
El Minifestival de Música Independent té el plaer de presentar en directe a DARREN HAYMAN, en un concert que servirà per presentar la seva programació per al 2022.
Diu la seva biografia que, després d´uns anys d’universitari influenciats pel punk, en Darren Hayman als anys noranta va trobar una nova inspiració en l’indie-rock americà. Unes influències que, combinades amb una capacitat compositiva excepcional, el van portar ben aviat a publicar els seus primers discs amb la seva banda Hefner, considerada una de les més influents de la música alternativa britànica sorgida en aquella època. Amb una carrera plena de projectes, i amb un munt d’àlbums publicats en solitari o acompanyat de grans músics, està clar que a l´Heliogabal ens podrà oferir tan sols una petitíssima part del seu extens repertori, però de segur serà un concert inoblidable.
Carlota Flâneur ha vivido siempre en un hábitat musical. A los cinco años pidió un violín y lo tocó durante diez años, hasta que descubrió que en realidad lo que le gustaba era cantar, así que aprendió a tocar la guitarra para acompañarse.
Su EP debut, Brains, es una primera aproximación al universo Flâneur: cuatro temas cantados en inglés y producidos por Ferran Palau e Ildefons Alonso, en los que mostraba un pop delicado, preciosista, colorido y dulce, pero en el que al mismo tiempo hablaba sin filtros y sin tapujos sobre los claroscuros de las relaciones, la superficialidad y la cultura del usar y tirar. Un debut brillante, con una actitud firme y consistente, a través de la cual Carlota Flâneur ha empezado a orbitar alrededor de los mejores nuevos talentos de la escena musical. Y su próximo lanzamiento, ‘Uncertainty’, ya tiene fecha para el 2022.
Fermí es un cantautor. Sus canciones se basan en los tres pilares de la música, una historia verdadera, una melodía bonita y un ritmo caribeño, y según su gente son todo temazos. Sus letras acompañadas de una guitarra española y del multinstrumentista Eloy Bernal os llegarán al corazón.
Nil Nadal, El seu debut en el seu projecte en solitari es materialitza amb el seu primer disc, El Postadàmic (2021), que interpretarà íntegrament a l’Heliogàbal. El primer single, “Fars”, és una deriva simbolista que es balanceja sobre la incertesa representada per les onades del mar; en el segon single, “Contrallum”, estrenat per Paula Quintana a Radio 3, el cantautor retrata una crisi amorosa que té com a correlat objectiu “una casa inacabada”. Dins d’aquest disc, podem trobar sensibilitat onírica, cruesa metafísica, tedi domèstic, però també crítiques al model competitiu del mercat, així com picades d’ullet a alguns referents afins, com ara Daniel Johnston, que apareix en tant que símbol a la cançó “Daniel” amb “els fantasmes que últimament està veient per on no n’hi ha”.
El nombre de components perfecte per a una partida al parxís, una partida al Catan o una cita doble. Sempre buscant el pogo amb alguna cançó tranquileta per agafar una mica d’aire. Parlem d’amics, de la solitud, de personalitat i de carisma. Parlem de El Diablo de Shanghai. Parlem d’un concert únic a la Heliogabal en el qual tocaran temes dels seus dos EPs (“Empezamos con Esto /…” i “…/ Acabamos con Todo”), ens deleitaran amb temes nous i aprofitaran per acomiadar-se dels escenaris durant un breu temps.
El nombre de components perfecte per a una partida al parxís, una partida al Catan o una cita doble. Sempre buscant el pogo amb alguna cançó tranquileta per agafar una mica d’aire. Parlem d’amics, de la solitud, de personalitat i de carisma. Parlem de El Diablo de Shanghai. Parlem d’un concert únic a la Heliogabal en el qual tocaran temes dels seus dos EPs (“Empezamos con Esto /…” i “…/ Acabamos con Todo”), ens deleitaran amb temes nous i aprofitaran per acomiadar-se dels escenaris durant un breu temps.
Luces negras, és un grup nascut a Barcelona l’estiu del 2017. Anna, Blanca i Pilar van gravar la seva primera demo a l’octubre del 2018, produïda per Víctor Saldaña. Els tres temes embolicats en melodies pop lluminoses tanquen un fons fosc on treuen el cap les seves influències més properes al punk. Crudesa, amateurisme i empoderament femení.
Life in a Castle, és un grup de rock alternatiu amb influències post-rock, shoe-gaze i emo, entre d’altres. Ara mateix estàn treballant en el seu primer LP, que volen presentar en directe pròximament.
Slow Gravity es una banda de rock alternatiu, formada a Montcada i Reixac; i amb un so intens, garatger, cru i noranter.
LaMistral són un grup de Mollet del Vallès amb música pròpia influenciada per sons indies, britpop i insinuacions tropicals. Al 2021 van publicar el seu primer EP anomenat “Insular” i actualment es troben treballant en el seu següent treball. Està formada per Ismael Ávila (veu i guitarra), Alexis Pérez (guitarra i coros) i Enrik Pujol (bateria).
Quan tot allò alternatiu acaba sent fagocitat per la immediatesa de la imatge, apareix el concepte de “Somebody”. Algú ( que no pas un ningú) que fa la música que li agradaria escoltar, tractant de recuperar d’alguna forma l’antic conepte de fer cançons.
‘Meraki’, que en grec significa fer alguna cosa des de l’ànima, és el treball discogràfic de debut del duet de Carolina Alabau (cantant, pianista i compositora) i Èlia Bastida (violinista, saxofonista i cantant). El seu repertori recull composicions pròpies i versions de cançons tradicionals, música mediterrània, jazz, música brasilera i bossa-nova, entre altres, a través d’una combinació de veus, violí, piano i percussions amb una tècnica perfeccionada.
Entre “El demà” (Foehn, 2018) i “Els altres” (Foehn, 2021) només transcorren dos anys, però el pols creatiu i la idea musical del projecte de David Crespo s’han reformulat per complet. Aliè a qualsevol estructura convencional, a tot concepte clàssic de cançó i amb una llibertat de moviments sorprenent, el setè àlbum de la banda de la Garriga s’endinsa amb inesperada comoditat en el terreny del collage sonor: tres peces de llarga durada, entre els 13 i els 23 minuts, integren la columna vertebral del llançament més arriscat, rupturista i radical que se li recorda a la formació fins ara.
La plana de Vic i el hardcore, el hardcore i la plana de Vic. Nois enfadats que marxen a la ciutat per escriure poemaris, nois enfadats que es queden a la plana per soldar granges de porcs i nois enfadats que deixen la universitat i es fan administratius de l’ajuntament de Vic. Presentant el seu disc més escoltable, l’escala circular.
Grup format per tres integrants: Laura Carpena (sintetitzadors), Laura Frade (bateria i veu) i Blanca Frade (guitarra i veu). La formació neix a finals de 2019 a Barcelona. A finals de 2020 treuen el seu primer EP titulat ‘Deliri’ i un videoclip per acompanyar el primer single ‘Warm Hurricane’. Per aquest primer EP, el grup aprofita per donar-se la llibertat de trobar el seu so i experimentar, sense cenyir-se a un concepte concret. Aquesta opció fa néixer una proposta fresca i sense pretensions que és el trampolí perfecte cap a una nova dimensió que veurà la llum a principis de 2022 en forma d’un nou EP.
La majoria de gent els donava per morts, però Zephyr Lake han seguit en actiu durant tots aquests anys. Ara presenten Feel The Flesh, el seu cinquè disc, on hi tornen a mesclar indie i punk rock per a nostàlgics dels vuitanta.
Lucia Fumero, pianista i cantant nascuda a Barcelona, té les seves arrels a Argentina i Suissa, una barreja que caracteritza la seva manera eclèctica de viure la música. Ha estudiat cares molt diverses de la música: piano clàssic, modern especialitzat en música llatina i jazz. D’aquesta manera, la naturalitat amb la que Lucia fa la seva música, va lligada al no-estil, a les no-etiquetes, la música parla per si mateixa.
Copa Lotus, presenta el seu tercer disc ‘Rock d’estadi’ (RGB Suports, 2021) per primera vegana a Barcelona. El quartet vilanoví en la seva faceta més elèctrica.
Bucòlic, justament, és un adjectiu que defineix bé la seva música i l’ambient que recreen en els concerts. Un adjectiu que ha esdevingut el nom d’un trio autèntic que fa cançons properes però diferents, a través de les quals el públic es pot identificar amb una cultura allunyada del mainstream. Reals –sense seqüències ni sons que no siguin els que s’estan interpretant–, íntims, relaxats, amb un pop dòcil, innocent i independent que també pot fer ballar quan cal, assistir a un concert de Bucòlic és assistir a una delícia.
El J.G.G. és l’àlias que el Jordi Gegé (Kou Keri Kou, Los Tesoros, Corte Moderno…) fa servir des del 2013 per als seus experiments instrumentals. La música de llibreria, la psicodelia, el dub i els sons de diversos continents i dècades han portat a J.G.G. fins a “Temps Mort”, el nou disc que acaba d’editar i que ara presenta.
Pablo Volt és el nom del projecte en solitari del Pope, conegut per la seva implicació des de fa anys en milers de grups com STA, Fuego o Barba Corsini, per esmentar-ne només alguns. Amb aquest sobrenom el Pablo ens entrega cançons on convergeixen l’electrònica i el dub amb una bona dosi de trompetes vibrants.
“Tant a Pargueland -el seu show mensual per a Dublab Barcelona- com a la seva nova residència per a Paranaoise Ràdio de Thessaloniki, Grècia, el Jorge sempre es mou a la frontera on allò mutant i allò amable es fan una forta abraçada. Podeu esperar petites pistes de ball creades als marges. La forma lliure, és, definitivament, la forma.”
Flamaradas és una banda catalana liderada pel Daniel Magallón, cantant contemporani de veu profunda nascut a Sant Joan Despí. En la seva música ressonen sense cap ànim revisionista les veus de cantautors clàssics i els batecs de la música popular. Flamaradas peresentaran les cançons del seu darrer disc : El rumor etern.
Malapata Records presenta el concert doble de Miguel Trias de Bes, el teu anti-cantautor favorit, i La Hermana de Miguel, que com bé diu el se nom, és la germana del Miguel.
L’Últim Europeu tanca l’etapa del primer llarg “Naus espacials i altres objectes per identificar” (Autoeditat, 2019), un disc que ha permés als cosins Lacasa retrobar-se amb el soroll, els escenaris, les persones, les sensacions, i sobretot, amb el pop.
Pròximament, retornarà amb el seu segon llarg, que surtirà baix el nom de “Corredor Mediterrani”, un disc produït per Jordi Bastida (Chico Jorge, Carlos Sadness, Els Pets), i mesclat i masteritzat a Ultramarinos Costa Brava per Santi i Víctor García.
La noche culminará con 4 dj sets capitaneados por RODGZ, Lucas Ugarte, Thiago Bon y ASC.
Malapata Records presenta el concert de Rodriguez Rodriguez, el projecte personal del multi-instrumentista Albert-Vicente Muñoz Rodriguez. Amb actitud a lo Juan Palomo: «yo me lo guiso, yo me lo como», l’Albert escriu i grava totes les seves cançons a casa, amb una 8-pistes de cassette, bevent de la tradició lo-fi de genis de l’underground com Ariel Pink o John Maus i els més recents Mac Demarco o Alex G. Mescla deliberada de gèneres i influències, les seves cançons van des de la bossa nova i la rumba fins al dream-pop i shoegaze.
Evripidis and His Tragedies es el alter ego de Evripidis Sabatis, un artista polifacético de origen Ateniense, afincado en Barcelona. Las “Tragedias” son canciones pop devastadoras, confesionales, auto sarcásticas y, a menudo, de humor oscuro que se basan en su formación de piano clásico, sensibilidad queer y habilidades para contar historias para examinar y, en última instancia, reconocer, las vicisitudes de la vida. Las inclinaciones pop de Evripidis nos llevan a dar un paseo lleno de baches y bailes a través de la delgada línea entre la tragedia y la alegría de vivir.
Els germans Puyol uneixen de nou les seves forces per donar curs a les seves creacions synth pop. Cançons gairebé robòtiques, on la melodia i el desencant es troben en una freda abraçada. Per aquesta ocasió tocaran un set renovat, amb alguna de les cançons del LP ja publicat i sobretot amb les noves composicions que formaran part del següent, que publicaran durant el 2022.
Bright Joy venen de Manresa i presenten el seu primer disc ”Illusion”.
“Autosleeper” (Radix Records, Galicia) són un trio de Barcelona format pel guitarrista/vocalista gal·lès Gareth Hughes, el baixista holandès Niek Leermakers i el bateria canari Héctor Aguirrebeña. Les seves influències abracen des de bandes de post-punk com The Cure, Joy Division i The Smiths fins al rock alternatiu dels 90 com Sonic Youth, Swervedriver, My Bloody Valentine i Ride.
David Caba és un artista independent de 23 anys sense més pàtria que una guitarra i les seves lletres. La seva música sorgeix del defecte de sentir tot el que fa, d’aferrar-se a una emoció o un detall i donar-li forma de cançó. L’amor pels escenaris li ve des de ben petit, començant com a vocalista en un grup amb els seus amics de l’institut del poble gadità de Benalup-Casas Viejas, fent versions de pop-rock, per més tard aprendre a tocar la guitarra, cosa que va ajudar-lo a donar forma a les seves pròpies composicions. Actualment, acaba de veure la llum el seu primer EP “Antes del Fin” totalment escrit i compost per ell mateix i produït per Carlos Dueñas a Articwave estudios a Barcelona. L’EP ha sigut tot un viatge i una fotografia musical de diversos moments importants, que han marcat un punt d’inflexió tant a la seva vida personal com a la seva expressió artística. David Caba no és més que el fruit de viure amb els 5 sentits i de rodejar-se de gent que viu la vida amb el cor.
Algunes coses es fan esperar. El camí d’Amanda Álvaro – compositora, cantant i guitarrista de Barcelona – s’ha anat coent a foc lent. Des dels seus inicis component en anglès fins trobar la seva pròpia veu en castellà, ha passat el temps, però ara ha arribat el moment de ‘Cero’ (Pértiga Music, 2021), un EP debut que és un inici i un final alhora, un camí que acaba per començar-ne un altre.
Amb clares referències al pop en espanyol més indie com Zahara, Anni B Sweet, Rufus T. Firefly, Vetusta Morla o Carmen Boza, ‘Cero’ (Pértiga Music, 2021) es compon de quatre cançons que et trenquen per dins i que són fruit de les seves vivències més personals on l’Amanda s’abandona a la emoció i al sentiment que vol transmetre amb cada una d’elles.
Potència i expressivitat a flor de pell després de 40 concerts i el seu pas per festivals com el Bioritme o el Fred Festival. Intensitat i sentiment. Així és Amanda Álvaro. S’ha pres el seu temps per arribar, però ha arribat al moment perfecte.
Malapata Records presenta el concert de Cantante de Peso en Alquiler. Ells tenen cançons personalitzades per a tu i han vingut a recordar-te que no has de prendre’t tot tan seriosament a base de melodies pop com préssecs i lletres molt lol. Tots som gent i és la gent la que elegeix a l’alcalde i és l’alcalde el que vol els veïns l’alcalde.
Collective Wheel és el primer àlbum en solitari de VERDÚ, músic ja bregat en altres formacions reconegudes com The Walkers o Sharman Den, grup amb què va guanyar el concurs Bala Perduda i va arribar a actuar al prestigiós Primavera Sound. Ara VERDÚ ha decidit emprendre el seu camí en solitari amb aquest disc: un manifest poètic inspirat en els valors humanistes de l’existencialisme. Un cançoner que ubica l’individu al centre del teixit social, dotant-lo d’un concepte de llibertat que va més enllà de la simple elecció de la propera compra.
El disc ha estat produït per Alberto Perez al prestigiós estudi Sol de Sants de Barcelona i compta amb la col·laboració de grans músics com Víctor Martínez, un dels principals còmplices del projecte “El Madrileño” de C. Tangana i recent guanyador de dos premis Grammy, Miquel Sospedra (baixista d’Amaia i Bunbury, entre d’altres) o Arecio González, destaquen entre una gran llista de col·laboradors.
Gala Nell s’ha fet un lloc en el panorama musical pop-indie més actual i juvenil. Cantant, compositora i productora de tots els seus temes, es postula com una de les artistes emergents amb més projecció del moment. Actualment està treient single a single el seu primer EP “cuando anochece”, format per 6 cançons.
Psico-Punk-proto-intel·lectual-coral – Post-Funk-pertorbat, Matís “Zappa” – AOR (Adult oriented rock) severament avariat – Músiques del Món (Hahaha) – Bateries i baixos heroics – Altres coses també genials.Quimi Portet dixit.
De la unió de dues bandes manresanes que decideixen posar punt final a la seva trajectòria neix Los Valientes, conjunt de garage i punk nostàlgic que el 2017 ens sorprèn amb el seu primer EP (“Los Valientes”, Long Live Records), un treball homònim amb sis temes ràpids, melòdics i contundents influenciats per grups com The Parrots, Aliment, Los Nastys o Mujeres. Després d’aquesta carta de presentació, i d’haver-se fet als escenaris del panorama underground català, el passat 2020 el grup va tornar amb “De Aquí Al Cielo” (Long Live Records), el seu primer LP. Aquest disc, que manté el seu so punk-garage amb aires nostàlgics i gravat a Ultramarinos Costa Brava, ve a ser el germà gran de la primera publicació, ja que en ell es va apostar per un so més madur, premeditat i treballat però sense perdre la urgència punk que la seva música reflexa en directe.
“STP” és l’àlbum debut de Rally Ray, junt amb el seu productor Jordi Rica han creat un univers que comprèn des de sons influenciats per l’essència hiphop natural de RALLY fins a sons més propis de l’electrònica o el pop més experimental, per la part RICA. Si l’àlbum d’estudi és un viatge per la vida del Martí (RALLY) des de una emocionalitat marcada pel relat, STP RELEASE PARTY és la celebració de l’àlbum en un concepte festa x showcase x exposició, on actuació i dj set s’entrellacen en una sola proposta.
Julieta ens presenta el seu primer àlbum, “Juji”, un disc de pop electrònic amb traces de música urbana contemporània, house clàssic, afrobeat, i fins i tot amb una tímida intenció indie i experimental. En ell s’aprecien influències musicals tan dispars com són la belga Angèle, el porto-riqueny Rauw Alejandro o el català Pau Vallvé.
After-party de la presentació de ‘I Always Cry For You Like Pink Honey Rain’ de The Bird Yellow als Cinemes Girona, l’àlbum visual del seu nou disc previst pel 8 d’abril.
Luup Records presenta els seus nous fixatges 2022 en aquest mes d’abril de residència a l’Heliogàbal on hi passaran LaSol, Claudia Allmang, Ariox i Galgo Lento i els ja estimats Kids from Mars i Museless, que oferirà un dj set en la festa de presentació del cicle el dia 7 d’abril.
LaSol és una joveníssima cantant de 19 anys de Barcelona i el nou fixatge de Luup Records. Ritmes d’influència pop i urban i un primer single “Quemarme”, que sorprèn amb un estil electro bedroom pop ballable, LaSol presentarà a l’Heliogabal el seu EP debut que es publicarà el dia 8 d’abril.
Malson Atmosfèric és un projecte de música urbana que neix al 2017. Ara, sota la producció de Geri i zneakyboi, està preparant el seu primer treball formal, que espera obrir les ales a 2023
Som la unió de dos amics de Molins de Rei que fem música per passió que fa vibrar al públic
Tall Juan és un músic Argentí que actualment resideix a la ciutat de Nova York i ha sabut esquivar les etiquetes i treure cançons que només un Elvis llatí inspirat per Ramones podria oferir.
Les lletres de Tall Juan són pedaços autobiogràfics sobre la drogaddicció, els perills d’enamorar-se i sobre la vida al barri de Queens.
Durant el 2017, Tall Juan va presentar el seu àlbum debut, Olden Goldies, seguit pel seu single “Tall Juan Plays Cumbia” (2019), i el seu EP “Joya Nedo”. Ha actuat en més de 600 shows en els últims 7 anys amb dos extenses gires als Estats Units, dues gires a Sud Amèrica i tres gires Europees. A més, també ha tocat al festival Coachella i a les ciutats de Japó, Mèxic i Puerto Rico.
El Minifestival de Música Independent té el plaer de presentar en directe a DARREN HAYMAN, en un concert que finalment s’ha pogut reprogramar.
Diu la seva biografia que, després d´uns anys d’universitari influenciats pel punk, en Darren Hayman als anys noranta va trobar una nova inspiració en l’indie-rock americà. Unes influències que, combinades amb una capacitat compositiva excepcional, el van portar ben aviat a publicar els seus primers discs amb la seva banda Hefner, considerada una de les més influents de la música alternativa britànica sorgida en aquella època. Amb una carrera plena de projectes, i amb un munt d’àlbums publicats en solitari o acompanyat de grans músics, està clar que a l´Heliogabal ens podrà oferir tan sols una petitíssima part del seu extens repertori, però de segur serà un concert inoblidable.
Claudia Allmang és una de les promeses del bedroom pop espanyol amb la seva delicadesa i introspecció lluminosa que ha plasmat a la perfecció en els seus primers i celebrats singles “me pide arder” , “me quedé con las ganas” i “laisse-moi fare”. Tres primeres entregues de la seva música que no podien haver tingut una millor rebuda a les plataformes digitals, entrant a diverses playlists oficials de Spotify, entre elles les que posen el focus als nous artistes que cal seguir de prop.
Des de la Costa Brava, a la Claudia poca cosa li cal per mostrar el seu talent: una guitarra elèctrica i la seva veu. Poc més. La sensibilitat li ve de sèrie i tota la resta sobra. A l’Heliogabal presentarà la seva proposta en format trio.
L’Ariox i el Galgo Lento són dos joves projectes destacats de l’anomenat “pop de butxaca”, pop cuinat a foc lent des de les seves respectives habitacions amb els mitjans que això comporta, i amb lletres que parlen de la quotidianitat i la precarietat dels joves avui dia. Al’abril publicaran un EP conjunt en el que els dos mons s’uniran, presentant un seguit de concerts en aquest format doble. A l’Heliogabal el presentaran a Barcelona per primera vegada.
Lluc obre el cicle de concerts de Massaviu a l’Heliogàbal amb la presentació del seu nou disc Benvolguda Nostalgia. Amb un nou format promet un directe frenètic i vibrant que barreja els nous temes amb els seus mes coneguts.
Moli porta amb el seu concert tendresa i personalitat a traves del indie pop acústic. Interpretant de manera íntima les cançons que ja té penjades i moltes de noves que encara no han sortit. Una proposta única amb molta sensibilitat.
Després d’alguns singles i col·laboracions, roserona presenta en directe el seu primer projecte musical.
Pau Roget proposa un petit format acústic on, entre d’altres, podrem tastar algún dels nous temes del seu nou EP Tr4vol. Amb colors d’Indie-pop i R&B promet un viatge íntim i especial.
miquel”, en minúscules, és el nom artístic d’en Miquel Nafría (Igualada, 1996), un jove cantautor i productor musical de l’emergent escena indie catalana. Va debutar a finals del 2021 amb “ç”, un disc conceptual sobre el procés del dol, de l’amor i la mort, dedicat a en Pau, on indaga en la importància de dir les coses, de dir-les a temps, però també que mai és massa tard per dir-les, per obrir el cor i trencar tots els armaris. Un treball autoproduït que barreja els sons més acústics i orquestrals amb els sons més experimentals i electrònics.
En aquests quatre concerts, els artistes comparteixen format acústic, intimitat i sentiments a flor de pell, però per sobre de tot, el que els uneix, és la capacitat de dona la seva pròpia visió i personalitat a l’hora d’escriure cançons. Des de les delicades lletres de Moli, les balades indie de Pau Roget, el pop més tendre i intens de Roserona, o el cantautor Miquel Nafria i les cançons del seu disc. Quatre artistes joves, emergents, que no tenen por de mostrar qui són i el que senten dins seu.
Antònim son Ton y Maxi, dos músicos que vienen de mundos diferentes. Por un lado, el de la psicodelia, el folk, el garaje… y por el otro, el de la electrónica, el techno y la música contemporánea. Ésta es su antonimia: dos mundos que contrastan pero que a la vez se complementan.
Prueba de ello es “Llarg camí”, el primer adelanto de su álbum debut. Una canción de letra surrealista que recorre la vida de una persona con ciertos problemas para llegar a la cama. Entre sonidos de sintetizadores, cajas de ritmos y la inspiración del Montseny como telón de fondo, el dúo nos regala un primer sueño sonoro. Y como el primer paso es mejor darlo fuerte, acompañan la pieza con el videoclip dirigido y animado por Isaac Muñoz Bringué. Con él ya sabemos que la aventura está justo a punto de comenzar.
Yung Rajola presenta “</3”, el seu nou EP, que a banda de ser un canvi de rumb pel projecte, amb una aposta clara per l’indie-pop d’autor; és també la cara b del seu primer llarga durada “COR TRENCAT” (Halley Records, 2021). En directe, Yung Rajola va acompanyat del seu soci habitual: Marc Vi.
Vuelveteloca: La banda xilena de rock psicodèlic i kraut rock a cavall entre Madrid i Barcelona, presentarà un live innovador i amb molta presència de sintentitzadors a l’Heliogàbal.
Nana Lovv: NANA LOVV és una artista resident a Barcelona, que va debutar el 2021 amb el seu primer EP “happiness is a myth”.
Amb el productor Carlos Dueñas (ArcticWave Studio) s’ha submergit en un univers d’experimentació electrònica i sons de to obscur per a transmetre el seu món interior als oients.
Influències indie, una estètica grunge i melodies synth-pop marquen la cara B dels seus temes, la qual contrasta amb la part més introspectiva i conceptual.
La cura en la producció de les cançons i les lletres de to nostàlgic suposen una capa de reforç a la personalitat de la seva música.
Actualment, l’artista està treballant en el seu primer projecte de llarga duració, el qual veurà la llum a finals d’aquest any.
Secundaria: Les tornades enganxoses, una veu màgica i un embolcall molt gen z són la recepta preferida de Secundaria. El jove grup de Terrassa està presentant el seu EP debut “Sobre lo nuestro (…)”, en què es mouen còmodament entre l’indie pop de guitarres i el dreampop. Amb la seva música, demostren que ballar plorant és el millor remei per un cor trencat.
tomásss: Tomasss es un joven duo madrileny de compositors amb un projecte a cavall entre el house i el bedroom pop sense oblidar els seus origens folklòrics. Actualment han tret dos singles i estan gravant el seu primer EP a El Invernadero. Des del seu primer single “Sueñas” de sons més eteris al seu últim llançament “Billetes de 100” es deixa veure la seva mescla d’estils tan eclèctics com la música orgànica, el house o el downtempo.
Iglú: Iglú torna amb l’indie més fresc, aquesta vegada acompanyats de la banda sencera per lluir els temes del seu album debut “IO”. Sense perdre l’esencia del bedroom pop mític dels de Barcelona que esdevé més sincer, madur i dolç que mai.
La revista cultural Música Dispersa celebra el seu segon aniversari amb el concert de Venecia Flúor. “On van elles” és un concert escènic de música i performance que neix d’una nova metodologia creativa sobre la base del joc que posa en pràctica Venècia Flúor. D’aquí sorgeix un nou imaginari narratiu, visual i musical que tot plegat conforma un mapa del folkloreprogressiu en el context de la península ibèrica a través de la figura de la dona.
Thanks for Coming és el projecte personal de la novaiorquesa Rachel Brown (Water from your eyes).
Una ment creativa incansable que no para de sorprendre’ns disc rere disc on la veiem explorar i jugar amb el so i les lletres per crear petites píndoles emocionals.
Melodies enganxoses que naveguen des de l’indie lo-fi dels noranta fins el folk més experimental de l’actualitat.
Quim Federal és l’alter ego de Carles Generó, cantant i guitarra de L’Hereu Escampa, banda de culte del panorama català.
En Quim Federal aguanta ferm. Una mirada intimista, amor absolut a la quotidianitat, una guitarra i el cap ple de bassals.
Pale Moon presentarà en format acústic Lemon Street, el seu esperat àlbum de debut. Desprès de passar per el Mercat de la Música Viva de Vic 2021 i el festival ESNS 2022 de Groningen, el grup islandès afincat a Barcelona visitarà per primera vegada l’Heliogàbal.
SaVonis és delicat i sofisticat però alhora contundent i descarat. Tesitures vocals del rang d’Antony and the Johnsons, Radiohead o Morrisey es donen la mà amb arranjaments musicals de l’estil de Vetusta Morla, Kings of Leon o Mumford and Sons. Indie-rock és només una de les moltes etiquetes que podrien definir l’estil eclèctic d’una banda que gaudeix passejant pel preciosisme dels seus passatges íntims per poc després pujar a una piconadora i arrasar amb tot el que es troba pel seu pas
Massaviu, l’entitat creativa que organitza el cicle del maig a la Heliogabal, tanquen el cicle amb el que serà el seu primer concert amb banda d’aquest any. Com ja es característic dels seus concerts, el grup assegura festa amb el seu so que combina l’indie i l’urbà més contemporani, amb un directe amb sorpreses i convidats especials.
Socunbohemio és l’àlies musical del jove Artur Viñas, amb el què ja s’ha fet un nom al panorama musical gràcies a un EP i la seva celebrada sèrie de senzills estacionals, que va culminar el passat mes de febrer amb “Conte d’hivern”. Cançons que barregen la proximitat i sensibilitat de la música d’autor amb la immediatesa de la música pop, sempre en la constant recerca de la bellesa. El seu esperat disc de debut està previst que vegi la llum a la tardor.
” La Guàrdia Live!” : Primer programa en directe de La Guàrdia Podcast, un podcast musical sense filtres ni etiquetes ni elitismes el pròxim divendres 3 de juny al vespre que celebra l’edició nº50 a l’Heliogàbal. Un programa molt especial amb convidat per anunciar i moltes sorpreses més. Entrades a 3 euros anticpades, i després DJ SET dels integrants de La Guàrdia fins a les 03.00 h! Us hi esperem!
Sequoia és un trio Barceloní que porta a l’escena cançons properes amb lletres quotidianes i amigues de la tendresa i la calma. Una sonoritat batejada com a Indie-folk al caliu .
Presenten Vint-i-pocs. Un àlbum que recull l’eufòria, la ràbia, la pau, el dubte i l’amor viscut en aquests primers anys de l’etapa adulta. Ho fan amb un directe format per una guitarra, un baix i percussió juntament amb les tres veus.
La Magalí és una contrabaixista, cantant i compositora barcelonina que ha crescut tota la vida en un ambient musical i ha participat en diversos projectes de jazz, tant de sidewoman com a leader. Ara bé, des de fa un temps va començar a treballar en la seva pròpia música, produint cançons que va escrivint des de fa anys. A mitjans del 2021 va publicar el seu primer EP, titulat </3. Mentrestant, també ha publicat altres singles.
En aquesta ocasió la Magalí ens proposa un concert íntim on tocarà les seves cançons acompanyada únicament del contrabaix o la guitarra amb la cruesa que això comporta.
Mar Pujol. Compositora, guitarrista i cantant del Lluçanès. Inicia el seu recorregut com a cantautora amb vint-i-dos anys i una vida sencera envoltada de música, de dones i de vida rural; tres dels pilars que ara tradueix en unes primeres cançons. Melodies carregades d’aire pur i resistència popular que s’enfilen en una proposta terrenal i etèria a la vegada.
Temes que ha anat forjant els darrers anys prenent com a referència projectes tan propers com Faneka, Marala o les mateixes Maria Arnal o Sílvia Pérez Cruz, entre tantes altres.
És una artista versàtil i convincent, experta en punyir l’ànima d’aquella qui l’escolta.
Música des del cor, a vegades trista però més aviat real. kris presenta les seves cançons que, sovint parlen d’experiències i/o reflexions personals
La música tradicional de la Mallorca preturística viu dins ella i així ens ho demostrarà acompanyada per Lucía Fumero (synths i veus) i Martín Leiton (guitarres, efectes i veus).
La veu de Júlia Colom ocupa un merescut lloc dins el panorma musical actual i a n’aquest concert ens oferirà cançons del seu primer treball discogràfic, que veurà la llum ben aviat.
Artista emergent establerta a Terrassa, presentarà els temes que compondran el seu album debut després del seu pas pel Fred Festival.
Les seves melodies indie – pop amb aires de folk, reflexen vivencies i sentiments trobats a l’illa de Menorca on ha viscut els últims anys.
En directe liderant el seu nou projecte, Chico Jorge, Jordi Bastida demostra que el seu hàbitat natural és un escenari. La seva llarga experiència tocant la guitarra com a escuder en bandes de renom com Carlos *Sadness, Trau, El Pets o Ramón Mirabet podria ser aval suficient. No obstant això, interpretant les seves pròpies cançons Jordi es transforma en un frontman carismàtic, tendre i irresistible. El seu directe com Chico Jorge és vibrant, amb guitarres fibroses que conformen un Wall of sound de pop i noise, convertint les seves primeres i recents cançons en autèntics himnes que el públic coreja com si portessin publicades diversos anys.
Ferran Capdevila presenta “Cremar les Naus”, el seu primer EP. Un projecte íntim on l’artista, amb un treball encaminat a l’indie-rock d’autor, ha editat el seu primer treball a Sotrack Records. En directe, Ferran va acompanyat de dues persones molt boniques: Àrida Oki i Aurora Coca.
Júlia Pigali és una cantautora de Barcelona que el 2014 decideix establir-se a Berlín per trobar la seva pròpia veu. Acompanyada de la seva guitarra i un pedal loop, és una música que es conforma tocant al carrer i a numerosos bars de la capital alemanya. La seva música es defineix com un ball entre els gèneres de l’indie rock, el jazz i el blues. Tant les seves actuacions com el seu projecte musical són viatges agredolços on combina l’instrumental amb el poder de la seva veu. Pigali condueix l’oient i el porta a navegar entre la genuïnitat i la força del seu so.
El 2020 comença a treballar amb “The Signori”, amb els quals conforma actualment la seva banda. El seu darrer disc “Black Olives” és un cant a la llibertat, amb un so nostàlgic i únic.
Després del bon acolliment del seu nou àlbum, Tu No Existes continuen presentant en viu “Futuro Perfecto Futuro” amb un directe que fusiona el format de la banda pop amb un set de música electrònica, i que acompanyat de continguts visuals propis, conformen una proposta pensada per per moure per igual el cos i els pensaments.
Roger Argemí compta amb dos treballs discogràfics, “Un nou sentit” i “Gravetat”, a més de diversos singles d’èxit com “La contradicció” o “Quan s’apaga el món”. Entre altres fites, ha fet duets amb el guanyador d’Eurovisió, Måns Zelmerlöw, o el reconegut Manu Guix. També ha aparegut amb la seva cançó “Ara te’n vas” a la sèrie Les de l’hoquei, emesa per TV3 i Netflix. A més, l’any 2020 va participar al disc de La Marató de TV3. El 2022 va representar l’idioma català al concurs Liet International. Paral·lelament, el compositor i productor s’ha endinsat en el món de la composició treballant per artistes de primera línia com Piso 21, Gisela, 31 Fam o la generació OT 2020.
Power dúo de PopPunk d’Euskal Herria que està presentant el seu nou disc Something Happier, després de guanyar el concurs de bandes Hiriko Soinuak.
Les Mendra saben que no hi ha res més punk que la honestedat, i és per això que quan escoltes aquest disc pots respirar tranquil. Aquí tenim deu temes honestos que expressen exactament allò que són: música, soroll, vibració, comunitat. Es nota que les que toquen estan connectades pel gust d’existir plegades, pel gust de l’humor i pel compromís amb la vida -i la mort-. Les arrels de Mendra son múltiples i fondes, però més enllà de l’hxc ganxó i la milonga, aquestes arrels es remunten a les formes rituals dels cossos en dansa, dels cossos respirant junts, dels cossos trascendint-se a través del so. Jugant sobre la línea de baix, desbordant el ritme , extirpant la veu o bé rimant-la generant des del no res una música elemental i vital, amb una força que no imposa sinó que et convida: pots entrar si ho vols, total, és cosa teva. Mendra seguirà fent música exactament tal com els hi raja i parlant d’allò que ens fa tant humans, lluny, molt lluny, de les caselles rígides dels gèneres, dels prejudicis, dels pressupòsits i de les expectatives.
Addenda són un power trio basco-català afincat a Barcelona. Actius des de 2006, amb diverses gires internacionals, centenars de concerts a l’underground català, són una banda que no ha parat mai. Aquest 2022 treuen el seu enèssim treball “Oròdic”, co-editat pel seu segell de referència Discos Pinya.”
Brigitte Laverne fa synth-pop i indie-pop i viu a Barcelona. Després d’un període en el qual va comptar amb el suport de la prestigiosa Red Bull Music Academy, a on va ser la única participant espanyola, ha actuat al Sónar a Barcelona i Reykjavik (Islàndia), així com al Primavera Club. El 2019, la carrera de Brigitte Laverne va fer un gir començant a escriure en castellà amb un nou disc enregistrat als estudis Red Bull de São Paulo (Brasil) a on deixava entrar un so més indie i ballable a la vegada que amb més protagonisme de la guitarra. La seva música ha aparegut amb regularitat a sèries de televisió (fins a quatre temes seus a la banda sonora d’Élite) i el famosíssim Bad Bunny va incloure la seva versió de ‘Si veo a tu mamá’ com el tema que obria la seva playlist d’influències per Apple Music en 2020.
Festa d'anviversari "Cero" d'Amanda Álvaro: Lupita Dj i Gigi Morralla Dj
Aquest divendres 8 de juliol celebrem el zero aniversari de l’EP debut d’Amanda Álvaro. Tanquem una etapa per a donar pas a tan nou com està per venir. Tindrem convidades especials, sortejos i algunes sorpreses. Cantarem i ballarem després all night long al ritme de Lupita i de Gig Morralla. Veniu, que l’entrada és lliure. Ens veiem a les 21h a l’Helio.
Combinant un estil particular i innovador amb la voluntat de retornar al més essencial del pop i la cançó, María Codino transcendeix els barreres de l’indie amb una proposta que ha estat etiquetada com a “pop de disseny”.
Compositora, guitarrista i productora nascuda a Buenos Aires (Argentina), l’artista compta un llarg recorregut a l’escena musical independent. Amb un repertori profundament íntim i el desig d’aprofundir en la recerca sobre la instrumentació i l’escriptura, Codino va llançar el seu primer EP, “Ese Fragmento Velado”, a finals del 2020, donant inici al seu projecte solista.
Es tracta de cinc cançons en què predominen l’exploració sonora, una marcada nostàlgia postmoderna i una sensibilitat única. Els temes, junt amb un potent directe, li van valer per ser considerada com una de les apostes més fermes de l’escena musical argentina.
Aquest 2022, l’artista es troba desvetllant les cançons que formaran part del seu disc debut. Al novembre d’enguany participarà a la primera edició a Buenos Aires del festival Primavera Sound.
Format per quatre amics de Santa Coloma de Gramanet, Coloma neix com a agrupació l’any 2021. Guanyadors del “Santako Sound & Vision (Cortocircuit 2.0) 2021”, ara publiquen el seu primer EP com a carta de presentació. “Orgull d’espècie” és una barreja entre overdrives de guitarres i frasejos melòdics que rescaten conceptes propis del folk, el grunge, el pop rock o el progressiu, que dona pas a un rock camuflat entre la quotidianitat de les seves lletres.
Caïm Riba segueix de gira amb el seu darrer disc i tercer del seu projecte en solitari, “Llunes de Plutó” (RGB Suports, 2021). Un disc alegre i ple de positivitat que va començar a compondre una mica abans que arribés la pandèmia, i que va acabar de treballar al seu aire i amb molta calma durant el confinament. Les necessitats del seu moment vital li han aportat un caràcter més fresc i despreocupat al disc. El disc ha estat produït i gravat per ell mateix, sense més col·laboracions que les precioses segones veus de la Nadia Foutina, i aquest fet a propiciat que torni a agafar força el so ric i electrònic que sempre l’ha acompanyat. “A la ciutat” n’és una bona mostra.
“Em sembla bé”, va ser la darrera cançó que va compondre, i també el primer avançament del disc, que en els moments que viviem va tenir una calorosa rebuda, ja que anima a acceptar les adversitats amb un somriure.
En concert s’acompanya de la solvència del sabadellenc Pol Cruells, amb qui fa temps que comparteix escenaris, i que tocarà el baix, la guitarra acústica i també segones veus.
Amb aquest disc, que va arribar després que Caïm Riba hagués de superar problemes greus de salut l’any 2019, ha suposat un salt en la seva carrera en solitari, recopilant molts èxits com “Em sembla bé” i “Un dia perfecte” amb una molt bona rebuda a les plataformes digitals, tocant a nombrosos festivals, i rebent el guardó de “Millor disc d’autor” de la crítica als premis Enderrock 2021.
Com ens canta a “Em sembla bé”, mantenir sempre el bon temperament i la positivitat l’han ajudat a tirar endavant i a mantenir l’estabilitat emocional. “Llunes de Plutó” és la mostra d’aquesta fortalesa que aconsegueixen els músics amb l’art d’arribar a l’ànima de qui els escolta.
Navarri + Guineu + Bernarda + BOYE + Habla de Mí en Presente + Heliogàbal Djs
19:00h
Navarri, el grup pop amb ressons a Sr. Chinarro que recull la millor tradició de l’indie nacional i l’adapta als temps que corren.
Després d’editar dos ep’s (Seat Ronda i Campos de girasoles) amb Hidden Track Records DIY durant 2020 i 2021 en breu entraran a l’estudi per enregistrar nous temes
19:45h
L’Aida Giménez és compositora i cantant, i presenta les seves cançons en format banda sota el nom de GUINEU. Indie Powerpop en català amb melodies “cuqui” i tendència “trash” (#cuquitrash)
Després de captivar el públic amb el seu darrer single “”Putu Any””, dona lloc al seu primer LP “”Forats Negres””. En astronomia, un “”forat negre”” és una regió de l’espai de la que res pot escapar, ni tan sols la llum. L’Aida ens explica en aquest disc vuit situacions, vuit bucles dels que ella encara no ha pogut escapar
20:40h
Bernarda és la formació encapçalada per Bernat Cuyàs Vilà, artista multidisciplinari nascut a Barcelona que desenvolupa les seves cançons i vídeos per gust i necessitat.
Havent estat en l’escena musical durant diversos anys, durant el 2021 va decidir començar el seu projecte en solitari on pretén mostrat amb total honestedat, els seus gustos, influències i tendències que el defineixen a través de les seves cançons i imaginari estètic dels seus vídeos.
Combinant català, castellà i anglès, el seu “”pop melancòlic”” es defineix amb cançons senzilles i tranqui-les sobre l’amor, la inseguretat i la pèrdua, on els seus estudis de jazz cada vegada influeixen amb major intensitat l’aura del seu so.
21:35h
BOYE és el vehicle musical de l’actor David Menéndez, una mescla visceral i despreocupada de hip hop, indie, funk i electrònica amb un resultat fresc i sorprenent. El seu nou senzill, ‘VENI VIDI VICI’, ha estat produït per Arnau Vallvé del grup Manel l i l’emparenta amb altres artistes inclassificables com Maria Arnal i Marcel Bagés, Niño de Elche, Rodrigo Cuevas, Juancho Marqués o Kae Tempest.
22:35h
Habla de mí en presente és un col·lectiu musical indie per festejar des de la consciència. Influïts per l’escena techno de Berlín, ciutat on el grup va néixer, aquests 5 músics que el conformen van anomenar el seu estil de vida, potser encara més que la seva música, ‘technorumba’. Entre la tradició i la modernitat, el techno i la rumba, la seva principal ambició és delectar les ànimes i fer ballar els cossos. L’originalitat de la seva música, la seva presència a l’escenari i la sinceritat de les seves composicions, són el que els ha garantit el seu èxit continuat.
Després de mudar-se de Berlín a Barcelona i de col·laborar amb entitats com la la International Business School de Barcelona, la Fundació La Plana de Sta. Maria d’Oló i la Fundació Bauhaus Dessau, aquest 2022 és el tret de sortida d’una nova etapa de la banda gràcies al llançament del seu primer disc, ‘Vivir más’ (Halley Records), que no deixarà a ningú indiferent. Us enamorarà
Les Pinpilinpussies són una banda de garatge-pop i actitud post-punk formada per la Raquel Pagès i l’Ane Barcena.
“Hipocondria” és el segon LP del duet català-basc, una col·lecció de 13 catàrtiques cançons que combinen distorsió i melodia amb una energia combativa. Directe incendiari!
20:05h
La Julieta i la seva proposta musical fresca i desenfadada arriba al Festigàbal en un dels seus moments culminants. El seu segon senzill ‘Tu Juru Ju’ i el seu mini àlbum ‘Juji’, li han servit perquè només en un any s’hagi convertit en un dels referents de la nova escena musical catalana, amb una proposta que, amb el català com a llengua vehicular, té una ambició musical i artística que aviat ultrapassarà les nostres fronteres.
Amb ‘A les fosques’ i ‘Trenca’m el cor’, publicat avui mateix, segueix configurant el seu jo artístic alhora que va guanyant fans a tort i a dret.
Va ser molt especial viure el seu primer concert a l’Helio, i ara toca gaudir del seu show en un format més gran i més ambiciós. N’en tenim moltes ganes, i tu?
21:00h
Yawners és el projecte de la guitarrista i compositora Elena Nieto, amb base a Madrid. Va publicar ‘Just Calm Down’, el seu primer àlbum, el 2019, on explorava la sonoritat més pop i contundent dels 90s, deixant-se influenciar tant per clàssics com Weezer, Pavement o The Breeders, com per contemporanis com Tigers Jaw, Snail Mail o The Beths. Mitjans com NPR, DIY Magazine, The Line Of Best Fit, Flood Magazine i d’altres espanyols es van fer ressò del llançament i li van dedicar lloances.
Això, juntament amb els més de 100 concerts que ha fet per cada cantonada d’Espanya, Europa i els EUA ha fet créixer Yawners a passos de gegant. Ara, 3 anys després del seu debut, publicaran un arrasador nou llarg on la compositora explora el concepte de dualitat i les dificultats de qualsevol jove indecís a l’hora d’escollir quin camí escollir i prendre la millor decisió per no naufragar en un món cada vegada més complicat.
22:00h
RODEO és la banda que representa la unió musical del duo d’electrònica b1n0, el cantant i productor PHOAC i l’enginyer de mescla i productor Jordi Mora. Els 4 s’uneixen per a donar forma al seu treball debut anomenat Fake Friends, que veurà la llum el proper mes de setembre.
Aquesta vegada barregen els seus ja distintius sons amb R&B, Hip hop, i encara amb més experimentació i música electrònica. “RODEO neix per a ser una via de fuita. Un lloc on experimentar, aprendre i treure el que ens doni la gana, quan ens doni la gana i sense donar explicacions a ningú”.
22:45h
Alavedra és un grup de Barcelona de Punketón Pop, pioners del So Carmel juntament amb Pantocrator i Diamante Negro.
Les seves lletres naveguen entre la quotidianitat, l’ existencialisme i l’absrd. Melodies llamineres i ràpides per aprendre-te-les fàcil i ballar cutre. La malaltia inventada de Xiri amb el pa, els dibuixos animats, el pujolisme… tot això ho han deixat de banda per mostrar-nos el seu perfil més madur. Ara parlen de què tal ser pollavella, que et desperten els de Vodafone a la migdiada “i a sobre parlant en castellà”, la gent gilipolles i barrejar la ressaca de l’M amb enamorar-te del teu follamic/ga. Molt millor.
Coneguts per alguns professionals de la indústria com els Blink 182 de l’Ebre, fills d’un clau preciós entre Bad Gyal i l’Ignatius Farray als banys del Pachá.
VITTARA són el Fèlix, el Pol, el Tuliv i l’Uri, 4 barcelonins en busca de la sonoritat que els farà descobrir-se. Aquesta cerca els condueix finalment a publicar el seu primer EP titulat ‘dosmilset’, juntament amb la veu de la Julieta. 5 cançons que parlen del record, la nostàlgia i del pas del temps.
Bariri és un d’aquells artistes que hipnotitzen. Després de més de 10 anys formant part del panorama musical a través de diferents grups emblemàtics com Joe La Reina o La Tripleta Picante, les seves influències avui en dia van des del jazz passant per la música més pop i urbana. Gràcies a aquest nou projecte en solitari es llança a la combinació de beats amb melodies psicodèliques rapejant-ho tot de la forma més genuïna. Rematat amb lletres divertides sobre ritmes enganxifosos: unes bones rialles assegurades.
Rosin de Palo (experimental power duo) és el procés de cerca sense prejudicis ni fronteres musicals del nen interior d’en Samuel i en Mario. Un contrabaix i un set de percussió que caminen junts a base de grans pizzicatos i ritmes impacients, a càrrec de dos estudiants del Conservatorio Superior de Música de Aragón. El resultat final és un conglomerat d’idees i ganes d’experimentar suportats per Cosme Pelotillo (direcció d’art i col.laborador) i Ruco Tapes (producció i so).
Cooba, nascuda a Barcelona és una artista local que inicia la seva carrera com a cantant l’any 2017 influenciada per estils propers al reggaeton, el pop urbà i el trap. La barreja de lletres romàntiques i nostàlgiques i cançons molt melòdiques ens transporta a una estètica semblant a la dels 2000 però sempre amb una clara evidència d’haver crescut en el món digital, amb tot allò que implica. Al novembre de 2021 va presentar el seu primer EP “Pirineus la Mixtape (2021).
A Coapa, el precolombí niu de colobres, situat al Senyoriu de Coyoacán, entre l’Avinguda Santa Ana en el nord i la Glorieta de Vaqueritos pel sud, va sorgir en 2011 una ona de surf punk que no sols ha fet estralls a la Vall de Mèxic sinó que ha aconseguit estendre’s per tota la República Mexicana fins a colpejar totes les ciutats de parla hispana deixant-nos xopats i rebolcats, com a nàufrags surant en un tros de fusta, però amb ganes de continuar escoltant tan nou com han d’oferir.
Estem parlant de Los Blenders, una agrupació conformada per Alejandro Archundia (veu, guitarra), Osmar Espinosa (baix, cors), José Manuel Martínez (bateria) i Patricio González (guitarra), els qui en 2015 ens van regalar “Chavos Bien”, el seu primer LP. Va ser llançat a Espanya sota el segell “Tigre Discs” i a Mèxic i els EUA de manera independent. Aquest disc els va portar a ser la imatge de la campanya de la Cerveseria Corona “Descobreix la teva música”, va ser triat per l’estació de Seattle KEXP-FM per a estar en la seva *Top 10 de millors discos alternatius en espanyol, i per a gravar una sessió en viu per a aquesta estació de ràdio que es va transmetre el 21 de juliol de 2016.
No obstant això, Los Blenders no estaven ni prop de sentir-se satisfets. Així, al 2017 van treure el seu segon LP “Ha Sido”; una lisèrgica experiència que ha aconseguit prop de sis milions de reproduccions, especialment amb el senzill que porta el nom del disc i que té més de dos milions de reproduccions. Aquest disc els va obrir pas fort i per dos anys van estar tocant xous en festivals d’alt calibre com Coachella (2017), Viu Llatí (2018), Pal Nord (2019), Pols GNP (2019), Indi Catrina (2019) i també en el Lunario de l’Auditori Nacional (11 de maig 2019).
En 2020, Els Blenders llancen el seu tercer LP “Mazunte 2016”. Amb noves aliances amb les discogràfiques Devil In The Woods (MEX, els EUA) i Sonido Muchacho (ESP) Los Blenders esperen presentar el seu disc i girar per Mèxic, Latam i Espanya. Aquest disc es diferencia dels anteriors per tenir un so més rodó, una composició més treballada i madura, i un lleu canvi de direcció del garage punk cap a un pop-rock psicodèlic que promet capturar les oïdes tant de la seva base com la de nous escoltes. És també la seva manera de demostrar-nos que ni una pandèmia pot detenir la marea, que com en nit de lluna plena, es ve amb tot.
Elysian Fields és una banda nord-americana amb seu a Brooklyn, Nova York, fundada l’any 1995 pels co-compositors Jennifer Charles (veu, instruments) i Oren Bloedow (guitarra). La seva música s’ha descrit de vegades com a “rock negre”, a causa de les seves inflexions sensuals, fosques i misterioses, ja sigui sonora o lírica.
Garciaphone és una creació d’Olivier Perez. Operant des de casa seva a Clermont-Ferrand (una ciutat francesa de mida mitjana en una zona volcànica), fa més de deu anys que fa boniques cançons. De vegades actua sol, de vegades amb una banda (com a Constancia, estrenat el 2013). Per al nou àlbum Dreameater, va triar un altre escenari: el folk indie minimal basat en piano. Es poden escoltar ressons del pop dormitori de finals dels 90 (com Grandaddy, Sparklehorse o Elliott Smith), però també la influència onírica de bandes temporals com Ultimate Painting i Chris Cohen.
Drug Holiday és un projecte indie experimental creat a Barcelona el 2022. La banda està influenciada per diverses branques artístiques visuals i cinematogràfiques. El resultat és un so melodic i nostàlgic, propi del synth/dream pop amb tocs de PostPunk i New Wave, que trenca amb una pincellada de llum optimista provinent del pop dels anys 80.
Laaza es una nova cantautora de Barcelona. Presentarà el seu EP debut en el que s’inclouen cançons produides per Pau Vehí (PHOAC) com ‘Laura’ o ‘Fuera’
Belén Kay és una cantautora de folk-rock irlandesa (de mare catalana) que des dels 11 anys resideix a Barcelona. Encara que al principi va voler ser pintora, es va decantar per la música en l’adolescència, quan va començar a escriure les seves primeres cançons i a tocar la guitarra i va comprovar que era la seva millor manera de comunicar-se, de mostrar els seus sentiments i bregar amb el dolor i els desamors. A partir d’aquí s’ha format en producció musical, aprenentatge que l’ha portat a coproduir el seu primer EP, “Abbey Court” (2022)amb sis temes. On Belén deixa la seva marca personal, de creadora de la Generació Z sense por d’expressar-se, al mateix temps que mostra com l’han influenciat, entre altres, Joni Mitchell, Amy Winehouse, Haim i The Cranberries.
Tot i que no fa tant passaren de dir-se Ducks Unlimited a rebatejar-se definitivament com Ducks Ltd., Tom McGreevy i Evan Lewis no volen límits de cap mena en el seu projecte. Aquests dos companys units pel jangle-pop tenen clar que amb les seves cançons volen moure’s lliurement tant pel mapa com per la línia temporal: encara que el seu lloc sigui Toronto i el seu moment sigui ara, la seva música ressona com a vinguda de la Nova Zelanda dels 80s. De fet, si organitzem una escolta a cegues del seu primer i únic disc fins avui, Modern Fiction, més d’un pensaria que estem davant un recopilatori de Flying Nun Records amb temes perduts de *he Bats, The Chills o The Clean.
Les tornades de campus universitari, les guitarres cristal·lines i el mood d’estiu a puntet d’acabar-se connecten instantàniament a Ducks Ltd. amb aquesta generació de bandes neozelandeses, però també amb equivalents yankis com The Feelies o Pylon i amb altres contemporànies com Rolling Blackouts Coastal Fever, Kiwi jr. i The Goon Sax. La gira de presentació de Modern Fiction els portarà per primera vegada a Barcelona.
Sarria és una proposta jove i moderna que recupera les textures del pop i rock tradicional amb una posada en escena eixordadora. Amb només 27 anys, el malagueny Nacho Sarria pot presumir d’haver girat ja per mitja Espanya i per territoris com els Estats Units, Anglaterra o Austràlia. També d’haver gravat colze a colze a l’estudi amb una llegenda com Craig Ross, espasa habitual als pals de Lenny Kravitz.
Ex-guitarrista de Los Labios, Sarria es va presentar en solitari el maig de 2021 amb un àlbum debut que ha agitat el calder del rock nacional.
Suaus i, tot i això, curiosament punxegudes, les cançons de Bart Davenport ens transporten a un passat o present imaginat ple d’odes romàntiques i personatges enigmàtics. Les seves arrels a Oakland són al blues (la seva banda dels 90, The Loved Ones va obrir per a gent com Junior Wells i John Lee Hooker), però el 2002 Bart es va llançar en solitari, adoptant una estètica indie més tranquil·la. El cantant de Kings of Convenience, Erlend Øye, l’ha anomenat el “millor intèrpret de guitarra i un sol home que existeix”. Mentrestant, els enregistraments de Bart sovint reflecteixen el seu gust pels arranjaments de banda completa. El seu debut homònim va barrejar pop brillant i folk britànic. Va seguir amb l’estil de Laurel Canyon ‘GamePreserve’ (2003) i després amb el dormitori lo-fi ‘Maroon Cocoon’ (2005). Després va venir ‘Palaces’ (2008), un àlbum al qual es fa referència a MOJO com “un bon exemple de la cultura del vinil i les botigues de segona mà de San Francisco, que converteix les coses que la gent llença en alguna cosa nova” . El 2012, Bart va llançar el senzill sintetitzat ‘Cheap Words’ i es va mudar a Los Angeles, formant la banda que va gravar ‘Physical World’ (2014). Pitchfork ho va descriure com “sofisticat i barat alhora, és agradable als cinc segons d’arribar a les teves orelles”. Per al 2018, la banda, també coneguda com a Bart & The Bedazzled, va llançar una continuació titulada ‘Blue Motel’, produïda per Aaron M Olson, el so característic del qual va donar a l’LP una atmosfera cinematogràfica i elegant dels 80. L’àlbum en solitari de Bart Davenport del 2022 ‘Episodes’ ofereix cordes avantguardistes, percussió mundana, riffs de 12 cordes i un retorn general al pop dels 60 i l’estètica indie lo-fi.
Podríem dir que Hoven no és una invenció encara que sí un nom artístic. Podríem presentar els noms que el formen, però les cares diuen més que els seus propis noms. Almenys podríem explicar que són cinc músics de l’escena lleidatana i que les seves composicions prenen com a referència l’indie-folk americà (Bon Iver, Gregory Alan Isakov) i l’indie-folk britànic (Ben Howard), però diu més com fan sonar cada sala que cap d’aquestes paraules. Podríem parlar del seu primer treball titulat “The Waters EP”. De què els ha inspirat i què els ha portat els instruments d’aquests músics a ajuntar-se. Podríem dir que segur que per separat ja els has sentit, però segur que mai no els has sentit així. Podríem intentar convèncer-te que més que un grup, aquí tens una història. Podríem fer això i molt més. Però qui més pot fer, ets tu, escoltant-los. Perquè ara no toca parlar del que podria ser. Ara, que toquin ells.
Els Sugarcrush ens porten des de La Mancha el seu power pop irònic, amb lletres plenes de sàtira sota un mur de guitarres. Els seus temazos són d’estil divertit, personal i contundent, fins el punt de que ells mateixos es consideren “los precursores del trans-yeyé”.
Solo Carmen continuen amb la presentació del seu primer disc “Autocomplacencia”. El seu indiepop melòdic i a la vegada desgarrat, és una muntanya russa d’emocions, amb lletres que diuen “alguna cosa més” i que conviden a ser corejades de principi a fi.
AMORE torna a Barcelona sota el cicle de MONTEBELLO x HELIOGÀBAL. Cinc cançons publicades han sigut suficients per impressionar-nos a tots, pop i totes les seves variants. La jove murciana ha estudiat piano en el conservatori de Múrcia, he fet de teclista i corista de Javiera Mena, Daniel Sabater, irenegarry o mori, i el 2021 va arrancar el seu projecte en solitari. Converses amb les amigues, les cançons que sonaven al cotxe, Google Earth, o les produccions de mori o Ralphie Choo. AMORE té algo especial, i el pròxim divendres 7 d’octubre podrem gaudir del seu show a la sala Heliogàbal de Barcelona.
Passos curts però segurs, així pretenen construir una cursa Bum Motion Club. Per descomptat, no els ha anat malament la cosa des que cap al 2017 arrenqués a Aranjuez el seu camí musical. Després del preceptiu temps de fogueig arribava Delta, un debut que asseia les bases d’un so que ells mateixos van definir com a dreamwave, a cavall entre el shoegaze i el dreampop. L’EP, produït per Víctor Cabezuelo de Rufus T. Firefly, els va portar a recórrer escenaris de llarg a llarg de la nostra geografia ia formar part del programa Jägermusic.
“Niebla”, el seu EP del 2021, reforçava una proposta en què no tot és el que sembla. Cantat íntegrament en castellà, expandia horitzons sonors sense deixar enrere aquesta boira que els fa reconeixibles a l’instant. Per això van tornar a confiar en Víctor Cabezuelo, que aquesta vegada compartia responsabilitats amb Alejandro Leiva, guitarrista de la formació. Al costat de Pablo Vera (guitarra i veu), Iris Banegas (baix), Alberto Aguilera (teclats) i Pablo Salmerón (bateria) afronten ara un 2022 carregat de noves cançons i dates en què defensar-les.
Salto són ones sòniques nascudes en un polígon de Barcelona al començament del 2022, materialitzades en 7 cançons que formen un primer disc homònim. Una bossa de cuir sintètic on conviuen textures i intencions de guitarres, pedals, baix i bateria, amb tres veus. Salto és una excursió per un parc a Londres de camí a l’aeroport, un viatge amb zepelín a Nova York amb escala a Saragossa, Posades i Califòrnia.
Hi ha quelcom eteri a la música de Moon Vision, un pla irreal i abstracte, un llenguatge propi i una manera d’expressar-se, que els fa especials. Va ser l’any 2019, quan van presentar un primer LP anomenat Muses, un disc inspirat en la figura femenina, on feien gala d’una electrònica pulcra i delicada i on comptaven amb diverses col·laboracions vocals femenines. Ara, juntament amb el bateria Pau Schultz i amb Júlia Collado a la veu, han tancat el cercle de la seva nova formació i ja estan preparats per presentar la seva nova i esperada feina: Instinct.
Delight és un duo format el 2019 per la Naima Ventura i la Maria del Río.
Componen cançons tendres i honestes, de caràcter introspectiu, on mostren les seves inquietuds més sinceres i com les afecten els seus sentiments més profunds. Un missatge visceral i entranyable que vesteixen amb arrels jazzístiques, derivades de la seva formació al conservatori del Liceu de Barcelona. Arrels que al seu procés creatiu donen lloc a l’experimentació i les transporten cap al neo-soul, el pop o l’electrònica, i les apropa a les seves grans influències, que inclouen entre d’altres, Moonchild, Nick Hakim, Hiatus Kaiyote, Erykah Badu, Frank Ocean i Daniel Caesar. A la primavera del 2021 van treure dos singles, “We Made Love” i “Start”, i el gener de 2022 n’ha sortit un tercer, “Demon”. Una tripleta que ha servit de tastet per presentar el seu àlbum de debut, “I’ll Be Back In June”, produït per Arnau Figueres i Kquimi Saigi i publicat al març d’aquest any.
Quan escolteu la música de hundredmillionthousand (HMT), pot ser que us vingui al cap llocs sagrats com Mutek i MoMA PS1 abans que qualsevol discoteca. HMT és el sobrenom de Noel Fanaeian, un artista canadenc d’ascendència persa-filipina que és conegut per les seves actuacions en directe quadrafòniques immersives. En els últims anys, Fanaeian ha estudiat amb la reconeguda compositora Laurel Halo i ha recorregut el Canadà, els Estats Units i cinc països d’Europa. La seva estètica combina la immersió sonora, la composició cinematogràfica i la partitura de dansa contemporània. Fanaeian és conegut per aprofundir en diversos estils d’electrònica i neoclàssicisme, amb una aptitud per combinar el disseny de so amb veu, violoncel i baix de concert. En qualsevol moment, el seu so pot ser fosc i suspens; eteri i emocional; o lúdic i ballable. Tanmateix, fins i tot amb una amplitud tan àmplia, la seva música conserva una forta unitat estilística.
BERNARDA a l’habla: Hola bona gent! Fa ja casi dos months que em van robar la guitarra, els pedals de la guitarra, una càmera i bueno algunas cosillas más que guardaba en una motxila ben maca i xula. Bé, degut a que no hi ha hagut ninguna bona nova al respecte, hem decidit (amb els amigotes del Heligoabal) fer un vermut Solidari, donde el dinerito de la entradilla anirà per intentar cubrir una mica todo lo sustraído.
Tocaré uns temicas en modo acústico i m’acompañaran diversos amigotes musics que també tocaran cansiones sebas, muy bonitas y cantables.
En fin si puedo venir i us ve de gust ayudarme se agradece muxo la verdah sea dixa!!!
Maria Hein és una jove felanitxera que fa anys que va formant-se com a pianista, tocant la guitarra i, recentment, experimentant i creant les seves pròpies lletres i melodies. I serem molt sinceres, aquesta nova troballa balear, ja té guanyada una plaça dins del pòdium musical mallorquí.
La calidesa amb la qual Maria Hein presenta Continent i contingut, el seu disc debut, està equilibrada amb la solemnitat i el so impol·lut de totes les seves cançons, que emanen una mescla de senzillesa i nostàlgia, amb la pinzellada imbatible de la naturalesa balear. Deu cançons en les quals Maria Hein acumula pensaments, problemes i dubtes, com una tassa que ha començat a desbordar i necessita deixar córrer l’aigua. I ho fa acompanyada d’una instrumentació minimalista, que s’uneix, discreta, a les paraules de Maria Hein, que interpreta les cançons de manera prudent i reservada, com si ens estigués revelant un secret. De la mà de Ferran Palau, ha construït aquesta sonoritat tan atemporal, tan pròxima i acollidora. I així és com Maria Hein entra als nostres caps, cautelosa, com una nova convidada que no vol incomodar. Però sense adonar-nos, s’instal·la lentament i es queda en la memòria, perquè, al cap i a la fi, les seves històries són les nostres històries. Continent i contingut és un disc debut que dibuixa una trajectòria rotunda, una aposta ferma, una màgia única que talla la respiració i que l’ha portat a guanyar premis com Millor cançó i Millor artista revelació Enderrock 2021.
Bofirax ens proposa una electrònica líquida, meticulosa i plena de detalls a la que ens submergeix a través de loops de guitarra, sintetitzadors i la seva veu. A finals de 2018 es va donar a conèixer amb la publicació de Ephemeral, un àlbum de debut ple de cançons intimistes per a les orelles més despertes. Des d’aleshores l’hem vist actuar a festivals com el BAM, Primavera als Barris, Manrusionica o l’ARTeNOU, entre molts altres.
Bofirax ha composat també peces sonores per a instal·lacions d’art (Sónar+D o CCCB, per exemple), bandes sonores per a curts i publicitat, per al llargmetratge Júlia Ist, o per a Hardcore Propaganda, una obra de teatre del col·lectiu Malnascuts. Ha col·laborat amb The Bird Yellow i ha aparegut a un àlbum de remixes de Seward, i just un any després de publicar Decades sota el segell AU! Records, Bofirax arriba a l’Heliogàbal amb tot el seu arsenal únic.
Polseguera és el duet format per Tomeu Mulet i Biel Riera.
Pop fosc que mescla clàssics de l’onada sinistra britànica dels 80, l’escena etèria de principis dels 90, obsessionats amb mirar-se les sabates, i un toc dels grups de renou sorgits al subsòl de Los Angeles a principis dels 2000; tot adobat amb lletres que beuen d’escriptors maleïts com Blai Bonet o Andreu Vidal.
Les cançons de Polseguera se sumen a la nova onada de pop illenc amb un cop de timó estilístic únic. Èpica casolana i gòtic mediterrani.
“Estoy fregando el suelo mientras escucho Albany, I need la meva shorty perque el cor em sani”. Mushkaa està marcant el camí de la música urbana catalana, cançons de reggaetón pur que sonen a tots els parkineos de la costa catalana, amb referents actuals com Yung Beef o Albany, i barrejant català castellà i anglès sense immutar-se.
El projecte d’Irma Farelo ha estat una de les sensacions de la música urbana catalana aquest 2022, i amb només 4 cançons, s’està menjant l’escena, actuant a festivals destacats i acaparant l’atenció de la premsa o playlist oficials. “Estic creixent todavía vull fer els passos de l’Alba” canta en la col·laboració amb 31 Fam i Flashy Ice Cream, Mushkaa ja es rodeja amb els grans però amb els peus a terra, sempre acompanyada del seu productor i músic en directe Roots (The Tyets, Andana).
Mushkaa trepitjarà Barcelona per primer cop el pròxim dissabte 22 d’octubre a la sala Heliogàbal de Gràcia, un concert organitzat per Montebello Agency.
L’Àngela, l’Ari, El Víctor i el Joan fan pop rabiós al voltant de l’inconscient i els somnis que poblen el repertori de l’Àngela.
Angeladorrrm és un dels secrets més ben guardats de l’escena indie emergent catalana. Amb el seu noise pop inconformista, aporta aire fresc dins del pop d’autor català per l’equilibri aconseguit entre guitarres esmolades i lletres oníriques que reflecteixen pors i desitjos del tot contemporanis al voltant de la família, les amistats i què significa fer-se gran. La seva música oscil·la entre el xiuxiueig i el crit.
Hi ha una nostàlgia mesclada de folk, shoegaze i dream pop dels noranta amb influències de grups com Big Thief, Yo La Tengo, My Bloody Valentine i de més a prop les catalanes Rombo.
La Sentina ha estat sempre el vehicle creatiu de l’Albert Girons en el qual van pujant i baixant passatgers que l’ajuden a matisar, enriquir i fins i tot frenar els seus impulsos creatius.
El 2006 l’Albert Girons (aka La Sentina) obre un myspace amb aquest nom per penjar-hi les cançons que componia i gravava. Tres anys després autoedita el primer EP Somatismes (2009). The Indian Runners ha publicat els seus tres LP: Falconades (2012), Llobregat (2016) 2013-2015 (2019).
Ara arriba amb Brutalismes, el quart disc, que s’emmiralla en el moviment arquitectònic que aprecia i magnifica la geometria impactant i els elements estructurals a la vista, amb un treball acurat de la veu i la instrumentació que desemboca en un so aspre i contundent. En aquesta ocasió l’acompanya a la bateria Ildefons Alonso (El Petit de Cal Eril).
Les lletres de l’Albert són himnes de joia als misteris de la vida que sorgeixen a través de reflexions íntimes sobre realitats universals. Així és com una visita al dentista, deliris existencials provocats per la poesia de Pepe Sales o la observació poèticocientífica de l’entorn tenen cabuda en aquest disc.
Xarim Aresté és una ànima lliure. Músic, poeta, pintor…
Ell fa i desfà al seu aire, sempre arrelat a les entranyes alhora que embrancant flors amunt.
Amb una trajectòria musical plena de ports, transbords i agermanaments, en Xarim torna ara al Heliogàbal posant la llenya al cor del seu propi univers.
Cru, de vegades, i lluminós però introspectiu com una bomba, Aresté apunta i dispara a l’esperit, sense deixar mai de posar la mirada al context social i polític que respirem tots junts ara i aquí.
Roko Banana, el millor grup de Banyoles, debuta a l’Heliogàbal el pròxim dissabte 29 d’octubre. Roko banana és un trio de rock banyolí que practica el seny i la rauxa en tots els seus concerts; calma melòdica, i després ràbia, paraules maques amb versos que ho destrueixen tot. Un grup que es mou entre el math rock i el punk modern, però bé, que donaran molta canya i posaran l’Heliogàbal potes amunt. Un concert organitzat per Montebello Agency.
Luz de fondo és l’àlbum debut de Galdric de la Torre Ávalos “Gáldrick”, músic i Doctor en Literatura Hispànica. Produït per Enric Teruel i Xebi SF, completen la gravació, al baix, Miquel Sospedra (Mazoni, Núria Graham, Refree, Amaia), i Aleix Bou (Amaia, Mazoni, Núria Graham), a la bateria. Es tracta d’un àlbum conceptual d’11 cançons, caracteritzat per unes lletres fortament evocadores, on la pèrdua i la necessitat de trobar en un mateix una forma d’esperança, simbolitzat per la «luz de fondo», centra el contingut de l’àlbum.
La proposta de Gáldrick, que parteix d’una arrel folk tradicional, s’orienta musicalmenta la recerca de noves sonoritats d’estètica pop, noise i de minimalisme electrònic gràcies als arranjaments d’Enric Teruel. Aquesta és la primera vegada que es podrà sentir el repertori en directe de la primera referència musical del NEU! com a segell discogràfic.
Barba Corsini és un grup de música electrònica amb influències del dub, la poesia sonora, el collage i el noise format per Eduard Escoffet i Pope. Des de 2017 es troben immersos en la recerca d’un llenguatge propi a mig camí entre el pop i l’experimentació. Ara presenten el seu primer vinil “Un nou incendi”, on les trompetes reverberants i els greus contundents s’acompanyen de textos que parlen sobre dies que no van existir o els nous models econòmics, així com infinites capes de veu i ritmes imparables.
Sr. Chen tanca el cicle MONTEBELLO x HELIOGÀBAL amb el seu debut a la sala de Gràcia. El productor, compositor i cantant català ens portarà el seu show de fòrmula pop que beu de diversos estils de la música negra contemporània; molt de groove, hip hop, funk o neo-soul. Un concert a casa molt especial on vindran tots els seus habituals col·laboradors i amics, on escoltarem cançons del seu últim disc Cómo No Hacer un Trío, i també del seu pròxim treball que ja estarà a la recta final. Sr. Chen, una de les millors persones que et pots trobar a la indústria, i que compta amb un directe molt elevat.
I.O. és el projecte musical d’Isidora O’Ryan, violoncel·lista, cantant i compositora xilena radicada a Espanya, que fa més de quinze anys que experimenta en diferents estils i projectes musicals.
El març del 2020 publica el seu àlbum debut “Ciénaga” (segell 11:11), un disc que esborra qualsevol límit –si és que realment n’hi ha– entre el clàssic i el futur. Amb aquest treball, I.O. es configura com una artista captivadora enmig d’un any extraordinari, confirmant-ho al desembre amb el premi ArtIsta Revelació dels Premis Índic (CL) i amb la sortida de Ciénaga Remix (11:11), reversions de les seves cançons en mans de deu productors llatinoamericans.
Recentment va llançar Sanjerónimo, primer avenç d’ALTAR, el seu proper EP, i BLANCO, disc d’ambient en què col·labora amb el compositor Juan Pablo Abalo.
Kinètica és productora, compositora, cantant, DJ xilena radicada a Barcelona. Així mateix és codirectora del segell musical xilè 11:11. Ha incursionat en estils com el breakbeat, soul, pop, drum n bass i hip hop. El 2018 va ser la guanyadora dels Premis Pulsar a la categoria Millor Artista de Música Electrònica pel seu disc III. Gràcies als seus treballs II, III i els seus Dj Set; A més, ha compost música per a projectes audiovisuals i escènics. Actualment prepara llançaments per als propers discos IV i V.
Formar un grup que sonés a alguna cosa entre el pop, el krautrock i el punk: aquest era el pla que van tramar Natalia Brovedanni (guitarra i veu, ex Santa Rita), Alfonso Méndez (bateria, ex lo:muêso) i Guille Caballero (veu i teclats, ex Els Surfing Sirles) una nit que van quedar per jugar a ping-pong. Així va néixer Chaqueta de Chándal i el seu explosiu debut “Gimnasia menor” (2019), beneït per la crítica i que els havia situat a tots els festivals d’aquell 2020 que una pandèmia es va portar per endavant. Al 2022 contraataquen amb el lluminós però alhora àcid “Futuro, tú antes molabas”, presentat als escenaris del Primavera Sound, Inverfest, Neu! o Canela Party, convertits en una dels grups més carismàtics i imprescindibles de l’escena actual.
En solitari, el líder dels texans Centro-matic i South Sant Gabriel ofereix folk-rock de forta càrrega sensitiva, que s’agarra a l’esquelet de les cançons de les seves dues bandes i també al dels seus propis discos. Aquest format explota amb major profunditat si cap el poder catàrtic de la seva veu, aquesta espiritualitat de gospel blanc desvalgut. Així va conquistar a la crítica en el seu primer tour per Espanya el 2005. A més de músic, Will Johnson és pintor i dibuixant. Per això pinta i dibuixa com fa música i viceversa. Les seves cançons s’assemblen a un llenç cobert de pinzellades d’emocions i colors primaris, que després el texà va esquitxant, repassant amb ploma, tacant amb brotxades, tancant-los en un cercle sonor ara més subtil, després més audaç. Ens canta una desfilada de síl·labes embolicades en ombres que donen forma a melodies fantasmals. Són les seves lletres meditacions provocadores des d’un món de gran complexitat moral. Una cosa sempre perceptible en els vuit discos que ha signat al seu nom -“Murder Of Tails” (2002), “Vultures Await” (2004), “Survey / Voyage” (2005), “Scorpion” (2012), “Swam City Vampires” (2015), “Hatteras Night, A Good Luck Charm” (2017) i “Wire Mountain” (2019) i “El Capità” (2020)-, un currículum al qual cal sumar el que va signar a mig fer amb el malmès Jason Molina, “Molina & Johnson” (2009), així com “New Multituds” (2012), homenatge a Woody Guthrie on comparteix protagonisme amb Jim James (My Morning Jacket) i Anders Parker (Varnaline)
Selma Bruna comença la seva carrera en solitari amb un treball exquisit i col·lectiu. Després de rodar amb Marala presentant “A trenc d’alba”, projecte que veu de la musica tradicional, la cantant santcugatenca estrena “Dorsal” un disc de pop atemporal composat per veu i coral i coproduit amb Pedro Campos.
La música de Xavier Calvet és felicitat. Sempre ho ha sigut. Ja ho era quan liderava Bullitt, un grup entre lʼindie rock, lʼemo i el punk rock més melòdic amb el que va gravar quatre discos, i que sempre és recomanable recuperar i revisar. I, sobretot, ho és ara, quan en solitari ha trobat definitivament les coordenades sonores amb les que conduir la seva trajectòria. Una nova etapa que va iniciar amb Firebird (2017), disc del que ha sigut impossible no començar a enamorar-seʼn i que segueix amb aquest nou Crosswinds (2019), àlbum amb el que definitivament ens hi enamorem. Una petita gran obra mestra de pop lluminós envernissat dʼamericana i lʼagradable melangia que desprenen els acords en clau country alternatiu.
Inspirat per aquest estrany moment a la vida al qual sʼhi arriba quan sʼestà a punt de complir els 40; dʼaquella barreja de sensacions han sortit onze composicions que Xavier Calvet ha amagat sota lʼil·lustratiu títol de Crosswinds (vents creuats). És la confessió de qui sent que ha arribat a la meitat del camí. Però lluny de caure a la depressió i el desànim, les noves creacions dibuixen una preciosa posta de sol (molt probablement la que deu gaudir cada dia a Sant Feliu de Guíxols, aquest magnífic racó de la Costa Brava on sʼhi refugia des de fa uns anys) amb la serenitat i el convenciment que demà tot tornarà a començar i molt probablement, per a millor.
Viure amb intensitat cada moment, però sense sucumbir al ritme frenètic del món. Aquest és el full de ruta que guia els Marialluïsa al nou disc “La vida és curta però ampla” (2021). Un deliciós tractat de pop sensual que et farà enlairar amb els cinc sentits, tot un pas endavant després de sorprendre amb l’EP “Pren-t’ho amb calma” (2019) i consolidar-se amb el primer disc “És per tu i per mi” (2020). Marialluïsa són Pau Codina (veu i guitarra), Carles Guilera (guitarra elèctrica i teclat), Andreu Dalmau (baix), Pol Mitjans (bateria) i Joan Vallbona (guitarra elèctrica i teclat).
Agosto aterra a Barcelona per primera vegada el pròxim divendres 18 a la sala Heliogàbal de Gràcia. La banda madrilenya va néixer a la icònica Casa de las Flores, format per la María i el Nacho. Agosto és com mirar un gerro de flors seques al balcó, és ser el main character durant una hora, és melancolia i és calor.
Gebre és un grup de pop de guitarres cantat en ebrenc. La banda neix el 2017 quan l’Aleix Ferrús i l’Adrià Gonzàlez (L’Ana és un Koala, Samitier) decideixen formar la banda amb en Dani Cervera i posteriorment en Llorenç Orriols a la bateria (Mareta Bufona). Les cançons de Gebre estan carregades de guitarres enèrgiques i tornades lluminoses que sonen a clàssics anglosaxons dels 90 com Weezer, Teenage Fanclub o The Lemonheads i a bandes nostrades, com Els Pets o Senior i el Cor Brutal.
La seua darrera publicació és el disc ‘Riu amunt’ (Indian Runners, 2021). Un àlbum d’onze cançons que canten a la resistència als problemes i dificultats de la vida moderna i descriu a aquelles persones que es resisteixen a deixar-se endur per la corrent del riu.
A banda del camp de Tarragona, Islandia Nunca Quema fan música elegant, pop-rock obstinat en el protagonisme de les guitarres i amb la melodia com a mitjà d’expressió. La seva discografia inclou dos singles i un LP, Applause (2014) amb el segell Philatelia Records. Actualment es troben presentant el seu segon LP, que edita No Aloha.
Poden presumir d’haver tocat en directe amb l’australià Robert Forster (The Go-Betweens) i el britànic Robyn Hitchcock, i també de figurar amb una cançó a la banda sonora de La propera pell (2016), dirigida per Isa Campo i Isaki Lacuesta. Als seus directes s’han pogut sentir versions de The Triffids, The Go-Betweens, Scott Walker, The Kinks, Edwyn Collins o Chris Spedding, entre molts altres, cosa que ens permet fer-nos una idea dels territoris que explora la seva música.
Íñigo Soler presenta ‘Coses a dir a temps’, un primer disc autoeditat en el qual presenta una col·lecció de cançons amb so indie pop en el qual mostra unes cançons delicades i tractes amb una cura com pocs artistes en aquest panorama
A cavall entre minimalisme i música contemporània, seguint el rastre de compositors com Górecki o Arvo Pärt, el pianista igualadí Carles Viarnès combina una sòlida formació clàssica amb pinzellades d’electrònica i experimentació. Després dels aclamats “Urban tactus”, “Schematismus” i “Nun”, al nou disc “Iam” crea una nebulosa on la intuïció mana i el sentit del temps esdevé erràtic i abstracte.
Arnau Grabolosa, GRABU, té tan sols vint anys, i ja té una llarga carrera amb molta projecció de cara al futur. A part de ser guitarrista de bandes com la Black Music Big Band, Agnès Algueró o Júlia Blum , productor i ser el mànager del grup del Vallès Sabana, és el director del Festival Mússol, un dels festivals més únics i innovadors de tots.
A l’Heliogàbal, Grabu presentarà oficialment el seu disc de debut.
En format trio habitual: Arnau Grabolosa als teclats i sintetitzadors, Sara Oliver a la bateria i Martí Cabarroques al saxo. Grabu combina el jazz amb tocs d’electrònica i recursos sintètics, expressant el seu imaginari a través de sessions en directe amb bucles, textures i improvisació, sempre buscant que els espectadors connectin amb els sons que desprenen les seves composicions.
La seva música està concebuda com unes jams sessions en directe al més pur jazzístic, minimalista, sent com un viatge que tenen un inici i un final per l’espectado
LaFonoteca celebra una nova festa amb l’actuació estel·lar de Parade, músic de referència de la escena independent estatal
Curtido en mil proyectos en el underground madrileño como Jonson & Jonson o Detergente, Jose Ignacio Martorell lleva ya más de veinte años siguiendo su propio camino, el que le lleva por la senda del folk-pop sin perder nunca de vista las melodías y las letras más personales que hayas escuchado en tiempo. De Vainica Doble a Kiko Veneno, de Ron Sexsmith a Robyn Hitchcock, son muchas las referencias que pueden salir a la luz pero nunca ocultan una personalidad cada vez más rotunda.
Con su primer disco en solitario bajo el nombre de Jonston, editado por Limbo Starr (2007) y producido por Fino Oyonarte (Los Enemigos) tiene la oportunidad de pasar por un buen número de festivales como el FIB o el Faraday, además de compartir escenario con grupos como Nada Surf o James. En su segunda entrega decidió tomar el control absoluto de su carrera y crear su propio sello, Pez Plátano. “Taller de memoria” (2010) fue grabado en los estudios de Paco Loco en el Puerto de Santa María, al igual que el siguiente y psicodélico trabajo “Veo Visones” (2012).
Después de Veo Visones, se toma un tiempo alejado de la música hasta el 2018 donde vuelve con lo que sería el último trabajo como Jonston, “Los sentimientos” editado por Gramaciones Gramofónicas.
“Los sentimientos es una muleta donde apoyar el alma en momentos de añoranzas, pérdidas y… en cualquier momento. Porque no hace falta ninguna de estas premisas para sentirte arropado por los sentimientos de Jonston.” -Jenesaispop 8/10
“Son sólo ocho canciones con vocación de ser pequeñas pero ahí erra el tiro José Martorell porque no puede evitar que sean muy grandes. Que se joda.” – David Rodríguez (La Estrella de David).
A finales del 2021 estrena un nuevo single “Cuerpo y mente” producido por Eloy Bernal (Gúdar), un aperitivo de lo que será su quinto nuevo disco con una formación de lujo: Pedro Señalada a la batería, Eva Cabiria a los teclados y Laura Antolín (Doble Pletina) al bajo.
klk mi gente, vatocholo llega x primera vez a barcelona mi raza, clase magistral de origen y quitarra en Heliogàbal. Evento para vatocholistas y recién iniciados al vatocholismo
Mayer-Sánchez fa musica Indie Lo-Fi (pensar en Yo La Tengo, Young Marble Giants, Velvet Underground, Beat Happening, Smog). Un parell de riffs de guitarra, un sintetitzador repetitiu, melodies i ritmes senzills tot sobre els aspectes mundans de la vida moderna i tota l’alegria i ansietat provocada per viure la vida en una ciutat que canvia ràpidament.
El 5 de Desembre presentem el nou EP Let This Into Your Heart. Tres cançons escrites per ajudar-nos a afrontar les nostres emocions en a període de temps en què la vida ofereix petites distraccions per escapar dels nostres pensaments i preocupacions.
Somos Fabricantes reivindica a tots aquells que un dia passen de ser espectadors a pujar a l’escenari per deixar clar que tenen moltes coses a dir. Influències del pop-rock del 90 que els seus cinc integrants reivindiquen amb passió.
L’Àlex, l’Anna, la Consi, l’Eliecer i l’Ivan formen aquesta banda creada el 2017 a Barcelona. Després de presentar el seu primer disc, 17 · 20, que va veure la llum en plena pandèmia, presentaran nous temes en aquest concert.
Actio Versus presenta en directe el seu primer álbum conceptual: KERMES. Amb una estètica que neix de les influències del pop, funk i neosoul, KERMES narra una història autobiogràfica amb els tocs experimentals que caracteritzen la temàtica del creixement personal.
Damn Mostaza és una banda formada el 2021 per un grup d’amics que viuen a Barcelona. El seu so es descriu com a “Urban Groove” que combina elements de música Pop, Hip-Hop, Indie i Rock. Presenten el seu nou single Thinking del seu proper E.P Under The Arches. Thinking està inspirat en cançons “Disc” d’abans amb un toc modern que fa que la gent ball.
Orions Belte és música instrumental des de Noruega. És música relaxant i per moments sorollosa, però sempre és d’un ritme constant i un trio vibrant que crea la música que els apassiona.
ALAI és una dj, productora i artista electrònica de Tolosa, País Vasc. El seu estil navega entre ritmes house enèrgics però basant-se en disco, hip-hop i dance, tot sempre acompanyant-ho de lletres compromeses amb les seves idees feministes. Es mou de foscor a èxtasi brindant una història sobre la supervicència.
Pena Máxima és el nou projecte de Julián i Pablo Palomo, fundadors de Autumn Comets (2007-2019). Una guitarra, una bateria, molta distorsió i lletres en castellà en les noves cançons que seran gravades el mes vinent de desembre al costat de Raúl Pérez (La Mina).
Seward és un col·lectiu d’acció sonora, cançó lliure i performance en perpetu moviment cap endavant que acaba de celebrar 12 anys de vida el 2022. Percussions tradicionals i bateries experimentals, un banjo amb efectes, dues veus amb moltes personalitats, instruments de vent, guitarres elèctriques, contrabaixos, artefactes sonors, gravacions de camp… Després de quatre treballs d’estudi _Home: Chapter One (Seward, 2011), Home Was A Chapter Twenty Six (Seward, 2014), Second Two: Chapter Home (Foehn-Naim, 2015/16) y We Prefer To (Foehn-Gandula-Moorworks, 2018)_ i tres col·leccions de remixes de la mà de Foehn amb artistes com R de Rumba, Suso Saiz, Balago, Los Voluble, Marina Herlop o Scott Solter; en la actualitat, Seward prepara el seu cinquè treball discogràfic, Hoveller, que es va presentar en directe per primera vegada al Teatre Grec de Barcelona, serà co-produït juntament amb el seu habitual productor, Matt Pence (Midlake, John Grant, Centro-matic…).
La imponent veu del barceloní Gerard Vidal brilla a unes cançons d’arrel folk-rock que van des de la delicadesa i la introspecció fins a l’èpica més visceral. La seva altra faceta artística com a cineasta -premiat al Festival de Málaga- convergeix a un àlbum visual de tall elegant i enigmàtic titulat ‘I Always Cry For You Like Pink Honey Rain’.
Valèria Saurí és una de les veus catalanes amb més projecció. Després de publicar una sèrie de singles auto-editats i l’EP ‘El naixement’ amb Halley Records, ara presenta algunes de les cançons que apareixeran al seu primer disc previst pel mes de febrer com les ja conegudes ‘Nena’ i ‘Xiuxiueig’.
El cantautor Enric Verdaguer acaba de graduar-se al prestigiós Liverpool Institute of Performing Arts rebent el diploma a mans de ni més ni menys que Paul McCartney. La seva música atemporal i la seva veu privilegiada dibuixen paissatges emocionals de gran bellesa i comfort. Després de l’EP ‘Help Me Understand’ publicat al maig, el seu disc de debut arribarà al gener amb el nom de ’Somewhere, Sometimes’.
No cal més que bones cançons per que la roda giri. Així és en el cas de Gabriela Casero en la seva última aventura com a Casero, una proposta de pop intimista que ens va alegrar la passada temporada amb hits trenca-cors com “Cuanto más” o “Haití”. Tot i que molta gent la va conèixer com a Mow, Gabriela Casero va començar la seva aventura com a Casero al 2019, auteditant petites cròniques de la seva cotidianeitat que ens interpelaven a tothom. Des de llavors es va convertir en un dels projectes bàsics per entendre el nou underground madrileny.
Al seu primer disc va sumar alguns hits i col.laboracions com les de Russian Red o Cariño, elaborant un dels debuts del 2020. Ara publica el seu segon disc, “Me doy cuenta”, produït per Bearoid.
La cantautora basca afincada a Barcelona Amaia Miranda va debutar el passat mes de febrer amb ‘Cuando se nos mueren los amores’, un disc de folk cru que li ha valgut el reconeixement de crítica i públic. Guitarrista excepcional, va tenir un paper destacat a la premiada obra teatral ‘Canto jo i la muntanya balla’ i actualment forma part de la banda de directe de Amaia Romero.
BOYE és el vehícle musical de l’actor David Menéndez, un descarat alter ego que va debutar al 2020 amb una sèrie de senzills produïts pel seu productor de confiança Arnau Vallvé (Manel). El seu single més recent, ‘VENI VIDI VICI’, és una de les cançons més sorprenents i inclassificables de l’any amb la què duu a l’èxtasi al públic en els seus concerts memorables. Al gener entregarà un nou senzill que de ben segur no deixarà indiferent.
Artur Viñas, conegut com a Socunbohemio, és un dels joves compositors més destacats del panorama emergent català. Les seves precioses vinyetes de pop alternatiu, amb lletres costumistes alhora que poètiques i evocadores, han connectat amb una generació d’oients que canten les seves cançons i arrasen amb els seus productes de merchandising. El nou senzill ‘El conte que mai s’acaba’ avança el seu esperat disc de debut, previst pel mes de març.
El 25 de desembre després del dinar de Nadal estarem fent un bingo musical a la nostra segona casa, l’Heliogàbal. Funcionament molt senzill, obrim cap a les 20 h, entrada gratis, cada cartó val 3 euros i farem 2-3 partides, si guanyes tens premi, i ens emborratxarem molt i posarem molts hits. Pla ideal per no perdre pistonada durant les festes, així no teniu un forat sense beure entre el dinar de Nadal i el de sant esteve. Després farem DJ Set fins a les 03 h. L’Alexandra ve segur, i la Joana no ho sap, insistiu-la per privat.
Per cert, per qui no conegui el funcionament dels bingos musicals, és com un bingo, però cada número és un hit.
El frontmant de Bonestorm ens presenta el seu àlbum en solitari ‘El gran desgavell’
Entre els onze temes de “Naïf, potser” hi ha, al meu parer:
-Psico-Punk-proto-intel·lectual-coral.
-Post-Funk-pertorbat, Matís “Zappa”.
-AOR (Adult oriented rock) severament avariat.
-Músiques del Món (Hahaha).
-Bateries i baixos heroics.
-Altres coses també genials.
Del disc, totes aquestes paraules també es porten al directe amb primirada cura de no deixar-nos-en cap pel cami.
KILLIN’ CACTUZ és un duo Barcelonès de música underground que va estrenar-se abans de l’estiu amb un projecte de tres temes titulat Mixztape. De gènere indefinit, viatgen a través de ritmes del Hip-Hop nord-americà, melodies melancòliques amb reminiscències de l’actual “Bedroom pop”, sintetitzadors dels vuitanta i guitarres elèctriques que transporten al panorama Indie actual. KILLIN’ CACTUZ estrena el seu directe a l’Heliogàbal, amb un show enèrgic, íntim i distès.
EVA FORT és una cantautora de Barcelona amb influències de folk anglès, indie i pop, que presentarà, per primer cop amb banda completa, el seu primer treball d’estudi HOME, el dia 7 de gener.
La banda estarà formada per Eva Fort (veu i guitarra acústica), Nico Canet (guitarra elèctrica i veus), Albert Granell (baix i veus) i Nito Sánchez (bateria).
És per casualitat que els versos de Mireia Calafell (Lletra d’Or 2015) i Pol Guasch (Premi Llibres Anagrama 2021) es troben amb la música i la veu d’Adriano Galante (Seward, Mediante…). Però de la casualitat sorgeix la mescla, i és així com es consolida una manera d’entendre el so, les paraules, el ritme. Cada trobada és única, cada posada en escena és diferent. Al Palau de la Música acaben de presentar l’espectacle ‘Nosaltres, Foc’ en dues nits amb un diàleg singular entre els poemes i les melodies que es conjuminen, s’escolten, es resignifiquen, s’eixamplen. Cremen. Un camí d’incendis que transitarà qüestions com la llengua, l’amor i la pèrdua. Que també cremen. El 2023, presentaran una nova peça en construcció, sorgida de l’experimentació poètica, sonora i musical que han compartit els darrers mesos.
TOU, el nou projecte d’Albert Segura (ex-Muñeco, banda amb la què va publicar dos LP i EP), presenta un pop de pinzellades delicades que dialoga amb el pas del temps, que crida l’amor perdut, que plora la solitud o que reflexiona sobre el present. Entre sintetitzadors i guitarres que tenyeixen d’emotivitat les seves cançons, TOU genera una llum estranya en la foscor. Amb aquest nou pas en solitari, Albert es redescobreix musicalment per explorar el costat més artístic i sensible. La mateixa màgia que trobaves a les capes i capes de guitarres i pedals que hi havia a Muñeco, les trobaràs ara al seu nou univers sonor.
Únic i inclassificable, TOU ofereix en llengua catalana una llista molt personal de temes plens d’atmosferes i sintetitzadors. Un artista que arrenca una nova aventura plena de personalitat i excel·lents cançons que en directe generen una màgia molt especial, un artista emergent del qual ben aviat se’n sentirà parlar.
Estruç
Pop sorollós
Després del seu àlbum de debut “Peça Fugaç” (2018), Estruç es desmarca del seu rock amb ecos de post-hardcore i es mou cap a un pop trencat més centrat en la veu. Aquesta nova fórmula és la que serveix de base pel seu nou EP “Kitsch Cliché Olé” (2022), on el grup olotí explora noves sonoritats a través de diferents clichés musicals. En aquesta referència es poden sentir traces de lounge cafeïnat, balades post-punk, aires mediterranis i tropicàlia brasilera, tot això sempre encabit dins el context d’un trio de rock.
Estruç el formen l’Ota Quílez a la veu i guitarra, en Joel Santaeulària al baix i en Marià Codina a la bateria. El grup, que actualment es troba al segell associatiu barceloní The Indian Runners, ha passat per sales d’arreu, des d’Alcoi fins a Londres (UK), i ha tocat a llocs com el BAM 2021, Gutter Fest 2019 i Salt Mortal 2017.
Escolta priva del nou disc de Madee que sortirà a la venda el 10 de febrer de 2023 per part dels fans que hagin fet el preorder del disc. Madee són un referent de l’indie fet aquí
Poeta, cantant i compositora (Barcelona, 1988). Construeix música mitjançant el poder de la paraula mesclant el folklore espanyol i indonesi amb una electrònica lluminosa on moltes veus canten. Després d’una investigació sobre dones compositores va publicar el Música Bruja (2019), el seu àlbum debut. En un gir trencapistes multicolor, els seus últims treballs són CINTA vol.1 (2021) i CINTA vol.2 (2022). Violeta Tello Grau és docent, membre actiu del Gamelan Barasvara on toca i compon música Indonèsia i porta la direcció artística del projecte musicològic Suona Pongiluppi.
SIMON LOVE (Londres – Tapete Records) El cantant i compositor gal·lès que va liderar el fantástic grup de pop influenciat pels anys seixanta The Loves, presenta per primera vegada a Barcelona les cançons del seu projecte en solitari. Simon és conegut per la seva ironia en les lletres i per els seus arranjaments melòdics i intel·ligents. Vaja, pop en estat pur.
INTERROGACIÓN AMOR (Madrid – Elefant Records) Una sinuosa trajectòria abstracta entre estils musicals, una mena de tractat de postmodernisme sonor, capaç de passar pel folk, el noise, l’avantgarde, el trip-hop, el jungle, el digicore, el synth-pop o el punk , gairebé sense despentinar-se.
Sempre es diu que les coses bones es fan esperar i el mateix passa amb el cas de Filipin Yess, que ara decideix enlairar-se amb el llançament del que serà el seu primer llarg tres anys després de la seva primera trobada. Un àlbum cuinat i gravat per ells mateixos desde Filipilandia, lloc inhòspit on va nèixer el projecte i bressol de les seves primeres composicions.
“★★★★★” (El Jardí Amagat/Bankrobber, 2022) és el títol del seu primer treball, 12 cançons plenes d’històries i murmuris, elegància i enyorança, que ens donen la primera pista amb el seu esperat single, Ja no plou.
Entremig d’aquestes cinc estrelles hi trobem cançons que parlen del destí. Ens pregunten si tot està escrit per complir els nostres desitjos, ens transporten a festes informals on es beuen còctels d’estrelles, viatges a l’espai amb el coet 177, narren la història de l’hotel intercontinental i ens mostren llocs sense paraules, enigmes sense resoldre i velles creençes.
Fins i tot, topem amb personatges que formen part de l’univers del grup com l’Stivi, amic incondicional de la banda i i força motriu que els ha sapigut guiar a través d’aquest procés on han près forma totes aquestes melodies i ritmes.
Cançons pop valentes i brillants que es submergeixen dins la dècada dels ‘60 i ‘70, abraçant la psicodèlia de l’època i la singular energia musical i contracultural que va representar. Escoltant les seves cançons també podem apreciar referents actuals com les guitarres desenfrenades de Big Thief, els sorprenents beats de Holy Hive o la delicadesa d’Sparklehorse.
En directe, Filipin Yess són capaços d’estripar motlles portant les cançons a un nou nivell, i després fer-nos arribar de nou a la terra amb l’elegància que els caracteritza. Els seus membres, ja implicats en diferents grups de l’escena catalana, són Carles Guilera al baix i veu principal, Biel Solsona als teclats, Joan Vallbona a la guitarra elèctrica i Joan Torné a la bateria.
Maria Fort és una cantant, violinista i compositora de Tarragona. Després de cursar els estudis superiors de violí decideix endinsar-se en el món de la música moderna i comença a crear la seva pròpia música. Després d’estar un temps trobant la seva pròpia veu i estil, el juliol del 2022 presenta la seva música al Festival La Palmera (Tarragona).
Els seus temes segueixen la línia del pop, l’R&B i l’electrònica i molts d’ells contenen missatges sanadors que la pròpia cantautora s’envia a si mateixa per trobar-se i per viure fluint molt més. Es tracta d’una música fresca i càlida però a la vegada amb molta força. Després de publicar els seus primers singles, ‘Trenquem Murs’ i ‘De Mercuri a Neptú’, decideix començar a treballar amb un EP, que es publicarà la primavera del 2023.
Sons Of Med és una banda de surf psicodèlic nascuda el 2017 a Barcelona. Hereus de l’estètica old school dels 60’s i els 70’s, Kamy i Ignasi construeixen el seu so modern amb influències com el “dreamwave” i el “garatge”, generant a un so que recorda a artistes com Parcels o Lime Cordiale.
Amb un EP a l’esquena (On Route, 2019), la banda ha rodat per bona part de la península i per l’estranger. Sota els comandaments de Carlos Dueñas (Arcticwave Studio), Sons Of Med van presentar el seu àlbum debut “Greta” al maig de 2021.
El seu directe, fresc i enèrgic els ha portat a tocar a Venues com Razzmatazz, La Nau, Clap Mataró, Monumental Club o la terrassa del Pulitzer. Així com aparicions als principals mitjans de comunicació: TVE, La Sexta, Menú Stereo de Movistar Plus, Catalunya Ràdio o Mondosonoro, entre d’altres.
“Llegeixi les instruccions d’aquest grup i consulti amb el seu farmacèutic, perquè estem bastant malament sempre”. El grup de Barcelona liderat per Marta Delmont, per Marina Correa i per la seva pèssima gestió emocional, porta publicant cançons i mogudes des de 2019. El primer EP “Villacapullos”, deixava clares les intencions: Cagar-se en tot. Posteriorment van publicar “La Massacre de Putis” que potser et soni per parlar del desamor amb “No Te Puto Pilles”. Pero la vida passa, et fas gran i l’amor ja no és el pitjor en la teva vida… Així que van decidir parlar a “El Chungo Colectivo” del fotut que és ser una persona. La seva última publicació ho deixa clar “Sálvame”. Així que per salvar-les, ves a algun bolo que elles t’ho expliquen millor (amb un piti).
La Fiesta del Millón celebrarà el milió d’escoltes de “No Te Puto Pilles” amb l’actuació de bandes amigues, un bingo i moltes sorpreses…
Entre el garatge rural i el pop de guitarres esmolades, teclats sintetitzats, balenes siderals i un mur de sorollosa reverberació. Shoegaze? Noise pop?
Katie M. és la suma de molts cafès, moltes birres i moltes baquetes trencades. El seu so transporta a la música skate punk dels 90’s, amb la que es van criar. Els seus referents van des de Millencolin a Bikini kill passant per Not on tour o The Ataris. Són de temes curts i ràpids, sense gaires pauses, perquè això de respirar està sobrevalorat. Si vas créixer jugant al Tony Hawk, les Katie M. et portaran bons records.
Tomásss & Animales de Ambito Social. Buena jaranita y mejores vibes. Traeros fuet y un buen espumoso
Animales de ámbito social és una banda Indie rock formada per joves de Barcelona. La seva música neix a partir de la manipulació d’un so acústic donant lloc a algo més sintètic.
Angeladorrrm, des de Barcelona, ens presentarà el seu EP debut “Res dura gaire estona”, un treball sota el segell d’Indian Runners de pur pop rabiós.
Pol Purgimon és un artista del Montseny i vindrà a presentar-nos dues cançons de pop atmosfèric que flirtegen amb el hip hop i el reggaetón! Els seus temes estan produïts per Joan Colomo.
X-Rose, també des de Barcelona, ens acostarà la seva proposta pop underground amb traces trap. Tot just acaba de publicar nou single: “He Somiat” juntament amb Toni Casalà
Amb 15 anys de trajectòria, Inspira és tot un grup de culte de l’escena barcelonina, amb el carismàtic Jordi Lanuza al capavant. “Acaba i comença” és el seu nou disc, que arriba després d’un parèntesi de cinc anys. Està produït per Pau Vallvé. Un disc que mira enrere però obre el prisma cap a nous horitzons. La nostàlgia i el record es confronten als múltiples camins que s’obren després d’un adéu. I la memòria mai deixa de cremar encara que ens dirigim cap a nous horitzons. Moltes pistes, moltes preguntes. Incerteses que es resolen amb la imperiosa necessitat de mutar per seguir endavant. Al concert de l’Heliogàbal, Inspira oferirà un concert de proximitat en format acústic, amb Jordi Lanuza i Fer Acosta a duo.
L’atemporalitat és una qualitat difícil de conquerir, però al cantant i compositor Steve Smyth adquireix tot el seu significat. Provinent de la costa sud d’Austràlia, la boirosa i itinerant vida de Smyth l’ha portat a través d’Austràlia, Europa, Amèrica del Nord i Àsia, obrint concerts d’artistes com The Killers, Ben Harper, Angus i Julia Stone, Lanie Lane o Howling Bells.
Torna a l’Heliogabal després de molt temps, una sala important per a ell ja que va ser la primera sala de Barcelona on va tocar. Aquest cop en solitari i presentant el seu darrer treball “Blood”, un disc intimista gravat en directe a l’Oratori de Sant Felip Neri de Barcelona.
Un concert de Steve Smyth és viure una de les experiències musical d’una intensitat i sensibilitat indescriptible.
Mirlo és el pseudònim de Jaume Estalella, guitarrista Barceloní de l’òrbita del Pumarejo, conegut principalment per la seva afiliació a Ljubliana & the Seawolf. Ara presenta el seu primer treball en solitari.
En aquest treball, les arriscades produccions de Marina Herlop (Marina Herlop, Myoboku) es contraposen al intens i sincer intimisme de la guitarra i veu de Mirlo. Tot això acompanyant unes lletres que parlen de connexió i desconnexió; de satisfaccions i frustacions; de les contradiccions que comporta cercar la plenitud en allò mundà.
Furamango, el nou projecte d’Albert Peiró (Conttra), Xavi Garcia i Sergi Marrone que és pur funk i soul es presentarà en societat amb el seu disc debut.
El projecte de bedroom pop del jove artista emergent Joanlupi alçarà el vol amb el seu EP debut.
Nina Blom és el projecte de la també líder de The Death of Robert, Lara Giardina. Electrònica, synth-pop i funk per donar la benvinguda la nou single de l’artista italiana establerta a Barcelona.
Us heu preguntat mai com seria la vida vista a través d’un calidoscopi? Això és el que vol transmetre Azul, el projecte musical d’Oriol Brunet. Agafar allò antic i donar-li nova vida, com un artesà del pop.
Aquest 2022 publicarà el seu disc de debut, titulat “Motion is Emotion” (El Jardí Amagat/Bankrobber), format per 9 cançons cantades en anglès i una en català, gravades i mesclades pel mateix Oriol juntament amb Pol Folguera (Diamante Negro). Les referències obvies dels ‘60 com The Beatles o Harry Nilsson a les veus i la producció es barregen amb els sons californians d’Allah-Las, l’actitud visceral dels australians King Gizzard & the Lizard Wizard i el punt naïf de Babe Rainbow.
En aquest disc, abraça la psicodèlia mediterrània i fa referència a les coses fetes a mà, el viure tranquil, i la contemplació i pausa. Azul és un estiu al poble on el temps sembla que no passi, on reconnectes amb tu mateix i et deixes portar pels dies que s’allarguen fins tard. Guitarres acústiques i flautes acompanyen melodies innocents, per deixar pas a ecos de guitarres psicodèliques i sons atmosfèrics que porten a un viatge interior cap a la intimitat, com el final d’una nit de festa.
L’última cançó, que dóna nom al disc, resumeix el concepte del pas del temps amb els bons i mals records, com una moneda de doble cara: fa por fer-se gran i perdre coses, però alhora ens genera els records que ens fan venir ganes de viure.
En el seu directe, s’acompanya de Pol Folguera a la batería, Sergi Hurtado al teclat i percussió, Simón Sánchez a la guitarra i cors i l’Èric Elias al baix. Tots junts evoquen sons eteris amb les cançons més terrenals de l’artista, fet que equilibra la narrativa i el fil conductor del concert i l’excentricitat i la psicodèlia es fonen a l’escenari. El directe de “Motion is Emotion” farà que la gent se senti en una altra època.
El 2018, el músic va publicar el seu primer EP, “Expansion and Regression”, i durant els anys següents va autoeditar una sèrie de singles amb la col·laboració de Bert Bert. Aquests anys de crear melodies i recordar l’origen del projecte, han impulsat Azul a escriure les cançons de “Motion is Emotion” i poder explicar així el cicle sencer.
Reïna és un grup de pop de Manacor (Mallorca) afincat a Barcelona. El setembre de 2021 van publicar Arts Marcials, el seu primer llarga durada, produït per Lluís Cabot (Da Souza, Beach Beach). El disc està format per una desena de cançons que beuen de la prolífica escena que s’ha anat establint i consolidant durant els darrers anys a Mallorca. Després de presentar-lo arreu de Catalunya i Mallorca, han aturat uns mesos per preparar el seu segon treball amb Jorra Santiago (Jorra i Gomorra, Pujà Fasuà, Roig), on segueixen treballant un pop melòdic amb cançons d’amor i de desamor. Dia 17 de febrer a l’Heliogàbal presentaran les cançons del primer disc i mostraran algun tast de les cançons noves.
Pol, Martina, Esther i Paula són quatre amigues de Barcelona que van decidir ajuntar-se per a formar un grup i tocar les cançons dels seus artistes preferits. De la inquietud per crear música pròpia i despertar en la gent la passió amb la qual elles la creen, neix ‘NO FUNCIONA’.
Després de treure els seus primers singles, Todo mal nada bien’, ‘Monopoly’ i ‘La de la radio’ han crescut com a projecte i es postulen a ser una de les promeses del panorama indie. NO FUNCIONA vol demostrar que té molt per oferir, amb una imatge actual, un discurs sincer i amb un directe molt fresc i proper, aquestes quatre amigues volen conquerir a tot el públic que encara no les coneix.
Este nuevo dúo de California es formado por Ari Blaisdell (Lower Self, The Beat Offs) y Matt Jones (Male Gaze, socio de Castle Face).
Música nacida de una colección de minisintetizadores, en una odisea de synth-pop guiada por ritmos crudos con referencias post-punk.
El LP debut salió en marzo via Castle Face (Oh Sees, Ty Segall, White Fence, ++).
Raven Sings The Blues escribe “arpeggiated pop that mixes a love for German Progressive pulses and ‘90s synth punk alike (think Le Tigre and shades of Yeah Yeah Yeahs)”.
Vols una excusa per tornar a la Helio un dimecres tontorrón? Vecinos, Wineson i El Diablo de Shanghai t’ho fiquen fàcil. S’escoltarán temes inèdits, es farà algún acustic, es projectaràn videoclips, vindràn actors, directors, runners… tota la pesca! La oportunitat perfecte per a poder parlar amb els teus músics no-favorits de barcelona!
El Diablo de Shanghai: Presentaràn “Boviscopofobia” + videoclip, el primer avanç del seu àlbum debut.
Vecinos: Presentaràn el seu EP debut “Siempre saludaban” i projectaràn els seus videoclips
Wineson: Presentaran “Keep your eyes out of me” + video, el seu quart avanç del segon LP
Els Cundits podrien ser un caos, una entitat mutant on és difícil saber on acaba el grup i on comença el públic, un supergrup de trap imaginat per un geni del Minecraft, tota la programació del 3XL sonant alhora, un feed de mems indesxifrables, el primer grup d’hyperpop en català, Adolescents.cat a la darkweb, els hereus queer de la PAWN Gang i cap d’aquestes coses alhora. El punt intermig de moltes coses i la negació de totes elles. El col.lectiu forma part d’una nova fornada d’artistes caracteritzada per l’autogestió, el reciclatge de tendències i un accelerat ritme de treball, acostumada a organitzar les seves pròpies festes al marge del circuit (Desacato Goblin) o a conseguir un generador per poder tocar a qualsevol skatepark de Catalunya.
SPECIAL FRIEND (París) El duet parisenc Special Friend ens recorda l’essència del lo-fi, així el seu malenconiós indie pop es capaç de transmetre moltes emocions des de la simplicitat. Els varem descobrir el passar Paris PopFest, i no hem pogut evitar portar-los a Barcelona.
PIZZA FANTASY (Barcelona) Nou projecte de Pavo Peña i el productor madriñeny Mike Benza.. La seva música es basa en el concepte de RECICYE MUSIC, el lema del qual és “la música és de tots, no té propietat”. Una declaració d’intencions que lliga l’amor a la música i la seva utilització per expressar emocions, més enllà dels drets de propietat.
GEMMA ROGERS (Londres) Gemma Rogers és una narradora enginyosa, una presència estranya i convincent a l’avantguarda visionària d’Anglaterra. “No Place Like Home” és el seu impressionant àlbum debut: profunditat, humor, romanç i dolor, comentaris socials. Una artista amb molta personalitat, com el mòn de la música actual reclama.
Con tan solo dieciocho años Teo Planell es ya uno de los nombres más destacados del nuevo pop emergente madrileño. Hasta el momento ha publicado siete singles en los que muestra un universo propio, sofisticado e hipersensible. Solo con el boca a boca, sin actuar en directo y sin ninguna promoción aparte de sus propias redes sociales, ha acumulado ya más de un millón de escuchas en Spotify. Dueño de una personalidad arrolladora, sus entregas hasta la fecha gozan de una producción muy detallista, que bebe directamente del pop futurista, el indie-folk, el r&b experimental y el sonido contemporáneo de artistas como Bon Iver o Frank Ocean.
Krissia
krissia es el proyecto musical de la barcelonesa Cris Llobet, una joven que a sus 18 años acaba de publicar su primer disco “kara boi” de la mano del productor egaræ (Lluis Sellarés). Un trabajo intimista donde experimenta con los sonidos de una manera tan desprejuiciada como sutil, que se mueven en los márgenes del pop y la música experimental. Sus influencias, se sincera, son variadas: “oklou, arcade fire, yung beef, a.g. cook, eigen risico, paco moreno, ange halliwell, dinamarca… y varias artistas de soundcloud como malibu o avril23”; reflejo de lo entrópico de las canciones de este primer disco de krissia.
Imaginem que som als anys 70, que estem en un bungalow en plena costa mediterrània, que els pantalons de campana i les americanes han tornat, que ens avança un Mercedes descapotable i que el sol ens enlluerna de manera suau. Dins d’aquest escenari trobem a Nacho Casado, que torna per a cantar-li a l’amor i al perdó en Disco Bleu, el seu tercer disc. Un disc on es donen la mà la consciència sobre un mateix, els records i el present, per a barrejar-se amb aquesta bossa nova i aquest jazz tan elegant i característic de Nacho Casado, aquest que només ell sap fer i que ens transporta ràpidament a una altra època.
En Disco Bleu trobarem a un Nacho Casado més crooner que mai, més sincer i directe en les seves lletres. Allunyat de les pors i de la pressió, Nacho Casado camina sense complexos i amb soltesa regalant-nos un viatge d’onze cançons que passen per l’eufòria, l’alegria, la passió, l’amor, el dolor i el perdó. Nacho Casado es reafirma com un gran narrador d’històries, emanant un so atemporal, fi i excel·lent, que aconsegueix portar-te a un univers del qual no vols sortir ni abandonar.
L’aventura de Espaldamaceta va començar en 2006 amb José Juan González cantant en directe amb l’únic acompanyament d’una guitarra. Després d’editar “Madera y poca luz” (Bankrobber, 2008), disc que inclou la seva reconeguda cançó “Ahora que la mierda ya me llega hasta los ojos” que l’any 2014 Paco León va incloure en l’escena final de la pel·lícula “Carmina y Amén” estrenada el 29 d’Abril i nominada als premis Goya (va guanyar també dos premis en el festival de Màlaga aquest mateix any), l’artista va seguir sense donar treva amb àlbums com “Cae algo al suelo” (Bankrobber, 2009), “Miedo al silencio” (Bankrobber, 2010), “Miedo al silencio segunda parte” (Bankrobber, 2011), “Baile Masái” (Gandula, 2013), “Els pares són públic d’un gran espectacle” (autoeditat, 2017) i “Millor que Mai” (Hidden Track Rècords, 2019), on Espaldamaceta va explorar noves textures i instruments en format trio. En 2022, Espaldamaceta torna amb Yo y Espaldamaceta, un disc en el qual reprèn el seu format en solitari i porta a l’extrem el concepte de cruesa, despullant-se en cada cançó i desprenent-se de totes les emocions viscudes en els últims anys.
electro ma non troppo és xumba xumba medieval. És Vivaldi de rave. És Bach empastillat. Són les peces clàssiques que ho petaven fa quatre segles, actualitzades a partir d’electrònica passada de voltes. A l’època en què vivim, en la qual tot sembla que només pugui fer-se amb estètica vintage, Ignasi Bosch (producció, programació i sintetitzadors) i Neus Llorens (veu i sampler) porten la norma a l’extrem per fer-ne una seriosíssima caricatura, agafant peces originals escrites durant el barroc (segles XVII i XVIII) i fent que prenguin una forma sonora apta per les oïdes del segle XXI.
Penélope és una banda jove afincada a Barcelona, cinc músics entre els 25 i 26 anys que aconsegueixen una sinergia musical i una actitud única. Amb una tensió fora del comú, les seves lletres parlen de matinades eternes, corbes perilloses i decisions complicades. La seva música és fàcilment recognoscible per una veu femenina, dolça però esmolada, acompanyada per cors masculins i guitarres espanyoles executades amb un mestratge impecable. Elements electrònics combinats amb sonoritats rock i jazz, flamenc i trap, un pop experimental que s’eleva de forma transcendental.
Cantautor electrollatínocaucàsic resident a Barcelona que indaga sobre el cringe, la parodia i la tendresa.
Celebrem l’imminent entrada de la primavera amb @thetyets i el seu nou nou disc a l’Heliogàbal. Important agafar entrada anticipada per control d’aforament!
Fyra és el projecte artístic d’Iñigo Vidaurre, un jove músic de Pamplona amb una proposta musical que engloba estils com l’indie pop i l’indie folk. El dijous 9 de mars farà la presentació del seu àlbum debut: Homemade Hits.
Linària són un grup musical que va néixer quan en Biel, l’Edna, la Júlia i la Bruna van començar a viure la música conjuntament, base de la seva amistat. Van començar la seva trajectòria musical fent alguns concerts i l’any passat van treure els seu primer àlbum, “Estar per definir”. L’àlbum el van produir ells mateixos i amb ajuda d’amics. Amb referències evidents als nous sons de l’indie català però també amb unes lletres i estil personals, el primer treball de Linària ens exposa les pors i les alegries de fer-se gran. Presenten el disc amb banda i amb un directe atractiu.
Entrevista de Joan S Luna del MondoSonoro amb públic a Adriano Galante i escolta de les cançons del nou disc. Actuació acústica d’Adriano Galante amb actuació sorpresa! Més info al perfil d’instagram de l’Adriano Galante
Els Catarres tornen a l’Helio per celebrar un concert de ben a prop per repassar el bo i millor del seu repertori. Podràs adquirir la teva entrada/invitació als sortejos que es facin a les XXSS dels grups.
Presentació del cicle Halley Records a l’Heliogàbal i un concert especial de presentació d’un nou single de les Roba Estesa amb festeta final amb djs. Podràs adquirir la teva entrada/invitació als sortejos que es facin a les XXSS dels grups.
M’agrada gaudir la música en diferents espais i deixar que aquesta em parli. Observar com les ones sonores es comporten en dispars escenaris. Assaborir les meves sensacions plàcidament i permetre que m’acompanyin en qualsevol moment del dia.
“Tempesta, llapis i far” és el nou espectacle i treball discogràfic que presento aquests 2023 on donarà resposta o almenys o intentarà a tot el que es va plantejar a “La Taula del Racó”.
Sigmunds torna a les sales. Nou arc de personatge acompanyat de noves cançons. Mateix costumisme, nostàlgia i cercles de quintes.
Des de Le Freak portem una temporada llarga voltant per l’escena independent de Barcelona, entre fanzines, agendes i fotos i ja era hora que arribés el primer concert oficialment organitzat per Le Freak. El primer bolo, amb una aposta clara per la llengua i artistes tant emergents com amb certa trajectoria dins de lo independent, havia de ser a l’Helio.
El Pèsol Feréstec van començar a sonar fa més de deu anys, vora el 2003, quan en Gerard rascava tres acords i gargamellejava cançons d’en Dylan. Afortunadament, ben aviat va entendre que l’home sol ni vibra ni fa vibrar i es va envoltar d’amics músics. A poc a poc es va formar El pèsol feréstec, l’única banda capaç d’adaptar un poema d’Ausiàs March al reggaeton, improvisar cançons o musicar una tesi doctoral. El pèsol aspira a ser el grup emergent eternament submergit.
L’Ainoa Galí fa uns dos anys que va deixant píndoles per les xarxes de les seves cançons que oscilen entre el pop d’habitació i l’anti folk, una mirada marcadement generacional tant en forma com en contingut que es presentarà per primera vegada en públic en aquest concert a l’Heliogàbal.
Concert acústic exclusiu per la seva intimitat de dues de les veus més interessants de l’escena de la cançó pop. Una oportunitat de luxe per a veure la Suu a la distància curta i descobrir el món ple de delicadessa i elegància de la Sara Roy. Podran entrar aquelles persones que hagin comprat entrades pel concert de la Suu al GuitarBCN i es farà un sorteig per limitar l’accés.
The Lemon Lovers presenten ‘pretend that i care’, amb l’esperança de trobar algun tipus d’expiació, aquest va ser un àlbum fet a través de la lent d’algú que escriu sobre problemes futurs abans que existeixin. Han estat dos anys prolífics per al duet que també va publicar un EP ‘Agua del Carmen’. Ara s’embarcaran en una ambiciosa gira europea amb una banda en directe de 6 membres.
The Lemon Lovers és una banda portuguesa composta per João Pedro Silva i Victor Butuc.
Hangover” EP es va gravar en un soterrani l’abril de 2013 i la banda va tenir l’oportunitat de portar la seva música per tot Portugal durant dos anys. Durant la gira es van escriure moltes cançons i el 2015 va sortir el seu àlbum debut “Loud, Sexy & Rude”. The Lemon Lovers van gravar i barrejar el seu àlbum debut als Reno Studios de Madrid amb la mentoria de Braís González.El mastering va tenir lloc als Magic Garden Studios, a Los Angeles, per Brian Lucey (Arctic Monkeys, The Black Keys, The Last Shadow Puppets) i The Arcs).
El senzill “No Shoes” va aparèixer a “New Portuguese Talents” de Fnac Portugal i també va guanyar el millor videoclip del 2016 per Público P3 media.
El 2015 i el 2016, The Lemon Lovers van fer “The 55 Bus Tour” i “Lost in Viségrad Tour” en més de 40 escenaris de 12 països en menys de 60 dies. Van tenir l’oportunitat de fer créixer la seva base de fans i jugar per a un públic més ampli. Després d’això, el seu segon disc va cobrar vida: “Watching the Dancers” íntegrament gravat i barrejat en cinta analògica per João Brandão i masteritzat per Miguel Pinheiro Marques als Estúdios Sá da Bandeira de Porto, Portugal.
L’any 2017 The Lemon Lovers van tenir la seva tercera gira europea amb més de 30 espectacles a Europa (Espanya, França, Itàlia, Àustria, Polònia i República Txeca) i el 2018 van llançar un single “half blind” que va superar les 100.000 visualitzacions a YouTube. Van tocar en festivals importants com Vodafone Paredes de Coura, Super Bock em Stock i Festival Bons Sons.
L’any 2021 amb la situació de pandèmia van acabar el seu tercer disc anomenat “pretend that i care” i van treure un EP anomenat “Agua del Carmen”. Van fer una gira de 14 teatres a Portugal celebrant aquests estrenes.
Navarri, el grup pop amb ressons a Sr. Chinarro que recull la millor tradició de l’indie nacional i l’adapta als temps que corren.
Després d’editar dos ep’s (Seat Ronda i Campos de girasoles) amb Hidden Track Records DIY durant 2020 i 2021 en breu entraran a l’estudi per enregistrar nous temes.
Mtines presenta en exclusiva el seu nou disc “Els dies nous”, amb una Watching party on veurem els seus videoclips i escoltarem els seus nous temes en primicia.
La mitjanit de dijous, les 00:01h de divendres 24 de març veu la llum el primer disc de Triquell del que ja s’han pogut escoltar quatre avançaments sumen més d’un milio de reproduccions en poques setmanes. Amb la producció d’Arnau Vallvé de Manel, aquest jove carregat de talent i de carisme, publicarà un dels millors discos de l’any. Per a celebrar aquesta sortida, l’equip del Triquell i el propi cantant seran els amfitrions d’una festa de celebració en la que un DJ farà ballar a tothom i, de tant en tant, anirà punxant les noves cançons. Les persones que hi vinguin seran les primeres en escoltar-les. L’entrada es farà mitjançant un sorteig associat al pre-save de l’àlbum.
La banda Robot Emilio es forma a mitjans del 2019 a Barcelona i actualment està composta per Eduardo Chirinos (veu i guitarra), Carlos Leoz (guitarra, cors), Paloma Durán (baix, cors) i Dani Hun (bateria), tots ells provinents de bandes reconegudes com Las Ruinas, Me and The Bees, Maple o Walking Lands. A principis del 2022 van treure el seu primer disc, “Al Lío!” amb el segell Beautyfool Records.12 temes de powerpop i artpop. Al gener de 2023 han tret el single “Le Corbusier” amb 2 temes nous. Acompanyaran en aquesta especial vetllada la banda amiga Banani.
Halley Records, el segell que protagonitza el cicle de Segells Independents del mes de març compta a les seves files amb referències imprescindibles de l’escena urban catalana i valenciana. Lildami, que aquest febrer publicarà el seu tercer disc, Dummy. Però també el lleidatà Yung Rajola, el mataroní Mi Amargo, els vallencs Figa Flawas -guanyadors del Concurs Sona9 2022- i el gironí Doble & Hugsound. També les valencianes Pupil·les, Tesa o Cactus. A la Nit Urban Halley Records hi participaran Lildami, Mi Amargo, Figa Flawas, Yung Rajola i Doble & Hugsound.
Un disc amb essència folk americà, on les capes electròniques, fuzzs, pedal steel, guitarres acústiques i les melodies de les veus serà la banda sonora de les places d’arreu: Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera, Catalunya i País Valencià.
Arribar i Ploure és el grup de música creat pel baixista de Txarango, Àlex Pujols i l’actor Ricard Farré, protagonista -entre moltes altres feines- del clip “Músic de carrer” del grup del Ripollès. Va ser precisament durant aquell rodatge de l’any 2014, quan l’Àlex i el Ricard es van conèixer. Des de llavors, l’amistat i les ganes de fer un projecte plegats era un objectiu, però les intenses carreres musical d’un i teatral de l’altre, no els va permetre plantejar-se treballar junts fins fa uns mesos. Després de cançons exitoses com “Paraules d’antes”, “Xof per tu” o “Moderns de l’alimentació”, aquest mateix dijous publiquen el seu primer disc i ho celebren amb un concert a l’Heliogàbal, que serà el tancament del cicle Halley Records
Andrés Fajngold es un cómic argentí que viu a Barcelona des-de el any 2005. La seva cara es coneguda en els clubs de comèdia locals on alterna actuacions en català, castellà i anglès. Molta gent ha descobert la seva comèdia particular a partir de la seva col·laboració en el late night de TV3 Zona Franca.
Raquel Hervás (1991) Tinc 31 anys. Si fos un pokémon seria un Psyduck, però com soc una persona soc la Raquel. Soc còmica des de molt petita, exactament des que vaig fer el ridícul cantant al Karaoke del cole “Azul” de Cristian Castro i tothom va riure de mi. La meva cara et pot sonar del Zona Franca, de fer Standup en molts llocs o de la sala d’espera de la meva psicòloga.
Vanessa Lokiu (Vanessa Valero) es una cómica nacida en Tarragona y residente en Barcelona. Tras 5 años sumergida en el mundo de la comedia, tiene un podcast llamado “Overs discovers” y dirige su propio open mic “Grotshow” en el que además de monólogos siempre sorprende con sketches/imitaciones y animaciones de distintos personajes. Ahora es colaboradora en el programa de tv “Zona franca”.
Su alegría, ilusión digna de Shin-chan, y su energía y acción de Fast and furious, hacen que su comedia sea impredecible y nos teletransporte al mismísimo Dragon Khan.
Programa en directe del Pòdcast de RPS (Radio Primavera Sound) amb Al·lèrgiques al Polen, que rebelaran en exclusiva els detalls del seu proper disc. L’entrada és gratuïta fins completar l’aforament. Consegueix la teva entrada fent servir el codi ESMORZARHELIO
Fetus eren senzillament un grup de punk-rock fins que van descobrir els romanços de Jaume Arnella. Després de dedicar-li un revolucionat homenatge al disc “Sota, cavall i rei”, ara aprofundeixen en el camí que els va assenyalar el mestre, tot i que explorant-lo per via pròpia. Al nou disc “La serra dels perduts” exploren un nou univers on s’aglutinen històries populars de l’imaginari empordanès i cançons perdudes de les Gavarres i de més enllà.
Hi reviurem la balada del sabater d’Ordis o la història del rellotger de Creixells al costat d’aproximacions a episodis històrics com el Rebombori del Pa a la Barcelona del segle XVIII o la llegenda de les Rabioses, a l’Empordanet feudal. També pouen a l’arxiu “Càntut” per recuperar el “Cant d’Isabel Vilà”, dedicat a
l’emblemàtica sindicalista que va participar al Foc de la Bisbal. En el terreny musical, el punk-rock i la cançó de taverna marca de la casa s’endinsen cada cop més en el folk nostrat, no només pel que fa al repertori sinó també a la instrumentació. La tríada guitarra/baix/bateria conviu ara amb els sons tradicionals de l’acordió diatònic, el sac de gemecs o el flabiol. Tot s’integra i arriba al punt climàtic als “Goigs de Sant Martí”, un tema que ja s’ha convertit en pal de paller dels seus incendiaris concerts. En aquesta nova aventura, els empordanesos tornen a comptar amb Joan Colomo com a productor musical. I sumen aliats de luxe com Carles Belda (acordió diatònic), Ricard Ros (sac de gemecs, whistles, bouzouki) o Guillem Caballero (Els Surfing Sirles, Chaqueta de Chándal, als teclats).
També comptarà amb un disseny gràfic a càrrec de Branca Studio. “La serra dels perduts” és el quart disc de Fetus, donant continuïtat a “L’epicentre del fangar” (2018), “Terra cuita” (2019, premi Time Out al Talent Radical) i “Sota, cavall i rei” (2021). Apareixerà en vinil, CD i digital el 7 d’octubre de 2022, i aquell mateix dia s’estrenarà el nou espectacle a la Fira Mediterrània de Manresa. La presentació oficial a Barcelona tindrà lloc el 4 de novembre al CAT Tradicionàrius.
Pedriñanes 77 es la banda de power pop formada por los murcianos Javier Alburquerque, Antonio Díez y Ángel Calvo en 2017. Tras componer las canciones que
serían el eje del proyecto, tanto Javier como Antonio marchan a trabajar a Portugal, quedando la banda en la mente de los tres. Cuando vuelven a coincidir en Murcia, comienzan a preparar la grabación de su primer EP «Él baila solo», que se publica en enero de 2020. Tras recibir el verano con ‘Mar Menor’, atacaron en octubre con ‘Toñi, Ana y los Poliamores’ y ‘Conde Krápula’, seguramente, su tema más gamberro. En 2022, de mano de Hurrah Musica y No Surf vio la luz “Todos sus éxitos en español”, un vinilo recopilatorio con 3 nuevas canciones y toda su discografía hasta el momento.
El sonido de la banda presenta un cuidado por las melodías, un espíritu punk en cuanto a velocidad de las canciones y la mordacidad de las letras y una querencia por el cántico hooliganesco.
“Castro y Frisky (guitarra y bajo) resucitan la banda más sexy de Ripollet para esta ocasión única. Monos descontrolados, robots sin piedad y demás invitados volverán a bailar agresivamente en la auténtica fiesta del punk.”
Rodricc torna a Barcelona el pròxim 15 d’Abril a la sala Heliogabal per a presentar-nos el seu últims llançaments, entre moltes més sorpreses. L’artista català es defineix com un jove de Barcelona que fa música des de la seva habitació per a connectar amb els cors i emocions de la gent.
Un concert organitzat per *Montebello *Agency, creadors de les Bello Sessions.
Amanda Álvaro + Angeladorrrm + Anna Andreu + Ariox + Carlota Flaneur + Guineu + Iris Deco + Júlia Amor + Maria Hein + Maria Jaume + Maria Ribot + Marta Knight + Patricia Atzur + Selva Nua + Ven'nus + Yudi Saint X + Dj Frozen + Dj Twin
Paco Te Quiero és la resposta als dies de bajona de 5 joves de Barcelona. Guitarres brutes, melodies enganxoses i ritmes accelerats. Las Ketchup amb un toc punki? Pot ser.
Hi ha una cosa que és segura i és l’amor compartit cap a Paco, l’alter ego canalla del seu batería.
Aquest serà el concert de presentació oficial de la banda en directe i del seu primer EP “Bajona de verano” (autoeditat, 2022).
L’Arnau és una de les joves promeses del periodisme català. Guanyador de 2 o 3 premis Pulitzer (aproximadament) i guardonat amb la creu d’or per l’Acadèmia Internacional de la Creu d’Or, torna a Barcelona després d’arrasar al certamen de Miss Universo Paraguay, per oferir-nos tot el seu talent i musculatura espectacular.
Enzo Vizcaíno és còmic i guionista. Ha escrit per programes de televisió com Està Passant i Polònia. Ha col·laborat a Late Motiv i El Mundo Today. De vegades, també parla a podcasts i penja dibuixos a instagram (seria molt estrany penjar dibuixos a podcast). D’entre totes les ressenyes que li ha fet la crítica, destaca aquesta: “Es distreu amb facilitat i molesta als altres companys de classe”.
Oye Sherman es fa dir Oye Sherman perquè de maries rovires ja n’hi ha unes quantes. Fa monòlegs amb el Soterrani, podcast amb Oye Polo i tele a l’Està Passant. Després de tants anys donant suport econòmic a la barra de l’Heliogàbal és un honor tornar-hi per cobrar.
La Neisha, una de les artistes del moment en clau urbana-pop, presentarà el seu disc “Anime en català” en una Release Party gratuïta i amb temàtica Anime en la qual cantarem, ballarem i descobrirem els secrets d’un dels talents més frescos de l’escena urbana catalana.
Entre sons suaus i alegres i els envolvents però esmolats, Cora Yako canten lletres tristes on tothom pot sentir-s’hi identificat. La banda madrileña prèn nom d’un personatge del llibre “Prohibido sucidarse en primavera” (Alejandro Cason) i la formen Luis de Oleza (guitarra i veu), Carlos Sennacheribbo (guitarra i veu), Dani Treviño (bajo) y Pablo Gutiérrez (batería).
Tindrem l’honor de gaudir de la presentació oficial del seu segon llarga durada “Cora Yako” (Intromúsica, 2023).
Darrere de Le Nais s’amaga Naida. Músic, model, poeta i dissenyadora de joies, nascuda a Balaguer però establerta a Barcelona, le nais ens guanya amb la seva autenticitat i la seva màgia. Amb la seva veu que esgarrapa des de dins i el seu món musical nostàlgic i fosc, que contrasta amb la seva persona: alegre, lluminosa i plena de força. Amb la publicació del seu EP de debut “When I Can’t Speak But I Can Sing” (2020), le nais ens ensenya que el seu projecte té molta personalitat. Tot i que l’EP va sortir al febrer del 2020, ja s’ha fet un forat dins l’escena indie del nostre país. Ha format part de la primera ronda de Roster Movistar, un projecte que realça als artistes amb més projecció amb el suport d’una promotra internacional, i va ser confirmada pel Primavera Sound inclús abans del llançament del seu EP debut.
Des de llavors no ha parat de publicar nova música, sigui en format single com és el cas de “Fear” o de doble singles sota el títol “Unshape Love”. En aquesta càpsula trobem dos temes nous: “Hurts So Good” i “Let me Cry”. Dues odes a l’amor que es va presentar amb un ambiciós videoclip doble.
En acústic o format trio, le Nais captiva per la seva proposta pura, transparent i veritable.
ELENA JÀTIVA és el so d’alguna cosa que es trenca i s’apedaça amb el temps i amb el mal. La jove artista s’autodefineix com la melodia dels quals algun dia, el van donar i ho van perdre tot en una aposta en la qual ningú pot guanyar: l’existència. És la cançó dels qui mantenen l’esperança de tornar a trobar-se. Aqueix xicotet, quasi insignificant, i tènue, tan tènue, feix de llum que travessa una fosca habitació de la introspecció, d’inconformisme i de dolor.
Composicions tremendament reflexives per a la seua joventut, una veu màgica que remou les entranyes i la intensitat com a estendard. Elena Játiva obri el seu món interior i la seua sensibilitat musical de bat a bat per a mostrar-nos el seu talent.
En el seu disc, Elena ens atrapa amb el seu particular i íntima manera de parlar-nos de la seua perspectiva de la vida, no sols en les lletres de les seues cançons, sinó també en les atmosfera que crea en cadascuna de les cançons, i que et demanen més i més d’ella.
Autodestrucció + Les Cruet + Les Salvatges + Mandanga + The Missing Leech + Yuyu Penombra + Zephyr Lake
Aprofitant que NOFX pleguen, i que aprofiten per fer calaix a costa nostre durant tres nits seguides per assegurar-se les jubilacions i la liquidació de les hipoteques, hem muntat una festa per celebrar-ho i destrossar les seves pitjors cançons.
Sí, volem que sigui una festa, on us sentiu còmodes per llançar els vostres millors corus.
Cal dir que la vostra veu es sentirà més a l’Heliogàbal que al Poble Espanyol. O sigui que afina, nosaltres potser no ho farem.
Les bandes que posaran el fil musical, versionant un greatest hits de NOFICS en directe, seran:
Mariana També, és una noia de 25 anys que es presenta transparent i espontània. Graduada en sociologia, i amant de la música i les arts, escriu i s’esplaia sobretot quan està trista, però ara està intentant fer-ho quan està feliç, perquè està tenint una època divertida i això la porta a experimentar i evolucionar musicalment. Mariana sap parlar sobre ella mateixa en tercera persona, a vegades li costa mirar-se al mirall i descriure’s, perquè molts dies no li agrada el que veu o no sap bé qui és. En aquest procés de trobar-se acaba mostrant-se de tant en tant amb un humor una miqueta negre.
Li agrada molt canviar els mobles de lloc. També escoltar música quan va amb bici, encara que sàpiga que és il·legal. Natalia Lacunza, Kali Uchis i Julieta Venegas solen estar en les seves llistes d’inspiració.
Paunezz és el projecte musical del músic igualadí Carles Pauné. D’una sèrie de malestars massa arrossegats i posats de manifest de manera nítida durant el confinament de 2020, en surten les cançons dels seus dos primers treballs: EP#1 i EP#2, dues cares de la mateixa moneda, una que parla des de la tristesa i l’altra -tot i que encara melangiosa- des del fixar la mirada en quelcom que ens convoqui i ens faci viure i guardar l’esperança en viure. Tot i la forta identitat d’autor que té la música de Paunezz -adornada amb l’electrònica mutant del productor “Aygua”-, aquesta és sempre entesa com una cosa col·lectiva i amb voluntat d’aglutinació generacional, doncs els malestars dels quals en neixen les cançons ja ningú negarà que són simptomàtics d’una generació (la nascuda als 90) a la que, després de que se’ls digués que el futur estava a les seves mans, no han vist altre cosa que encadenar crisi rere crisi i que no els queda una altra que fer-se escoltar. Paunezz és d’alguna manera una humil veu d’aquesta generació, que té clar que per començar a parlar de futur primer s’ha de parlar de present, de joventut, d’inclusió, d’armaris, de masculinitats, de si volem quedar-nos o no a les grans ciutats, de sostres de cristall imposats, i com no, de quin valor donem a l’art i a la cultura. Guanyador del Concurs Música d’Autor/a Monocicle 2021. En directe, paunezz són Carles Pauné (veu i guitarra), Aurora Coca (teclat i veus) i Elías Galan (bateria).
Andrea Farina és un còmic italià, resident a Barcelona, actiu des del 2017. Durant aquests 6 anys ha participat a la Ruina, a El Sentido de la Birra Live, al Soterrani i la Llama Fest. Per altra banda, té un monòleg gravat al canal de comèdia de Phi Beta Lambda. Al 2019 va fundar el L.O.C.A. Comedy, el primer Open Mic act LGTBQ+ de comèdia de la ciutat comptal i al 2021 va presententar el seu primer stand up unipersonal Finóquio, que ha passat per varis escenaris de Barcelona i Madrid.
Actualment treballa a TV3 com a col·laborador del late night Zona Franca, paral·lelament al seu nou show d’stand up.
Té un Podcast: Tiramisú, un marit argentí i un gos-fill que es diu Astor, com Piazzola, no com la marca de maquillatge. Oju.
Godai Garcia: monologuista local amb projecció moderada. Se l’ha vist al programa Zona Franca de tv3, a la Tarda de Catalunya Ràdio a centenars d’espais de comèdies arreu de Catalunya i, si teniu sort, se’l pot observar cuidant espinacs.
La Yael Brusca és còmica i col·labora als programes Zona Franca (TV3) i Matina Codina (RAC105). Organitza el micro obert L’Altre Mic juntament amb la Charlie Pee i la Raquel Hervás. Per aportar-li valor a aquesta bio, podem destacar que la Yael també és química i que quan puja a l’escenari utilitza un to tirant a humor negre, aconseguint que al públic li sorgeixi un riure entre incòmode i distès.
“River Omelet és un trio de música folk del barri de Gràcia, Barcelona. La seva música veu d’arrels populars anglosaxones amb pinzellades indie-pop i l’harmonia de les seves 3 veus com a bandera. A les seves cançons parlen de sentiments viscerals i molt humans, i els agrada portar al terreny més personal les problemàtiques col·lectives de l’espècie humana. Combinen gèneres tan clàssics com el folk o el swing aportant la seva particular visió actualitzada. D’aquesta manera, River Omelet es proclamen com una banda sonora de moltes generacions.
Després del llançament del seu primer àlbum “”Come in, you’ll see the flat”” durant el 2020 i la posterior publicació de diferents singles com “A Waste of Time”, “Closer”,“If Lord saves the Queen” o “”White Rabbit”, el 2023 publiquen un nou EP sota el nom de “The bad things we did right”. Un treball que pretén explotar la seva faceta més rock, amb una base instrumental especialment potent i enèrgica.”
És ja un secret a veus, una joia pop que en plena pandèmia va llançar les seves primeres cançons davant la necessitat de parlar d’estimar amb por, i trencar una llança a favor de la sensibilitat com una arma de transformació molt poderosa.
Amb una combinació perfecta de guitarres, sintetitzadors i caixes de ritmes que la situen entre el synth i el dream pop, aquesta andorrana establerta a Barcelona deixa clar així que es mou amb comoditat en un pop de contrastos en el qual melodies plenes de llum s’entrellacen amb lletres que aprofundeixen en les nostres pors més profundes, sent capaç de fer-nos ballar i celebrar mentre ens enfrontem al que ens fa més vulnerables.
Nit triple amb altres bandes que tenen a les cançons, les tornades, les guitarres i la ironia per bandera. Vecinos venen del Barri de Gràcia de Barcelona i acaben de debutar amb el ja imprescindible EP ‘Siempre saludaban’. Amarillo Fiesta, per la seva part, van começar a moure’s a València i la seva proposta va cristal·litzar en l’efervescent EP ‘Estoy llegando’, que els va col·locar al capdavant de l’escena de noves bandes. Coco Wine es defineixen com “rock lliure”, tot i que al seu so es colen traces de garatge o punk. Sigui com sigui, les cançons recollides a l’EP ‘Capital’ i els seus singles parlen per sí mateixes.
Fira Discogràfica + Ran Ran Ran + electro ma non troppo + Marta Knight + Caïm Riba + (d)iri(g)eix + Bernarda + Ós Bru + Lluc + Masta Quba + Júlia Blum + TWIN
El cap de setmana que ve: Heliogàbal al carrer! Vine a la Fira Discogràfica 📀🌺
Gratuïta, al barri, a l’aire lliure, amb 25 segells fent paradeta, 12 actuacions diàries, menjar i beure, discos i algunes sorpreses… Name a better plan!!! Ens diuen per pinganillo que no, que no n’hi ha. 😯
Ens veiem el proper cap de setmana a l’ @eart_barcelona al Carrer Torrijos n°68 de 12 a 18 dissabte 13 i diumenge 14 de maig. 🗓️
“Encara que la paraula «rumba» apareix titulant cadascun dels àlbums de Paco Moreno (Rumba *Deluxe; Rumba o res; Rumba Plus; Rumba profunda) les seves
cançons escapen de qualsevol etiqueta. La rumba és l’essència inspiradora a partir de la qual desplega les seves històries. I aquí entren el pop, la cúmbia, el *bolero, els ritmes urbans, la salsa, la cançó lleugera… en definitiva tot el que es creui en el seu camí i li interessi, sense cap mena de prejudicis.”
Fira Discogràfica + Albert Lax + Júlia Colom + Patricia Atzur + Pol Purgimon + GUINEU + La Tour de Carol + Chico Jorge + L'Últim Europeu + Miguel Trias de Bes + Corazón + Nueve Desconocidos + Sons of Med + MTINES
El cap de setmana que ve: Heliogàbal al carrer! Vine a la Fira Discogràfica 📀🌺
Gratuïta, al barri, a l’aire lliure, amb 25 segells fent paradeta, 12 actuacions diàries, menjar i beure, discos i algunes sorpreses… Name a better plan!!! Ens diuen per pinganillo que no, que no n’hi ha. 😯
Ens veiem el proper cap de setmana a l’ @eart_barcelona al Carrer Torrijos n°68 de 12 a 18 dissabte 13 i diumenge 14 de maig. 🗓️
L’univers oníric d’Ariana Abecasis està perfectament plasmat en cadascuna de les seves cançons. Sons envoltants, melodies fresques, lletres punyents, ritmes que et fan moure el cos, intensitat d’emocions, i un atreviment poc comú fusionant el latin, el trap i l’electrònica. Així és com l’artista aconsegueix sorprendre’t i no deixar-te indiferent davant el seu estil: personal, eclèctic i únic, tal com es percep a la perfecció en el seu disc “Adiós, no es para siempre”, que compta amb 10 temes que són un exercici de bellesa i de talent i que combinen l’anglès i el castellà al llarg de tot el disc.
El disc està format per 10 temes que omplen un gran espectre de sonoritats. Des del latineo a “Nada Te Pido”, a l’onorísme al més pur estil James Blake a “White Horses” o “Y”, a l’èpica de “Should I”, als sons més urbans a “Cupido” o “tVeo” , arriscats a “Five” o melòdics en “Yo Sin Ti”. El disc acaba amb una balada a piano i veu on Abecasis es despulla del tot per cantar-li a l’amor en el tema que dóna títol al disc. “Adiós, no es para siempre” tanca l’àlbum i li dóna el títol. 10 joies que no tenen pèrdua i que acaben donant forma a un disc preciós per confirmar el que ja sabiem: el seu món és infinit.
El Chavalada Sound es un lloc, un moment. Es on escoltar bona música entre col·legues. Es descubrir nous grups emergents o disfrutar de bandes ja consolidades.
Es passar-ho bé, es reunir-te amb l’escena indie local que coneixes de vista, o aquella que no has vist mai. Es un “pogo”, unes cerveses, la teva cançó preferida o aquella que escoltes per primera vegada. Es un lloc segur i obert on motivar-te, crear comunitat i ampliar la teva perspectiva musical.
20 de maig. ALAVEDRA + EL DIABLO DE SHANGHAI + HEATHER. Una altra combinació explosiva.
JJMR comença una nova etapa sota el paraigua “FEBRER//AGOST”, un llarga durada que publica de la mà de Segell Microscopi el novembre de 2022, i que és el quart de la seva discografia.
La nova posada en escena dels manresans, a trio amb Marina Lluch a la bateria i pad, permet dur a l’escenari la sonoritat magnètica, lo-fi o soft-urban que remet el nou treball, produït per Sr.Chen. La trajectòria de JJMR els avala i situa en un escenari convençut, un amalgama de fortaleses teixides entre la poètica de la cançó d’autor que porten a l’essència amb l’evolució tant tècnica com escènica que han adoptat.
LaSol és una joveníssima cantant de 19 anys de Barcelona. Amb el seu primer single “quemarme” ens sorprèn amb un estil electro bedroom pop ballable, i amb una lletra directa on posa límits a tots els homes que li han fet passar malament. Esperem que puguis connectar i gaudir amb ella de la mateixa manera que ho fem nosaltres.
Amb referents musicals tant heterogenis com Jensen Interceptor, Pelada, La Zowi, Mall Grab, slowthai y Notorious B.I.G., Aines brilla a la cabina entre breaks, l’UK garage i el drum and bass.
Irene Minovas és actriu i còmica. Ha col·laborat en programes com “Zona Franca” o “3 Minuts” i participat en espectacles de comèdia com el Soterrani, el Comedy Gold o La Llama Fest. A dia d’avui el seu millor acudit encara és la seva pàgina d’imdb.
L’Oriol Castro és actor i professor d’interpretació. Ha treballat en direcció, guió, producció, comunicació, i ara també vol ser còmic. Tot això havent estudiat Filologia Anglesa. La seva passió és l’intrusisme laboral, i els seus referents són Ronald McDonald, Nuñez y Navarro i Jeff Bezos.
El Tomàs, fundador de La Llama School, ha estat guionista de qualsevol cosa que tingui una mica d’humor. Ara fa uns anys que també fa standup perquè després d’escriure milers de monòlegs per altra gent, fer un podcast d’èxit com La Ruïna i organitzar el Cruïlla Comedy, escriure una mica per ell no és cap problema.
Lo Lamento és un grup musical d’estil Indie – Pop que parla sobre les vivències de dues noies de Montcada i Reixac. És un projecte que va començar fa tres anys amb acúsics de covers a diferents espais joves, i, a mesura que el temps va passar, van escriure les seves própies cançons amb el nom d’A2 (Alcuadrado).És un projecte amb molta implicació emocional ja que les lletres solen parlar d’amor, desamor i històries de les pròpies cantants
Samantha Collado va néixer a Granollers el 1994, on hi ha viscut quasi sempre. Va estudiar piano i cant coral a l’escola de música Amics de la Unió quan tenia 14 anys. Arrel d’això va conèixer la gent amb la qual, al 2014, va formar el grup vocal In Crescendo.
Actualment compagina aquest projecte artístic amb el seu personal, de nom homònim, amb el que ja ha publicat diverses cançons. Multiinstrumentista d’estil eclèctic i envoltada de col·laboracions està gaudint de la bona rebuda dels seus primers singles, que podeu trobar ja a totes les plataformes.
Sens dubte, Samantha Collado es posiciona com una de les propostes més potents i entregades de l’escena pop-electrònica. Un calidoscopi de sons, veus i sintetitzadors capaços de transportar-te a cada racó del seu univers.
Pots trobar la seva discografia a Spotify i Youtube.
La Muela + Sonido Ordeno + Ela Rea dj set + Klevo dj set + Teoleduc dj set
Després de brincar amb els diferents gèneres del techno, podem dir que el seu estil és experimentar. Pensada com un directe-sessió, el kick on the floor acompanya l’spoken word distornsionat i les melodies iròniques i agressives d’aquests crooners valencians.
David Arnau és còmic i guionista d’humor. Ha escrit guions per Andreu Buenafuente, Berto Romero, Txabi Franquesa o Sílvia Abril. Actualment és guionista de l’Està Passant amb Toni Soler. També escriu acudits per ell mateix, ja que encara no es pot permetre un guionista.
Manel Vidal (Salt, 1989) és un dels millors còmics que no vocalitzen de la història. És membre del Soterrani, la Sotana, la Competència i del RACC. També col·laborava al programa Zona Franca de TV3 però va decidir deixar-ho per poder passar més temps amb amics i família.
Raventós es una jove promesa del panorama còmic català. Malgrat els seus 48 anys ha aconseguit enganyar-se a si mateix fent-se creure que s’ha quedat clavat als 20 anys d’edat mental. “Potser seria millor que estigués jugant a petanca que sobre un escenari” Això és el que acostuma a pensar la gent després de veure’l actuar.
Darrere de les cançons hi ha Marc Fernández, Aleix ‘Jimmy’ Vilarrasa i Rai Costa, tres amics de Torelló que durant els últims, gairebé, dos anys han estat tirant endavant la gravació. Un procés llarg i carregós que ha passat per diferents estudis, com el Fontderola de Jordi Casadesús i Jordi Torrents, o el Lluerna d’Èric Fuentes, però que sobretot s’ha tramat al seu local d’assaig on ells mateixos han perseverat en l’escomesa de gravar-se bona part dels instruments. Les rocambolesques idees del trio s’han aterrat amb precisió mil·limètrica, plasmant fidelment l’hiperactivisme centennial que els acompanya allà on van. Per una banda, els temes troten vius i dirigits amb ànima hardcore i arrodoniment pop, per l’altra, si ens hi fixem, notem com els detalls de cada tall són infinits, que les estructures podrien aplicar-se a la Sagrada Família, que, en definitiva, hi ha molta pedra picada.
Festa de presentacio de l’EP debut de TATUAJE, el nou grup de post punk amb base a Barcelona “Malas decisiones para toda la vida”. Tatuaje presentarà el seu EP debut en directe i presentarà el projecte complet a l’Heliogàbal. IMPERDIBLE!
Pop fosc que mescla clàssics de l’onada sinistra britànica dels 80, l’escena etèria de principis dels 90, obsessionats amb mirar-se les sabates, i un toc dels grups de renou sorgits al subsòl de Los Angeles a principis dels 2000; tot adobat amb lletres que beuen d’escriptors maleïts com Antoni Bauçà, Andreu Vidal o Damià Huguet.
Les cançons de Polseguera se sumen a la nova onada de pop illenc amb un cop de timó estilístic únic. Èpica casolana i gòtic mediterrani.
La Guàrdia Podcast + Anna Andreu + Maria Jaume + Quim Carandell
Tornem a l’Heliogàbal per fer un programa en directe molt i molt especial per tancar aquesta quarta temporada. Ens acompanyaran l’Anna Andreu, el Quim Carandell de La Ludwig Band, i la Maria Jaume, gent maquíssima que ja ha passat pel programa, i preparem algo ben guapo per aquest dissabte 10 de juny i aquests convidats deluxe. Estarem els 3 de sempre i l’Alexandra, després del programa ens quedarem fent festeta fins les 03h.
LaFonoteca celebra la seva festa de final de curs: revetlla i ball amb Doble Pletina i Evripidis and his Tragedies, dos grups que encara que sembli increïble, no han compartit mai cartell.
La primera dècada de vida de Doble Pletina ha estat plena de petits miracles: un bon grapat d’himnes pop que han passat a l’imaginari popular i nombrosos concerts per tota la geografia, a festivals com el Primavera Sound, el BAM, el Vida, el BIS o el Maremagnum Fest (Barcelona), FIB (Benicàssim), Truenorayo Fest (València), Sonorama Ribera (Aranda de Duero), Nocturama (Sevilla), Donostikluba (Donosti), Autoplacer (Madrid), Popfest (Madrid i Zaragoza), Lemon Pop i Microsonidos (Murcia), o a la Frieze Art Fair (Nova York).
Com a coronament, el 2021 es va estrenar la pel·lícula musical “Stop”, dirigida per Stanley Sunday i protagonitzada per la banda, que inclou quatre cançons inèdites del grup, produïdes per Hidrogenesse.
Evripidis and His Tragedies és l´alter ego d´Evripidis Sabatis, artista grec establert a Barcelona i agitador de l´escena LGTBI+ alternativa local. Les “Tragèdies” són cançons pop devastadores, confessionals, auto sarcàstiques, que es basen en la seva formació de piano clàssic, sensibilitat queer i habilitats per explicar històries per examinar i, en última instància, reconèixer, les vicissituds de la vida. Les inclinacions pop d’Evripidis ens porten a fer una passejada plena de sots i balls a través de la prima línia entre la tragèdia i l’alegria de viure.
A més ball amb Les Gourmets Djs y LaFonoteca Barcelona Dj
La Maria Lyona és una jove guionista, cómica i actriu. És la creadora del open mic anomenat “Freskito”, un espai de comèdia dirigit al públic més millennial.
Ha actuat a espais com el Zona Franca, el Soterrani, Off Cruïlla, Riot Comedy, entre altres… Va treballar al Està Passant com a redacció i producció.
No sé com he arribat aquí, jo volia ser músic. Martín Puig
Magí Garcia (“Modgi”) és còmic i guionista. És un dels membres de ‘La Sotana’, el podcast autoproduït més escoltat i amb més patreons del país. És el primer còmic en publicar un especial de stand up comedy en català. Va ser membre fundador d’El Soterrani. i ha actuat a diversos escenaris de tota Catalunya i ha escrit per a El Jueves, El Terrat, Minoria Absoluta o Comedy Central.
El duet format per Clàudia Balletbó (veu) i la Isabel Archs (violí i piano) porta al directe el seu primer treball “Antich Ventura- Clamare”, un àlbum que gira entorn el dol i la pèrdua.
Després de les publicacions de l’EP ‘17’ (2020) i del single ‘Renacer’ (2022), Bons nois estrena ‘Delta’, el seu primer àlbum de llarga durada. La proposta musical dels Bons nois és hereva del so de guitarres dels noranta i barreja influències del rock alternatiu, el pop i l’indie, tot buscant el contrast entre lletres introspectives i costumistes, amb melodies afilades.
La banda santfeliuenca ho defineix com a “pop a la brasa”. Cançons cuinades a foc viu, amb llenya, en les quals domina la distorsió, i que alhora combinen amb notes de colors i sons atmosfèrics, per assaborir lentament i deixar-se abraçar per les ones d’un mar de reverbs i delays. En definitiva, la calma que precedeix la tempesta. I és que en aquestes lletres les metàfores amb la natura hi són presents, mentre s’entrellacen amb les imatges de la quotidianitat d’una vida a la rodalia de la gran ciutat.
Amb aquest primer disc, el grup se situa en un nou punt de partida, amb molt de camí per recórrer, que caldrà seguir de ben a prop. Com diuen un dels seus grups referents, Univers , “venen els bons nois, no ho pots parar”.
Rombo és ún grup de pop lluminós i agredolç i també és un grup d’amigues format per la Clara, la Montse, la Núria i el Jordi.
Canten perles de pop indie que, sota una aparença dolça, amaguen lletres enginyoses i harmonies que ressonen. Amb les seves cançons curtes i vitaminades, capturen, en la més pura essència, aquelles coses de la vida: l’amistat, les absències i l’amor.
La banda va néixer accidentalment en un sopar l’estiu del 2012. De seguida van començar a sortir les primeres cançons, que van publicar al febrer del 2015 en un disc homònim, produït per David Rodríguez (La Estrella de David, La Bien Querida, Beef…), que també ha estat el productor del grup al segon disc Clara Montse Núria.
Ara presenten el seu tercer disc titulat Plaers i terrors del confort domèstic, una reflexió al voltant del desencís, que es publica la primavera del 2023, també produït per David Rodríguez i amb les mescles de Sergio Pérez.
Dunaviva és un duet, bateria i guitarra. Amics de sempre de Vega Baja que en coincidir a València formen la banda que feia anys que buscaven. La seva música és un amalgama de guitarres esmolades amb l’energia del punk/garatge/noise, ritmes frenètics i passatges amb influències post-rock i midwest emo. Tot amanit amb melodies pop i lletres crues i desencantades.
Estarem presentant en directe el nostre primer LP gravat amb Santi García com a productor a Ultramarinos Costa Brava. Consta de 8 temes que mostren perfectament la nostra identitat com a banda.
Coherence: Nascuts el 2016 a la ciutat de Barcelona, hereus de l’emocore dels 90 amb un discurs contemporani. Coherence tanquen l’etapa d’Estímuls Nocius (2018) el seu primer disc i de l’EP “Un quart i deu de vuit” (2020) que els ha portat una multitud de concerts sobre les esquenes, donant pas als singles que anticipen el segon LP “Unilateral” (2023). Decisions, Equilibri inestable, L’atzar i Correspondència, obren pas a un directe més enèrgic que mai.
The Bird Yellow presenta a l’Heliogàbal de Barcelona el seu segon disc d’estudi “Pink Honey Rain”. Actuarà en format banda al complet, acompanyat dels músics Toni Llull, Clàudia Urbano, Òscar Garrobé, Sebastià Gris i Oriol Escolano.
The Bird Yellow és el projecte musical del cantautor i productor barceloní Gerard Vidal Barrena. Pink Honey Rain és un viatge sonor elèctric guiat per la seva veu trencada i malenconiosa, que combina elegantment la intensitat de les actuacions en viu amb una poètica delicada i propera, que et fa saltar de la cadira però fent-te sentir com a casa.
La Tour De Carol és un jove quartet català de Pop-Rock alternatiu. El seu directe i la seva imatge desenfadada acompanyen unes cançons amb lletres detallistes properes que ens transporten directament a influències anglosaxones com podrien ser Jimmy Eat World o Transit.
Temes marcats per la importància de les guitarres melòdiques perfectament empastades amb ritmes de percussió complexos que et transporten durant els seus concerts cap al seu rock melòdic enamorant tots els públics.
Actualment ja han composat i gravat el seu segon disc sota el nom de “El Gran Invento”, produït a l’estudi La Vall de Santa Eulàlia de Ronçana, sota la producció de Noel Campillo (No Way Out, Arc de Triomf, Terrorists Of Romance). Aquest segon treball sortirà a principis del 2022 de la mà del segell Vankiki Records.
Alexis Deiz o Diaz (sense accent) és també conegut com el “Gulafre”. O el Guapo de “El Guay, el raro y el guapo”. O el guanyador del concurs de triples de 2004 de la seva escola. Ha sigut guionista de coses que segurament has vist a Twitter mentre anaves a la feina. Mai ha cregut en Deu però és una cosa que no descarta fer en algun moment de la seva vida. Té els DM oberts, per si vols saber alguna altra cosa d’ell.
Fred Ricamas és una còmica italiana habitual dels Open Mics i els shows de Barcelona. En la seva comèdia resumeix els seus petits desastres quotidians, els seus punts de vista sobre l’amor en els temps moderns, les seves complicades relacions familiars i les escapatòries trampa existencials en les que totes caiem en algun moment. Tocs d’humor negre, descaro, feminisme o barbàrie. Té un Podcast que es diu Tiramisú – Deixa espai pel postre, amb el còmic, també italià, Andrea Farina, gravat a La Llama Store.
La Prados, menys coneguda per Violeta Navas, és una il·lustradora, humorista i guionista granadina establerta a Barcelona, on l’haureu pogut veure sobre algun escenari, fent preguntes pel carrer o bevent una cervesa a una terrassa, ja que de totes les coses que fa, de la que més gaudeix és la de no fer res.
Si hi ha discos estiuencs, “Jo faig rànquings, tu poemes” entra de ple dins aquesta categoria. El nou treball de Ran Ran Ran és un cant a les coses boniques que ens passen quan la llum del sol presideix les nostres vides, quan els dies s’allarguen i el temps s’atura. Un paradís de mandra i beatitud on Ferran Baucells es mou sigil·lós, com un fantasma, amb la seva ploma mestra, còmode sobre la producció lluminosa que signa Arnau Vallvé (Manel).
Un disc que és també un cant a nostàlgies diverses, començant pels ordinadors de 8 bits com el mític “AMSTRAD”. És l’espurna que encén una cançó de retrobada, on uns vells amics es transporten a aquell estiu dels 80 que havien compartit intensament.
Els dies on el temps s’eternitza també són el rerefons de “Danses paganes”, escrita com a reacció a “Orlando”, de Virginia Woolf. Temps per parar i reflexionar sobre vells “Fantasmes” (part 2, què n’ha estat de la primera?) o vells errors (“Abans sí, ara no”, aquesta inspirada en el cinema de Hong Sang-soo). I temps per retrobar-nos amb la natura i redescobrir-la amb una nova mirada, a la manera dels transcendentalistes (“L’estany”).
Però sobretot, un temps que es dilata i ens permet trobar la fórmula per assolir tot allò que desitgem, i que Ferran Baucells canta enlairant-se damunt les cordes a “Jo faig rànquings, tu poemes”, tema central i que dóna nom al disc.
Les cordes són, precisament, un element clau per definir l’atmosfera d’aquest nou disc de Ran Ran Ran, gràcies a la col·laboració de Núria Maynou (violoncel) i Joange Torredeflot (violí). La base, però, la serveix la renovada formació de Ran Ran Ran, amb Ferran Baucells (veu, guitarra, harmònica) ben acompanyat per Martina Borrut (teclats i veu), Miguel Ballester (bateria) i Joan Villarroya (baix, violí i veu). La producció la signa Arnau Vallvé, des dels estudis Can Sons, que ja havia participat a projectes anteriors del grup com “Tot OK STOP” o “L’hereu”.
Finalment, després de molts anys sobre els escenaris, el pas per televisió, diversos càstings, etc. l’artista català Xavi Fornaguera presenta el seu recent projecte “Self Destruction”. Self Destruction és un EP propi amb barreges de sons i estils com R&B, Soul, Jazz i Pop, entre d’altres, amb què relata els moments més autodestructius de la seva vida i la seva evolució. Descriu com el seu jo més autodestructiu li ha manifestat problemes i com ha trobat un equilibri entre els dos personatges més contradictoris, i alhora tan afins. L’EP sortirà a la llum el agost de 2023, però l’artista el porta en exclusiva i primícia a l’emblemàtica sala de concerts Heliogàbal a Barcelona. En el concert s’interpretaran temes originals de “Self Destruction”, diferents singles, les primeres colaboracions innedites i altres versions, les quals han inspirat l’artista en la creació de l’EP.
Classificada per la fase preliminar del Sona 9, prestigiós concurs de la revista Enderrock, la Irene Garcia Pujols, més coneguda pel seu alter ego “nene” ens aproparà la seva proposta de pop folk íntim
Des d’Austin, Texas, tenim el plaer de rebre a Nicole Hale, una contacontes que ens endinsarà en les seves histories amb melodies inquietants i una veu d’allò més càlida. Música de road trip que ens deixarà muts.
La Nira ens descobrirà el seu món interior oníric i colorit amb una proposta de pop atmosfèric i refinat, a estones electrònic i a estones folkie. Tot un descobriment que val la pena conèixer.
Roser Canet, sota el nom de Roserona, presenta el seu primer EP “ombres d’amors perduts”.
Sis temes on l’artista reflexiona sobre l’amor, i sobre la idea que tots vivim l’amor romàntic d’una forma preconcebuda , apresa, i ens topem amb contradiccions i amb l’ensorrament d’expectatives.
Amb el llançament d’aquest EP, pretén fer créixer el projecte i presentant una nova posada en escena amb més força i energia, sense renunciar a la intimitat i la senzillesa del format duo fet fins al moment.
L’EP és també un viatge al passat, un record d’aquells amors que ja han acabat o que no van arribar a ser mai. Recorrent a experiències viscudes i escrites durant l’adolescència, com podem veure a “què faig amb tu”, el primer avançament que ja ens presentava a l’abril de 2022. Un tema que parla del desconcert que hi ha quan acaba el primer enamorament.
URI és un artista emergent de vint-i-un anys que defineix el seu estil de música com a “pop-urbà català”. La seva carrera musical comença amb la seva versió i reinterpretació del tema “Superfashion” del grup infantil Macedònia. Defineix els seus temes posteriors com a “frescos i quotidians” amb l’amor i la gestió de les relacions com a temàtiques principals. Amb la seva música busca il·lustrar a una generació que ha crescut de la mà de la tecnologia, amb uns ideals, una estètica i uns referents molt concrets.
“Naïve” EP debut de la compositora i cantant Au Rora, presenta una sèrie de records inconnexos, banyats de nostàlgia. Au Rora crea un dark pop que beu d’altres estils musicals com el soul o l’RnB. Naïve és únic per les seves harmonies elegants i una veu i lletres molt sinceres.
Ginesta Guasch, sota el nom de “GIN”, és una artista emergent del Baix Llobregat que barreja les seves influències soul, jazz i reggae per crear un pop alternatiu, íntim i fresc amb produccions electròniques mantenint l’essència de l’acústic.
Boye + Carlota Flâneur + Riders of the Canyon + Xarim Aresté
Dijous vine a l’Acústicament Fest de Ràdio 4 amb: Boye, Carlota Flaneur, Riders of the Canyon i Xarim Aresté
Aquest dijous dia 20 de juliol celebrarem plegades l’Acústicament Fest, el final de temporada del programa de Radio 4 amb grans actuacions en format elèctric i acústic.
Karla amb K és el projecte personal de Carla Mercader. Nascuda a La Floresta, però establerta a Barcelona, troba una via d’escapatòria i una manera de canalitzar les inquietuds mitjançant l’experimentació amb música electrònica i la composició. Finalista del Sona9 i del Festival Monocicle, llança els seus primers singles autoeditats el 2020.
“ESTEM VIUS TOT EL R4TO”, el seu àlbum debut, fruit d’un retir creatiu a la Serra de Tramuntana, ja té data de llançament per al proper 16 de juny. Són lletres que parlen de pèrdua però amb ritmes alegres, un disc per ballar plorant, un àlbum ple de dramatisme amb tons eufòrics que celebra la vida i ens vol fer ballar amb el dolor que provoca.
FRANC, el projecte liderat pel cantant Francesc Abril, és una proposta musicalment rica en textures amb un discurs directe i sincer, on explora diferents sonoritats de manera natural que viatgen des de la cançó d’autor, al pop amb influències del soul i de la música urbana.
Arriba a l’Heliogàbal per presentar el seu primer treball ‘TANCO ELS ULLS’, un disc debut en català amb una sonoritat indie-pop electrònica. FRANC és una veu càlida, amb segell propi, que desprèn originalitat i sensibilitat a parts iguals.
El duet nord-americà Friend of a Friend es va formar l’estiu del 2020 després de tota una vida de trobar-se a faltar. 2 anys més tard, la parella va llançar el seu àlbum debut In Arms, una barreja cinematogràfica de folk, post i art rock, gravada en cinta a Nashville. El seu segon àlbum es va gravar a l’estudi al desert de Califòrnia amb Jordan Lawlor (J. Laser, M83) i es publicarà aquest any.
El duet ha realitzat nombroses gires per Europa i Amèrica del Nord durant l’últim any, i se’ls celebra per la seva actuació ferotge i de flexió de gènere que incorpora una guitarra flamenca distorsionada, un controlador midi i un físic intens.
Drug Holiday és un projecte Indie experimental format a Barcelona el 2021. La veu principal i guitarrista Daniel Marín, Gonçal Bea al sintetitzador i Roser de Sans com a baixista, formen el grup influenciat per diverses branques artístiques visuals i cinematogràfiques.
El resultat és un so melòdic i nostàlgic, synth/dream pop modern amb influències del fosc Punk/New Wave, que trenca amb una pinzellada de llum optimista provinent de l’electro pop dels 80. Després del seu primer EP programat per a principis de juny
Cansades de que les jams de la ciutat hagin estat sempre liderades per homes, Claudia Urbano (piano), Estefy Chamorro (bateria) y Magalí Datzira (contrabaix) es troben per a presentar “Ella es la del momento”, perquè les nenes el que volen es dembow però també jazz.
SUDOR&B és una nova proposta o format dins de la programació habitual de SUDOR. Aquest dia podrem gaudir de dos shows musicals i dos sessions de DJ. Poncelam i GRAVY com artistes emergents joves d’aquest genere i més tard, a les sessions podrem veure als DJs residents de SUDOR fent un B2B cadascun.
SUDOR&B és una nova proposta o format dins de la programació habitual de SUDOR. Aquest dia podrem gaudir de dos shows musicals i dos sessions de DJ. Poncelam i GRAVY com artistes emergents joves d’aquest genere i més tard, a les sessions podrem veure als DJs residents de SUDOR fent un B2B cadascun.
Dama Carmesina és un duet barceloní de pop en català format per dos filòlegs catalans que cuiden les lletres i proposen lletres tan properes a Josep Carner com a un Fuckboy català.
Amb un EP publicat (“T’has tornat a deixar les claus”) i diversos senzills, Dama Carmesina farà un avançament d’algunes de les cançons que apareixeran al disc que preparen “A la mida del plaer” i reviuran algunes de les coreografies que van desvelar al darrer concert a l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm.
Pop, literatura catalana i modernitat (en el sentit més descriptiu del terme).
Autèntica, pura, elegant i personal. Lauren Nine té una cosmogonia única dins de l’escena urbana nacional. Amb la seva música ens convida a un viatge de sons i energies on la versatilitat es veu plasmada entre el hip-hop més clàssic fins al RnB més retro-futurístic on la vulnerabilitat i la força s’uneixen entre balls energètics.
Aquest concert serà la prèvia pel concert que farà el 2 de setembre a La Causa 2023, un jove i prometedor festival gratuït de Vilanova i la Geltrú que s’atreveix a mesclar l’indie, l’urban i l’electrònica al Parc de Ribes Roges durant una jornada de dos dies intensos: 1 i 2 de setembre.
Le Nais és una artista multidisciplinària que compon, escriu i canta les seves cançons, nascuda a Balaguer però establerta a Barcelona. D’ella ens guanya la seva autenticitat, la seva màgia, la seva veu que esgarrapa des de dins. Amb el seu primer EP debut publicat, “When I Can’t Speak but I Can Sing”, ja ens mostrava que estàvem davant un projecte amb molta personalitat.
Berta Garrido es compositora, productora i cantant. Les seves cançons abracen tot l’espectre urbà, des de l’RnB, passant pel trap i el hip-hop, fins a arribar al dancehall o al Lo fi.
Avui dia podem apreciar la seva maduresa artística amb temes com “Flores” amb Fastboo, “Plantada” amb Bengro i “YSMV?” amb el seu productor i cantant Enry-k, o el seu últim single “Rojo Amor” amb el seu també productor i raper Gravy.
Monteperdido + Renaldo & Clara + Llum + BALMA + Cannoli & Limoncello Djs + Les Cosines Dj Set
20:00h
El millor del món: el DIY, dormir amb una manta en una nau de polígon i els bons amics que et donen suport i et volen encara que siguis “loser”, explicaven Monteperdido en una entrevista fa tan sols uns mesos. La sentència, a més d’apel·lar als orígens del grup, es converteix en la millor definició possible per a aquest quintet format per cinc amics, Bego (veu), Dani (bateria), Diego (guitarra), Tomás (guitarra) i Willo (baix), en el qual el merament musical importa tant com l’ètica associada a tot el que envolta al grup.
Amb aquests vímets naixia Monteperdido, autoeditant un àlbum homònim del qual no s’ha deixat de parlar des de la seva publicació al desembre de 2020. Cançons que reflecteixen la urgència i l’ansietat que constreny a una generació que creix enmig del conflicte molt al seu pesar. Però a diferència d’altres bandes d’hardcore, a Monteperdido els defineix la musicalitat de les seves cançons, himnes de pop que creixen entre imparables murs de guitarres.
Després d’un single doble, «Cosas Rotas«, editat en 2022, aquest 2023 tornen a la càrrega amb «Daño Físico«, editat també a través del segell Sonido Muchacho, en el qual la força melòdica, les guitarres esmolades i la capacitat de Monteperdido per a crear himnes continua afermant-se. Sonen urgents però sabent imprimir diferents velocitats, continuen sorollosos però sense deixar de sonar pop, com si Hüsker Dü haguessin estat liderats per una dona.
21:00h
Si la referència a la incompresa pel·lícula de Bob Dylan no et convenç, queda’t per les coincidències màgiques: els quatre discos de Renaldo & Clara, des de l’iniciàtic Fruits del teu bosc el 2014 a La boca aigua el 2023, han sortit amb una diferència de tres anys entre ells. Resolem? No hi ha cap Renaldo en el grup, però sí una Clara, Viñals, veu, compositora i líder del projecte que fins i tot en el nom del grup prefereix quedar-se en segon pla. Així creixen les cançons de Renaldo & Clara: se succeeixen amb encant discret en àlbums que amb prou feines depassen els 20 minutos, no te n’adones i ja formen part de tu. Hi ha molt més del que sembla en les seves joies de pop delicat –que no fràgil– i lleuger –que no superficial–. I això no és cap casualitat.
22:00h
El 2022 néix una estrella afecta l’escenari i la càmera sota la mirada d’una generació líquida que no entén de barreres i als peus d’una nova escena pop nacional.
Aquesta criatura d’extensions animals, com si es tractés de la il·líada, va beure a les aigües d’artistes com Madonna o Bjork i apunta un estil propi que ha plasmat en el seu primer àlbum debut, encara per a descobrir: com si posessis barres punxants, electrònica distorsionada, lletres íntimes i enganxoses sobre l’ambició, la infància i la pròpia expressió en una liquadora.
Com el seu nom indica, la seva mirada és enlluernadora: alhora a la llum i a l’ombra, llegint el seu passat per gravar un futur.
Llum arriba amb un espectacle d’alt voltatge i carismàtica intimitat, recollint la collita dels seus primers sons per ser cuinada en flamejat d’alt l’escenari.
23.00h
BALMA és un duo musical barceloní nascut al 2022 i integrat per Bernat Mola i Gerard Gamundi, dos productors amb recorregut en projectes de l’escena musical de la ciutat: HOLOGRAMMA, Bernarda, Cristina Len, MEMÉ, Sofia Coll, entre d’altres…).
Sota el lema ‘S0ft Bakalas’, la seva música fusiona el Bedroom Pop més actual amb la música de club des dels anys 2000 fins a l’actualitat. Des d’estils com el House, Techno i Drum and bass i donant també protagonisme a les veus amb auto-tune i altres efectes aconsegueixen un so característic i particular dins de l’escena catalana.
Neisha és una artista plena de sensibilitat, flow i sensualitat. A ritme de reggaetón, dancehall i trap melòdic, l’artista barcelonina et porta a un altre nivell amb la seva música… gèneres poc protagonitzats en català i menys, liderats per una dona. Neisha es va donar a conèixer l’any 2016 amb el grup Crimen Pasional, dels primers de reggaetón en català i ja ha actuat a sales com la Sala Apolo i la Sidecar, entre d’altres. Fins i tot, la seva música ha traspassat fronteres fins arribar a Berlín per una festa d’NTS x Adidas.
L’any 2021, Neisha va publicar el seu primer projecte en solitari, l’EP ‘Dolcesa Bruna’, el dia de Sant Jordi. Una proposta audiovisual que, a través de tres peces de poemari català de diferents èpoques i autories, aconsegueix que la cultura catalana, el reggaetón i el dancehall s’abracin. ‘Rosa als llavis’, una de les cançons del disc, va ser finalista a la 25ª Edició dels Premis Miquel Martí i Pol.
‘Anime en català’ és el nou àlbum que va presentar el passat mes d’abril de la mà del segell Delirics, on les estètiques són clarament influenciades entorn a l’’anime’ i el ‘manga’, explorant la seva cara ‘kawaii’ sense amagar el seu costat més eròtic o ‘hentai’. Ja en va fer un primer tast amb la “batxata” romàntica ‘Estira-i-arronsa’, amb ‘Piscis’, on col·labora el Lil Guiu, membre de la P.A.W.N GANG i l’últim avançament, ‘One Piece/EVA’, un dancehall animat i ballable que proposava una cita íntima.
Aquest disc és un viatge d’emocions internes a través d’una mutació del “jo”. La nova Neisha híper-humanitzada és ara un “semi-anime persona” en batalla constant contra la seva pròpia deshumanització. A ‘Anime en català’, Neisha es permet per primera vegada ser una nena emocional i sensible que viu parcialment entre el món metafísic i la realitat, donant forma a aquesta “Hyper Neisha” com a heroïna, lluitadora, salvadora, però principalment sensible i infantil. La “Hyper Neisha” busca aquesta nova infància en el present i construeix i desperta un nou súper poder anomenat nostàlgia.
L’èxit d’’Anime en català’ ja l’està portant a actuar a festivals com l’Strenes Urbana, compartint escenari amb artistes com la Mushkaa, Sofía Gabanna, Scorpio o Flashy Ice Cream; i pròximament també al Festigàbal al costat d’artistes com Mainline Magic Orchestra o Renaldo & Clara.
Ara presenta ‘Ai Ui’, un dembow que anima a sortir a ballar, a refrescar-se -encara que sigui amb pistoles d’aigua- i a expressar-se des del cos. Un gènere poc vist en català i en aquest cas, fet amb molta cura i coneixement per part de la Neisha (catalana) i l’Eurowitch (artista amb orígens veneçolans). ‘Ai Ui’ fa honor al dembow, gènere originari de la República Dominicana on la vida pública i l’entreteniment acostumen a succeir al carrer, amb pocs recursos i molt optimisme.
21.00h
Llegeixi les instruccions d’aquest grup i consulti amb el seu farmacèutic, perquè estem bastant malament sempre”. El grup de Barcelona liderat per Marta Delmont, per Marina Correa i per la seva pèssima gestió emocional, porta publicant cançons i mogudes des de 2019. El primer EP “Villacapullos”, deixava clares les intencions: Cagar-se en tot. Posteriorment van publicar “La Massacre de Putis” que potser et soni per parlar del desamor amb “No Te Puto Pilles”. Pero la vida passa, et fas gran i l’amor ja no és el pitjor en la teva vida… Així que van decidir parlar a “El Chungo Colectivo” del fotut que és ser una persona. La seva última publicació ho deixa clar “Sálvame”. Així que per salvar-les, ves a algun bolo que elles t’ho expliquen millor (amb un piti).
La Fiesta del Millón celebrarà el milió d’escoltes de “No Te Puto Pilles” amb l’actuació de bandes amigues, un bingo i moltes sorpreses…
22.00h
HOLOGRAMMA és el camí a seguir per al nou pop alternatiu. Una banda inclassificable i sense pretensions, cançons sensuals però ballables, melodies plenes de llum i fraternitat amb *riffs foscos i autodestructius, semblar una clàssica banda *indie a vegades i acostar-se a les tendències urbanes en unes altres, tot un joc d’equilibris que els permet treure un gran ventall de cançons de pop rodones.
La banda es conforma per cinc amics establerts a Barcelona; Ignasi *Boldú (veu i guitarra), Bernat Mola (veu i teclat), Gerard Ranchal (baix), Jorge Palomino (bateria) i Alejandro Olmo (guitarra), que van estrenar aquest passat estiu L’Última Revelació Que Vas donar Va ser El Comiat, el seu primer *EP. Una carta de presentació amb cinc corts que funcionen per si sols, cinc mons diferents, des del *bedroom *synth-pop fins al french touch passant per balades íntimes, sempre amb un so impecable i narrat des de l’òptica de cinc joves atrapats en un confinament. *HOLOGRAMMA s’està donant a conèixer en el pitjor moment possible, tenen clar que el millor encara està per arribar, i que falten molts escenaris per pujar-se, perquè si us agraden en format digital, no dubteu a veure’ls en directe.
23.00h
No és el mateix conrejar house a Detroit que a l’Empordà. Per això, la declinació estilística que practiquen Mainline Magic Orchestra està tocada pels vents de la tramuntana, que la inflen d’excentricitat escènica. No és estrany que els integrants d’aquest col·lectiu català pugin a l’escenari abillats amb maquillatges i vestits que bé podrien pertànyer a l’armari de Klaus Nomi, desplegant un sentit de l’humor que uns altres oculten darrera dels plats. Però tota broma té els seus límits, i la de Mainline Magic Orchestra acaba als peus del públic, que fan moure, inmisericordes, de llarg a llarg de la pista de ball.
Sexenni ens presentarà en exclusiva el seu proper disc “SUPERNOVA”, un dia abans de la seva sortida.
ENTRADA LLIURE FINS COMPLETAR L’AFORAMENT
Sexenni és un grup de música urbana de Lleida amb un estil que viu a cavall entre les diferents facetes de l’urban: reggaeton, trap i experimentant amb la fusió d’altres gèneres. Tot això, impregnat d’una essència “bon rotllera” i irònica que li dóna un toc fresc i informal a la seva música, és Sexenni. Grup que neix l’any 2019 als soterranis d’un institut, on tres amics es decideixen a gravar una maqueta. La primera cançó del grup va ser ‘Lleida Town’, un tema casolà que va tenir molt bona rebuda a les terres lleidatanes.
A poc a poc, el projecte va anar creixent fins el dia d’avui, que estan culminant el seu primer disc, que veurà la llum a la primavera. Aquest àlbum que està en camí, format per 10 cançons en català com a llengua principal i en castellà d’altres, serà un reflex del seu so, integrat per dos cantants, un guitarrista, un baixista, un bateria i secció de vents. Un grup, que amb tots els seus ingredients de pop, música festiva i urbana, fan un còctel que acabarà dominant l’escena musical del país els pròxims anys!
Després d’un estiu en el qual no s’ha pogut escoltar altra cosa que Nicomáquea, Cabiria arriba a l’Heliogabal per a presentar nou treball i així despedir oficialment l’estiu amb un buffet lliure de Gelatto dell’inferno
Si els inicis de Xicu van ser prou tendres amb les quatre cançons de l’EP ‘sol’, després d’un disc on parlava sobre la tristesa i la soledat, utilitzant sempre l’amor com a punt de vista, arriba el moment d’autodestruir-se amb un directe encara més potent!
Després de la publicació del seu primer llarga durada, ‘BLAU’, Xicu torna aquest 2023 amb noves cançons!
Ja va fer un primer avançament del que serà el seu pròxim treball amb ‘TESTIMU MoOoLT / DESTRUIR’, una cançó on col·labora amb el Teuma Thug, membre de la coneguda P.A.W.N GANG. També va avançar-nos ‘EL TEU AMOR’, un segon senzill on no hi pot faltar la col·laboració d’una de les artistes del moment, la Julieta, i on l’amor torna a ser el protagonista.
Amb estils que passen pel trap, pop, hyperpop i synth pop, arriba ‘22’, un EP amb una sonoritat molt més radical a tots els treballs anteriors. Són quatre cançons on l’energia i la potència dels greus manen al 100%. Dins aquest frenetisme, però, s’hi poden trobar petits matisos i moments de calma que fan que les parts potents guanyin encara més protagonisme. Així com en treballs anteriors manaven la dinàmica i el minimalisme, en aquest treball es trenca completament amb això i manen les repeticions infinites de seccions o frases i els beats en loop constant.
‘22’ tracta també l’amor com a protagonista, des d’aquell amor “perfecte” i “idíl·lic”, com també les reflexions sobre com et pot destruir tot allò al que ens aferrem, i els racons tòxics i obsessius als quals podem arribar per “amor”.
Neisha és una artista plena de sensibilitat, flow i sensualitat. A ritme de reggaetón, dancehall i trap melòdic, l’artista barcelonina et porta a un altre nivell amb la seva música… gèneres poc protagonitzats en català i menys, liderats per una dona. Neisha es va donar a conèixer l’any 2016 amb el grup Crimen Pasional, dels primers de reggaetón en català i ja ha actuat a sales com la Sala Apolo i la Sidecar, entre d’altres. Fins i tot, la seva música ha traspassat fronteres fins arribar a Berlín per una festa d’NTS x Adidas.
L’any 2021, Neisha va publicar el seu primer projecte en solitari, l’EP ‘Dolcesa Bruna’, el dia de Sant Jordi. Una proposta audiovisual que, a través de tres peces de poemari català de diferents èpoques i autories, aconsegueix que la cultura catalana, el reggaetón i el dancehall s’abracin. ‘Rosa als llavis’, una de les cançons del disc, va ser finalista a la 25ª Edició dels Premis Miquel Martí i Pol.
‘Anime en català’ és el nou àlbum que va presentar el passat mes d’abril de la mà del segell Delirics, on les estètiques són clarament influenciades entorn a l’’anime’ i el ‘manga’, explorant la seva cara ‘kawaii’ sense amagar el seu costat més eròtic o ‘hentai’. Ja en va fer un primer tast amb la “batxata” romàntica ‘Estira-i-arronsa’, amb ‘Piscis’, on col·labora el Lil Guiu, membre de la P.A.W.N GANG i l’últim avançament, ‘One Piece/EVA’, un dancehall animat i ballable que proposava una cita íntima.
Aquest disc és un viatge d’emocions internes a través d’una mutació del “jo”. La nova Neisha híper-humanitzada és ara un “semi-anime persona” en batalla constant contra la seva pròpia deshumanització. A ‘Anime en català’, Neisha es permet per primera vegada ser una nena emocional i sensible que viu parcialment entre el món metafísic i la realitat, donant forma a aquesta “Hyper Neisha” com a heroïna, lluitadora, salvadora, però principalment sensible i infantil. La “Hyper Neisha” busca aquesta nova infància en el present i construeix i desperta un nou súper poder anomenat nostàlgia.
L’èxit d’’Anime en català’ ja l’està portant a actuar a festivals com l’Strenes Urbana, compartint escenari amb artistes com la Mushkaa, Sofía Gabanna, Scorpio o Flashy Ice Cream; i pròximament també al Festigàbal al costat d’artistes com Mainline Magic Orchestra o Renaldo & Clara.
Ara presenta ‘Ai Ui’, un dembow que anima a sortir a ballar, a refrescar-se -encara que sigui amb pistoles d’aigua- i a expressar-se des del cos. Un gènere poc vist en català i en aquest cas, fet amb molta cura i coneixement per part de la Neisha (catalana) i l’Eurowitch (artista amb orígens veneçolans). ‘Ai Ui’ fa honor al dembow, gènere originari de la República Dominicana on la vida pública i l’entreteniment acostumen a succeir al carrer, amb pocs recursos i molt optimisme.
Joanlupi és el projecte en solitari de Joan Lupiáñez, un músic de 21 anys de Sant Boi de Llobregat. Després d’estrenar “Ja no escric” i “Tantes voltes” com a primeres cartes de presentació, l’artista va publicar ‘Cosa del temps’, un primer EP que contrasta la calidesa d’allò orgànic i honest amb la frescor de l’experimentació i la quotidianitat i que va precedir “Ara que som joves”, el hit estiuenc que comparteix amb els valencians Caramelo, que també actuaran en una nit memorable.
Ananda significa felicitat suprema, aquesta, goig diví, però no sols això. Nascuda al Brasil, criada en el món i curiosa per naturalesa, Ananda és cantant, compositora i intèrpret, amb una carrera marcada per la música en essència, sempre manifestada a través de la veu, en paraula i so. Igual que la seva experiència vital, les seves referències musicals van des de la MPB al R&B clàssic, passant pel soul contemporani i els gèneres de música electrònica.
“Tocar sempre ha estat la meva manera de comunicar-me amb l’exterior, expressar-me ” una frase que reflecteix la senzillesa de l’artista. D’allá neix la cerca de Ricci Nostra, que des de nen escrivia com a manera de lliurar les seves emociones.El seu projecte músical inicia com co-creació i evoluciona (després de la seva migració a la península ibèrica en 2015) després de 2 LP i alguns singles a ser el projecte que és avui.
En el que va del 2023 Ricci ens ha fet ballar amb la seva reversió de Boig feat Delafé i ens ha fet pensar amb el seu single indie folk minimalista Renéixer. Mostrant una exploració més íntima, més minimalista en l’expressió i la vida d’aquest artista.
Actualment es troba en ple treball del seu pròxim disc.
Las Bajas Pasiones, és un projecte d’Electrònica i Música Urbana pro LGTBIQ, on es conecten les ganes descarades de viure, cremar les soles de les sabates a la pista i una actitud antagonista al que ens venen a vendre com a vida.
El rap cru i directe d’en Trusty, les melodies pop i tornades enganxoses de l’Edu Libra, els sintetitzadors d’en Toni Taboo s’entrecreuen amb les guitarres i uns beats d’un altre món, i d’un altre temps que encara ha d’arribar. Alguns dels seus temes ja son hits de la comunitat LGTBIQ i els seus concerts son una festa alliberadora que converteix qualsevol espai en una pista de ball sense final.
Deixa’t emportar i gaudeix de Las Bajas Pasiones!
Bounce Twice va néixer l’any 2019 com a resultat de la unió entre dos músics de dos mons completament diferents: la cantant i imatge del grup Lil Aiden, de la mà del productor i DJ Efren Kairos.
Les seves influències, igual que la seva música, tenen característiques del Hip Hop old school amb detalls del Soul, R&B i la música electrònica. Sens dubte, la potent personalitat, desimboltura i imatge de Lil Aiden acompanyada del talent d’Efren Kairos desprèn una actitud que no pot deixar-te indiferent.
Van començar publicant una sèrie de singles de caràcter experimental, durant aquest recorregut van anar evolucionant cap a una sonoritat molt més electrònica i ritmes nous amb trets més de l’estil trap i ballables que van desembocar en un segon treball, i que és ara quan donen un salt en la seva carrera fitxant per un segell referent en música urbana a Catalunya: Delirics. Segell també amb el qual preparen un nou àlbum que els posicionarà ràpidament entre les bandes referents de la urbana del país. I de les poques liderades per una dona.
Musicalment saben combinar a la perfecció el català, el castellà i l’anglès. Alguns dels seus referents són Laurent Hill, Nathy Peluso, Princess Nokia, Snow tha product i Mac Miller, entre d’altres.
Bounce Twice és força, energia, personalitat arrasadora i un directe elèctric que hipnotitza. Atentxs… comença el millor!
Oli és una artista de rap i ballarina de Barcelona. Es va introduir en el món musical amb el seu primer grup, La Clika Pika, format per raperes totes dones i identitats dissidents, on combinaven lletres en català i castellà, buscant l’empoderament de les dones i d’altres identitats per transformar la societat. Li agrada compartir l’espai de creació, és per això que ha col·laborat amb artistes com KeTeKalles, Pirat’s Sound Sistema i Las Bajas Pasiones en la seva trajectòria musical.
Ara engega el seu projecte en solitari amb molta energia i moltes ganes de compartir el que ha estat cuinant a foc lent: lletres crues, però esperançadores i potents, que t’introdueixen en un món més crític i reflexiu!
Kovitch és un cantant i lletrista procedent del Vallès Occidental (Barcelona). Va començar a escriure lletres de rap l’any 2007, amb només catorze anys, i des de llavors ha fundat diverses formacions, en format banda de músics o amb DJ, amb les quals ha publicat nombroses referències. La més recent és un EP de cinc cançons anomenat ‘Flâneur’ (2021), que ha estat presentant en directe aconseguint diversos ‘sold outs’. El cantant de rap ja acumula més de 160.000 reproduccions a les plataformes musicals. Dos dels seus singles (‘Tapar el sol’ i ‘Ma danse’) s’han posicionat entre les tres millors cançons de l’any 2020 i 2021 segons iCat FM, i el segon d’ells va ser semifinalista als premis ‘MIN 2021’.
L’estil del raper recull l’herència del hip hop més melòdic i de l’R&B, bevent de l’escena nord-americana, nacional i francesa. Les seves lletres, que barregen català, castellà i francès, són reivindicatives, amb valors i vivències personals. En l’actualitat, experimenta amb sons urbans d’arrel africana i jamaicana com l’afrobeat o el dancehall.
Com a membre d’Homes Llúdriga, formació ja dissolta, van publicar diversos treballs, que tot i ser autoeditats van tenir molt bona rebuda, portant-los a actuar a sales de renom i a moure’s pels països catalans en tota mena d’esdeveniments. Van participar a la macro-col·laboració viral ‘Los Borbones son unos ladrones’ i van sonar a ‘Les de l’hoquei’ (Netflix).
L’MC vallesà ha col·laborat amb artistes com Valtonyc, Lágrimas de Sangre, Sombra Alor, DJ Plan B (LCDM) o Erick Hervé, entre molts d’altres. Va ser un dels impulsors del primer recopilatori de rap en català, ‘Rap de la Terra Vol. 1’ (2018), i ha realitzat un bon grapat de concerts fins el dia d’avui.
Uri Santafé i Lamliki són dos artistes que, tot i venir d’estils i països diferents, quan es tracta de música, es complementen a la perfecció. Quan un composa i l’altre produeix, parlen el mateix idioma.
Uri Santafé escriu amb un estil introspectiu molt íntim i personal on es nota que busca tocar la fibra. Fa temps que va deixar enrere el Hip Hop més clàssic per embarcar-se en una clara tendència experimental i en noves sonoritats, la qual cosa es veu reflectida en el projecte Beatneeks, banda liderada per l’Uri Santafé i amb la qual han guanyat diversos concursos del territori com l’Engresca’t i el Maresmusic; com també, han quedat finalistes en altres concursos estatals com Alcalá Suena o Emergentes de Zamora.
Lamliki és beatmaker, productor i també reconegut DJ de llocs tan importants com Pacha, Café del Mar, La Terrrazza de Barcelona, Union Club de Londres o el Minimal Bar de Berlín, entre d’altres.
La unió d’ambdós, que combina el so de les produccions de Lamliki, principalment electròniques, coquetegen amb les textures que aporta Uri Santafé. Textures molt elegants que es fusionen amb l’R&B, l’afrobeat i el trap, sense perdre l’essència melancòlica i brillant que tant caracteritza l’urban francès.
David “El Santo” es va donar a conèixer amb Falsalarma, un dels grups pioners de l’escena hip-hop nacional i amb el qual, juntament amb el seu germà Titó, va ser membre, fundador i MC. Des de 1995 cap endavant van anar recopilant seguidors, tant en territori estatal com a Amèrica Llatina i han estat font d’inspiració de molts artistes que vindrien després.
Falsalarma va arribar a publicar set àlbums entre 1997 i 2019, a més de diversos singles i EP’s. L’MC de Sabadell va formar part, juntament amb altres artistes amb qui ha anat col·laborant (Frank T, Violadores del Verso, Tote King, SFDK…) de la generació que va assentar les bases del hip-hop, el rap i les músiques urbanes a Espanya i a Amèrica Llatina. Un pioner en tota regla que els seus versos el van portar a girar per tota la Península Ibèrica i països com Mèxic i Xile.
Amb tot aquest bagatge a l’esquena i com a figura indiscutible del hip-hop en espanyol que és, ara “El Santo” es troba a punt d’iniciar la seva carrera en solitari i preparant un primer àlbum que sortirà aquest any 2023; amb “Partir de cero” , el nou senzill, ja deixa entreveure la motivació d’aquest canvi d’etapa. L’àlbum produït per Koar -productor d’artistes com Natos y Waor– i compta amb col·laboracions pote
Mon a la Cova presenta el seu nou disc “INSECTA”. Una interpretació musical lliure del joc de taula «INSECTA: The Ladies of Entomology» (editat per GDM i Mont Tàber). Ecos d’un passat històric, una mica de dark wave, post punk i rock alternatiu, amanit amb visions poètiques sobre les relacions entre dos mons: insectes i humans. Textos originals en català, com ja ens té acostumats.
INSECTA oscil·la entre cançons més rítmiques i ballables (Crec-Cric-Crec), rock experimental amb arrítmies i dissonàncies (Rebel·lió i Anorreament), cançons més melòdiques amb vocació de single (Ràpids i Lents, Efímera), així com peces instrumentals amb aire de banda sonora (Preludi i Postludi). Hi sorprenen les percussions sintètiques, que en ocasions evoquen la música que podria fer una banda d’insectes inspirada en Eno, Ulver i Coil a la vegada (com en la cançó més llarga i èpica del disc, A Diferència de Tu). Un disc que et transporta en un viatge amb aire cinematogràfic i espai per córrer.
En l’actual directe, Mon a la Cova (veu, guitarres i loops) està acompanyat a la percussió, pregravats i samplers per Mar Cavalls. En el concert de l’Heliogàbal durant el concert gaudirem de les projeccions de Pol Marro, que generen l’atmòsfera artísticament adequada.
Mon a la Cova (de Barcelona) ha cantat, composat i tocat amb diversos grups de rock alternatiu fosc, com Casual (1999-2010), Kitsch a la Cova (2013-2017), Replicants Anònims (2014-2018). En paral·lel, des de temps de Casual, va presentar-se en solitari cultivant el format acústic. Després d’un EP d’instrumentació molt nua, «Sessions Greus», publicat l’any 2012, va presentar el passat 2021 «L’Abisme i la Font», on combinava el format electroacústic amb arranjaments més sintètics. «INSECTA», acabat de publicar, representa un pas més enllà. Una reinterpretació del seu passat grupal, però aquest cop en solitari, en què combina ritmes percussius, baixos i guitarres fosques, amb la seva característica veu d’ultratomba i lletres suggerents.
Cloe és una jove barcelonina que va trobar en la producció musical una via per encarar el seu futur. Aquesta immersió dins la música la va dur a composar alguns temes i a presentar-se al Concurs KLK, del qual va sortir guanyadora en una final celebrada a la Fira de Vilaseca (FiM).
La seva carrera just comença i ja treballa en un primer àlbum que la catapultarà, sens dubte, entre les referents de l’urban en català.
Yung Rovelló” és un jove artista maresmenc que comença la seva aventura a finals de 2018, amb cançons autoproduïdes juntament amb “El Armario”.
Durant el primer any de carrera van aportar un seguit de cançons influenciades pel Trap americà, això sí, cantades en català i ballables i rítmiques, però alhora crítiques i amb missatge.
Juntament amb “El Armario” treuen un seguit de cançons fins a finals de 2019, on Jordi Roigé comença a ajudar amb la producció i passa a ser el productor principal del grup.
Jordi Roigé (Lokevivi) és un dj/productor de tech house, amb experiencia que aporta aire nou al projecte.
Durant aquest 2020 es produeix una evolució que marcarà l’estil definitiu del grup. Sense oblidar les seves principals influències es comença a apreciar un gir estilístic on la música festiva catalana i la música popular del país agafen importancia a les seves creacions, això sí, sense perdre ni l’identitat, ni el missatge, ni la crítica.
L’última incorporació al conjunt és David Garrido, qui es converteix en el baixista i corista del conjunt i en ajudant de composició de les cançons, a més de ser el xarrup que culmina l’energia que aviva els directes.
Els tres maresmencs formen ara un trio que contempla: un baixista un dj/productor i el cantant Yung Rovelló.
En aquests moments Yung Rovelló prepara el llançament del seu inminent primer disc d’estil fresc, festiu i crític. Un treball que serà 100% en català ja que la defensa i normalització de la llengua és un dels principals propòsits de l’artista.
A dia d’avui Yung Rovelló és una de les propostes emergents més prometedores d’estil urbà a Catalunya i, sobretot, al Maresme, on s’observa una clara crescuda de l’escena
Parlar de Flashy Ice Cream és fer-ho sobre un dels grups de referència de la nova escena urbana catalana.
Flashy Ice Cream van ser dels primers a començar a fer-se un nom fent trap en català. Companys d’estudi i batalles dels 31 FAM i amics i col·laboradors habituals d’altres artistes top del panorama com P.A.W.N. Gang, Lildami o Santa Salut.
La seva proposta barreja estils com el trap, el dancehall i el rap. Influenciats clarament per grups com ASAP Rocky, PNL o Sfera Ebbasta es desmarquen de la resta de formacions d’urbana per unes lletres amb missatge, compromeses i 100% en català.
Actualment presenten el seu segon disc “Don Gelato“, un treball composat i gravat en ple confinament i que ha marcat un abans i un després per a la trajectòria de la banda de Sabadell. Es pot afirmar sense cap mena de dubte que és un dels millors àlbums d’urbana fets a Catalunya i en català. Musicalment molt ric i variat, amb una producció excel·lent, unes lletres molt intel·ligents i treballades, i amb un so propi, marca de la casa, molt fresc i ballable.
Amb Don Gelato, Flashy Ice Cream s’ha consolidat, i així ho han vist també els mitjans de comunicació i el públic.
Els últims mesos han aparegut amb molta freqüència a les tv’s, ràdios i premsa. Han actuat vàries vegades a tv3, els han entrevistat a iCat fm, Catalunya Ràdio, Els 40, RNE, etc. Les revistes musicals més importants com Enderrock i Mondosonoro els hi han dedicat varies pàgines, i estan sonant diàriament a les radiofórmules de més audiència.
Els més frescos de l’escena són, sens dubte, FLASHY ICE CREAM!!
Pretty Ass White Niggas Gang, més coneguts com a P.A.W.N. GANG, és un grup de música de trap català format a Barcelona a finals de l’any 2011. La seva popularitat va anar creixent a través dels seus videoclips pujats a YouTube, per fer un estil totalment desconegut a Catalunya en aquells moments.
Després de presentar varis Ep’s i singles amb una rebuda espectacular per part del públic i els mitjans, l’any 2017 van publicar el seu primer i darrer LP anomenat (Pretty Ass White Niggas).
PAWN GANG tenen el mèrit de ser els pioners, i el referent del moviment Trap a Catalunya. Fins i tot van arribar a idear i publicar un diccionari amb les paraules de l’argot trap que ara utilitza tota una generació.
Han estat font d’inspiració de tota una promoció d’artistes i grups d’estil urbà. Un moviment que a dia d’avui s’ha convertit en el fenomen musical i cultural de tot un país.
Després d’un temps apartats dels escenaris la PAWN Gang ha decidit tornar, i fer-ho per la porta gran! A primers de 2020 anunciaran nou disc i nova gira.
Estem segurs que és una de les novetats més esperades, i que serà una de les que tindrà més repercussió de cara al proper any!
Soc en Marc Mas Carbonell, Bateria i cantant de la banda Bilo, i ara present el meu projecte en solitari “Cartes i estampes”. Aquest disc és producte d'haver estat estudiant quatre anys a Barcelona i d’haver conegut a en Driss Stadig i en Tomy Solbas (integrants de Bilo) . Gravat al Teatre de Calvià amb Tomy com a productor/arreglista i Driss com a músic d’estudi ha estat un projecte d’un any i mig de cançons originals començades entre el 2018 i el 2022 que de la guitarra acústica o el piano han anat agafant textura amb formació de trío o quartet. La gran majoria de les sessions es feien en directe de baix, bateria i guitarra donant un producte bastant orgànic i despreocupat.
“Cartes i Estampes” és un projecte personal de 9 cançons en forma d’imatges o de records dedicat a les meves vivències i a les experiències amb les persones que han passat per la meva vida. Escrit en Anglès, Castellà i Català aquestes cançons són una forma més personal de composició on s’exploren sonoritats i melodies més calmades, més dedicades a la reflexió personal i no tant al concepte de Banda de Rock.
Jimmy Whispers, natural de Chicago i establert a Los Ángeles, farà parar la seva gira per l’Heliogàbal i ho farà per presentar el seu darrer disc: “The Search for God”.
Juja & Co, una superbanda formada per Eloi Sayrach, Júlia Boncompte, Pau Rovira i Jana Serra amb temes propis i algunes versions, alçarà el vol amb un concert inèdit.
TMATNB són les sigles de The Morning After The Night Before, trio electrònic procedent de Barcelona format per Betu (veu), Mingu (Guitarra i sintes) i Jan (bateria i sintes). El terreny d’exploració de la banda és allò que va ocórrer entre la nit d’ahir i el matí següent. Una electrònica de ressaca amb beats suaus que ens podrien acompanyar tant al club com al sofà de casa. Després de treure dos EPs en pandèmia, actualment la banda està treballant en el seu primer LP.
SUDOR s’ajunta amb LOST TAKE per colaborar en una nit de festa, amb artistes emergents del panorama barceloní, sessions de dj i moltes més sorpreses. ARTISTES: 33myself, Xarlyto & Friends, Joven Greko, Vibes i Weyz
El Sr. Chen presenta Terrible, el seu millor disc. El productor, compositor i cantant català ens portarà el seu show explosiu en què barreja el pop, brit pop, electrònica… amb un flow amb molt de groove i que beu del hip-hop, el funk o el neo-soul, entre d’altres. Un concert molt especial on vindran amics i col·laboradors habituals del Chen i on escoltarem per primera vegada en directe les cançons del seu últim disc ‘Terrible’, i també altres temacles antics de la discografia cheniana. Un concert organitzat per Montebello Agency.
Ypnosi és una nova proposta musical que trenca amb qualsevol moviment vigent. La banda reinventa el rock i el funk dels setanta als noranta.
Destaca pel seu directe on la performance és fonamental i aconsegueixen interpel·lar les emocions del públic fent-lo sentir part del moment.
Des del seu debut, Ypnosi ha realitzat més d’una cinquantena de concerts en els quals s’ha vist un creixement exponencial de seguidors i solidesa conceptual.
Tres y el raro és una banda que tocarà a l’Heliogàbal el 12 d’octubre perquè Ypnosi els hi va proposar. La veritat és que els hi fa molta il·lusió. Només han fet un directe a un casament i tot va anar força bé. Podeu escoltar el seu debut Preach Out! (Live EP)
Andrea Buenavista ha llegado dispuesta a hacerte llorar a través de unos auriculares enredados, en el metro o en un Alsa a media noche. Pero también ha venido para gustar y hacer reír a todas las madres de cada lado del océano. Andrea Buenavista se presenta como una suerte de crooner, de las que susurran con despreocupación y voz grave sobre amor, despecho, corazones más vacíos que la despensa de una casa de verano durante el invierno, mentiras y todas esas situaciones cómicas que, vistas con distancia prudencial, brinda la amargura (como claman las folclóricas).
Pena Máxima presentarán su primer disco, ”Un Camino Corto”, grabado en diciembre de 2022 junto a Raúl Pérez de La Mina. Canciones que van desde Low a Big Thieg pasando por The Dodos y Slowdive forman parte de un disco y un directo en el que no todo es lo que parece. Serán acompañados por la banda Barcelona ”Walking Lands” que repasarán su shoegaze luminoso de ”Are You Coming?” su EP de debut
Pena Máxima presentarán su primer disco, ”Un Camino Corto”, grabado en diciembre de 2022 junto a Raúl Pérez de La Mina. Canciones que van desde Low a Big Thieg pasando por The Dodos y Slowdive forman parte de un disco y un directo en el que no todo es lo que parece. Serán acompañados por la banda Barcelona ”Walking Lands” que repasarán su shoegaze luminoso de ”Are You Coming?” su EP de debut
Presentació "Gràcies per Venir" (Entrada lliure amb invitació)
La Ludwig Band
La Ludwig Band publicarà el divendres 20 d’octubre el seu nou disc, Gràcies per venir (The Indian Runners / Ceràmiques Guzmán, 2023). Però abans, i en primícia, ens el presentaran en un acte exclusiu a la sala gracienca Heliogàbal (c/ Ramón y Cajal, 80 – Barcelona), el dilluns 16 d’octubre a les 20h. Durant la festa de presentació, la banda parlarà del nou disc i ens deixaran escoltar els temes inèdits que hi inclouran. Pots aconseguir la teva invitació al web d’Enderrock, al perfil d’Instagram de La Ludwig Band i properament a l’Instagram de l’Heliogàbal.
En aquest doble show es junten dos propostes de pop experimental que cadascú experimenta a la seva manera. En el cas de Ani in the hall, es basa en un constant questionament i recerca de noves formes d’expressio sonora que permetin la simultaneitat d’un estat ritualistic amb una escolta ironica i grotesca. I en el cas d’irieix es basa en la recerca del jiji -jaja.
electro ma non troppo + Guineu + Hologramma + Lowis
Torna l’Eargasm Fest, el festival emergent que hibrida escenes i abraçada diferents estils musicals. Enguany la programació està formada per Lowis, Guineu, Hologramma i electro ma non troppo
El trio format per Elisa, Stephen i Dani (Dani el de Meeky, clar, tot queda a casa), va publicar el seu primer disc homònim en 2019. Un èxit en botigues de discos i cançons considerades d’una banda de culte. Ja en 2020 van gravar amb Borja Pérez (Ultramarins), el seu segon llarg: No Fucks II, amb singles com ‘menjant sostre’ i ‘festa en la playita’. En aquestes noves cançons segueixen amb les seves lletres punxants, sota melodies de pop brillant i del lo-fi d’allò més sorollós
Meeky van gravar i produïr ‘Experiencia Miguel’ (Buenos Amigos, 2023) amb el Borja Pérez a una casa a la muntanya a Asturies. Son 9 caninos amb melodies maques, riffs rocambolescos i intensos que desperten emocions a la primera escolta, amb lletres que parlen d’experiències tristes però esperanzadores: estar malament, per després estar bé, gaudir de l’amistat i de viure i pasar-ho lo millor que es pugui, que no és poca feina.
Les seves referencies venen del midwest emo I el pop-rock espanyol, així que t’agradaran si escoltes Mom Jeans, Hovvdy, L’Hereu Escampa, Bestia Bebé, Los Punsetes o Yawners.
Pre-escolta privada del nou disc de THE NEW RAEMON dies abans de la seva sortida + Concert a trio amb Ricky Lavado (Standstill, Egon Soda, La Joia) a la bateria, Leia Rodríguez (Mourn, Leia Destruye) al baix i Ramón Rodríguez a la guitarra i veu. Tots els beneficis del concert aniran destinats al videoclip que Alejo Levis ha dirigit per a una de les cançons de Postales de invierno, el nou disc de The New Raemon.
HEAL solquen les aigües del indie rock, el slowcore i el folk distorsionat amb un estil completament propi; són força, són delicadesa, són emoció visceral, són originalitat. La seva música està integrada per guitarres hipnòtiques, insistència en els ritmes, construccions sòlides, distorsió i una veu, al capdavant, amb una personalitat irresistible. Les cançons de HEAL presenten desenvolupaments completament naturals, bevent d’incomptables influències. Fora etiquetes.
Òrbita és el disc de STA que el món del futur hauria d’escoltar. La formació argentina resident a Barcelona sap de supervivència i lliurament. Després de més de 15 anys de recorregut la seva música recupera l’essència de mestres del dub, com Denis Bowell, sense perdre de vista quant adoren seguir els temps de Sun Ra, el free jazz, l’electrònica experimental, el punk i un llarg etcètera de sensibilitats sonores.
Amb una combinació perfecta de guitarres, sintetitzadors i caixes de ritmes que la situen entre el synth i el dream pop, Júlia Amor, deixava clar així que es mou amb comoditat en un pop de contrastos en el qual melodies plenes de llum s’entrellacen amb lletres que aprofundeixen en les nostres pors més profundes sent capaç de fer-nos ballar i celebrar mentre ens enfrontem al que ens fa més vulnerables.
En el seu segon treball, produït per Bearoid, Gabriela Casero aborda amb dolçor esmolada les relacions amoroses des d’un prisma gens convencional. Tracta l’amor com l’huracà de sensacions honestes, tant boniques com catastròfiques, que ens atrapen quan tenim a aquesta persona rondant en la nostra quotidianitat. Amb ‘M’adono’, el projecte de la madrilenya continua definint a cop de pop a tota una generació que no vol callar ni complaure, sinó deixar anar i esplaiar-se de tot, ja sigui més fàcil o complicat de tractar, mentre continuen sentint.
Amb aires de proximitat, Núria Duran ens transporta a les seves vivències més profundes en forma d’indie-pop. Aconseguint un equilibri entre la senzillesa i la complexitat harmònica, la Núria posa paraules al llenguatge del subconscient.
Sidonie, un dels grups més influents de l’indie rock nacional, farà una festa de presentació per celebrar el llançament del seu nou disc “Marc, Axel i Jess”. Totes les entrades se sortejaran mitjançant el Pre-Save del seu nou àlbum. El pots fer aquí
La música de MTINES és un triangle entre James Blake, Ferran Palau i Cupido, un híbrid que encaixa a la perfecció, però que no sona com res anterior. Aquest equilibri d’un pop metafísic, sumat als sons electrònics i fins i tot urbans que incorpora la proposta de MTINES, s’ha vist més aviat poc a Catalunya.
MTINES ha agafat una mica d’aquí i una mica d’allà, d’artistes internacionals referents com Tyler The Creator o Four Tet, de grups que saben transmetre molt bé les seves històries com Manel o Cala vento, amb una proposta aparentment senzilla i calmada, però amb moltes capes a rascar.
Aquest 2023 ha publicat el seu primer disc, ‘Els Dies Iguals’. Un disc produït per Emili Bosch (b1no), amb col·laboracions destacades del panorama català: David Carabén (Mishima, Anna Andreu, UMA i Yaunest). Un disc més costumista, més proper, que ens parla de l’enyor de la infància, on cada dia, era igual, i no havies de prendre decisions.
“Els dies iguals són els dies quan ets petit i no has d’escollir la teva vida i alhora els dies adults en què has d’escollir i t’equivoques o no saps com fer-ho. Són els dies que es repeteixen perquè no escollim què fem (ni la roba que ens posem, ni si volem fer-ho o no) i també els dies iguals són aquells quan ets gran, has de decidir què fas amb la teva vida i trobes a faltar aquesta època en què decidien per tu. Fins i tot trobes a faltar coses dolentes, les coses que no t’agradaven, com menjar verdura o la pinta que et feia mal.”
‘Els dies iguals’ està format per set tracks que porten el següent nivell al so que MTINES ja va plantejar amb el seu primer ep: ‘PQLCNSMS?’. Cançons pop amb una atmosfera electrònica amb tocs mediterranis i amb unes lletres molt poètiques i narratives alhora. El treball ve acompanyat per uns visuals formats per quatre videoclips que conformen un curtmetratge dirigit per Laura Sisteró, on actuen Greta Fernández i el propi MTINES.
Supergatos neix a Barcelona l’any 2021 amb les ganes de rememorar el Rock and roll dels 70 i 80. El grup format per Arnau Arís (baix), Adrià Botam (guitarra i veu), Josep Mercadal (guitarra i veu) i Adrià Garcia (bateria) trasllada a l’escenari un xou potent, divertit i molt sòlid. A més de l’àmbit musical, també posen èmfasi en l’aspecte visual donant molta importància a la imatge per a crear una identitat pròpia amb camises estampades, maquillatge, joies vistoses, mocadors i altres complements per a rememorar el glamur del rock dels anys 70 i 80. Supergatos, actualment, tenen un públic fidel en la capital catalana que els dona suport i segueix l’actualitat de la banda amb ganes de conèixer les novetats i els pròxims concerts.
Pol Miro & The Blues Gamblers és un mix vibrant entre el blues i el rock més sentimental, guitarres elèctriques influenciades pel grandíssim Eric Clapton i una base rítmica excepcional en mans de Nan Mercader i Quicu Samsó.
Aquest 2023 han produït el seu primer EP “CANDY”, gairebé considerat un tribut a J.J. Cale que presentaran en aquesta sessió, junt amb grans versions del blues que faran d’aquest vermut una pura festa musical.
Aquest 2023 han produït el seu primer EP “CANDY”, gairebé considerat un tribut a J.J. Cale que presentaran en aquesta sessió, junt amb grans versions del blues que faran d’aquest vermut una pura festa musical.Aquest 2023 han produït el seu primer EP “CANDY”, gairebé considerat un tribut a J.J. Cale que presentaran en aquesta sessió, junt amb grans versions del blues que faran d’aquest vermut una pura festa musical.
Tot i que la paraula «rumba» apareix titulant cada un dels discos de Paco Moreno (Rumba Deluxe; Rumba o nada; Rumba Plus; Rumba profunda) les seves cançons s’escapen de qualsevol etiqueta. La rumba és l’essència inspiradora a partir de la qual desplega les seves històries . I aquí és on entra el pop, la cumbia, el bolero, els ritmes urbans la salsa, la cançó lleugera… En definitiva, tot el que es creui en el seu camí i li interessi, sense cap tipus de prejudicis.
Per als que no els coneixeu, Jamie 4 President és un grup de pop indie rock amb melodies suaus però emocionants que va començar l’any 2013. Amb el que podríem anomenar la seu de la banda a Madrid, estan formats per Jamie R. Green (veu). , guitarra), Pablo Gonzalez (bateria) i Borja Pérez (baixista i productor). Curiosament, els membres estan escampats per tota la Península Ibèrica, però això no els impedeix seguir fent gran música!
La nostàlgia és una carretera de dues direccions que comença i acaba sempre en el present. Dit això, la importància de Éramos felices y no lo sabíamos dels donostiarres Comic Sans no sols resideix en el que sona: també enel que ens fa recordar. Perquè és veritat que va haver-hi un temps en el qual vam ser joves i érem més feliços. I fèiem coses increïbles perquè ens atrevíem amb tot. I sorprèn trobar-se en 2022 amb aquestes 8 cançons actuals de emo-indie rock que sona potser d’una època que es resisteix a donar-se per vençuda; l’època en la qual tota la indústria pensava que bandes com The Promise Ring es convertirien en el nou mainstream. I han hagut de ser quatre xavals joves i bascos els que ens facin tornar a creure. Tenim clar d’on ve tot? Seguiu-me: primer van ser Aina; després Nueva Vulcano; després Cala Vento i Yawners. I ara *Comic Sans, que han incorporat a la seva paleta de colors la seva devoció per bandes nord-americanes com Marietta, Mom Jeans, Modern Baseball o Midwest Pen Pals. Com quan la torxa olímpica va canviant de mà en aquest viatge etern des d’Atenes on sigui que se celebrin els Jocs aquest any. Com una carrera de relleus. Tot és familiar en Éramos felices y no lo sabíamos: BCore sent BCore.
Apostant per una banda que sembla feta a la seva mesura. Els BCore que van col·locar a Aina en el món, els que van fer de The Unfinished Sympathy una cosa espectacular, els que ens van descobrir a At The Drive-In, a Dischord Records, a Karate. I, com no, la gravació a Ultramarinos Costa Brava amb Santi García. Perquè mai falla. En un futur –que és l’únic lloc on existeix la justícia–, parlaran d’ell amb la mateixa reverència que es parla de Steve Albini o de Do Zientara. Tradició i modernitat; el millor d’això d’abans i el millor d’això d’ara. D’això
va Éramos felices y no lo sabíamos. D’això va Comic Sans: de continuar onejant la bandera de les coses petites, importants, intenses, diferents. I aquesta urgència adolescent en totes les seves lletres, tan innocents i alhora tan esmolades. Comic Sans només necessiten que la sort jugui al seu favor perquè ho tenentot per convertir-se en un grup generacional, igual que Nueva Vulcano, igual que Carolina Durante, igual que lasHinds, igual que The Get Up Kids. Imagina’t quina bona notícia.
Penélope es una banda de fusión nacida entre el pueblo y la ciudad, entre Barcelona y la Costa Brava, con influencias diversas como el flamenco, el folklore y ritmos latinos y el indie-rock. Su sonido oscila entre lo acústico y lo electrónico, con baterías analógicas, beats electrónicos, guitarras españolas, eléctricas y sintetizadores, y sus letras narran vivencias personales con la dulzura del pop más suave, entremezclándose con la crudeza y la sátira del punk. Tras sus dos recientes lanzamientos “Quemado de Luna” y “El Baño de las Chicas”, Penélope se prepara para publicar su tercer álbum a principios de 2024, del cual empezarán a publicar un single cada mes a partir de Septiembre. La banda destaca por un potente directo, con todo analógico y una amplia variedad de estilos y sonidos.
El projecte sorgeix de la necessitat d’explorar i esborrar els límits del pop convencional. Format pels productors Lowis i Vernat, el projecte està dissenyat per explorar textures i doblegar gèneres per aconseguir un so personal i trencador.
Curos proposa un directe a dúo eclèctic i trencador; fusionant els sons orgànics amb la música electrònica convinant tocs de jazz, hi-hop, funk, pop, rock…
Ultras del Amor és un treball de Slappy Av en col·laboració amb l’artista saragossà Elgato500euros, l’àlbum indaga en tota mena de sons des del Jersey Club al Indie, passant pel reaggeton i el hyperpop.
Nascut a Rubí (Barcelona) al 1999, comença la seva carrera en 2022 mitjançant el llançament d’una mixtape de reggaetón via Soundcloud amb el seu grup GOLD 211, integrat per Koda i Bosston. A partir d’aquí, va llançant singles de trap per aquesta plataforma fins que mitjançant l’etiqueta #bosstonseason llança en Spotify el seu primer àlbum en solitari on juga amb diferents estils del gènere urbà; Nivell Avançat. Revistes com a Acer i Carrer 52 es fan ressò de l’etiqueta i l’esmenten.
En l’actualitat Bosston està treballant en dues EP i el segon àlbum amb el seu grup GOLD 211 planificat per a llançar-se a la fi de novembre d’aquest any 2023.
La Conxita i el Fermí són Tronco. Aquests germans esquiven les seves petites bregues fraternals cantant cançons (encara que també saben cantar enfadats). Tan sols amb una guitarra i dues veus -que sonen molt bé juntes- travessen el país a bord de la Tronconeta. Arriben puntuals, proven rapidíssim, i es preparen per oferir un concert inoblidable (qui els ha vist ho sap). Les seves cançons són com una taula de tres potes: històries veritables, melodies contagioses i ritmes caribenys. Cada una de les potes és imprescindible per al SHOW.
Els germans Tronco ens parlaran d’amor, de menjar, de diners i del temps que passa (que deixa residus que van apilant-se: fotos, dibuixos, carpetes, gots perduts i gots no retornats, embolcalls de puro, caixes, gomes, postals, llibres, pols i galindaines: allò que jo anomeno la meva fortuna).
Amb el seu EP «Abducida por formar una pareja» (2017) es van guanyar el públic, i amb els seus Lps «Tralará» (2018) i «Nainonai» (2021) el van consolidar. Amb el seu proper treball «Tutupá», que presenten per primer cop a l’Heliogàbal, s’enfrontaran al seu repte més ambiciós: girar per totes les sales del país al més pur estil DIY.
Tot va començar el 2015: cinc seguidors del discordanisme van decidir unir forces per formar la banda Ñunk i fer-se sentir per Bilbao, on van crear el seu propi so. Sonen com si Pony Bravo i Rage Against the Machine vagin a ser pares i tinguessin un fill amb lletres paranoiques, frenètiques, agressives i amb un marcat estil grunge.
Galgo Diamante
Tres amics units per el fanatisme de l’escena musical amb guitarres desenfadades i notes sencilles. Cançons explosives amb estructures fàcils que passen d’un noise pop fins tocar l’indie punk.
Amor, remordiments i sensacions buides, estableixen els sentiments que plasmen les seves lletres.
Des de “Él Mató a un Policía Motorizado” fins a “Fontaines D.C.” són algunes de les referències musicals de Galgo Diamante. Aquest serà el seu primer concert com a grup.
Caïm Riba torna amb nou disc després dels èxits assolits amb “Llunes de Plutó” (RGB Suports, 2021), el disc que va suposar un salt en la seva carrera en solitari gràcies a cançons com ara “Em sembla bé” i “Un dia perfecte”, que el van portar a tocar a nombrosos festivals i a rebre el guardó de Millor disc d’autor de la crítica als premis Enderrock 2021.
“El racó dels pensaments” (RGB Suports, 2023), és el quart disc del seu projecte en solitari. Aquest treball continua amb la positivitat de l’anterior, i compta amb 10 cançons inèdites que comprenen estils diversos, cançons alegres com ja ens té acostumats, i alguna de més íntima com la que obre i dona nom al disc.
El llarga durada, produït pel mateix cantautor, compta amb algunes boniques col·laboracions com la d’en Halldor Mar, que s’anima a rapejar, o la de la Teresa Nogueron.
Pels directes ha apostat per sentir-se més lliure per interpretar, deixant en un segon terme les seqüències i programacions, i recolzar-se més en els instruments en directe. En aquesta nova etapa l’acompanyen els Àlex’s, Àlex Tena (Jarabe de Palo) i Alexandre Rexach (Glaucs), amb els qui ha trobat la complicitat necessària per dotar d’energia als concerts.
LOS BONGOS
Sorgits del prolífic estudi de Bellvitge Locus Estudio, Los Bongos parteixen de la tradició més clàssica del Bolero per portar-la als nostres dies. Aquesta actualització té més a veure amb l’origen i tradició musical dels seus membres que d’una reinterpretació sonora extravagant, de la qual defugen. Paola Licari (veu), Roger Calduch (percussió), Quim Carandell (guitarra, veu), Pau Esteve (baix, veu) i Andreu Galofré (guitarra, veu), són els protagonistes d’aquesta proposta que té en els detalls i les subtileses la seva personalitat única.
CLAUDIA URBANO
Claudia Urbano és pianista, cantant i productora musical. La seva proposta a piano i veu es un diàleg entre Cuba, Mèxic i Andalusia a través de boleros i coples del segle passat, però des de la visió d’algú que va néixer mig segle després de que el gènere va aconseguir la seva màxima popularitat. Tot i així, aquestes cançons d’amor i desamor demostren ser atemporals, mentres encara hi hagi algú que les canti i les escolti. Cançons d’ahir i de sempre per evocar records en qui les va escoltar alguna vegada i apropar-les a qui no les coneixi.
Flamaradas és una banda liderada per Daniel Magallón, cantant de veu profunda nascut a Sant Joan Despí. A la seva música ressonen sense ànim revisionista les veus de cantautors clàssics i els batecs de la música popular. Les cançons de Flamaradas ens arriben des del present més immediat amb unes lletres a mig camí del surrealisme i la quotidianitat que moltes vegades fan referència a la vida als marges de la gran ciutat. El seu llançament més recent, ‘Extraños sueños’ (febrer 2023) obre la porta cap a un camí més experimental que mira amb admiració al passat, però incorporant noves i interessants sonoritats.
“DESPERTA” de DMORA (Creando Espacio 2023) és una conversa amb si mateix en aquesta història que des de la infància ha anat modelant la figura que és en l’actualitat. 6 talls en els quals entre mescla electrònica amb gravacions orgàniques i melodies vocals delicades en les quals veiem reflectides les seves influències d’artistes referència com The Blaze, Radiohead o Massive Attack. Madrid (1994) de jove va cursar formació clàssica de piano fins que, amb 16 anys, es va interessar per la guitarra i va començar a formar part de diferents bandes. A poc a poc, el seu interès va ser recaient en com funciona una cançó, més que en un instrument en particular. Així, la producció va començar a cobrar el paper principal en el seu desenvolupament com a artista.”
SAINT-JACQUES, el projecte de Santi Mosteiro, pseudoartista criat a la Val d’Aran, fusiona pop, jazz i qualsevol cosa que se li acudeixi des de la seva habitació amb tocs romàntics i bucòlics d’una manera despreocupada.
Amb els Kung Fu Jazz, una banda que personifica la diversitat en la música, creen concerts plens d’energia i total improvisació.
La seva proposta és genuïna, sense pretensions elevades, buscant que la gent gaudeixi i es desentengui. Crítiques de l’únic concert fins ara: “Soneu que t’hi cagues” i altres més honestes com “El pont, una merda”.
Les maresmenques Mourn vénen a tocar cançons de tot el seu repertori (4 discs publicats) especialment del darrer disc ‘Self Worth’ (Subterfuge Records).
Fa una mica menys de dos anys, Carlota Flâneur irrompia en l’escena musical amb Brains, un primer EP en el qual mostrava de manera tímida però convincent, el seu pop tendre i colorit. Sols uns mesos després ens presentava la seva particular visió del See you again de Tyler, The Creator, cançó amb la qual definitivament va demostrar que allò seu era el pop en majúscules. Amb aquests precedents, quedava clar que el seu primer disc no podria defraudar…i així ha estat. Uncertainty, el primer disc de Carlota Flâneur, explora totes les formes, les maneres, els angles i els colors del pop, oferint-nos un resultat extraordinari i brillant, amb cançons que freguen la perfecció, que es claven en la memòria i que t’introdueixen en un univers de fantasia, on habiten totes les dimensions de Carlota Flâneur.
Resulta inqüestionable com Carlota Flâneur ha evolucionat en tot just dos anys. Comptant de nou amb Ferran Palau per a la producció de Uncertainty, ha mantingut la seva proposta cromàtica i de suau cadència, però ara la seva música emana una personalitat única, totalment reconeixible, deixant clar que la seva capacitat per a crear cançons rodones és infinita. Sigueu benvingudes a l’univers Flâneur.
El vatocholo és un jove cantant, compositor i productor de 23 anys, nascut a Dinamarca, amb arrels mexicanes que actualment està establert a Madrid, havent passat part de la seva infància a Guadalajara, Mèxic. La seva relació amb la música li ve des de ben petit per sempre tenir una guitarra a prop, ja sigui a casa del seu avi o la seva casa pel seu pare, els qui li van transmetre la seva passió per la música i l’instrument. El Vato, ha aconseguit desenvolupar un so propi, que es distingeix per la influència del regional mexicà, però portat a altres mons estètics amb una essència molt més de carrer i amb influències d’altres estils musicals com el hip-*hop, el rock, el pop , el metall o el soul, que han acompanyat a l’artista des de la seva infància.
Format a Ripollet, en la perifèria de Barcelona, WILD MAMAS és una quintet nascut en 2018 que beuen del garage, el r’n’r dels 50 i el punkrock del 77, derivant cap a un estil entre el indie-punk i el powerpop.
Llancen en 2018 el seu primer EP “Back to the Monkey”, gravat a Beat BCN, que suposa un primer contacte amb diferents espais musicals i xarxes, compartint escenaris amb artistes nacionals i internacionals com Gatillazo i Sara Hebe.
Amb l’experiència acumulada d’un primer treball, publiquen en 2019, el single “Ripollet Kapital” col·laborant amb altres bandes de l’escena emergent i reivindicant la importància de teixir comunitat. Al desembre d’aquest mateix any, graven el seu segon EP “Monkey in the Kitchen” i aprofiten el 2020 per a barrejar-lo i masteritzar-lo a Gijón, en els estudis analògics Circo Perrotti, de la mà de Jorge Explosión.
Amb “Sueños” el primer single del treball i sota el segell Sweet Grooves Records, aconsegueixen obrir-se noves fronteres en espais com Radio 3 (El Sótano, Capitán Demo,, El Patillas DJ), La 2 (Punts de Vista), Radio 4, iCat (Independents) o Ruta 66. Això els permet continuar defensant el seu directe tant en la capital com voltants, arribant a formar part del cartell del Sintonizza 2022 (al costat de Los Enemigos, Los Estanques o la Élite) i telonejant als mítics The Movement.
Ara, amb dos treballs a la seva esquena, llancen l’LP “M.O.N.O” el primer llarg de la banda, amb vuit talls íntegrament en castellà. Gravat a Wheel Sound Studio de la mà de Txosse Ruiz, on han volgut recollir el so del seu directe, així com la immediatesa, frescor i adrenalina que els caracteritza.
Aldrin y Collins
Aldrin y Collins és una banda que, en contra del que sol ocórrer, ha endurit les seves cançons. Durant els seus 12 anys de trajectòria, aquest quartet de Cerdanyola del Vallès (Barcelona) ha passat de les melodies pop, les lletres críptiques i els teclats dels seus inicials La vocación optimista (2012) i Volador trueno (2014) a un so eminentment elèctric, enèrgic, emotiu i menys produït, molt còmode entre el rock alternatiu nord-americà i l’escena *guitarrera catalana. Els seus últims dos treballs, Escuchas (2016) i Odisea en el espacio de confort (2018), tots dos amb el segell de confiança de Bcore, PYT i Musarañas, li han permès oferir desenes de concerts en tota la península i en espais, festivals i iniciatives diverses a Catalunya. Fins que va arribar la pandèmia.
Entre confinaments varis, Aldrin y Collins han compost cinc cançons que van ser a mitjan octubre a l’estudi de Santi Garcia (Ultramarinos Costa Brava) amb l’única intenció de ser convertides en un salconduit per a tornar als escenaris després de més de dos anys de silenci. Soroll, amor, teràpia i humor bateguen alhora en cinc temes resistents, desvergonyits i necessitats de calor i companyia. Conciertoconsuelo, el cinquè treball musical de Aldrin y Collins, surt a la llum aquest 2022 amb la col·laboració de Subpost Records, Ta-ta Boom! Records i Carcosa Records. Yoga y coca és el primer avançament de les noves creacions de Gerard Batllori (guitarra i veu principal), Xavi Hernández Navarro (bateria i cors), Pau Alcalde (guitarra i lletres) i David García (baix).
Rebe és una nina extraviada que en estrènyer-la produeix murmuris, crits i concordes que mil vegades han sonat en la tradició de la cançó espanyola, aquesta vegada travessats per interferències que semblen colar-se des d’una fira pròxima o un bosc llunyà. Va ser creada, segons ella, després de l’amor i just abans de la passió. Això pot explicar que compti amb balades d’erotisme incomparable. Tanmateix, els secrets dels seus sons i la seva manera d’amuntegar arranjaments sobre l’esquema propi d’una cançó pop fins a deformar-lo fan difícil situar-la en cap gènere. Rebe relata petites llegendes sobre si mateixa, teatrals embolics d’amor que són dolços, amargs, ridículs, ardents i catastròfics, però mai inversemblants perquè qui els protagonitza és ella. En realitat, com a nina és enganyosa, perquè és ella qui juga amb tu una vegada té la teva atenció. Sembla que només estigui mirant-se en el mirall, però està alhora captivant, incomodant, pregant i fent burla a qui la miri mirar-se
Rebe és una nina extraviada que en estrènyer-la produeix murmuris, crits i concordes que mil vegades han sonat en la tradició de la cançó espanyola, aquesta vegada travessats per interferències que semblen colar-se des d’una fira pròxima o un bosc llunyà. Va ser creada, segons ella, després de l’amor i just abans de la passió. Això pot explicar que compti amb balades d’erotisme incomparable. Tanmateix, els secrets dels seus sons i la seva manera d’amuntegar arranjaments sobre l’esquema propi d’una cançó pop fins a deformar-lo fan difícil situar-la en cap gènere. Rebe relata petites llegendes sobre si mateixa, teatrals embolics d’amor que són dolços, amargs, ridículs, ardents i catastròfics, però mai inversemblants perquè qui els protagonitza és ella. En realitat, com a nina és enganyosa, perquè és ella qui juga amb tu una vegada té la teva atenció. Sembla que només estigui mirant-se en el mirall, però està alhora captivant, incomodant, pregant i fent burla a qui la miri mirar-se
Hulm són una banda que fa música improvisada des d’una visió absolutament personal, l’alineació de la qual inclou Eduardo Pons (saxo), Ernest Pipó (guitarra) i Joan Torné (electrònica). Amb dos àlbums publicats; el seu debut homònim el 2021′ i ‘Do you have a minute?’ el 2022; així com una peça d’art sonor inclosa a l’exposició de Servando Rocha i Jordi Costa per al C.C.C.B, titulada ‘La màscara mai menteix’, el trio de Barcelona publica ara aquest tercer treball d’estudi anomenat ‘Landfillandfillandfill’, el qual és tota una declaració d’intencions: És a dir, submarinisme d’abocadors. Oxigen i immersió. Baixar, baixar i baixar fins a assolir densitats que alteren la percepció, flotant en un paratge pastós i indefinit on sembla no existir el buit formal i on l’hiperestímul és capaç de projectar la nostra sublimació fins a empènyer els límits de l’asfíxia estètica.
Amb només dos singles publicats, Laura Katze ha començat a construir una carrera musical que sorprendrà i enlluernarà a moltíssima gent. Ja des del seu fantàstic primer single, ‘Un ritual’ – compost, interpretat i gravat per ella sola, a la seva habitació- reuneix les millors qualitats de Phoebe Bridgers, Fiona Apple o Julieta Venegas. Laura Katze és una Björk del bedroom pop, una Cecília amb embolcall dream pop o l’indie-folk de Bon Iver, amb una innocència perversa que desarma a la primera. Senzilla i natural però alhora encantadora, inquietant i plena de misteri.
Elle León ens dibuixa emocions plàcides i alhora punyents amb la seva veu i ens embolcalla amb unes melodies que ens fan sentir com si de cop només aquest moment importés. De múltiples qualitats artístiques, la cantautora Irlandesa va decidir emprendre el vol i allunyar-se de la seva Irlanda per guanyar perspectiva i poder explicar les anècdotes viscudes des de la casa que ha trobat a Barcelona. El 2022 va tornar plena d’inspiració per a presentar el seu primer LP ‘The Musical’ on l’artista pren inspiració i referències tan musicals com del teatre i la poesia per ensenyar totes les seves cartes mostrant una Elle León més brillant, felina i confiada, que ens fa ballar amb tornades addictives i arranjaments instrumentals pop fets amb bon gust.
Bardo José és un projecte audiovisual que fusiona influències d’indie, new wave, dance i dream pop.🙉
Va néixer a finals de 2018 a l’Equador i té la seva seu a Barcelona. La banda ha llançat dos àlbums de llarga durada: Bardo José, Vol. 1 i Realidades No Ordinarias Vol. 2.. Cada àlbum ha estat concebut com un univers interactiu entorn de l’obra, presentat durant una residència a +ARTE, una galeria a la ciutat de Quito. 🔥
Des del 2021, Bardo José s’ha submergit en la producció i gravació del seu proper material i tercer
LP, titulat “La Era de los Monstruos”. Durant aquesta etapa creativa, el projecte ha extret inspiració de les sonoritats dels anys 60, finals dels 90 i del moviment indie dels anys 2010. Referents com The Beach Boys, Beck, The War on Drugs, Flaming Lips, Gustavo Cerati, Grizzly Bear i Tame Impala han estat fonamentals per a l’evolució artística del grup. 💯
Aquest proper àlbum, compost per 7 cançons, ha estat mesclat per Dan Molad, un reconegut productor de Los Angeles i bateria de les bandes Coco i Lucius. A més, l’àlbum ha estat masteritzat pel prestigiós enginyer de so i guanyador de múltiples Grammy, Antoine Chabert, reconegut pel seu treball en projectes com l’àlbum Random Access Memories de Daft Punk, Polo i Pan, Angèle, entre d’altres. 😮
Meritxell de Soto:
Performer i DJ afincada a Barcelona, amb el so com a eix articulador de totes les seves facetes. Actualment és DJ resident a Víbora de Razzmatazz, on a banda de punxar és partícip de la curaduria. 👓
Com a DJ també punxa habitualment a festes autogestionades, ràdios i clubs d’Europa. Com a performer i ballarina ha estrenat “Espai Segur” al CCCB y també ha format part de LaSADCUM, companyia amb la que va estrenar Aclucalls en el mateix espaic i en diversos teatres espanyols. També col·labora amb el col·lectiu Akyute, amb un live set d’ambient desenvolupat amb sensors de moviment. 😵
Presentació del Calendari 2024 de The Fowl, artista de collage. Cada mes del calendari té un collage inspirat en una cançó d’un projecte musical emergent dels Països Catalans. Els tres grups que tocaran a la inauguració surten al calendari d’enguany. Farem una petita exposició dels collages, la gent podrà comprar o recollir el seu calendari i hi haurà 3 concerts de mitja hora cada un per celebrar-ho:)
Us heu preguntat com seria la vida vista a través d’un calidoscopi? Això és el que vol transmetre Azul, el projecte musical d’Oriol Brunet. “Motion is Emotion” (El Jardí Amagat / Bankrobber, 2022) és el seu disc debut, 9 cançons on impera la psicodèlia mediterrània.
Les referències òbvies dels 60 es barregen amb els sons californians d’Allah-Las, l’actitud visceral dels australians King Gizzard & the Lizard Wizard i el punt naïf de Babe Rainbow. En aquest àlbum abraça la psicodèlia mediterrània i fa referència a les coses fetes a mà, el viure tranquil i la contemplació i pausa. Azul és un estiu al poble on el temps sembla aturar-se, on reconnectes amb tu mateix i et deixes portar pels dies que s’allarguen fins tard.
Ós Bru són els cosins germans Roger Torrent i Víctor Juan . La banda neix el 2013 amb la publicació del seu primer disc homònim, editat amb Zeppo Records, on hi destaquen temes com la Taxidermista, el Bosc de Pedra o Matrioixca.
El 2017 Indian Runners publica el segon disc, “Hvala”, on el grup potencia el seu directe amb un format clàssic de banda de rock. Finalment, la tardor del 2022, surt el tercer disc, el seu primer àlbum conceptual, titulat “Valldeboira”.
Sense perdre l’essència onírica de la banda, “Valldeboira” explica la història d’un petit poble penjat sobre dues vessants d’una vall molt profunda sobre una densa boira. Cada cançó esdevé una miniatura d’aquest indret fantàstic. Per al directe, la veu de Roger Torrent s’acompanya de la guitarra acústica i els teclats, la guitarra elèctrica de Víctor Juan i els arranjaments de teclat i els efectes rítmics de Tomàs Genís.
Johnny B. Zero és un dels grups valencians dels últims anys amb una trajectòria més honesta i sòlida, basada en dos pilars fonamentals: les cançons cridaneres i que enganxen i la forta connexió amb el seu públic. Després de diverses publicacions en anglès, preparen l’estrena per al pròxim 6 d’octubre del seu primer disc en castellà “No m’agrada el Rock and roll” del qual ‘Fotògraf’, ‘Flaquesa’ i ‘Abstracte’ són singles. D’ells s’ha dit, entre altres coses:
“Moltíssim rock, però ple de sons que li donen enorme colorit, un esperit experimental que no perd el pessic de l’atractiu. Ens ha colpejat a la primera.” (Avui comença tot, Ràdio 3)
“Per a mi són una de les grans esperances del rock d’aquest país. (…) Una transgressió i una conjunció de gèneres absolutament sorprenent, un dels guitarristes més excepcionals que he escoltat en els últims anys.” (Carn Crua, eldiario.es)
Mirlo representa la versió més actual de la cançó d’autor de tota la vida, amb una altíssima sensibilitat -no exempta d’ironia- que ens connecta amb el subjecte modern. Les seves lletres son poesies senzilles però profundes. Els arranjaments musicals son delicadament complexes: fàcils a la primera escolta; rics per tornar-hi per sempre més.
Amori és una cantant, compositora, productora i multiinstrumentista de Juncos, Puerto Rico, que actualment resideix a Barcelona. La seva música ha estat descrita com a vulnerable, dolça i nostàlgica, mostrant un estil innovador i la capacitat de barrejar gèneres.
Unint-se d’artista convidada a Amori estarà convidada Señorita Colibrí, cantautora Peruana.
Señorita Colibri, és una cantautora i musicoterapeuta peruana, que fusiona el pop amb el folklore llatinoamericà. Escriu cançons amb lletres simples i divertides, que narren irònicament situacions del dia a dia d’una manera fresca i lleugera.
Va gravar el seu primer disc “No dejes que las flores se marchiten”, a Barcelona, amb el productor Erkki Pertti Nylund Campusano, mesclat i masteritzat per Ricardo Mezzano, amb la col·laboració de músics residents de Barcelona.
Com a part de les estratègies del llançament del seu disc, va crear un col·lectiu “Florecitas”, per a fomentar les propostes de cantautores llatinoamericanes en *barcelona. El col·lectiu porta fins avui, sis edicions.
Imagina una festa on els principals convidats són els memes i els stickers, on es respira altes dosis de naturalitat, al mateix temps que el
malbaratament de simpatia, actitud i vacil·li, és més que evident. Al centre d’aquest festival i amb el volum ben alt, es comença a escoltar OKDW, el nou projecte de Virts, una amalgama d’estils que van des del RnB, el Soul o el Jazz, fins al Pop més contemporani.
08880 és l’àlbum debut d’okdw, un disc on ens confirmen tot el que estàvem sospitant: aquí hem vingut a passar-ho bé, a ballar i a vacil·lar. Tot això sumat a l’eloqüència de la lletres de Virts, que malbaratant sinceritat i una gran excel·lència vocal, ens fa de guia a través de l’exquisita producció de Peter Party.
Hola, soc el LOWIS espero que us agradi la meva música.
Fer cançons i dibuixar són passions que sempre m’han acompanyat, però mai havia fusionat per fer un sol projecte. Cada cop que em poso a fer música em transporto per l’univers en una mena de nau espacial invisible. Per mi el més important de ser exitós és ser capàs de gaudir i divertir-te fent música i creant música. Es per això que en aquest nou concepte de directe, comptaré amb la companya de grans músics i amics que pujaràn a l’escenari per deixar petjada.
Alba Grasa és una artista que tot just engega el seu projecte musical, ens proposa un show on barreja diferents estils de pop, indie, techno, i reggaeton. Ofereix un show treballat a foc lent, creatiu, amb un ritme constant i canviant. L’amor i la necessitat de buscar nous sons, condueixen definitivament a l’Alba a continuar viatjant pel camí de la creació i alhora mostrant la seva part més sensible.
Després d’uns mesos lluny dels espectacles i les xarxes socials, Wineson va gravar el seu segon album ‘To Whom It May Concern’ a Sol de Sants (Barcelona). Un gran canvi musical que busca un so més profund, organic i amb lletres més significatives, a través del viatge retrospectiu de la consciència mental.
Revisitant alguns sons més folk del passat i amb una experiència de directe més centrada en les cançons, Wineson presenta la seva segona gira a UK tancant amb un concert a Barcelona.
Aquesta falta d’expressió m’està omplint el cap així que no sé què dir… i si vols dir alguna cosa fes-me un dibuix almenys m’entretindré.
Un any més, festa nadalenca a l’Helio! Amb sala nova i gran, amb el gran esperit de sempre. Aquest cop, amb els conjunts d’animació musical Garrafa Nadal i Power Burkas, que et porten cants i ballaruques d’aromes illenques i planístiques perquè moguis l’esquelet abans de començar a endrepar viandes variades i abundants.
El 25 de desembre després del dinar de Nadal estarem fent un bingo musical a la casa dels modernus barcelonins, l’Heliogàbal. Obrirem cap a les 20 h, entrada gratis, cada cartó val 3 euros i farem 2 partides, si guanyes tens premi, sino doncs t’emborratxaràs i t’ho passaràs molt bé amb els hits que posarem. Pla ideal per no perdre pistonada durant les festes, així no teniu un forat sense beure entre el dinar de Nadal i el de Sant Esteve. Després farem DJ Set fins a les 03 h.
Nit de Karaoke amb micro obert, prepara els teus hits i ves escalfant la veu, que aquesta nit del 27 hi haurà ballaruca amb les cançons més mítiques i l’ambient més sonat de Gràcia.
BOYE: BOYE és el nom artístic de l’actor, creador escènic i cantant David Menéndez (Barcelona, 1989). Un artista multidisciplinar que després d’irrompre el panorama musical amb l’EP “Boye, te queremos pero no eres nadie” (2019), ens presentarà molt aviat el seu pròxim projecte, on opina, critica, i poetitza aquelles situacions que ens succeeixen en la nostra vida quotidiana. Barrejant gèneres com hip hop, funk o electrònica, i amb les seves lletres que s’allunyen del clixé del raper dur per a mostrar-nos una visió de la realitat més humana i cínica.
Socunbohemio: Socunbohemio és l’alies del jove barceloní Artur Viñas. L’acompanya a la producció Biel Colomer (Massaviu), a més de formar part de la banda de directe que es completa amb Òscar Acón i Gerard López. El projecte neix l’any 2018, però és a partir de 2020 amb la publicació de l’EP “Les coses que no et diré mai” que comença a guanyar adeptes de forma molt destacada. Al 2023 arriba per fi el seu esperat disc de debut, “Contes de les Quatre Estacions”, que el converteix en una de les figures amb més projecció de l’escena catalana actual.
Cucamaras: Cucamaras, un quartet d’Indie/Post-punk originari de Nottingham, és descrit per Dork com “una banda imposant la seva autoritat en la propera onada de música alternativa amb guitarres”. Després d’aparèixer a la llista NME 100 d’aquest any i rebre elogis de BBC Radio 1 després de l’EP debut de l’any passat, “Soft Soap”, la banda va llançar el seu segon EP, “Buck Rogers Time”, encapçalat pels senzills “Porcelain” i “Cotton Wool”. El 2022, la banda va actuar a tot el Regne Unit i Europa, participant en festivals com YNOT, Left of the Dial, Lokerse Feesten i actuant com a teloners de The Amazons. El 2023, la banda ha rebut repetit suport de Steve Lamacq de BBC 6 Music, ha actuat a Eurosonic, The Great Escape, una gira per França i ha aparegut a la gira Hype List de Dork Magazine.
Roserona és el nom artístic de la cardedeuenca Roser Canet. El 2023 va fer el seu primer i únic llançament fins al moment “ombres d’amors perduts” de la mà de MASSAVIU. L’EP es caracteritza pel seu so pop-indie que barreja lletres sinceres amb la tendra veu de la cantat. L’hem poguda veure poques vegades en directe, tant en duo, aportant molta més intimitat, com en format banda, apostant per un so una mica més jazz. Ara, però, la cantant ha dit diverses vegades que potser opta per tirar per alguna altra banda, deixant-nos, així, expectants.
dani6ix i IZZKID son de Teià (Maresme) i el seu projecte musical s’inicia l’estiu del 2023 amb el seu àlbum “Stem Vius!”, un disc íntegre en català que es publica durant la tardor del 2023. “Stem Vius” marca la imatge del grup tant a nivell visual com estètic i és el punt de partida del trajecte de la banda a l’escena catalana.
És a partir d’aquest disc quan la banda comença a crèixer a xarxes i plataformes digitals, especialment després de viralitzar-se el tema “Van Gogh” a TikTok. La premsa comença a interessar-se pel duet de Teià i els seguidors comencen a pujar, col·locant-se, en poc temps, en un dels grups que més interès han despertat a l’escena actual catalana darrerament.
‘Stem Vius!’ representa molt bé el moment de la banda ara mateix quan després d’una època de dubtes, tot agafa impuls. “Stem Vius!” no és només el títol d’un disc, sinò que també és un concepte, un crit d’eufòria. No hi ha res millor que sentir-se viu.
El disc consta de 7 cançons i s’hi troben col·laboracions de enMatu en alguns temes i de Kashlo com a productor de confiança de la banda.
Totes les composicions estan basades en experiències personals de dani6ix i IZZKID. L’àlbum i el projecte està envoltat per una aura de nostàlgia, però amb el contrapunt d’un sentiment de millora i de què les coses es posen a lloc.
Als temes de dani6ix i IZZKID hi predominen el ritmes del reggaeton, combinat amb les lletres en català i referències a situacions quotidianes: del dia a dia, de que és ser català, del Barça, de la costa brava (la platja del Golfet, Cadaqués)…
La part visual del projecte pren molt protagonisme, acompanyant-se sempre de Miki darrera la càmera.
Després de publicar “Stem Vius!” dani6ix i IZZKID publiquen el single “Tikitaka” abans d’acabar el 2023 i és només un preludi de tot el que ha d’arribar aquest 2024. Un bon tikitaka. Get ready.
Oktoba és el millor. L’autentic suicideboy espanyol. Ha rigut mes que tu, ha plorat mes que tu. Ha guanyat mes diners que que tu i sens dubte ha malbaratat molt mes diners que tu. Ha venut mes coses, comprat mes coses, i consumit mes coses que tu. I per descomptat és fanfarró, dállò més fanfarró. Però per sobre de tot, Oktoba fa tremolar a tot el panorama quan solta una cançó crua, sobre un ritme fosc i melòdic i com les bones coses, et deixa amb ganes de mes, de molt mes. Pekado Party es una format es va presentar el 2023 a Razzmatazz on es mescla la musica en directe, dj’s set junt amb una ambientació post apocalíptica i macarra.
Dj’s festives. L’electrònica comercial que vols i els temazos dels dosmil que sempre ens representen. El gay mood que necessites per sentir-te una verdadera señora Maribel. Ningú ens coneix encara. No fallis.
Primer Infant neix a mitjan 2019 com qualsevol altra banda: de la necessitat d’ajuntar-se amb les amigues per a fer música i beure cervesa en el local d’assaig. En 2022 publiquen la seva primera referència en format físic, el cassette Era per (“era por”), editat pel segell valencià de referència Flexidiscos i que inclou els temes del primer EP, Deliri més tres cançons noves on continuen experimentant amb el so i fins i tot abracen a bandes de punk com els anglesos Crisis. Recentment, el grup ha publicat el seu nou single Estats Desfigurats, cançó que parla de la incomoditat d’habitar un cos, de la dissociació, de quan la pell t’estira i et va petita, d’estrènyer les dents, de pèl que cau, de sexes flàccids, de pèls que punxen i de granits escandalosos que s’endevinen amb el tou del dit. D’intentar dissimular-ho i també del poc que en general aprenem a estimar el nostre cos. Estats Desfigurats és la cara A d’aquest nou single que porta per títol el mateix nom. El single està gravat per Eduard Bujalance, masteritzat per Daniel Husayn i editat per FlexiDiscos. La gràfica de tot el single Gerard Elias i el vídeo que l’acompanya d’Alejandra Núñez.
Guanyador del Premi del Jurat al certamen Portautors 2022, Gabriel Kazz és un cantautor de Barcelona amb arrels canadenques. L’11 de Novembre de 2022 va llençar “Lonely Fire”, el seu àlbum debut. Sorgit d’una estada de 5 anys a Londres, com a estudiant de música lluny del seu país, és un emotiu passeig per l’imaginari musical de Kazz, on combina amb gràcia folk, rock, grunge, downtempo i chamber pop; influenciat per artistes com Ben Harper, The Smashing Pumpkins, Incubus o The Weepies. Amb la seva guitarra acústica al capdavant i acompanyat de la seva banda, el seu directe lúcid i real és capaç de connectar amb la part més profunda i sincera de cadascú de nosaltres.
“La música de Gabriel Kazz és transparent com el vidre, no amaga absolutament res…sap donar un aire profund als seus acords, i quan canta sembla que ho faci a l’oïda, com si només ho fes per a tu i no hi hagués res més al món.” – Time Out
Roldán presenta el seu cinquè treball, sota la marca del segell El Genio Equivocado, i promet ser una experiència musical en directe única. Juan Carlos Roldán, sempre un pioner de la sonoritat, s’aboca en un univers gasós i volcànic amb la col·laboració magistral d’Abel Hernández (El Hijo) en la producció. Acompanyat per Jaime Sevilla i Nacho Olivares, Roldán portaran a l’Heliogàbal un disc que sens dubte és la culminació d’una trajectòria audaç i estimulant. A més a més, Gúdar faran de mestres de cerimònia obrint la vetllada.
A més a més, Gúdar faran de mestres de cerimònia obrint la vetllada.
RAMONETA presenta el seu primer disc. Publicat a la primavera del 2023, el disc conté 10 temes compostos per Joan Gené (baixista a la primera formació de Jarabe de Palo, amb qui va gravar el disc “La Flaca”) que ens expliquen un grapat d’històries. El grup està format per Joan Gené (baix i veu), Josep Maria Borràs (piano i teclats), Pep Mendoza (guitarra elèctrica), Àlex Gaspa (bateria) i Bruna Serra (cors).
El tradicional i l’avantguardista. L’ancestral i el modern. L’orgànic i el digital. La poesia i la cançó. La carrera de Sandra Monfort es forja sobre aquest cúmul de dualitats. És una artista versàtil, però també de moltíssima solidesa. Algú que sap combinar tècnica amb intuïció. El seu disc de debut, Niño Reptil Ángel (Hidden Track, 2021), va ser un punt de trobada entre lírica, cançó folk tradicional i pols electrònic. Un dels discos més fascinants de la música pop estatal durant aquest exercici. Així ho van reconèixer els Carles Santos, guardonant el seu projecte en solitari amb el premi a artista revelació i millor disc de 2021. També ens ha regalat dos nous singles durant 2022, “Flordemavida” i “Estrany triangle amorós” (una versió tendra, fosca i melòdica de la tan coneguda “Bizarre Love Triangle” de New Order).
Aquest 2023 ve fort amb el seu ansiat segon àlbum titulat La Mona (Hidden Track, 2023). Ofereix una evolució sonora rotunda que reafirma la seva capacitat de transformació. Una exploració del terreny on convergeixen música folklòrica i el pop dels 80s. Un exercici de natació sincronitzada entre l’electrònica i la cultura popular. Amb arranjaments de banda valenciana, percussions, sintetitzadors dels 80s, guitarres vigoroses i la seva veu tendra i segura… teixeix les seves cançons per crear un univers únic i embalsamat de poesia i ball. L’artista valenciana canta en la seva llengua materna des d’un to quotidià i molt real que ens fa impossible no situar-nos en un espai carregat de vida i col·lectivitat dels pobles valencians, els seus carrers, les seves festes, els seus desitjos, els seus laments… Ens llança pasdobles, bachates, boleros, balades i altres palos folklòrics que per primera vegada es canten en la seva llengua materna i es reforcen d’avantguarda. Toca temes tan sensibles com el suïcidi, la maternitat, el patriarcat, l’amor, el sexe, la mort, la violència masclista, el dolor des d’un to lluminós i esperançador. L’artífex que necessita la societat contemporània per despertar, per no donar-ho tot per perdut, per mobilitzar-se i sensibilitzar-se, per unir-se i col·lectivitzar-se. Un bàlsam d’aire fresc, una dansa sanadora, una alenada profunda.
Ramon Cugat, també líder i compositor del grup Balancí, presenta un EP personalíssim, Viacrucis (Plas Plas, 2023) en el que es fa acompanyar només de la guitarra clàssica, un treball curt en el qual intercala peces instrumentals amb altres de cantades, amb un aire folk Lo-Fi, que traspuen, sobretot, veritat. Cançons que ens poden portar al Devendra Banhart més acústic o a la naturalitat de l’enyorat Pau Riba.
Aquest projecte és un retrat d’un moment precís, un camí dolorós, que va desembocar en la composició del seu segon treball en solitari. L’EP formarà part de la col·lecció de K7 de la discogràfica PLAS PLAS especialitzada en aquest format, i s’edità el 15 de desembre.
La seva discografia com a Balancí consta de tres EPs Després de la tempesta sempre surt el sol, Deriva i El soroll trenca el silenci (LaCasaCalba Ed), i un disc llarg Efímer, etern, platònic (U98 Music).
En directe, la fidelitat al disc aquesta vegada és alta. Cançons que guareixen l’ànima.
SESERINO
Baix l’alter ego de Seserino, l’artista alcoiana
Paula Seserino ha experimentat una
transformació musical significativa,
explorant nous sons i temàtiques fresques.
Amb influències de referents com Taylor
Swift, Dua Lipa, Ferran Palau i Renaldo &
Clara, Seserino redefineix el panorama
musical valencià, oferint una mescla càlida
de bedroom pop, happy pop i moments
íntims.
Seserino canalitza les seves experiències en
cançons. Des de la seua passió per l’art i les
Amb “Metamorfosi”, Seserino obre un nou
capítol musical, explorant nous terrenys
sonors i consolidant-se com una figura
prometedora en el panorama musical actual.
humanitats fins al seu suport a la guitarra
per expressar sentiments, Seserino ofereix
una nova visió innovadora en la música
valenciana, mantenint la seva essència única.
LaFonoteca Barcelona comença l’any amb una festa en què ajunta Alexanderplatz i Jonston, dos dels millors compositors del pop nacional, en una nit que promet emocions fortes.
JONSTON obrirà la vetllada. Curtit en mil projectes a l’underground madrileny com Jonson & Jonson o Detergent, i ara resident a Barcelona, Jose Ignacio Martorell ja fa més de vint anys que segueix el seu propi camí, el que el porta pel camí del folk-pop sense perdre mai de vista les melodies i les lletres més personals que hagis escoltat en temps. De Vainica Doble a Kiko Veneno, de Ron Sexsmith a Robyn Hitchcock, són moltes les referències que poden sortir a la llum però mai no amaguen una personalitat cada vegada més rotunda.
ALEXANDERPLATZ, el projecte d’Alejandro Martínez després de la dissolució de Klaus&Kinski. En aquesta ocasió presentaran “Nits blanques, matins negres”, un disc que seguint la línia marcada pels dos anteriors treballs (“Mora vostè demà” i “Parcs nacionals espanyols”) continua aprofundint en la combinació d’estils i arranjaments de guitarres i sintes , que atorguen a les seues composicions un segell personal i intransferible. Cançons que, des dels temps de Klaus&Kinski, es caracteritzen per la seva forma polièdrica d’interpretar la música pop i sempre ens ofereixen piruetes amb resultats sorprenents, brodades a unes lletres singulars que ens mostren els racons d’una realitat complexa a través dels ulls curiosos i insubmisos del seu autor.
A més, després dels concerts, djs fins al tancament.
Tornen les Jams a l’Helio! Una jam colvorativa on tot estil te cabuda, sempre i quan sigui amb estima i respecte 🙂 En aquesta ocasió tindrem un trio format per Leyre Estruch (veu) Lucas Delgado (piano) Tramel Levalle (percusió) que ens han preparat un repertori de boleros, música brasilera i altres per obrir la nit.
XARIM ARESTÉ músic, poeta, pintor, escriptor i magnífic guitarrista, és un referent de l’escena independent catalana.
“Ses entranyes” (RGB Suports, 2022) és un disc eclèctic, fràgil, humà, reposat, de sabor clàssic, cosit amb sentiment. Ha estat destacat com un dels millors discos del 2022 segons el Diari Ara, MondoSonoro i guardonat com a millor disc de pop-rock del 2022 segons la crítica d’Enderrock. Després de tots els èxits aconseguits amb aquest treball discogràfic i haver-lo portat per més de 50 escenaris des de la seva publicació, el de Flix està preparat per compartir noves cançons. A l’abril estrenarà nou disc i nou directe, però fins llavors, continuarà oferint concerts amb unformat més íntim, on l’acompanyarà l’Enric Fuster a la bateria.
“Las Hayas Arce” és l’acostumat “disc petit”, resultat de les sessions d’Una casa és pànic. Aquest també el vaig gravar amb en Sergio García Pérez i entre els dos ho tocam quasi tot a ca seva. La intenció era aconseguir cançons d’ambient proper sense acudir tant a la guitarra espanyola, cercant un estil diferent als altres quan no intervé la banda. Però va ser un procés lent que va començar la setmana de pasqua de l’any passat, després va quedar en letarg i el vam concloure per nadal. La temàtica de les lletres és l’habitual en aquest format, ja vos ho podeu imaginar. Per la portada em vaig basar en la de A star is born, de na Barbra Streisand, amb el company Armand fent de Kris Kristoferson. El primer avançament previst pel 13 de març serà la cançó Sala oberta, el disc complet sortirà el 14 d’abril. Esper que agradi. – Miquel Serra
“Invisible Harvey” és una original comèdia fantàstica protagonitzada per l’actor James Stewart, en què un entranyable personatge es passeja amb un conill gegant que només veu ell. Però des de fa uns anys també és l’amagatall d’un septet de pop barceloní. Els seus tres discos, “La puerta giratoria” (El Genio Equivocado, 2016), “No es justo que llegues ahora” (El Genio Equivocado, 2018) i “Titulador de canciones” (El Genio Equivocado, 2022) dibuixen històries que barregen sentit de l’humor, una pulsió romàntica i protagonistes insòlits.
Ran Ran Ran porta més de deu anys publicant treballs discogràfics des de l’inicial ‘Més brots’, seguint el camí obert per en Josep Baucells Prat, poeta de finals del segle XIX, principis del XX; passant pel disc conceptual ‘L’hereu’ (Bankrobber, 2017) o ‘Ran de mar’ (Bankrobber i Ultra-Local Records, 2018) fins el recentment estrenat ‘Jo faig rànquings, tu poemes’ (Bankrobber, Ultra-Local Records i Edita la servidumbre, 2023). La banda ha tocat en festivals com el Primavera Sound, L’embassa’t, Acròbates, Barnasants o el Microclima Sound, i ha compartit escenari amb artistes com El petit de Cal Eril, Pau Riba o Mazoni.
L’álter ego de Pau García Ruiz (Barcelona 2002), compon, interpreta, produeix i grava tota la seva música en l’estudi que comparteix amb Oskar Okay (Exciter Studios).
La seva evolució musical es caracteritza per una constant experimentació, explorant gèneres que van des del indie fins a l’electrònica experimental. Cerca fusionar l’orgànic amb l’electrònic, creant un so híbrid i distintiu.
Fins a la data ha llançat els singles PLORAR+++*BALLAR, TANMATEIX, NOSE i MARXO.
El 17 de novembre ha publicat “Estic per tu” avançament del seu EP de debut NAÏF, que veu la llum el 15 de Decembre.
Stamps és un súper grup format per Laura Cardoner (Guitarra i Veu), Rita Puig (Veu), Jana Salas (Piano i Veu), Joana Puig (Cello i Veu), Georgina Amills (Baix Elèctric) i Katherin Benitez (Bateria). Aquestes artistes de 19 anys comparteixen la seva passió per la música i es coneixen del circuit musical català, algunes formen part d’altres bandes catalanes, i ara comparteixen aules al Taller de Músics. Amb temes propis i versions d’altres artistes portades al seu terreny, les seves influències van des de llegendes del jazz com John Coltrane i Milers Davis fins a l’energia funk de Jamiroquai i l’encant de la bossa nova de João Gilberto o Vinicius de Moraes, a més de referents actuals com Judeline o Rusowsky.
El show estarà protagonitzat per Dianka en el qual compartirà el directe al costat de Susi Abanades. Mentre la primera d’elles es decanta per un so destacat per la seva influència seixantera espanyola amb toc electrònic, la segona es decanta per un pop indie íntim fresc i personal.
L’Alvert és un cantant que sempre ha sentit atracció pel món artístic, la sensibilitat i la creació. Ha tocat des de la dansa urbana, el teatre, la fotografia, la pintura, el tatuatge… però, des de sempre, el que l’ha acompanyat ha estat la música. Porta 12 anys formant-se en dansa urbana i tres creant les seves pròpies composicions, amb tot tipus d’influències.
VITTARA és la sinergia de l’Uri (guitarres i veus), el Fèlix (bateria), el Tuliv (baix) i el Pol (guitarres i teclats). Quatre nois de Barcelona que també representen a la nova generació d’artistes joves catalans tot i que potser ells no idolatren com d’altres a Rosalia ni a Bad Bunny, ni els veuràs ballant a TikTok. Ells són més de Radiohead o d’El Mató a un Policia Motorizado, i de sortir per l’Heliogàbal.
Es van donar a conèixer a principis del 2022 al costat de Julieta amb el seu EP conjunt ‘dosmilset’. Un petit disc preciosista amb cinc cançons que anaven des del pop a l’indie, passant pel rock clàssic amb guspires electròniques, que acompanyaven lletres que giraven entorn l’amor, la nostàlgia i la rutina. Els referents musicals llavors eren El Petit de Cal Eril o La iaia.
En aquest gairebé dos anys VITTARA s’han establert amb força dintre de la nova escena indie pop catalana. No són uns desconeguts. I, evidentment, ho han d’agrair a aquell disc “dosmilset’, però també als seus darrers senzills ‘Meteosad’, ‘No M’ha Servit de Res (NMSDR)’, ‘Sovint’, amb la col·laboració de Triquell, i “Caus a Terra”. Quatre cançons que, a més, han significat l’avançament del seu primer llarga durada “INCÒGNITA BRUTAL”
“INCÒGNITA BRUTAL” és un recorregut per l’estat d’ànim de VITTARA. Deu peces musicals que, tot i estar plenes d’energia, són molt íntimes i introspectives. Té cabuda l’amor, el desamor, però també l’angoixa per l’incertesa de la vida i la por pel futur. Gran sensibilitat lírica que evidencia una maduresa temprana de la banda barcelonina que és capaç de trobar un equilibri perfecte amb una sonoritat molt potent més propera, ara, a la de grups com Carolina Durante o Cala Vento.
DISCO LEHMITZ
Com una apissonadora (…)
Fase un del confinament: Ezra Ortega (Le petit Ramon, Vyvian, etc) y Pau Julià (Manos de topo, Tarántula, Hijos del trueno, etc) es coneixen a Barcelona, connecten i decideixen bufar una bombolla de sabó en ple Barri del Raval. Allí s’instal·laran i aïllaran per a compondre durant mesos un material que, en aquells dies, desconeixen a quins rumbs formals els conduirà. Superats els primers mesos d’hibernació, Disco Lehmitz no sols ostenten un repertori de cançons com el que ara veu la llum en aquest àlbum homònim, sinó que comencen a oferir concerts, sorprenent propis i estranys amb un directe irrefutable.
Gravat pel propi duo, amb l’ajuda de Guille Caballero al teclat (Chaqueta de chandal, Surfing Sirles), aquest primer llarg està concebut per a ballar i coses pitjors. Diguem que, sense tractar-se d’un disc de electro-pop a l’ús, la explicitud lírica de Ezra i la càustica post-punk de la qual el combo fa gala, ens arriben en forma de galtada a mà oberta. Sense guitarres, però amb el groove dels baixos de Julià com a bandera i un ús de l’electrònica analògica tan granulós com esmolat, Disco Lehmitz debuten amb deu temes que se succeeixen com un apissonadora, que traspuen desinhibició, urgència, descaradura i, abans de res, iconoclasia.
Com tota obra que sobresurti pels marges del gènere i que traspuï personalitat, a mesura que es van succeint les escoltes, el disc a poc a poc ens va descobrint autèntics moments de lucidesa, gràcies als quals podem entreveure una honestedat meridiana, que aconseguirà canviar la nostra percepció inicial. En efecte, l’irrefrenable i l’explícit es perceben en un primer pla, però després d’ells s’amaga una sensibilitat incipient, que il·lumina els temes des d’altres llocs i que ens permet gaudir de la dimensió genuïnament pop d’aquestes cançons.
La Joya + Patricia Atzur + Joan Queralt & The Seasicks
Cielos Estrellados, el nuevo sello y editora de The New Raemon con gestión y management de creatiBEty, presenta su roster, catálogo y novedades para 2024 en una fiesta en Barcelona en la que, entre otros invitados, podrás conocer a los grupos y artistas del sello (The New Raemon, Mourn, Javi Vega, McRaemon, Cuántico, Crayon Angels, etc.) y disfrutar del directo de bandas como La Joya, Patricia Atzur y Joan Queralt.
Cielos Estrellados, el nou segell i editora de The New Raemon amb gestió i management de creatiBEty, presenta el seu roster, catàleg i novetats per al 2024 en una festa a Barcelona on, entre altres convidats, podràs conèixer els grups i artistes del segell (The New Raemon, Mourn, Javi Vega, McRaemon, Cuántico, Crayon Angels, etc.) i gaudir del directe de bandes com La Joya, Patricia Atzur i Joan Queralt.
Austin TV és una de les bandes més influents de la música independent iberoamericana. El seu missatge ha marcat profundament a més d’una generació, convertint-se en una d’aquelles poques bandes que poden arribar a canviar la forma en què la gent es vesteix, parla, balla, pensa o viu la vida. Van demostrar a l’escena mexicana una altra manera de fer les coses, igual que en el seu dia van fer Fugazi als Estats Units.
Aida Oset és una artistsa multidisciplinar que s’expressa a través del teatre i del cine, però que també ho fa a través de la música i de la seva
composició. Després d’haver format part de projectes com Lady in Black o Nuu i d’haver composat bandes sonores per a cine, teatre i dansa
(La lleugeresa i altres cançons, Històries d’Istanbul, Blink Flash Duncan…) Aida Oset s’estrena en solitari amb Les Evasions Mínimes, un nou
projecte que balla entre el pop de autora i l’electrònica, essent la primera vegada en la qual ha compsosat íntegrament en català.
Hardcore retorçat, sorollós i intel·ligent les influències reconegudes del qual recorren d’un extrem a un altre l’espectre de la música incòmoda. Establerts a Barcelona en 2020, els quatre membres han militat en bandes com Runa, Jack Torrance, It’s Not Not, Standstill, Omega Cinc, Read My Lips o Vòrtex. Si cerques música enfadada, explosiva i punxant i sobretot ràbia, no te’ls pots perdre.
SONIC BEAST
Si no fos perquè el concepte tradicional de supergrup no lliga gaire amb els principis del Punk i el Hardcore, podríem dir que Sonic Beast és un supergrup, perquè està format per membres o exmembres d’algunes de les bandes fonamentals de l’escena alternativa de les comarques gironines –concretament, de la seva triple capitalitat històrica: Sant Feliu de Guíxols, Palafrugell i Vidreres–, com ara Bullitt, No More Lies, Illi
Albert Lax inicia la gira de presentació del seu últim àlbum ‘La calma inquieta’ a l’Heliogàbal. Aquest treball, el més potent i progressiu de l’artista, ve acompanyat d’un directe a l’altura amb una banda de luxe on predomina la potència en les guitarres elèctriques i una veu esguinçada i honesta. Un concert elegant, cuidat i ple de detalls, tocat amb la passió i l’emoció desbocada a la que Albert Lax ens té acostumats.
Grup de post-hardcore feréstec i matusser afincat dins de la zona 2 de Rodalies. La consolidació del seu so va arribar amb el seu primer disc. Hardcore “evolucionat” però alhora amb molt de Rock, agressivitat i rugositat. Intentant barrejar Hardcore, Punk, Garatge i Post Rock i amb clares influències de Wipers, Hot Snakes o Fugazi.
SOFA
Trio de Zarautz amb més de deu anys d’activitat que barregen Post Hardcore, Math Rock i Post Rock i que no et deixarà indiferent si t’agraden bandes com And Sota I Watch You From Afar o Don Cavallero, però també clàssics com a Led Zeppelin o els seus paisans Dut.
Concert de pre-estrena nou disc (LP debut) de la cantautora del Lluçanès Mar Pujol: ‘Cançons de rebost’ en format duo per primera vegada + col·loqui amb l’artista
Des de que el Dave Hause va publicar el seu debut, ‘Resolutions’, el 2011, el compositor nascut a Filadèlfia ha abocat tot el seu cor, ànima i vida a la seva música. Això no és diferent a ‘Drive It Like It’s Stolen’, el seu darrer àlbum. Les seves 10 cançons desborden la urgència i la passió que el caracteritza brillen amb una veritat que reflecteix les dures realitats de la vida d’avui i l’època, així com les sacsejades d’alegria intermitents que la marquen ‘Drive It Like It’s Stolen’ és tan seriós i sincer, cru i real com qualsevol cosa que hagi escrit abans. No obstant això, també hi ha una diferència subtil però significativa: aquí s’endinsa en un tipus de narració més fictici per crear el que anomena “americana post-apocalíptica”.
Ariox presenta el seu primer disc “ariox is super sad” a Barcelona el proper 16 de febrer. El disc suposa un canvi de rumb complet en la imatge i sonoritat d’ariox, saltant de ple al pop electrònic amb influències clares de referents electrònics del moment com fred again. Nocturnitat i suggerencia en 12 temes que compten amb colaboradores de luxe com ho són Julieta o Maria Hein. A l’Heliogabal Ariox presentarà “ariox is super sad” en una posada en escena magnètica amb Joan Agulló a la bateria.
Els del Garraf, van debutar en llarg el 2017 amb ‘Records de Kyoto’
(Discos de Kirlian) un disc de cançons de pop emocionant, que
basculava amb elegància entre el noise, el shoegazing i el dream
pop. Un treball que va arribar després d’un primer EP autoeditat
(Premi Altaveu a la Millor Lletra 2016) que va captivar el segell
barceloní Discos de Kirlian, i que els va permetre signar vuit
cançons de pop somiador, plenes de guitarres exquisides i
melodies delicades. Un primer disc que va aconseguir trencar
fronteres i reeditar-se amb el segell mexicà Emma’s House
Records amb un disseny especial per al continent americà.
Dos anys més tard, Últim Cavall tornarien amb una nova postal,
aquesta vegada des d”Alaska’ (Discos de Kirlian, 2019). La seva
barreja de shoegazing i dreampop, tan bellament melancòlica
com familiar i propera, avançava encara més cap al pop.
Melancòlic i lluminós, ‘Alaska’ es revelava com un poderós viatge
interior on les metes continuaven sent la bellesa i la veritat.
Després d’una llarga etapa treballant en la banda sonora del
documental ‘265 dies sense onades’ (Glassy Films, 2022), per fi ha
arribat el moment de la presentació del nou disc d’Últim Cavall (Discos de Kirlian, 2024).
El nou àlbum demana ballar sinuosament i entregar-se a una dansa trista i sincera.
‘Verí’ és el primer avançament del nou i tercer disc d’Últim Cavall,
àlbum que es publicarà amb Discos de Kirlian el proper febrer de
2024.
Galgo Lento’ és l’alter ego del compositor i productor català Martí Galan Velasco (Terrassa, 1996). Amb sons onírics que cavalquen entre el lo-fi i el pop metafísic, tots ells creats a la seva habitació, el Martí expressa les seves “inquietuds mil·lenials”, fent referències a l’amor, un futur incert, un passat perdut i un present que gairebé no existeix plasmats a la perfecció al seu disc debut “Dies i dies”.
L’any 2023, va publicar un nou disc de títol “martinet” que va presentar amb un 1r single “TOT QUE T’HA PASSAT”. Un tema profundament personal que reflecteix les lluites internes què molts de nosaltres afrontem en algun moment de les nostres vides. El disc, que ha rebut grans crítiques per la seva qualitat musical, és un viatge sobre l’autoestima, l’angoixa i la vida.
Els seus directes són exquisits, amb 4 músics dalt l’escenari que fan meravelles. Els directes son un mix de pop, instrumentals de cadència jazz, i tocs de rock.
Després de rebentar les principals sales i festivals del país, LA ÉLITE es dona un homenatge amb l’Apretaditos Tour. Una gira especial i exclusiva en sales de petit format amb concerts per a només 100 persones. Synth punk sense tonteries!
Grauwi + Marta Cascales és el projecte en conjunt de la cantant Carla Gimeno (The Crab Apples) i la pianista i compositora Marta Cascales Alimbau. La seva proposta de pop intimista dibuixa un vèrtex d’unió entre dos estils aparentment molt diferents. En ell conflueixen música i lletra, delicadesa i cruesa, piano i veu.
Aquest febrer celebren el primer aniversari del seu àlbum debut titulat “Contradictions”, produït conjuntament amb Dani Ferrer (Love of Lesbian). L’àlbum ha rebut molt bona crítica de part de premsa i públic i les ha portat a poder presentar les seves cançons en directe a diferents sales de concerts i festivals.
Comic Sans és un jove quartet de *Donostia (Euskadi) que crea cançons que tenen tots els elements necessaris per a convertir-se en himnes generacionals: lletres recordables, guitarres que poden sacsejar a una sala sencera i tornades per a corejar amb el puny enlaire. Sonen com un coktail de de Cala Vento, Yawners, The Get Up Kids, Marietta, Cap’n Jazz, Modern Baseball i tots els grups de Emo Underground dels últims 20 anys.
BERNAL
Bernal (València) és tenir al voltant de 20 anys, és sentir la llunyania d’un futur cada cop més incert i és el plaer de rebre els primers raigs de sol del dia a través de la finestra. Aquest és el context en què exploren la sonoritat de bandes de math-rock com els japonesos Toe i altres més emotives com la dels nord-americans Joyce Manor, deixant-se influenciar per clàssics com Los Planetas, per acabar connectant amb bandes contemporànies com Cala Vento o American Football.
El treball de debut d’Adela Valeriana ens porta per diferents camins, des de la hipocresia social i política a Disneyland Madrid i a Cosas Raras, la família i el seu status-quo a El Impostor fins al concepte del cicle que es tanca i obre constantment a tots els àmbits de la vida, molt ben representat per l’obertura amb Colección Otoño / Invierno i la que posa la sivella del tancament, Colección Primavera / Verano.
Les 6 pistes del disc són un ampli ventall de melodies folk i pop, arranjaments i jocs de compassos que unten l’oïda perquè les lletres de Carlos Pomeda Roig arribin amb la seva veu fins a les profunditats dels pensaments i els sentits. Riures i plors entre ràbia i redempció.
Afincado en Bera (Nafarroa) desde 2013, Felix Buff es un digno heredero de su prolífica e inquieta escena musical. No en vano, ha llegado a participar como batería en más de 30 discos en un amplísimo espectro que incluye a bandas como Willis Drummond, Duncan Dhu, Petit Fantôme, Botibol, Rafel Berrio, Joseba Irazoki eta Lagunak o Atom Rhumba. Sin embargo, fue el parón por la dichosa pandemia del COVID lo que nos permitió descubrir un nuevo artista llamado Rüdiger. Y, sobre todo, nos regaló una nueva voz, dulce, sugerente y llena de matices, de la mano de su debut en solitario, “Before It’s Vanished” (2020).
Llega ahora “The Dancing King”, con un Rüdiger, desatado y dueño absoluto ya de un sonido cuya paleta abarca desde cuarteto de cuerda o flauta a todo tipo de teclado, y que cuenta además con estupendas colaboraciones como las de Stéphane Laporte y Olivier Lamm de la banda electrónica de Paris Egyptology, Pierre Loustaunau (Petit Fantôme) e Iban Urizar (Amorante). En una primera aproximación muestra una calidez acústica entre Neil Young y cierto aire de bossa nova, aderezado a su vez por una psicodelia dulce y arrulladora propia de unos Woods. Pero, no todo es tan sencillo en su particular universo. Al igual que Gastr del Sol y Aphex Twin, dos de sus artistas de cabecera, a Rüdiger le mueve ese mismo espíritu ambivalente de valiente y profunda exploración y de disfrute juguetón al mismo tiempo. De hecho, en “The Dancing King” es capaz de fundir cósmicos solos de guitarra en cinemascope y delicadas estructuras de orfebrería electrónica con una naturalidad deliciosa. Felix posee un especial don para sonar frágil, conmovedor, extraño, bello y divertido al mismo tiempo y que deja un poso que perdura mucho más allá de la simple escucha.
Després d’un llarg viatge de diverses hores o diversos anys, Rémi Fa arriba per fi a la Plaça del Sol. La seva maleta està plena d’objectes trobats al llarg del camí i de respostes a les preguntes existencials que el van impulsar a emprendre el camí en primer lloc. A través de versions llargues de les seves minisongs i versions curtes de les seves cançons massa llargues, us revelarà el sentit de la vida, si és que existeix, i si no, intentarà inventar-lo el dia del concert, amb vosaltres, a l’heliogábal.
Nascut a Reading i criat a Four Marks, a l’est de Hampshire, Joe va passar els seus primers anys ocupant el seu temps com els adolescents més creatius a les petites localitats ho solen fer: buscant diversió i un món més enllà dels mateixos quatre carrers. En un lloc on, si volies veure els teus amics, “nou de cada deu vegades, seria en un camp”, era evident que els seus primers contactes amb la música fos a través de raves campestres en aquests camps. El seu amor pel cinema, per l’humor surrealista d’ ‘ Agárralo como puedas o Ace Ventura’ o pel cinema de Tarantino i el seu contacte a primerenca edat amb la psicodèlia avantguardista de Bonzo Dog Doo-Dah Band o la música de la Motown que escoltava la seva mare van asseure les bases i un treball en una petita botiga de música electrònica a Southampton, que va servir com a impuls per centrar-se en l’escena rave, va ajudar Joe a créixer i començar a fer realitat el seu somni de convertir-se en MC, en artista. El punt d’inflexió a la seva carrera va ser un xou a Bèlgica amb Trigga i Shadow Demon. “Vaig passar de tocar davant de 50 persones a, de sobte, estar en un magatzem a Bèlgica davant de 10.000 persones, demanant-me que actués durant tota la nit”. Després d’una sèrie de raves europees amb LTJ Bukem i DJ Hype i gires per clubs nocturns del Regne Unit, Joe finalment va arribar a la conclusió que volia llançar música sota el seu nom. Així va néixer Joe Unknown.
Amb Sleaford Mods o Kate Tempest com a referència, l’artista britànic barreja les bases ballables i l’spoken word, creant cançons intenses, afilades i amb una força vocal aclaparadora, que han estat denominades com a poesia punk-hop. Música electrònica de què desborda energia punk. Cada cop que obre la boca ens recorda que a Anglaterra sempre hi haurà espai per als cronistes del dia a dia amb una metralleta a la boca.
Yudi Saint X + Belly Hernández (Dorian) + Helena Miquel (Delafé y las Flores Azules) + Suu
Un batec digital: Com afecten els algoritmes a la carrera musical de les artistes?
🎸 El primer divendres de març a les 21:00h. la Sala Heliogàbal acull MusicData UPC, amb una xerrada fascinant sobre la relació entre el gènere i els algorismes a la música amb la compositora, teclista i membre del grup musical Dorian, Belly Hernández; la compositora, cantant i actriu Helena Miquel, de Delafé y las Flores Azules y la cantautora SUU. A les 22:00h. gaudirem d’un concert de l’artista Yudi Saint X, compositora, intérprete y productora, amb el seu àlbum “Todos mis novios”, acompanyada d’Oskar Okay i PERSONA, una nova formació de drum’n’bass i clean pop, que parla, sense embuts, de totes les sensacions que travessen les relacions de parella.
La banda Anouck The Band, originària de València, s’ha unit a l’artista barcelonina Claudia Allmang per a presentar dues actuacions que són l’elecció perfecta per a gaudir d’un vermut mentre experimentes la música en un format més íntim, ofert per artistes que segurament conquistaran grans escenaris en els pròxims anys. Aquesta és la teva oportunitat per a poder dir en el futur: “Jo els coneixia des dels seus inicis”. No et perdis l’ocasió de presenciar el talent emergent en aquest esdeveniment únic que deixarà una petjada en les teves pròximes playlists.
“Cómo Vivir En El Campo” és un trio format a Madrid que, després de diversos CDs autoeditats, va publicar el seu primer àlbum llarg, “CVEEC” (Discos Calabaza), l’any 2012. La seva música viatja entre el so californià de finals dels anys 60 i el noise pop dels anys 90, donant forma a un pop lluminós i radiant, fosc i ambigu, cantat en castellà. El seu directe intens i apassionat ha conquerit a tot aquell que ha tingut l’oportunitat de veure’ls actuar. A l’estiu de 2014 van acabar de gravar el seu segon disc, que veuria la llum a finals de setembre de la mà d’El Genio Equivocado i es diria “CVEEC 2”, dos anys més tard “CVEEC 3”. A més a més de nombrosos EPs digitals amb versions pròpies i de diferents grups. Durant la pandèmia va arribar el seu disc més especial “Siempre te he amado, nunca he dejado de quererte, toda mi vida es para ti”, i per fi tenen el reconeixement unànime de la crítica d’aquest país, tots han caigut rendits davant d’aquest treball. A la tardor de 2023 publicararen el seu nou treball, “Yiyi”, un treball més pausat però amb el mateix so tan únic, inclassificable i exquisit al qual ens tenen acostumats, treball que presentaran a l’Heliogàbal.
Músic barceloní i gracienc de vint-i-vuit anys. Des dels setze anys he participat com a
vocalista en diversos projectes musicals.
Fa dos anys que va sortir “La taula del Racó” un EP amb un espai/temps entre el
moment que hi ha entre que dius que ho faràs fins que ho fas. 2023 donarà la
benvinguda Tempesta, Llapis i far, el primer LP. Un disc de Ple de preguntes, respostes,
inquietuds, que van sorgint dia a dia i que sovint hem de veure i analitzar amb una
mirada crítica personal.
“Volia tornar-me a sorprendre per la música, volia sentir-me orgullós del que feia, de com
ho feia i de trobar un ambiciós, personal i íntim so que em sorprengués i em suposés un
repte”.
“La cantautora catalano-asturiana practica un folk-pop que pel seu so eteri s’anomena de dormitori, però lluny de provocar somnolència les seves cançons cautiven a la primera y creixen a cada escolta”
CLASSE B porta el seu pop bailongu directament de l’Empordà fins a les portes de l’Helio per fer-nos ballar com mai per primera vegada a Barcelona. Serà el concert de presentació del projecte, just abans de la sortida del seu primer EP, previst per la primavera. El primer concert de Classe B al temple de les primeres vegades.
CAMILLE JACKSON
El projecte de Camille Jackson (Perú) barreja ritmes i melodies que es mouen entre el folk, el bolero, l’electrònica i l’experimental. L´autora ens explica històries de dones, relats íntims i de la literatura, carregats sempre d´una interpretació personal. Utilitza enregistraments de camp i sintetitzadors per crear textures i paisatges al costat de la instrumentació. L’acompanyen Mateo Majluf (guitarra), Guil Treistman (guitarra), Juan Pablo Egúsquiza (contrabaix) i Jaén Mujica (bateria).
VERA NOOR
Nascuda en una família d’artistes, Vera Noor (Madrid, 1998) és sinònim de creativitat i mestissatge. Cantant, productora i compositora, Vera lidera el seu projecte com un conjunt inseparable de so, lletra, imatge i escenificació. De la introspecció i la curiositat musical de l’artista, sorgeixen unes composicions que fusionen el pop i el jazz, els ritmes llatins i els electrònics, l’humor i la solemnitat, la proximitat al públic i la sublimació artística, tot unit per una veu càlida i propera, i lletres profundament honestes i intimistes que deixen entreveure el món interior de l’artista. El resultat és una música moderna i alhora atemporal.
Estrella Fugaz construeix els seus temes a partir de guitarres, sampleos, sintetitzadors i percussió acústica i electrònica, donant com a resultat un pop amb referències al dub, la indietrónica el kraut o la cúmbia.
Parla del quotidià i el marcià en una mescla d’humor i nostàlgia.
Les relacions personals, la paternitat, l’Espanya fosca o referències a la ciència-ficció i els dibuixos animats conformen els marges d’aquesta proposta.
Listening Party "Nostàlgia Airlines" presentada per Júlia Mérida
Maria Jaume
“Com turistes quan se perden, això vàrem ser tu i jo”.
Botigues de souvenirs i postals esgrogueïdes de paisatges ara irreconeixibles. Aquella Mallorca vintage que va obrir les portes al turisme, fa temps que ha emprès el vol cap a la distopia. Nascuda al ventre de la bèstia, Maria Jaume es pren un vàlium mentre l’avió s’enlaira i veu des del cel com Palma i Miami es fusionen en un tot estroboscòpic. Benvinguts a la festa de la Mallorca retrofuturista. Cordeu-vos els cinturons. Això és “Nostàlgia Airlines”. Amb aquest tercer disc, Maria Jaume ens fa volar cap a una transformació sonora captivadora. La seva música s’endinsa en un territori pop cada vegada més electrònic i vibrant, impregnant-se d’una energia contagiosa i ballable que crida a la celebració, i que captura l’essència del seu estat vital actual. Un pas endavant que sorprendrà i no deixarà indiferents els qui la van descobrir amb amb els seus primers dos àlbums, “Fins a maig no revisc” (2020) i “Voltes i voltes” (2022). I és que la malenconia que ha presidit des de sempre
l’univers de Maria Jaume segueix ben present, però ara es teixeix subtilment amb la ironia i la despreocupació, entre capes de ritmes electrònics i harmonies encisadores, creant un tapís emocional més complex i profund. Ja havia quedat palès amb els senzills d’avançament “Ressaca a sa platja”, “Xin xin i bye bye” i “Mala via”. I ara ho rubrica amb hits com “Pura geografia”, el tema d’obertura.
Descaradament pop y soptadament punk Fotos de la Novia es l’aposta musical barcelonina pel desig i les passions. Després d’una breu pausa, els Fotos tornen al escenari per estrenar cançons que ens parlin amb el cor a la mà i les articulacions en moviment.
Tocats per les ombres de la música española de les últimes dècades, la banda no deixa de buscar el seu so particular coquetejant tant amb el pop, el punk, el grunge com l’electro o la música de cantautor espanyola. La banda neix de la unió creativa entre Max Feriche Pomés (guitarra i compositor) i David Corral Lamelas (cantant i lletrista) els quals, perseguint els ecos d’una música llunyana, han trobat la certesa d’un estil propi i un directe vibrant juntament amb la resta de la banda (Joan Manel -batería-, Daniel Ruiz Basas -teclats- i Guillermo Lucena Mejías -al baix).
Pop fosc que mescla clàssics de l’onada sinistra britànica dels 80, l’escena etèria de principis dels 90, obsessionats amb mirar-se les sabates, i un toc dels grups de renou sorgits al subsòl de Los Angeles a principis dels 2000; tot adobat amb lletres que beuen d’escriptors maleïts com Antoni Bauçà, Andreu Vidal o Damià Huguet.
Les cançons de Polseguera se sumen a la nova onada de pop illenc amb un cop de timó estilístic únic. Èpica casolana i gòtic mediterrani.
Javier Gallego (lectura dramatitzada) + música de Seward
L’escriptor, músic y periodista, Javier Gallego, publica la seva primera novel.la, La caída del imperio, amb una lectura dramatitzada y amb música en directe del grup Seward. La caída del imperio és una festa de la paraula qu ens sumergeix en la història d’un grup d’amics que es menteixen perque els costa assumir que es fan grans i no son qui somiaven ser. Durant 72 hores vertiginoses, mentre el món s’ensorra al seu voltant, tractaran de trobar una resposat al seu desencís. També llegiran textos: Yolanda Sey , Anna Ferrer, Ale Oseguera, David Climent , Paco Savio i Txalo Toloza.
Tristan! És la darrera incorporació a la banda Russian-IDK. Minimalisme, sensibilitat i avantguarda engloben temes que apunten cap al futur i se centren en els nous sons de la generació entre el pop i l’electrònica més suau.
Gebre és un grup de pop de guitarres cantat en ebrenc. La banda neix el 2017 quan l’Aleix Ferrús i l’Adrià Gonzàlez (L’Ana és un Koala, Samitier) decideixen formar la banda amb en Dani Cervera i posteriorment en Llorenç Orriols a la bateria (Mareta Bufona).
Les cançons de Gebre estan carregades de guitarres enèrgiques i tornades lluminoses que sonen a l’indi rock clàssic dels 90 com Weezer, Teenage Fanclub o The Lemonheads i a bandes nostrades, com Els Pets o Senior i el Cor Brutal.
La banda presenta l’EP “S’està fent tard” (Indian Runners, 2023). Un treball de tres cançons cançons que canta al temps perdut esperant les vacances i a les amistats que s’han quedat en infinites sobretaules.
Mareta Bufona és un dels grups de pop independent més prometedors del panorama powerpop del país. El quartet de Vilanova s’ha consolidat com una de les bandes més originals i alegres; amb una proposta lliure, divertida i amb tornades inapel·lables, armonies vocals i cops tornadors de guitarra.
Multi-instrumentista, compositora, arranjadora, productora i cantant. Els seus projectes i visió com a productora l’han posat a treballar amb grans artistes de latinoamerica, a més de produir també la seva pròpia música, s’ha convertit en una de les artistes i productores amb més credibilitat en la música llatina.
Productor, compositor de cine, cantant i dissenyador de so. Als seus 23 anys, l’artista igualadí Riuka (Jordi Rica), presenta el seu projecte més íntim, amb un enfocament en la veu.
El primer àlbum de Riuka, “Aigua Viva”, és una exploració durant i després de la pandèmia, on es tracen paral·lels entre els temps actuals i el canvi de mil·lenni. Mentre ens enfrontem a una angoixa sistemàtica i a canvis de paradigma, “Aigua Viva” planteja preguntes sobre el que significa ser humà.
Amb un directe tant energètic i caòtic com delicat i calmat. Evocant l’essència conceptual de Radiohead, Caroline Polachek o James Blake, el so mostra una clara influència de la música ambient, shoegaze, folklore mediterrani, hyperpop, jungle i fins i tot noise. Riuka convida a embarcar-se en un viatge de contrasts i descobriment, una banda sonora per a la Generació Z.
Amb el seu sisè àlbum “Cloud Souvenirs”, el cantautor estatunidenc Chris Staples, ofereix melodies indie/folk que no només alimenten el cor inquiet i l’ànima curiosa, sinó que també permeten que l’oient pugui submergir-se i desapareixen entre les seves cançons.
Pocs músics tenen una personalitat tan pròpia a l’escena catalana com Yung Rajola. Difícil de catalogar, el lleidatà es mou des de sonoritats més urbanes al pop més clàssic. I els estudis, productors i artistes amb qui ha treballat ho corroboren. Des de la Krakhaus, passant pel Sr. Chen, a l’estudi d’en Pep Saula. Des dels seus col·legues de Trap With Moderation a cares tan conegudes com Sexenni, Lildami o The Tyets. Música diversa, eclèctica i plena de color que avalen els seus dos discs: “COR TRENCAT” (2021) i “Peter Pan” (2023), ambdós publicats per Halley Records i amb una clara intenció de l’autor de plasmar amb la seva característica veu un missatge ple de sàtira, llum i tornades enganxifoses.
CORAZÓN. És la música de tots i per a totes la de Corazón, la música veritable, la que es fa amb els òrgans vitals del cos i amb algun instrument fet de bosc. En les seves cançons es balla i es plora, se sofreix i es viu. Com en els seus anteriors projectes ens fa sentir escoltades mentre l’escoltem, aquí està la força d’Aixovar i la malaptesa de Cosmo K.
AMANTE.
Quina Vida, Amante?
Amante som Anabel i Íñigo.
Ja no sabem d’on som, de La Rioja, de Barcelona?
Tampoc sabem si som pop, som garatge, o què som…
El Gavira és un projecte marcat per la ironia i el sarcasme on les melodies aparentment pop queden brillantment embrutades per una actitud punk centennista que no sabíem que existia fins que ells han decidit mostrar-la.
Aquest grup neix del compromís amb l’art, l’humor i el panorama social. Enfocat a ser l’altaveu del nucli estudiantil, la seva música destil·la sarcasme i les seves melodies s’aferren al capdavant. El seu lema: «és broma però si vols no és broma». El Gavira és un grup d’amics amb el mateix amor per la música, que s’ajuda en el que sigui i no et mira per sobre de l’espatlla.
Un disc, molts amics, emoció, *pogos i humor, amb vostès el xou de Gavira i els seus.
Economia Sentimental és un viatge musical on el protagonista és un ocell que busca el seu lloc en el món. Descobreix la connexió entre el vol de l’ocell i el teu propi viatge interior a través de les lletres que parlen sobre la identitat, l’amor, la cerca constant de veritat… la bellesa enmig de l’adversitat. Cada cançó et submergirà en un univers d’emocions i serà un gust de la mà dels músics Esteve Martínez, Nil Bribian, Adrià Bravo i Víctor Infiesta. Juntament amb la col·laboració especial d’Enric Peinado de Bigmenu.
Paluu presenta el seu primer directe després d’alguns singles i col·laboracions, una mescla de bedroom indie amb electrònica.
Tornen les Jams a l’Helio! Una jam col·laborativa on tot estil hi té cabuda, sempre i quan sigui amb estima i respecte 🙂
En aquesta ocasió tindrem un quartet format per Blanca Funes, Diego Hervalejo, Adrià Claramunt i Xavi Castillo que ens han preparat un repertori de jazz.
El primer concert oficial de Ouineta a Barcelona! La fada de la veritat arriba a l’Heliogàbal amb la seva banda per cantar cançons del seu primer EP, Ouineta23, i presentar-ne de noves. Serà una festa plena de sorpreses, energia i pop.
Després de girar l’EP Blast, grabu torna a l’Heliogàbal per presentar el que serà el seu primer LP.
En aquest nou treball hi podrem trobar un grabu molt més electrònic. Sense deixar de banda totes les influències jazzístiques i mantenint la mateixa banda, el nou treball de grabu aprofundirà molt més el mínimal i el house, en un directe únic.
El nou treball fa homenatge a totes les influències que Grabolosa ha anat adquirint durant els anys: des del soul de Marvin Gaye fins a l’electrònica de Fred Again o FKJ. Un directe on es mostrarà l’habilitat i el multi-instrumentisme del músic català, amb una clara intenció internacional: i és que l’objectiu d’enguany és començar a internacionalitzar el projecte, amb un directe a l’altura de les circumstàncies.
Després de girar l’EP Blast, grabu torna a l’Heliogàbal per presentar el que serà el seu primer LP.
En aquest nou treball hi podrem trobar un grabu molt més electrònic. Sense deixar de banda totes les influències jazzístiques i mantenint la mateixa banda, el nou treball de grabu aprofundirà molt més el mínimal i el house, en un directe únic.
El nou treball fa homenatge a totes les influències que Grabolosa ha anat adquirint durant els anys: des del soul de Marvin Gaye fins a l’electrònica de Fred Again o FKJ. Un directe on es mostrarà l’habilitat i el multi-instrumentisme del músic català, amb una clara intenció internacional: i és que l’objectiu d’enguany és començar a internacionalitzar el projecte, amb un directe a l’altura de les circumstàncies.
Reïna és un grup de pop de Manacor, Mallorca, que es troba afincat a Barcelona. Després de la publicació del seu àlbum debut, Arts Marcials (2021), produït per Lluís Cabot (Da Souza), arriba el seu segon llarga durada, Retirada a temps, que es publicarà el setembre de 2023. Els primers avançaments d’aquest segon treball són Maldecap i Flors, dues cançons esmolades i transparents que recorden a la sonoritat de grups de pop i rock dels anys 80 i 90. Per a aconseguir aquest so han comptat amb la producció del músic mallorquí Jorra Santiago (Jorra i Gomorra, Pujà Fasuà, Roig…), qui ha contribuït a potenciar i desplegar els elements que componen les cançons del quartet manacorí.
Valentina & The Electric Post és un duo de pop electrònic que no et deixarà indiferent. Amb la poderosa veu de la cantant italiana Valentina Risi i la brillant creativitat d’Ildefons Alonso a l’electrònica i els sintetitzadors, et portaran a un viatge musical inoblidable.
Fusionen l’Ambient, el Pop i l’Electrònica omplint la sala de pura energia i actitud. La seva música és més que un mer entreteniment, és una experiència apassionant que et captivarà a través de les històries fascinants de personatges com Kate, Marina o Mary, protagonistes de les seves noves cançons.
V&TEP presenta aquest 2024 el seu tercer treball “Valentina’s Dream” que parteix de cançons amb nom de dona on cada nota musical és un episodi en el camí cap a la llibertat, una oda a la rebel·lia contra les cadenes de la conformitat.
Gazella és una jove banda formada a València a finals de 2021. Després de ‘ ‘Sol menor’ , ‘Por qué el ser’, ‘Inercia’, ‘Azul [ctrl z]’ i la sorprenent versió del clàssic de Les Grecas, ‘Te estoy amando locamente’, Gazella publica el seu primer disc homònim (Foehn records). Com un viatge introspectiu i experimental, aquest primer treball es mou entre el dream pop, el shoegaze i l’electrònica.
Lea Leone acaba d’arribar al nostre panorama musical i això és una gran notícia per a tothom. Aquesta artista trepidant d’emocions al límit que frega constantment la fragilitat actuarà als Vermuts de l’Helio per presentar, en format íntim, les cançons del seu àlbum debut: ‘Alodinia’. Aquest serà publicat per Subterfuge el pròxim 28 de febrer.
Entre la confessió de cantautora i l’indie rock més profund, Lea Leone mostrarà en directe el lirisme exacerbat del seu pop folk ultraterrenal, apropant-se també al rock d’alcova de sonoritats neoclàssiques.
Després d’haver publicat ‘Oxígeno’, el primer single de 7 polzades que va presentar en concert a Barcelona, València i Madrid, i després dels corresponents singles d’avançament d’aquest LP (‘la droga’, ‘hazme un pequeño favor’, ‘aquel sábado’ i ‘esa melodía’), arriba ara per presentar l’àlbum sencer en concert, produït per Eloy Bernal i amb la participació de Fermí Herrero i Pedro Señalada. Bones notícies, per fi.
Pan és una banda resident a Madrid que abraça la música alternativa amb elements majoritàriament provinents del rock, però també del dreampop, l’electrònica o la psicodèlia. La formació està composta per Teresa Martínez (veu, guitarra i teclats), Marcos Holgado (guitarra solista, teclats i cors), Juanma Padilla (bateria) i Omar Rodríguez (baix i cors). Pan es troba presentant el seu segon disc, “Salva mil inviernos”, que es va publicar el març de 2023 i per a la seva producció van comptar amb Manuel Cabezalí i Víctor Cabezuelo. Per a aquesta gira, la banda porta un directe molt treballat en el qual recreen el mar de textures present en el seu nou treball, però deixant també que les cançons flueixin puntualment cap a llocs inesperats per establir així aquesta connexió amb el públic que només és possible a les sales.
Igual nos vamos a Morir, guanyadors del darrer Hospisona ens portaran una bona dosi de rock alternatiu des de l’extraradi.
Basant-se en el post-punk, el dub, el trip-hop, la música de ball i els ritmes tradicionals afrocubans, Folly Group s’ha consolidat com una de les noves figures del rock experimental britànic. Després dels seus aclamats EP Awake And Hungry (2021) i Human And Kind (2022), l’àlbum debut del quartet londinenc Down There! sortirà a la venda el 12 de gener de 2024 a través de So Young Records. Combinant un lirisme obert amb una autoproducció furiosament inventiva, aquest disc vigorós i complex presta una veu genuïnament original a un tema familiar: l’alienació a la Gran Bretanya moderna.
Down There!, autoproduït en col·laboració per tota la banda, explora a fons la joventut en aquest país: salut mental (‘Bright Night’), salut física (‘Freeze’), pressions econòmiques (‘East Flat Crows’), amistats turbulentes (‘I’ll Do What I Ca’) i molt més. Les lletres es reparteixen entre els vocalistes Harper i Milburn, que, malgrat els seus estils més abstracte i literal respectivament, tracten temes comuns com “la privació de drets, el descoratjament, l’ansietat i la ruïna econòmica”, explica Harper. “Per cada pas personal cap endavant, una decisió improvisada d’un polític al qual mai coneixerem ens fa retrocedir dos; moltes vegades estem bàsicament furiosos”. Això s’il·lustra en la xarxa de coves en 3D de la portada: presenta 10 punts, extrets d’un mapa dels 10 llocs més importants de Londres per a la creació del disc. Estan representats com una cova, com a metàfora visual de la sensació d’estar sota el pes del treball”.
La banda relaciona molts d’aquests sentiments amb la realitat de ser un jove músic. *Harper explica que tots han de compaginar Folly Group amb treballs a temps complet. “No tenim temps suficient per a dedicar-nos a aquest grup, però el fem de totes maneres. Fem enormes sacrificis en àrees de les nostres vides, per fe cega en què fem bé fent això”. Això subratlla la sensació que Down There! és -malgrat els seus temes- un àlbum triomfant. Malgrat les aclaparadores probabilitats que detalla, Folly Group ha aconseguit construir la seva banda fins a un grau de prominència. La creació compromesa i meticulosa de Down There! i el seu honest lirisme parlen de l’autoestima i la determinació compartides pel grup. “El mer fet que existeixi és una victòria”.
Súper Gegant
Súper Gegant és l’univers de guitarres, distorsions, reverbs, ecos i delays del Claudi Herreros, el Miquel Bernis i el Marcel Mercadé.
¿Cançons entre soroll o soroll entre cançons? Súper Gegant són cançons directes i contundents. Melodies pop embolcallades per hammonds, sintetitzadors i sobretot guitarres. En el seu repertori s’hi poden entreveure les influències de grups com The Velvet Underground o The Jesus and Mary Chain.
Somos fabricantes
Formada per l’Iván, l’Anna, l’Àlex, l’Eliecer i la Consi, Somos fabricantes són la reivindicació d’aquells que un dia passen de ser espectadors a pujar-se a l’escenari per a deixar clar que tenen coses que dir. Presenten el seu últim EP “Costura infinita”.
VALENTINO, el jove talent que està revolucionant les xarxes socials, presenta el seu PRIMER CONCERT: un espectacle que el fil conductor és la història personal de l’artista, on no hi faltaran ganes de ballar ni de plorar.
Muyaio és un artista canari establert a Barcelona dedicat als ritmes llatins, però també interessat en les guitarres, ja que el seu tema ‘Platja de Benidorm’ remet al pop weird de Connan Mockasin’ fins que deixa anar una referència a l”Adelante Bonaparte’ de Standstill, enmig d?una tempesta de guitarres distorsionades¿ (Jenesaispop 3/3/23) Muyaio és el projecte en solitari del productor i cantant canari Sergio Oramas. Una fórmula entre el bedroom pop i la música llatina alternativa, on el que és digital i el que és quotidià van de la mà. Amb desenfadat i grans dosis d’humor per bandera, la seva música reivindica la canarietat, i és hereu i aprenent d’una figura clau com Arístides Moreno. Muyaio és doctor en música i tecnologia i un dels majors experts a nivell internacional en intel·ligència artificial aplicada a la música. De fet, és un dels artistes que més es mou al terreny tecnològic, tant en el seu discurs musical com en les accions paral·leles a aquest, qüestionant d’alguna manera al seu nou disc, Pop Picón, aquest món hiperconnectat. Darrere de moltes de les seves cançons hi ha un posicionament, una opció d’estil de vida, plantejant diverses maneres de relacionar-se amb el món a través d’internet. Un Muyaio més eclèctic s’obre així pas a Pop Picón. En relació a 7 pecats tropicals, el seu àlbum de debut de 2021, el tinerfeny amplia el seu ventall estilístic, la seva nòmina de col·laboradors (Joan Colomo, Tronc, Abel dels Vinagres) i les temàtiques tractades. Sense el fil conductor conceptual del seu primer disc, Pop Picón arrossega entre línies una sèrie de reflexions que plantegen una mena de dialèctica entre la canarietat i la hiperconnexió, entre una forma de vida relaxada i una altra depenent de les xarxes.
“Metrika presenta el seu àlbum “Mare Fundadora” en la seva primera gira per Espanya.
Des de Castelló, Metrika ens porta lletres i beats infernals, va començar a fer música en 2020, el seu primer àlbum “Fiat Voluntas Tua” el va publicar en 2022. El tema amb el qual va saltar a la fama va ser “Ja t Has Corregut?” amb més de 500k streams en Spotify. Un altre dels seus treballs més sonats és el seu àlbum “Cerimònia”.
Ha col·laborat amb artistes com El Bugg en “Amor Bandoler” amb més de 100k streams en Spotify.
Avui dia, Metrika al costat de D.Bast compta amb totes les qualitats per a convertir-se en un dels referents del gènere en els pròxims anys.”
Enric Mont Lecocq presenta el seu primer disc “Sota el gel/Sous la glace” un nou projecte cantat en les seves dues llengües maternes, el Francès i el Català
El seu disc debut el conformen 10 cançons que sorgeixen de la necessitat d’explorar una sèrie de records que conformen la seva identitat i traduir-los sobre le pentagrama. La seva música intenta captar espurnes emocionals i plasmar com aquestes es connecten amb situacions d’altres llocs i temps concrets. Amb un text cru i dolç que parla del xoc amb els límits de la persona, la vida, la mort i l’amor.
Crème solaire, el duet electro-punk suís format per Rebecca Solari i Pascal Stoll, presenten ‘Cemento’, el seu tercer disc. Les 11 cançons multilingües exploren, a través de la metàfora del concret, la uniformitat i l’alienació de la societat i la relació entre els humans i la natura.
Fernanda va començar a composar les primeres cançons als 11 anys. Als seus 20 va llançar el primer disc amb la seva banda estil House anomenada “shimins” per després obrir-se el seu camí com a solista. Editant així 6 discos fins al dia d’avui.
Actualment el seu show “Dream pop psicodèlic” es basa en la creació d’atmosferes màntriques de veus, loops de sintetitzadors analògics, guitarres i silencis.
Resideix a Barcelona i realitza shows entre Europa i LATAM.
Ada Oda ofereix una música carregada d’energia, una barreja entre el rock dels vuitanta i el pop italià. El projecte va començar el 2020 amb César Laloux (The Tellers, BRNS, Italian boyfriend) i amb Victoria Barracato com a vocalista.
Amb les composicions directes Cèsar descriu la seva visió de l’amor i de les persones que l’envolten. Les seves lletres van ser traduïdes primer a l’italià i després adaptades per Victòria, filla d’un emigrant sicilià.
Montesco és una banda barcelonina suspesa dins de l’univers del pop alternatiu que oscil·la entre l’electrònica i la psicodèlia. Està formada per Helena Moreno (veu i guitarra), Patricia Huguet (teclats), Laura Núñez (baix) i Jorge Gandara (bateria). La banda va debutar amb el seu primer EP “Gardenias” a principis del 2022. La proposta en directe de MONTESCO barreja hàbilment instruments orgànics amb sintetitzadors i bases electròniques. Han tocat en festivals de bandes emergents i reconegudes sales de l’escena barcelonina, essent seleccionades per The Spanish Wave per representar a Espanya en el festival “Viva Sounds” de Suècia. El passat mes de setembre van llançar el seu single “Encendido”, primer avanç del LP que llançaran a principis del 2024, un treball marcat per la barreja de gèneres que parlarà sobre les interaccions i relacions postmodernes a les grans ciutats.
Joaquina és una cantautora veneçolana que escriu el seu propi material de pop-rock indie en espanyol. Als disset anys va ser convidada a participar en el programa acadèmic de la Art House Academy i l’Abbey Road Institute pel productor Julio Reyes Copello, guanyador de múltiples premis GRAMMY.
Es va graduar en la Art House Academy & Abbey Road Institute de Miami a l’octubre de 2022. Des de llavors, Joaquina ha presentat el seu single de debut “”Rabia””, seguit de “”Freno”” i ha florit amb el seu EP inaugural, publicat al març de 2023, ‘los mejores años’.
La talentosa artista emergent va guanyar el Latin GRAMMY a la Millor Artista Revelació en els Latin GRAMMY 2023, on també va rebre una nominació al Millor Àlbum Cantautor, convertint-se en l’artista més jove a rebre aquesta nominació.
La seva capacitat per a transcendir les fronteres dels gèneres i la seva habilitat per arribar a les emocions més profundes de l’esperit humà l’han consolidat com una veritable força creativa en la indústria musical. Cadascuna de les seves cançons és un testimoniatge de la seva dedicació a l’autenticitat i el seu desig de connectar amb el seu públic a un nivell profund.
Renaldo & Clara celebren 10 anys del seu primer LP “Fruits del teu bosc” amb una petita gira acústica durant la primavera, on tocaran cançons de la seva primera etapa i adaptaràn alguna de les cançons que han fet de Renaldo & Clara un dels grups més importants de l’escena catalana.
Fa una década, Renaldo & Clara debutaven en format llarg amb 9 cançons que marcarien la trajectòria de la banda lleidatana. Tot els seus trets reconeixibles ja hi eren: les lletres precises,amb un punt amarg, barrejades amb melodies lluminoses, el gust pels arranjaments i les estructures lleugerament fora de norma,… amb un embolcall acústic i tot el grup tocant alhora. Després vindrien els instruments electrònics i la riquesa de ritmes dels seus darrers treballs, una década de cançons que farà revisitar el seu repertori antic des d’una perspectiva fresca. Mirar enrere també pot ser un exercici estimulant si el teu passat el formen cançons com “Girasols”, “Els dies s’allarguen” o “les runes”.
Per aquesta celebració Renaldo & Clara seran la Clara Viñals i l’Hugo Alarcón, el grup reduït a un esquelet que no escatima en chicha: guitarra acústica, cello, dobro… seran unes poques dates primaverals abans d’encarar l’últim tram de la gira de “La boca aigua”.
El pròxim 24 d’abril, veniu a la Pre-Embassa’t Party! La festa on us presentarem la 16a edició del festival que tindrà lloc el 16.17.18.19 de maig al Parc Catalunya de Sabadell i sonarà al ritme d’Antònia Font, María José Llergo, Rusowsky, Guillem Gisbert, Ralphie Choo, Samantha Hudson, Mushka, Cala Vento i molts (molts!) més.
Veniu a descobrir a tots els artistes i altres curiositats del festival de la mà de Marta Mas i Alba Riera i podreu gaudir d’un petit tast del cartell: el duo de DJs NÒVIES
+ moltes sorpreses més!
NÒVIES és l’evolució de 2manyzorras el projecte de l’ARI i la CARLOTA PALÀ. Després d’un primer any i mig en què han anat definint el projecte es consoliden destacant per uns DJ Sets enèrgics plens de música accelerada i melodies nostàlgiques.
AQUEST 24/04, PREPAREU-VOS PER L’EMBASSA’T !! Us hi esperem <3
Nadie Patín és el grup de Skate Pop més divertit i cañero d’Andalusia.
Units per l’skate, Selu i Gome comencen a fer cançons en 2020 i contacten amb Paco Loco per a gravar-les. Després del seu èxit en l’última edició del Monkey Week de Sevilla i Sound Isidro Madrid, els de Jerez comencen a consolidar-se com la banda del so Skate Pop meridional. Els Planetes, Coixí de seguretat o Fernando Terremoto són algunes de les referències amb les quals experimenten per a crear melodies addictives, que combinades amb les distorsions més noise, aconsegueixen posar potes enlaire qualsevol escenari.
Els seus cops de guitarra et faran saltar d’alegria, però les seves lletres et trencaran el cor. Avui, amb dos EPs a la seva esquena i senzills com “Pedregalejo” o “Les 7 Menys 10”, la banda avança cap al llançament d’un contundent LP, que sota la producció de Pacoloco, apunta a ser una de les revolucions de l’escena en 2023.
Nadie Patín és Skate, Pop, Punk, Energia i festa assegurada!!!!
Barry B és el projecte musical de Gabriel Barriuso García creat en Aranda de Duero (Burgos) al juliol de 2019. En la mira de discogràfiques i en la boca d’artistes i productors amb renom, Barry s’obre pas en la indústria a poc a poc. Drummie(Productor) i Sam(Guitarrista), amics seus de tota la vida s’unirien al seu projecte per a crear Soleá. Tema que li va obrir un buit dins de la moguda madrilenya actual.
La líder de la nova escena pop a Galícia:
Sabela Ramil és una de les cares visibles d’aquesta nova ona de pop electrònic que triomfa en el panorama musical actual. Amb els seus tints animats i ballables, Sabela eleva la seva música a un aspecte més eufòric, convertint-se en el gran pilar d’aquest gènere a Galícia. Les seves cançons acumulen ja centenars de milers de reproduccions, conquistant en directe grans places com la sala Capitol de Santiago de Compostel·la o la sala El Soterrani de Madrid, i festivals de la talla del Festival Nord-oest, el Somriguis Baixas o el propi O Són do Camiño, així com alçant-se amb premis com el Premi aRi[t]mar 2020 a la Millor Cançó en Galiza per Comiat.
L’artista de Ourol va saber madurar el seu projecte per a dotar-lo d’una sensibilitat major, així com d’un estil ja propi i identificable. Temes com a Cendres, Ja No Em Vull Anar o Cidade Desexo confirmen la solidesa d’un projecte que ve d’obtenir grans nombres d’escoltes en les seves cançons, d’enlluernar al públic en directes com el Festival Nord-oest, el Somriguis Baixas o el propi O Són do Camiño i de col·laborar amb grans artistes com Andrés Suárez, Baiuca, Xoel López, Tanxugueiras, Luisa Sobral o Diogo Piçarra.
“Promet no deixar indiferent a ningú” – Quincemil
Biografia:
Després de la sortida com a finalista del reeixit programa televisiu OT, Sabela va començar amb la seva carrera musical publicant el single Tris Després de, primer avançament del qual seria el seu homònim primer disc, Comiat (2019, Universal Music Spain). El single va ser nominat i posteriorment premiat com a Millor Cançó en Galiza pels Premis aRi[t]mar 2020.
Després de la cancel·lació de la gira per la pandèmia, Sabela va decidir avançar en la seva carrera amb un projecte més personal. Una pèrdua molt pròxima va ser el punt d’inflexió per a dotar al seu projecte d’un caràcter molt més personal, amb lletres més fosques i dures, malgrat la bellesa de les melodies. Amb el single Ja No Em Vull Anar (2022) va començar aquesta nova etapa, que va culminar amb la publicació del seu segon disc d’estudi, Cendra (2023). Per a la presentació del disc va triar una de les grans places de Galícia, la sala Capitol de Santiago de Compostel·la, que va vibrar amb els seus temes.
STIVIJOES: Durant el dia un texà tranquil i passota. A la nit, un cowboy amb classe. L’única cosa segura és que sempre tindrà el seu barret impolut. Un personatge canviant i misteriós que encarna l’alter ego solitari de l’artista, Stivijoes.
Alba Morena és cantant, compositora i productora salouense.
Va estudiar el Grau Professional de violí clàssic i cinc anys de Cant Líric al Conservatori de Vila-seca.
Als seus 18 anys entro a l’escola superior de jazz Taller de Músics, on va cursar tres anys de jazz i un de flamenc, encara que aquesta graduada en cant jazz. Ha treballat amb gent de la talla de Perico Sambeat i Cora Novoa.
Als seus 21 anys va publicar el seu primer disc, autoproduït i autoeditat per ella: «Les Dues Edats«. En aquest va descobrir la seva veritable passió, que és ser compositora, interpreti i productora de la seva pròpia música.
La seva música de considera totalment eclèctica, ja que trobem joies pop que ens porten a Mecano elaborades amb beats més foscos que ens porten a James Blake o Björk en una mateixa cançó. Es podria catalogar com una electrònica pop minimalista sempre amb la veu d’Alba oscil·lant entre dolç i potent amb deixos flamencs.
Ara Alba Morena es disposa a publicar el seu següent EP, amb Universal Music, dins d’uns pocs mesos, autoproduït per ella. Seguidament sortirà el seu segon disc aquest pròxim 2024.
El pèsol feréstec presenta el seu nou disc “El roure l’aglà”.
Poesia pop tal com raja. Ells són la Maria Callís (rapsòdia), el Marià Codina (bateria), l’Àlex Todó (baix), el Gerard Segura (veu i guitarra) i la Carlota Serrahima (veu).
Les cançons d’El pèsol feréstec van començar a sonar ja fa vint anys, vora el 2003, quan en Gerard rascava tres acords i gargamellejava cançons d’en Dylan.
Afortunadament, ben aviat va entendre que l’home sol ni vibra ni fa vibrar i es va envoltar d’amics músics. A poc a poc es va formar El pèsol feréstec, l’única banda capaç d’adaptar un poema d’Ausiàs March al reggaeton, improvisar cançons o musicar una tesi doctoral. El pèsol aspira a ser el grup emergent eternament submergit.
Candela Escobar diu a En el fons, una de les quatre cançons que formen el seu primer EP Per començar, “em considero una tia divertida, una mica pesadeta prou intel·ligent”. A través d’una sonoritat indie-pop desenfada i fresca i acompanyada de guitarra elèctrica i veu ens convida a endinsar-nos al seu univers. Canta històries quotidianes que parlen de la dificultat d’aconseguir estabilitat econòmica i emocional, dels amors i desamors, de l’acompanyament inestimable de les amigues, en fi: de les coses boniques i tristes d’aquest món.
Rivers & Suns naixia de la mà de la californiana Jordan Rivers el 2016 amb el seu primer EP Bullets in the Background. Després, la cantant va decidir rodar pel món a la recerca d’una escena diferent de la nord-americana i, juntament amb la seva passió per viatjar, va viure durant sis anys a Mèxic. El 2020 va viatjar a Europa quedant atrapada a la capital catalana en plena pandèmia. A partir d’aquesta crisi mundial, la cantant de Malibú es va enamorar de Barcelona i del músic i productor argentí Tomás Aristimuño. Junts van decidir reprendre el projecte de l’artista: Rivers & Suns, el llegat d’influències com Fleetwood Mac i The Beatles, sumat a novel·les i escrits de Jack Kerouac i Ernest Hemingway. Un so folk-rock fresc i maelancòlic, carregat de riffs de guitarra enganxosos i una veu narrativa, gairebé poètica.
Fire Affair:
La cantautora i productora musical canaria/californiana, Briana Capote, porta anys perfeccionant el seu so. El resultat d’aquesta dedicació és FIRE AFFAIR, un projecte de rock alternatiu que barreja elements electrònics amb lletres que relaten una història desgarradora. Capote tindrà l’acompanyament de Nacho Coppolecchia (bateria) i Nico Canet (guitarra) per presentar “A Collection of Hyperboles”, un álbum debut emocional i cinematogràfic.
Això no és un simulacre ni prova, això és una emergència pop:
LLUM presenta el pròxim 8 DE MAIG a l’HELIOGÀBAL el seu primer projecte discogràfic NO LIGHT WITHOUT DARKNESS, els dos EP’s que obren les seves entranyes a la llum i a la foscor, sofisticant el nou pop, obrint-se pas sense muntures i roent en una aposta per a l’experimentació i fusió dels gèneres electrònics amb la performance.
Va empaperar el metro per al seu single debut LIQUID LATEX, va posar en un cotxe fúnebre per a la presentació de TANATORI i NO LIGHT, i ara l’Heliogàbal es converteix en la seva pista de ball de sang i fang. T’ho perdràs?
STOLTZ, excantant i fundador de la reconeguda banda SIAMES, es presenta en viu per primer cop a Espanya per llançar el seu nou disc debut en solitari, “MUSIC HAPPENS”.
Amb una banda en viu composta per 4 integrants, l’artista, reconegut pel seu treball com a cantant, compositor i artista gràfic, promet una experiència musical directa i sense adorns.
En aquest xou, podràs submergir-te en l’essència pura de la música de STOLTZ. Amb sons captivadors i lletres significatives, l’artista ofereix un espectacle on l’autenticitat i la connexió amb el públic es troben al centre de l’experiència.
No us perdeu l’oportunitat de presenciar el debut en viu de “MUSIC HAPPENS” amb la potència d’una banda en viu. Aconsegueix ara la teva entrada i sigues part d’aquesta presentació única.
A Ade Martín, la veu, la cara, el cor i el cervell darrera de Shanghai Baby, li seguíem la pista des que passegés el garatge madrileny per mig món com a baixista de Hinds. Després de decidir llançar-se a recórrer el seu propi camí, es va aliar amb el productor Paco Loco, un dels noms essencials per entendre l’esdevenir de l’escena independent espanyola dels darrers vint anys, per a donar a llum a un dels debuts més prometedors que hem pogut gaudir en les darreres temporades.
“EP01”, que així es deia tan succintament aquell debut i que ens va arribar el 2022 de la mà de La Castanya, situava Shanghai Baby com una rara avis a la nostra fauna musical. Perquè a la meitat d’un indie dominat per lletres en espanyol i que replicava els èxits recents del fandom patrio, Shanghai Baby apostava per mirar-se en un mirall distorsionat de referents forans, de la clàssica Velvet Underground als seus admirats Strokes, abans que clonar patrons nacionals. I lluny de semblar una simple posició, aquesta decisió responia a una pulsió 100% natural. Sonar així, a Shanghai Baby li surt de dins. I diables, si es nota!
Arrabatadorament instintiva, rabiosament original, sense artificis ni peatges, Shanghai Baby ens segueix sorprenent aquest 2024 amb aquest indie rock tan seu, tan personal, tan addictiu com brut. “I Could Never Beat You” i “From The Start”, dues cançons d’allò més viscerals, autèntiques catarsis emocionals, han estat els primers avenços de “EP02”, seqüela lògica i esperadíssima d’aquell “EP01”, i que veurà la llum aquest maig. Un nou treball en què l’artista s’ha tornat a deixar recolzar per Paco Loco en tasques de producció, però al qual ha incorporat altres col·laboradors d’excepció, com l’anomenat enginyer de so Matt Wiggins (Adele, The Horrors, Beck…), el conegut responsable de màstering Víctor García, d’Ultramarinos; o Nico Yubero, membre de La Paloma.
Fira de Segells Antiga Fàbrica Estrella Damm - Entrada Gratuïta
Al·lèrgiques al Pol·len + Artista Sorpresa + Cannoli & Limoncello Djs + dani6ix & IZZKID + Diamante Negro + Ferran Palau + Heliogàbal Djs + Jovedry + Kuu + Llamadas Perdidas Djs + Lecocq & The Bird Yellow + Lupita Dj + Mar Pujol + Selva Nua + Sexenni + Suu + Ven'nus Dj Set + Tronco + Vecinos
SAVE THE DATE: Dissabte 11 de maig torna la Fira de Segells discogràfics de l’Heliogàbal. Aquest cop ens veiem a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm.
Reunim a més de 30 segells del sector en una jornada farcida de concerts, djs i paradetes de discos i en la qual l’entrada serà gratuïta.
Una trobada on públic i sector de la música gaudirem de més de 8 hores ininterrompudes de música en directe amb la presència del teixit que vertebra i cuida l’escena musical del territori.
Hi haurà una paleta sonora ben heterogènia amb propostes per a tots els gustos. Descobrireu artistes que surten de l’ou i en veureu d’altres més consolidades. A més a més, també hi haurà un espai dedicat al talent autoeditat.
A banda, la Fira de segells oferirà una oferta culinària variada amb foodtrucks per a tots els gustos.
Tensió guitarrera, una forta base rítmica al baix i la bateria i una singular veu femenina és el que defineix a Alison Darwin, banda establerta a Barcelona.
El 2021 van publicar el seu primer LP, “Ficción y Realidad” que han presentat entre 2021 i 2023 a festivals com “Let’s Festival”, “La Mercè” (Acció Cultura Viva), “Escenaris Vibra Mahou”, “Magnífic Fest”, “Cooltural Fest”, “Polifonik Sound”, “Planeta Sound”, “Festival Gigante”, “Nachiños Fest”, entre altres.
Els seus últims llançaments els van valer per guanyar el “Premio Radio 3 de Rock VillaMadrid” i la VIII Edició de “Pop-Rock VillaLaredo”, així com ser portada de “Rock Ahora” a Spotify i actuar als “Conciertos de Radio 3”.
A l’abril de 2024 llancen el seu nou treball produït per Carlos Hernández Nombela.
Joana Dark és un projecte musical que neix amb la intenció de transportar al moment actual aquelles cançons que varen deixar constancia del costumbrisme i les tradicions del segle passat. Mitjançant la recuperació de textos antics es cerca la reflexió sobre els orígens més rurals de les costums actuals, així com l’anàlisi del punt en el que hem arribat, sempre des de la visió de la dona.
Joana Dark busca acostar aquestes melodies tradicionals al públic actual i experimentar amb elles, fent-ne una reinterpretació adaptada al context sonor contemporani, tenint-hi especial pes la música electrònica. Així mateix, la veu esdevé l’eix principal com a comunicador, de la mateixa manera que ho era durant l’època de tradició oral. La reivindicació de l’apropiació de la veu, concretament la veu femenina, per a comunicar el propi pensament.
Lea Leone acaba d’arribar al nostre panorama musical i això és una gran notícia per a tothom. Aquesta artista trepidant d’emocions al límit que frega constantment la fragilitat actuarà als Vermuts de l’Helio per presentar, en format íntim, les cançons del seu àlbum debut: ‘Alodinia’. Aquest serà publicat per Subterfuge el pròxim 28 de febrer.
Entre la confessió de cantautora i l’indie rock més profund, Lea Leone mostrarà en directe el lirisme exacerbat del seu pop folk ultraterrenal, apropant-se també al rock d’alcova de sonoritats neoclàssiques.
Després d’haver publicat ‘Oxígeno’, el primer single de 7 polzades que va presentar en concert a Barcelona, València i Madrid, i després dels corresponents singles d’avançament d’aquest LP (‘la droga’, ‘hazme un pequeño favor’, ‘aquel sábado’ i ‘esa melodía’), arriba ara per presentar l’àlbum sencer en concert, produït per Eloy Bernal i amb la participació de Fermí Herrero i Pedro Señalada. Bones notícies, per fi.
Jade Byzance és un artista musical francès amb arrels a Marsella que es distingeix pel seu rap, el qual flirteja amb la coldwave i la música dels anys 80. A través de mons ficticis, explora la nostàlgia, el misticisme i els problemes de salut mental, evocant històries d’altres terres com Deadman Member Club i Tristes Tròpics.
Fals Crit, banda emergent de Barcelona, fan del seu repertori una travesía fluïda entre el punk i l’indie-rock. Amb una formació a trio, despullada d’ornaments tècnics, beuen de referències com Fugazi o Total Control
poggioli presenta el seu disc debut VIDEOCLUB per primer cop en directe. Ple de lletres nostàlgiques i amb una sinceritat sense compromisos, el primer disc de poggioli busca les imperfeccions d’una joventut perduda.
Produït per Galgo Lento, videoclub és una col·lecció de records, un collage de gèneres i referents que van des del pop contemporani, el rap, l’indie i la música electrònica.
Després de 5 anys fent música amb Massaviu, Miki Lloret presenta el seu primer treball en solitari en directe, només acompanyat d’un projector, en una proposta minimalista en la qual l’artista tracta al públic com una barreja entre aquell millor amic a qui li expliques tot perquè l’estimes i el psicòleg a qui li expliques tot perquè t’ho solucioni.
Si haguéssim de descriure a kindapatri amb només una paraula seria creativitat. Entre les seves influències es troben artistes transgressors com Billie Eilish, Alex G o Melanie Martínez.
Amb un estil alternatiu únic, ha presentat els seus primers singles amb els quals ha aconseguit més de mig milió d’escoltes en tan sols uns mesos.
Un començament sens dubte prometedor per a l’hereva de la música fosca al nostre país.
Martí: Martí és un grup de música format per Sr. Chen, Mishii i Galgo Lento, tots tres es diuen Martí, creant el nexe d’unió més sagrat que existeix. Van treure un EP titulat “Martí”, captivant l’atenció amb melodies envolvents i lletres profundes. La seva música és una fusió única d’estils i influències, destacant la singularitat dels 3 integrants.
DelaRat: Delarat son the last of us. Supervivents post apocalíptics del hip hop, on aprofitant tots els recursos bàsics del productor i multiinstrumentista Dala Delaff, han aconseguit un so hip hop pur amb un toc electrònic i sempre barrejat amb instruments orgànics.
Rata eap posa les rimes carregades de referències i metàfores que et fiquen a la cúpula del tro, en què si aquests dos entren, tu ja no surts.
Ferran Palau es prepara per a un retorn espectacular a l’escena musical. Després de quasi dos anys allunyat dels escenaris, anuncia el llançament d’un nou àlbum el 10 de maig de 2024. Aquest nou treball promet un concepte renovat, transportant els oients a un món orgànic i real, impregnat de nostàlgia pels “monstres” del passat. Ferran Palau ha creat un llegat musical impressionant amb àlbums com “Kevin” (2019), “Blanc” (2018), “Santa Ferida” (2015), i “L’Aigua del Rierol” (2012), a més del senzill “Cel Clar”. En febrer de 2021, Palau va presentar “Parc”, el seu cinquè àlbum i cap a final d’aquell mateix any, va llançar “Joia”, un àlbum influenciat per l’admiració cap a les dones de Hidden Track Records. Ara tornarà amb un nou univers, fidel al seu origen però mirant sempre cap endavant.
Mala Cotton són 7 xavals murcians que s’ajunten i fan cançons. L’objectiu del projecte és jugar amb els límits del pop. Les seves cançons parlen de l’amistat i els desamors. Un viatge en què destaquen les harmonies vocals i les seves estructures desenfades.
Esclaus del dance, el seu directe té com a objectiu fer oblidar els problemes i treure somriures al públic. Ells diuen: “Si vols gaudir-la, escolta’ns, si vols enamorar-te, vine a veure’ns tocar”. Aquest serà el seu primer concert a Barcelona, a la sala Heliogabal.
Estaran acompanyats per Alien Tango, on s’amaga Alberto García, un murcià resident a Londres d’emissions plenes de psicodèlia, glam, hip-hop, música oriental i veus plenes d’heli. Un potatge tan imprevisible com nutritiu on hi caben sintetitzadors, sitars, acordions i samples d’anime.
Aquest heterodox multiinstrumentista, lloat pel New York Times després del seu concert al festival SXSW (també ha tocat al Primavera Sound, el FIB o el BBK), ha confirmat Alien Tango com un dels creadors més peculiars i fascinants tant de la escena londinenca com de l’escena independent espanyola.
El seu esperat àlbum de debut va sortir a la venda al maig de 2023.
DAVY LYONS:
Davy Lyons és un compositor, músic, poeta i actor irlandès. Les reunions familiars de la seva infància, on la música sempre va ser vital, són l’arrel dels seus esforços creatius.
L’any 2016 es va traslladar a Barcelona on va començar a tocar al carrer. Els seus directes van desenvolupar una reputació d’experiències intenses, vinculants i úniques per al públic, un viatge íntim on les paraules i les melodies s’uneixen, on els silencis es permeten ressonar. Poemes sonors escrits amb la ploma estilogràfica de l’ànima de Lyons amb pinzellades de folk, jazz i gitana afegits per la seva banda.
The Human Factor, produït pel compatriota David Duffy, és el seu segon àlbum i es va publicar el febrer de 2023 amb el segell holandès King Forward Records.
LILA MARCH:
Nascuda a Barcelona, el seu primer EP DUNA combina elements de rock alternatiu, composició de cançons en espanyol, psicodèlia i influències de la música àrab.
Lila March busca transcendir la fràgil frontera entre la bellesa i el dolor, la joia i la nostàlgia, aprofitant aquesta fricció d’emocions com a espai d’exploració sensorial dins les seves melodies i lletres poètiques.
LISA PAUL:
Lisa Paul, originalment coneguda com a L. Paul, és una artista amb un viatge creatiu que va començar amb el llançament de l’EP “Outis” el 2017, obrint camí cap a una trajectòria que abasta els gèneres de pop, folk, rock, electrònica experimental i hip- hop. Originària de Malta i ara amb residència a Barcelona, la Lisa crea música que transcendeix fronteres, capturant l’essència de la nostàlgia a través de les seves cançons. Està en procés d’acabar el seu primer àlbum, Pupal.
Los Telepáticos és una banda de rock indie establerta a Madrid des d’abril del 2018 integrada per Mathías Salgado Kegel (guitarra/baix i veu), Max Ruano (guitarra/baix i veu), Patricio Ricci (guitarra) i Lucas *Piedra Cova (bateria). El seu estil particular l’autodenominen “Sheep Punk”, una mescla indisciplinada de Rock dels 70, Punk i Psicodelia en el qual els seus integrants combinen les seves lletres en cançons tan personals i diferents entre si, com a complementàries.
Verlaat venen a explicar-vos que potser algun dia hauran d’expropiar les segones residències que hi teniu a Menorca. “No és res personal, esperam que ho entengueu”.
Després de quatre anys des de la publicació del seu primer senzill “Juriol s’allarga” i amb dos EPs pel camí, finalment s’han decidit a gravar el seu primer LP i venen a presentar-lo en primícia a l’Heliogàbal.
Ens Proposen una abraçada col·lectiva abans que comenci la temporada turística i de macrofestis a base de cançons amb matisos de funk i italodisco i transicions instrumentals amb una forta presència de sintetitzadors i electrònica pensades per donar continuïtat i ritme al concert.
Mike Kinsella, líder de Cap’n Jazz i American Football, torna a l’Heliogàbal per presentar el seu nou disc “The Falls of Sioux”. Co-produit per Sean Carey (Bon Iver) i Zach Hanson (Bon Iver, Low, Waxahatchee), l’àlbum és un nou pas en el seu creixement tant artístic com personal.
Marta Knight fa cançons per escoltar-les a la seva habitació quan tothom dorm. Aquest caràcter fort però també proper es veu reflectit a ‘Strange Times Forever’, el seu primer disc, publicat al 2022. Es tracta d’una artista irresistible tant pel públic com per altres artistes del seu gènere com Cora Yako, amb qui va col·laborar a “Martes 13”.
Elysian Fields està emocionat de tornar a Heliogabal, després de dos anys des del seu últim concert amb entrades esgotades. Aquest espectacle marcarà un nou llançament, ‘What the Thunder Said’, el tretzè àlbum d’estudi de Elysian Fields, que és l’últim llançament en un període fèrtil per a aquesta enigmàtica banda de la ciutat de Nova York, després de l’aclamat ‘Once Beautiful Twice Removeu’ de 2022.
Per a aquesta nova gravació, la banda principal del duo EF, Jennifer Charles i Orin Bloedow, va portar a la seva banda de gira francesa (Matthieu Lopez i Olivier Pérez, també coneguts com Matt Low i Garciaphone) a través de l’Atlàntic per treballar amb ells a Nova York. Al llarg de les seves recents gires europees, el grup s’ha acostat més i ha desenvolupat un llenguatge musical rítmic i discret que es captura en el nou disc. El seu treball dona vida a un vast univers sonor, i la veu singular i inimitable de Jennifer guia aquest vaixell fantasma.
A vegades a través del mite, a vegades a través de la tragicomedia i sempre a través de la poesia imbuïda de cerca i anhel, EF continua habitant i reflectint-nos les veritats més profundes de l’experiència humana.
El grup Outside the church reinterpreta els negro spirituals del repertori memorial afro-americà, cançons pre-gospel arranjades pel guitarrista del grup i convertides al free-rock-jazz.
elrecreo.services Party reuneix en un sol bolo les diferents propostes de l’agència de management de Barcelona. Una data especial on cada artista cantarà únicament els seus temes indispensables en una tracklist frenètica i explosiva.
ALGORA
Coincidint amb la reedició en vinil remasteritzada del seu primer disc de 2007, el mític
‘Planes de verano’, Algora torna a Barcelona per a repassar les cançons d’aquest àlbum, i
a més, algun que un altre dels seus temes més memorables. Serà a l’Heliogàbal, en un concert
especial vermut, compartint cartell novament amb el seu company i amic Evripidis And His Tragedies.
EVRIPIDIS AND HIS TRAGEDIES
Evripidis and His Tragedies és l’alter ego d’Evripidis Sabatis, artista grec establert a Barcelona i agitador de l’escena LGTBI+ alternativa d’aquí. Les “Tragèdies” són cançons pop devastadores, confessionals i acte sarcàstiques que es basen en la seva formació de piano clàssic, sensibilitat queer i habilitats per a contar històries sobre les vicissituds de la vida. Les inclinacions pop de Evripidis ens porten a fer una passejada ple de sots i balls a través de la prima línia entre la tragèdia i l’alegria de viure.
Evripidis presenta un xou que, arran del seu cinquè disc d’estudi, ‘Neos Kosmos’ i un grapat de nous singles, deixa enrere el seu característic pop orgànic per a lliurar-se a un alliberador so sintètic, capaç tant d’arrasar la pista de ball com d’emocionar en els moments més íntims.
NENU presenta el seu nou EP en format de concert on música i escultura 3D es combinen creant un món fantàstic a través del seu propi imaginari. Barrejant generos com el reggaeton i el pop juntament amb sons electrònics NENU combina des de cançons molt rítmiques i divertides fins a balades emocionants amb matisos més experimentals.
Egon Calle arriba des del Masnou fusionant estils R&B, flamenc i soul amb detalls electrònics. Es va estrenar fa dos anys amb el seu primer EP Las Flores Cortadas (La Sucursal, 2022), un projecte intens sobre el dol i la mort, fonamentalment autoreferencial. Continua estrenant nova música autoproduïda en una nova etapa de fusió amb electrònica i diferents estils aconseguint un so únic que el defineix.
Paco Pecado és un ‘vividor’ amb esperit de bandoler. Amb gustos propis dels 70 i una predilecció pel kitsch, el retro i el quinqui, es pot coronar com a Rei de La Festa o personificar-se com el més fràgil conductor del sentimentalisme melodramàtic. Amant de tot allò que és decadent i bohemi, es mou entre la cantautoria més clàssica i la música de fira segons el seu estat d’ànim.
Andrea Mir és una sorprenent rara avis dins del panorama musical català, del qual es distingeix gràcies a un llenguatge tan fresc com talentós que entronca amb artistes com FKA twigs, Billie Eilish, James Blake o Caroline Polachek.
Després de formar-se com a pianista en les més prestigioses escoles del nostre país i treballar a Nova York al costat del productor i enginyer Andros Rodríguez (famós pels seus treballs amb Pharrell, Justin Timberlake o FKA Twigs) l’artista catalana aconsegueix reconciliar els seus extrems oposats fent fer eclosió a una Andrea 2.0, tant en el musical com en el personal, en el seu segon àlbum ‘ALES I ARPES’ que arriba cinc anys després del seu debut, Arribis tard.
La metamorfosi musical d’Andrea la situa en una coordenades de pop fosc, desafiador, amb tocs de R&B el fi i amb bases gairebé sempre minimalistes d’electrònica experimental però accessible.
Lasole arriba per primera vegada a Barcelona a presentar el seu ultimo treball “SANTA BRUTA” La Granadina torna amb tota la força que la caracteritza al llarg d’aquesta gira 2024
L’Emma Martín és una cantautora i artista plàstica de Barcelona. Com a Jaune Emma, transforma records en cançons per a totes aquelles persones que encara necessiten una mica de temps per ordenar els seus pensaments i emocions, mitjançant una veu singular i lletres (a vegades, dolorosament) relatables.
L’artista presenta amb banda un so fresc i modern dins de l’espectre estètic del bedroom pop, amb influències variades que van des del dream pop al pop punk, bevent d’artistes com Cavetown, Amaia o illuminati hotties.
Natita Cruz posa el focus de la seva expressió artística en aquell amor concebut com a innocent i sempre des d’aquesta perspectiva optimista. És l’amor vist des dels ulls d’una nena que observa als seus actors favorits a “Amar en tiempos revueltos” i somia amb algun dia aparèixer en els crèdits finals de la seva pròpia història. L’amor com ella ho entén és aquell idealitzat per Maria Dolores Prada i Julio Iglesias: pur, simple i fàcil.
Copa Lotus i Ricky Gil & Biscuit us volen convidar al primer seminari internacional de telecasters, amplis de vàlvules i solos de guitarra amb segell vilanoví que se celebrarà a l’Heliogàbal.
Copa Lotus tornen per presentar-nos ‘El disc en castellà’ (RGB Suports, 2024), el seu nou disc d’estudi des que el 2021 sorprenguèssin a tothom amb l’aclamat ‘Rock d’estadi’.
L’amor per la música de guitarres que s’endollen i les tornades pop de km 0 són elements clau per entendre la idiosincràsia d’aquest quartet vilanoví i el so al que porten gairebé 15 anys acostumant-nos. Fidels a aquest esperit, en aquests temps convulsos ells segueixen a la seva a cop de guitarrot.
De complicitats que no són flor d’un dia tracta la col·laboració entre l’heroi mod Ricky Gil (Birghton 64) i els divulgadors del riff Biscuit, ja que després d’estrenar-se junts amb ‘Infinites rutes invisibles’ (Chesapik, 2021) han garantit la continuitat de la seva amistat amb ‘Artefactes sonors de l’underground català’ (Chesapik, 2023). Els mods i els rockers ja no es barallen més en aquesta reunió de catedràtics amb un profund respecte per la tradició, sigui americana, anglesa o laietana.
Bofirax ens proposa una electrònica líquida, meticulosa i plena de detalls que ens fa submergir a través de loops de guitarra, sintetizadors i veu. Enguany ens presenta el seu nou EP Decades, tota una delicatessen km0 i en format banda, que ens parla del pas del temps i com ens afecta a nivell personal. Música intimista per orelles despertes. L’hem vist actuar en festivals com el BAM, Primavera Sound, Hivernacle o al Festival de Pedralbes.
Pale Moon és un projecte musical format per Árni Guðjónsson i Natalia Sushenko. Ell és islandès i ella és de Sibèria, i junts, van passar tres anys vivint a Reykjavík i treballant en el seu so tan característic. Després de publicar diversos senzills i acumular més de mig milió de visualitzacions a YouTube, ara presenten el seu segon disc “Carpets, Cables & Sweaty Hearts. Han actuat ja a escenaris i festivals tan importants com el MMVV o el Festival AIRWAVES o el Festival de Jazz de Montreux, entre d’altres.
Brizi és una foto feta amb càmera lenta, on es respira la calma dels dies contemplant les hores passar, immortalitzada per Pol Mitjans (Marialluïsa, Selva Nua) i Litus Guilera (Marialluïsa, Filipin Yess).
6 cançons prenen forma immortalitzades dins un EP gravat al llarg de dos anys en diverses localitzacions, deixant un rastre de memòria atemporal.
Reminiscències del pop, folk, indie o country es veuen reflectides en les diferents formes que adopta cada cançó.
En directe, acompanyats d’Oriol Brunet (Azul) i Sergi Hurtado, portaran aquests paratges a una nova dimensió.
Han vingut a la hora que les estrelles es tornen fanals i pujant pel carrilet d’Hospitalet els cinc temes del seu primer EP Bo amb mi, bo amb tu (2023). En Lluki Valverde és un cantautor de rock torradet i de folk elèctric i té la fortuna de ser acompanyat per la seva banda d’ambaixadors de la onda i del bon ritme.
Penélope són una banda de pop fusió nascuda entre l’Alt Empordà i Barcelona. Amb influències diverses com el flamenc, el rock, el folklore i ritmes de la música llatina o africana. Presentaran el seu darrer EP, titulat “Mis amigas me han dicho que ya no tengo culo”, i interpretaran per primera vegada la seva primera cançó en català, “Xula de platja”, que formarà part del seu pròxim projecte.
“No se’m dóna gaire bé presentar-me però us he d’explicar que porto dos anys tancada a l’estudi de casa meva sense parar de produir i crear la meva pròpia música i que, fins ara, gairebé ningú ho sap. Al final, si segueixo ficada entre aquestes quatre parets sense que ningú sàpiga què estic fent, de què serveix tot aquest temps que estic invertint? Per fi ha arribat el moment de compartir la meva música amb tots vosaltres. Em fa una mica de por, la veritat, però amb por o sense, toca saltar. Així que aquí estic. No sé qui sóc encara, però sí on vaig. Si estàs llegint això, aquest és el teu lloc i m’encantarà que m’acompanyis” Així es presenta Pd: Soy Cris, la artista darrera d’aquest projecte que acabar de néixer a
ulls del món però que fa temps que es prepara per fer el salt. Amb una aposta ferma i la mirada posada especialment a la comunitat LGTBIQ+, estrena el seu directe per primera vagada. Un debut en tota regla. Acompanya’ns en aquesta presentació oficial del seu directe que acabarem amb un set de DJ Jan The Juniper i en la que escalfarem motors pel Pride 2024.
Hermana Violencia sorgida al 2017, de les cendres d’Entartete Kunst, s’inicià amb Rodrigo Zapata (veu i guitarra), Iván Lucio (bateria) i Guillem Redolat (baix i coros). A 2021 publiquen una demo amb 13 temes.
Al 2022 s’incorpora Nacho Maure a la bateria, configurant l’actual formació… clara aposta pel postpunk amb tocs de surf i noise.
FENÓMENO és un grup de rock pop format per l’Albert, el Joan i el Roger que pren forma el 2019 amb la intenció d’expressar-se amb contundència amb una formació de trio: bateria,baix i guitarra.
El 2022 publiquen el seu primer EP “Sin conservantes” i el 2023 enregistren noves cançons als estudis Micromaltese.
The Boy from the South és un projecte musical que va arrencar en 2020 en plena pandèmia mundial. I no podia haver trobat un millor moment per a fer-ho! Establert a Londres, va compondre algunes donem que va enviar a Brett Shaw, productor dels dos últims àlbums de Foals. Al desembre 2020 va acabar de produir “Hi!” el EP debut de The Boy From The South que ja compta amb més d’un milió de streams I això no és moc de gall dindi.
Res hi ha més cert que tot passa. Les persones i els moments passen i no tornen, i tot plegat ens defineix i ens transforma. D’això tracta “Tot passa”, el nou disc de Zulabard, que aborda la fugacitat de la vida, entesa com un viatge d’anada, on l’únic que podem fer és intentar viure plenament l’instant present i valorar cada moment com una oportunitat única.
Les nou cançons que componen “Tot passa” ens parlen també dels canvis i de la imperiosa necessitat d’aprendre a acceptar-los i conviure amb ells. Cada melodia ens envolta amb una emoció i un missatge únics, i un cop escoltades totes, ens adonem que no podem retrocedir i reviure l’experiència tal com ho vam fer abans. Així com la vida mateixa, aquest viatge musical només és d’anada.
“Tot passa” és el tercer disc d’estudi de Zulabard i serà sens dubte un punt d’inflexió en la trajectòria de l’artista de Barcelona, ja que està escrit íntegrament en català. El disc es va començar a enregistrar durant el mes d’abril de 2021 a l’estudi del Panxii Badii de Banyoles i va finalitzar-se durant el mes d’abril i de maig de 2022 al centre de cultura i recerca contemporània In-Loft de Copons.
La proposta compta amb una nova producció artística i espectacle per portar aquestes cançons al directe. Els músics que acompanyaran en aquesta gira al Ruben Campo són l’Árni Guðjónsson al baix, l’Edu Martínez als teclats i el Pol Mitjans a la bateria. Entre tots ells han creat un univers fascinant i cuidat fins al més mínim detall on hi destaca per sobre de tot la veu, ja que és un disc cantat i interpretat molt suau, amb la sutilesa de qui canta al micròfon com qui suspira a cau d’orella.
Marvin de la Croix (nom artístic de Martí Canales) dirigeix actualment l’Studio LA BUM de
Barcelona. Ha treballat amb productors com John Fortis (The Prodigy, Razorlight, Laura
Marling) després de formar-se a l’Abbey Road Institute de Londres. Entre les seves
influències es troben Marvin Gaye, Bon Iver o bandes com The Beach Boys.
PATRICIA ATZUR
Arrelada en el folk britànic, les seves cançons són un reflexe de les experiències entre Barcelona i el Regne Unit, on hi ha viscut durant gairebé una dècada. Tot i haver estat comparada a artistes com Nick Drake o Mazzy Star, la seva música combina una varietat d’influències i estils que ha acabat creant el seu propi univers “dream folk”.
Amb dos treballs discogràfics editats – l’EP “Seasons” i el seu LP debut “Quiet Room” – és un projecte amb una forta càrrega en el directe, on sensibilitat i intimisme es contraposen a guitarres elèctriques expressives i ritmes sorprenents. Les seves cançons l’han portada a multitud d’escenaris nacionals (Barcelona, Madrid, València, Saragossa, Málaga…), com internacionals (UK, França), i, després d’un any girant el Quiet Room amb diversos formats (solo, duo, quartet, sextet), ja comencen a brollar les noves idees que formaran part d’un segon llarga durada.
PABLO SOLO
Després de 3 anys com artista en solitari i quatre treballs discogràfics (Name the Lad, Alondras, Solo Sings Simon y Slow Dancing), Pablo Solo torna a la càrrega amb la seva bada incendiària formada per Fernando Bolado (ex Estanques) al baix, Íñigo Pilatti (Germán Salto) a la bateria i Moses Rubin a la guitarra.
Vindrà presentant el seu últim EP “Slow Dancing” en el que s’enregistra el duet realitzat amb Anni B. Sweet. Editat, com el seu disc col·laboratiu amb John Simon, pel segell americà; Think Like a Key. Aquest LP ha venut a USA, Inglaterra, Japó i França i ha entrat el 39 en les llistes de millors discs de 2021 a ABC i el 24 a SHINDIG (UK) juntament amb bandas com The Coral, King Lizard o Teenage Fanclub…també a RnR Magazine (UK)
El 2023 van acabar la seva gira a The Cavern (Liverpool) dins del Festival IPO.
Carlos Flan, un inquiet músic d’Albacete, ha format part de bandes importants del país com Mercromina o Fernando Alfaro y los Alienistas. A més, ha col·laborat a discos de Joaquín Pascual, com “La Frontera” (2012) i el recent “Baladas Para Un Atraco” (2023), així com en el primer LP de Honky Tonky Sánchez “Esta Tierra Hostil” (2011) o els últims LPs d’Isabel León (IS) “El Duelo” (2014) i Colorado, “Nuestros Circuitos” (2020). Però sens dubte és al capdavant de Burrito Panza on, després de quatre discos importants editats per El Genio Equivocado entre 2011 i 2020, assoleix la qualitat i maduresa compositiva que el porten a fer un nou pas en la seva carrera.
Estructuras Flan és el seu nou projecte. Un treball més íntim i personal, però no exempt de plenitud i energia, que atresora deu joies d’una sensibilitat lúcida i enigmàtica que indaga per moments en la senzillesa i el recolliment més desarmant, i en altres, en una intensitat aclaparadora. L’àlbum, també sota el nom d'”Estructuras Flan”, va ser gravat a quatre mans amb Paco Loco al Puerto de Santa María (Cadis) a principis de juliol de 2023. Algunes programacions, sintetitzadors i baixos es van gravar prèviament al Home Studio de Doctor Mora, i la cançó “Dos Latidos” a La Casa en el Árbol, ambdues a Albacete, sent tot masteritzat per Mario G. Alberni a Kadifornia Mastering. El disc ha estat publicat per la discogràfica El Genio Equivocado al gener de 2024 i es presenta aquest vermut a l’Helio.
Per obrir el vermut, Fermí Herrero. Després d’acompanyar la seva germana Conxita en el projecte Tronco, Fermí presenta un recull de cançons íntimes i personals on la sinceritat i la naturalitat son protagonistes. Amb guitarra i veu, com els cantautors que admira, Fermí ens canta sobre la vida quotidiana, l’amor, la pèrdua i la cerca del seu lloc al món. Cançons que cerquen la connexió amb el públic a través de les seves històries i emocions.
El retorn musical després de 5 anys. Amics Tape II és una mixtape de 15 edits fets per la ocasió, en clau sardana 808 i amb esperit house. Comença el 1991 a la Modgi FM on, després d’uns anuncis, el locutor ens presenta la cinta que disfrutarem durant la següent mitja hora. Del Gordu del Puru a Sau, Marina Rossell, Roger Mas & Núria Graham, OKDW o Jordi Ganchitos. Amb aquest últim si estrena un tema nou original, Polígon Wuanchitos, un viatge de matinada i en furgoneta pels polígons industrials de Catalunya.
Involucrat sempre en mil aventures musicals (Les Aus o Zeidún, per citar-ne dues) Mau Boada viu emboscat al Montseny però neda com ningú en l’esfera musical nostrada i global, col·laborant incansablement amb una àmplia i heterodoxa nòmina d’artistes. Amb el seu projecte més personal, Esperit!, publica enguany el seu quart disc de llarga durada, “Cançons”, que culmina el camí iniciat amb ”Endavant continu” (2011), “La lluminosa” (2014) i “Ilíada” (2019).
En una vetllada històrica ainoa galí cantarà cançons del seu projecte musical autogestionat i autoproduït i encabat gavina.mp3 presentarà amb la seva banda “MOLTS OSSOS, MOLTS ESTELS”, el seu primer disc.
La banda d’Indie Rock barcelonina Wet Iguanas toca per primera vegada a l’Heliogàbal!
La seva passió per la música i la combinació d’elements de Rock clàssic i Rock alternatiu, és el resultat d’un so únic plasmat a les seves cançons tant en castellà com en anglès.
Després d’haver presentat durant l’any passat el seu primer EP auto-produit, Wet Iguanas ens presenta el seu nou projecte el proper 5 de juliol, carregat d’un so renovat i un show que no us voldreu perdre!!
Els krögers són un grup barceloní format per 0! barcelonins que des de fa 4 anys van fent-se un lloc a l’escena. Escoltant-los podem endevinar-ne fàcilment les seves addiccions: des de Parquet Courts a Last Shadow Puppets i des de King Krule a Idles. Duo de guitarres melòdiques, i baix bateria ben agafats de la mà, sense més invents. La veu recita històries que expliquen petites desgràcies hiperbòliques en vers, que reparteixen a tort i a dret.
Estan preparant nou disc, previst per aquest 2024, i ens podran obsequiar amb algun tema inèdit.
Multipla és un grup de Rock format al setembre de 2023, per tres integrants d’entre 19 i 21 anys: Marcos , Nico i Fer, desenvolupant els seus primers temes conjunts. El projecte neix a Saragossa en cerca d’un estil característic i ple d’il·lusió, la nova generació arriba amb força.
Los Sinsontles, Charlot Mingus y O Tantontos + DJ TROPICAZA
Grup d’improvisadors musicals multigeneracionals d’àmplia trajectòria amb base a Ciutat de Mèxic. Junts creixem referències, l’expressió llibertària, historietes i una pràctica alquimista on la màgia o sanació poden succeir.
Desafiament de passatges sense clau, però amb el bemoll corresponent.
“Que l’emoció sobrevisqui”.
DJ TROPICAZA (DUBLAB, WFMU, WORLDWIDE FM) tropical bailable a 45rpm
Dos grups similars, però diferents. Uns de Barcelona, concretament (molt) de Sant Andreu del Palomar, els altres de Madrid. Què els uneix? La festa, la cervesa i el rock. Però sobretot sobretot fer passar-la bé al públic. Els seus directes són dinàmics, sense pauses i amb una energia inesgotable.
OHIL venen per primera vegada a Catalunya. Power trio euskaldun format a 2023 per membres de bandes com Arakil, Iheskide o Estricalla. Actualment es troben gravant el seu primer disc de la mà de Haritz Harreguy i Mikel Kazalis, que veurà la llum aquest estiu. Bandes com Hot Water Music, Title Fight, Samiam, Bouncing Souls… són els seus referents.
Els acompanyaran GROP, un duo format per Sictor Valdaña (Zephyr Lakes, The Checks This Outs i un llarg etc) i Nacho (Dalla, SUA, Baula…) guitarra i bateria respectivament, amb un punk rock que beu des dels Wipers fins a Hot Snakes, passant per Fugazi.
Torna l’Acústicament Fest, el final de temporada de l’Acústicament de RNE-Ràdio 4 amb:
ARTISTA SORPRESA!!!
És un dels grans músics de casa nostra. Fa no gaire ens va sorprendre amb un nou disc on altra vegada hi creava tot un univers propi. La seva música és única i està envoltada de misteri. Com aquesta actuació.
PAULA VALLS
Començar de nou és un disc per celebrar les imperfeccions i per denunciar una societat que no es permet defallir mai. La Paula Valls ha convertit la malaltia en creació en unes cançons plenes d’ombres però també de llum. Un exercici de despulla i de sinceritat on la ferida drena a través de la música i que és el retrat, en efecte, d’un nou començament.
MOURN
L’energia i frescor de sempre topa amb dubtes i angoixa a The Avoider. Però enfrontar les pors s’ha convertit en un revulsiu per les Mourn que imprimeixen una sinceritat radiant en el que és ja el cinquè treball de la banda. Autoconeixement, vigor, actitud i guitarres. Fidelitat al rock alternatiu en un àlbum que, per contra, més que evasió, inspira acció.
HABLA DE MI EN PRESENTE
No fa ni dos mesos omplien la Sala Apolo 1 de Barcelona amb la seva festa a base de tecno i rumba. La unió Berlin Barcelona és més que fructífera a De todo se sale on el ventilador i el bombo a negres serveixen per cantar les vicissituds de l’existència. Viure el carpe diem també és escoltar els sentiments en una música que agafa l’emoció i la puja al podi de la discoteca. L’existencialisme balla eurodance.
BRAZY + Gioba Fellini + Teuma Thug + Ga.Dea b2b Joanadinamita + La Babel Dj set + Pains Dj set
Torna Brazy! El ritual satànic més boig de Barna.
Aquest cop venim a cremar l’Heliogàbal i invocar els esperits per fer-los ballar amb nosaltres.
Comptem amb gerrers ferotges com el jove Teuma Thug i l’Hacha Dastral, dos artistes que han sigut “game-changers” a la nostra ciutat.
En Teuma, un home que va fer una aposta pel so d’Atlanta (FREE YSL) i posteriorment pels sons jamaicans provinents del dancehall.
Podríem dir moltes coses d’ell, però vosaltres ja les sabeu totes. Ens flipen els artistes que es mullen i s’arrisquen.
L’Hacha ha sigut un pilar fonamental a l’hora de fer emergir nous talents a Barcelona (en la seva faceta com a productor) i sabem que aquest cop ve a Brazy amb ganes d’arrancar caps. La nit del 18 estarà fent la seva màgia cobrint les esquenes del Teuma i del Gioba Fellini.
El Gioba portarà el seu show enèrgic barrejant música urbana i electrònica. Una jove promesa, un home capaç de tot que vol aprofitar el nostre ritual per obrir portals a universos perillosos. Aneu amb compte.
A partir de les 23:00, canviarem d’altar. Les sacerdotesses Ga.Dea i Joanadinamita faran que la cerimònia es converteixi en una bacanal, amb els seus dj set eclèctic i provocador.
Les seguirà el set de La Babel, ja l’heu vist abans en els nostres rituals fent conjurs i alimentant als fidels amb dosis de neoperreo i dembow/reguetón fosc i experimental.
Tancarà la nit la nostra germana Pains, amb ella va començar tot. Drum and bass i bpm’s perillosos, una dona amb set de sang i coneixedora de la màgia negra. Forma part de la nostra secta des de fa anys i serà la responsable de que us hageu de demanar la baixa al curro el divendres 19.
Com sempre, porteu túnica i els vostres millors punyals. Ens veiem allà maleïts!
Capros són un quartet dedicat al rock interpretat en espanyol. Els seus concerts tenen com a objectiu divertir i fer moure al públic amb cançons plenes d’energia. Si encara no els coneixes, et trobaràs amb una banda dedicada a experimentar i crear melodies d’aquelles que no et pots treure del cap. Passar-ho bé i donar a la seva amistat una dimensió musical, són els principis que impulsen aquesta banda.
Hazme Caso és un reclam d’atenció, i una promesa de confiança; ni demanen més, ni espereu menys. Aquesta jove banda arriba plena de frescor i decisió per a guanyar-se un buit en l’escena nacional del rock indie. Música disfrutona. Molt de cas.
“Els joves artistes catalans “8 Keys” i “Hermes” s’ajunten per a donar un xou en el que segur serà una nit a remarcar.
8 Keys presentarà el seu àlbum debut i autoproduït “Domus”, explorant una gran quantitat de sons dins del gènere urbà, mentre que Hermes arriba amb un xou enèrgic, però sobretot emotiu. Prepara’t per a saltar com mai i perquè en moments caigui alguna llàgrima.”
El podcast de música i charleta presentat per Ricken McSuper tanca la temporada amb una gran festa plena de rock, amistat, comedia i moltes sorpreses amb alguns amics i amigues que han passat per al podcast. No t’ho perdis!
Maig (Maria Solà Bertran) és una jove artista i productora catalana de 18 anys, originària de Barcelona. Les seves dues primeres cançons, ‘És prohibida’ i ‘De Caça’, van ser co-produïdes juntament amb Gela, qui es va unir al projecte després que Maig publiqués les demos a TikTok com a avanç i que ràpidament es van fer virals una vegada ja acabades, captant el seu encara petit però creixent i fidel públic, gràcies al seu so singular que combina elements i ritmes urbans amb vibracions tranquil·les, elegants i gairebé oníriques que l’han ajudat a destacar en la nova escena musical catalana, amb projecció a destacar també en l’emergent panorama urbà nacional.
Tot i el seu curt recorregut, ja podrem veure-la aquest estiu a la emblemàtica sala Heliogabal acompanyada de les seves primeres col·laboracions com Lluc, Poncelam i Pol, així com diferents singles en solitari produïts per gent de renom com Gela, Sergi El Combo i T-Cun, entre d’altres. Amb un any ple de música al davant, Maig acaba d’arribar amb molta força sota la calma de les seves cançons, que aviat seran descobertes per a un 2024 prometedor.
A més, després de la vostra actuació podrem gaudir d’un DJ Set de Lexius, una de les DJ més emergents i rellevants de l’escena musical de Barcelona. Amb passió pels orígens, els seus sets combinen himnes atemporals amb els sons més nous, oferint a la multitud una àmplia selecció d’èxits per gaudir d’una gran varietat de gèneres, principalment Dancehall i Reggaetón, però també Afrobeat, Dembow, Hip Hop i Funk Brasiler, entre d’altres.
La cantant barcelonina FOX GUNN torna a casa per un únic concert a l’Heliogàbal després de set anys a Londres. Coneguda per la seva música alt-pop intensa i ballable, la seva energia a l’escenari, cançons amb narrativa queer i lletres en anglès, català i castellà; la Fox porta el show que ho ha petat a Anglaterra i a les xarxes socials, a Barcelona!
Dos dels artistes més interessants del panorama urbà català a l’Heliogàbal. El show, que constarà de 2 shows alternats entre sí, amb versions més acústiques i amb cançons més salvatges, comptarà amb una posada en escena especial entre Akilon & Dwele en el que serà un bolo del tot inèdit.
Disidente, originaris de Guadalajara, Mèxic. Amb sis discos editats i dos concerts enregistrats en viu capturats en vídeo. El seu disc més recent senzill ̈Diluvio ̈ (23.FEB.2024) va ser produït per Disidente, mesclat i masteritzat per Robert Pehrsson (Estocolm, Suècia) i produït per Disidente.
Més d’una dècada creuant carreteres del món en gires que són el resultat del treball dur i una implacable passió pel rock n’roll que els ha portat a tocar a festivals Pal Norte, Machaca, Vive Latino i escenaris més importants de Mèxic.
DISIDENTE ha compartit escenari i han estat convidats per bandes com Stone Temple Pilots, Smashing Pumpkins, Incubus i recentment amb Slash (23. 01.2024 a CDMX).
El so de Disidente es caracteritza per l’ús de guitarres distorsionades, melodies emocionals barrejades amb actitud i sensibilitat post punk donen forma a un estil de composició clàssic del rock, amb lletres senzilles, fosques, intel·ligents i fins a cert punt enganxoses però coherents. “No tenim cap resposta als problemes del món a les nostres lletres, simplement és una constant recerca per definir la nostra identitat, per trobar els llocs on encaixem”.
el diablo de shanghái + Ven'nus + TIEMEI + Zimmer90 + Heliogàbal Djs + PD Pubilla + Les Cosines Dj Set + Ven'nus + Suu Dj Set
20.00h
“113 Pasos Adelante en el Ensanche” resa el primer LP de el diablo de shanghai. Una oda a l’amistat i la joventut sota el paraigua de la ciutat barcelonina que habiten. De les glòries a l’Eixample. El quartet format per Juanito, Juana, Víctor i Albert deixa enrere un so més innocent o rebel, fruit de la cerca, per presentar una paleta sonora fresca en la qual s’erigeixen el spoken word, guitarres atrevides i esmolades, així com una contundent base rítmica.
Editat en vinil per la novella casa Candorro i en digital per Estudi Mazmorra, el primer disc del diablo de shanghai promet emocions fortes i molta guerra.
21.00h
VEN’NUS és l’alter ego musical de la jove vallesana Valèria N. Saurí. Graduada en cinema a l’ESCAC, és l’any 2020 quan decideix fer una passa endavant i explorar un nou univers, íntim i personal, on a través de la música troba llibertat absoluta per explicar la seva visió del món. El nou EP de VEN’NUS ha estat produït per sis productors diferents: Vernat, Arnau Vallvé, André Nascimbeni, Jolly Damper i el duet Balma conjuntament amb l’artista, qui sempre crea des de zero les seves maquetes i les vesteix amb sons selectes i característics de la gent amb qui vol treballar. El repte, doncs era no perdre l’essència en el procés i posar èmfasi ireconèixer la feina de producció musical.
Composant aquests temes en un moment de canvis vitals, Ven’nus ha procurat nodrir-se de cada vivència i espai per crear des de la veritat del moment, donant lloc així a un disc amb noves sonoritats, més eclèctic, més electrònic i més passional.
‘POST-MULLET’ també es defineix com una auto-crítica generacional: “ens aferrem a l’estètica del moment així com ens aferrem al present. Amb passió i seguretat, però amb poca precisió. Ho volem tot sense aferrar-nos a res i la nostàlgia continua omplint-nos els carrets ‘desechables’ de fotos que ja ens estimem abans de fer-les.”
22:00h
Els barcelonins TIEMEI presenten el seu àlbum de debut per fi, després de diversos ep’s sota el seu nom anterior, TMATNB. Ja en aquests primers treballs quedava clara l’orientació del projecte: electrònica emocional amb una clara vocació pop i un so que els situa a mig camí entre el sofà i el club, cosa que canvia radicalment als seus directes, més centrats a la pista de ball.
23.00h
Zimmer90 és una banda de pop alternatiu d’Alemanya, formada per Finn i Josch. El nom reflecteix el seu projecte creatiu, combinant els seus interessos per la música, el disseny i l’art.
Creen un so suau però ballable amb pads de sintetitzador calmants, línies de baix disc i ritmes de ball amb percussió intensa, així com la veu suau i distinta de Josch. Un autèntic fenòmen de masses que debuta al nostre país amb un concert inèdit per tancar el Festigàbal de la millor manera possible.
00:00h
Els djs de l’Helio tancaran la primera jornada de Festigàbal amb el seu particular i ballable set.
20.40h
Un dels djs més estimats de la casa ens delectarà amb una sessió expréss entre-actes marcada pel bon gust i les mescles més sonades.
21.40H
Les Cosines són casa. Les dos persones que més saben de l’univers Manel a Barcelona ens tornaran a fer cantar i ballar amb una micro-sessió variadíssima entre-actes
22.40h
Dos artistes com un casa de pagès que tornaran a sumar forces per divertir-nos i brindar-nos energia quan més ens faci falta. També punxaran entre-actes
Júlia Colom és una jove de Valldemossa que amb “El Cant de la Sibil·la”, un cant ancestral de Mallorca que li va ensenyar el seu avi amb només set anys, va descobrir el seu amor per la veu endinsant-se a la música tradicional. La influència de les “tonades” mallorquines a la seva música forma part de la seva ADN. És indeslligable de la seva personalitat compositora, com podem apreciar a “Miramar”, un disc debut de peces de creació pròpia i altres d’origen popular, convertint-se així en una celebració de la transmissió oral i de les múltiples vides que poden viure els cants.
21.00h
Després de 12 anys liderant la banda Medusa Box, amb 4 àlbums produïts i més de 200 concerts per tota le península, Enric Mont Lecocq decideix embarcar-se en un nou projecte cantat en les seves dues llengües maternes, el Francès i el Català.
El seu primer disc “Sous la glace / Sota el gel” el conformen 10 cançons que sorgeixen de la necessitat d’explorar una sèrie de records que conformen la seva identitat i traduir-los sobre el pentagrama.
22.00h
La banda basca va explotar el 2022, i des de llavors ha seguit guanyant reconeixement per part de la premsa i el públic, tant general com especialitzat. Els de Donostia van entrar en diversos rànquings dels millors àlbums de l’any o per a la premsa especialitzada amb ‘Zerua Orain’, el seu LP debut, i han ofert més de 35 concerts a tot l’estat (incloent-hi festivals com el Bilbao BBK Live) i diversos festivals a països com Sèrbia, Suècia o Països Baixos. A més, aquest 2024 han estat confirmats per a festivals prestigiosos com el Primavera Sound i el Mad Cool Festival. El conjunt va debutar a l’octubre del mateix any o amb el single ‘Besteek Zer’, obra amb la que van irrompre a l’escena basca i va marcar el camí per a les posteriors ‘Saiatzen Naiz’, ’90’, ‘Ez Geratu Azalean’ i ‘Ardi Latxen Herrian’ -al costat de Cris Lizarraga, vocalista de Belako-, cançons pop vibrants i violentes en què la avantguarda i allò nostàlgic emergeixen en himnes generacionals, posicio- nant la banda entre els artistes a tenir en compte a nivell estatal.
Al març de 2022 van estrenar ‘Zerua Orain’, el seu LP debut produït per Ed Is Dead, una feina que els va portar a penjar el ‘Sold Out’ en menys de 24 hores per a la seva concert debut, un camí que es va complementar amb més de 35 concerts a nivell
estatal i internacional. Destaca la seva presència identitària i visual composta per tres figures emmascarades i anànimes, una aposta de base filosòfica amb l’objectiu de posar el focus en el què en lloc del qui. L’art per davant de la persona.
Durant el 2023 van realitzar una extensa gira, incloent festivals com el Bilbao BBK Live i concerts a països com Sèrbia, Suècia i Països Baixos. En aquest període
han col·laborat amb artistes com Delaporte, La M.O.D.A. i Hofe. El 2024, Merina Gris ha realitzat una gira estatal havent estat seleccionats a el cicle Artistes A Ruta, i ha actuat a festivals com Primavera Sound, Mad Cool i Observatori, a més d’estar presents a places importants com Sound Isidro o Jazzaldia de Donostia.
23.00h
Botigues de souvenirs i postals esgrogueïdes de paisatges ara irreconeixibles. Aquella Mallorca vintage que va obrir les portes al turisme, fa temps que ha emprès el vol cap a la distopia. Nascuda al ventre de la bèstia, Maria Jaume es pren un vàlium mentre l’avió s’enlaria i veu des del cel com Palma i Miami es fusionen en un tot estroboscòpic. Benvinguts a la festa de la Mallorca retrofuturista. Cordeu-vos els cinturons. Això és Nostàlgia Airlines.
Maria Jaume és un dels talents emergents clau en la nostra escena musical recent. Nascuda a Mallorca i establerta a Barcelona, va estendre un pont entre les grans veus femenines de l’indie i l’escena mediterrània amb els seus primers i aclamats àlbums “Fins a maig no revisc” (2020) i “Voltes i voltes” (2022), que li van obrir les portes dels principals festivals del país. Però avui na Maria és una altra.
Amb el nou disc “Nostàlgia Airlines”, confirma la translació a un pop cada vegada més electrònic, més ballable, més vital. Amb limoncello i DMs d’instagram. On ha quedat aquella malenconia que definia les cançons de la mallorquina? Segueix ben present, però ara conviu amb unes capes d’ironia i despreocupació que li queden la mar de bé. Ja havia quedat palès amb els senzills d’avançament “Ressaca a sa platja”, “Xin xin i bye bye” i “Mala via”. I ara ho rubrica amb hits com “Pura geografia”, el tema d’obertura.
El nou disc també destaca pels featurings d’artistes convidats com Julieta (l’addictiva “Trista a Miami”), Renaldo & Clara (“Super mala pinta”), Mar Grimalt (a l’enigmàtica “Balada des Trast”) o el cantant d’Antònia Font Pau Debon a “Hoteles, sol y playa”, un viatge a la Mallorca dels 50 amb cita al mític Bonet de San Pedro inclosa.
“Nostàlgia Airlines” està enregistrat i produït per Lluís Cabot (Da Souza) amb la col·laboració de Pau Riutort, amb mescles de Joan Borràs (Oques Grasses) i masterització de Victor Garcia.
00.00h
És un duet integrat per l’ARI* i la CARLOTA PALÀ. Juntes van descobrir la seva passió per la música electrònica i després d’un any descobrint-se i punxant a diverses sales del panorama nacional consoliden el seu projecte amb NÒVIES.
La seva autèntica màgia es manifesta en la creació de sessions enèrgiques, ritmes accelerats i melodies nostàlgiques que caminen des del “Trance” fins a la “Mákina” creant així una experiència musical captivadora i diversa on no es pot parar de ballar.
20.40h Una de les parelles que més hores han passat a la cabina de l’Helio tornaran al Festigàbal per brindar-nos qualitat i savoir faire rere els plats.
21.40h
Les Djs amb més solera de l’escena pop de Barcelona no podien faltar a la cita. Són la parell amb més hores punxades a l’Helio i no, no fallaran.
22.40h
Una de les sorpreses dels últims anys en format Dj. Si bé Hanz Ruiz té el seu propi projecte musical, té cops amagats i un d’ells és la seva habilitat punxant.
Bandicoot Records presenta a The Vil Veins i Dork.
The Vil Veins es una banda emergente formada en 2024 en Barcelona. Su sonido es una enérgica fusión de garage rock con influencias de blues y stoner rock. Conocidos por sus actuaciones intensas y ruidosas,The Vil Veins cautiva al público con su sonido pegadizo, difuso y de alta energía.
Dork surge de la fusion del rock psicodélico, la innovación del rock alternativo y la accesibilidad del pop llevando a sus oyentes directos a su peculiar universo una vez conocido como Logroño.
Vuit anys després del premiat i celebrat “Lluvia y Truenos” (Subterfuge, 2016), primer disc col·laboratiu de The New Raemon i McEnroe, el duet format per Ricardo Lezón i Ramón Rodríguez torna amb “Nuevos Bosques”, amb el què comencen l’aventura de publicar el disc pels seus propis mitjans.. Festa de sortida de “Nuevos Bosques”: Showcase acústic + xerrada + signatura de discos + McRaemon DJ’s.
L E O presenta el seu nou Ep titulat SINTÈTIC. Un àlbum en què entra encara més de ple al Synth Pop i l’electrònica proposant llum i foscor a parts iguals.
L E O irromp a l’escena allà pel 2020, després de treballar durant anys com tour manager i stage manager de bandes com Love of Lesbian, Dorian i Sidonie entre d’altres, sorprèn amb el seu projecte en solitari llançant singles que van arribar a ser número 1 a la llista de “Els 50 més virals d’Espanya” de Spotify
El 2022 ens presenta el seu primer LP titulat SÓC UN ESTRANY.
Un disc produït per Lisandro Montes (Guitarrista i teclista de Dorian) en què es poden trobar col·laboracions de la talla de Santi Balmes cantant de Love of Lesbian i Marc Gili cantant de Dorian.
Synth pop amb aromes a 80s i una lírica embolicada en nostàlgia completen un àlbum de vuit cançons compostes amb gran mestratge.
Cristina Len, artista, compositora i productora catalana, arriba a l’Heliogabal el 2 d’octubre per presentar el seu primer àlbum, Todo menos la muerte. Amb arrels a Esplugues de Llobregat i Martiago (Salamanca), l’artista fusiona electrònica, música urbana i el folclore charro per crear un so únic que ha captivat tant la crítica com el públic.
Acompanyada per productors com Bronquio, Pau Aymí i Kickbombo, el seu àlbum ha estat lloat per la seva capacitat per combinar tradició i contemporaneïtat. En directe, Cristina promet una experiència intensa i emocional que connecta passat i futur en una proposta fresca i autèntica. No et perdis aquesta oportunitat de descobrir una de les veus més prometedores del panorama musical actual.
Tomás Roca presenta el seu nou treball, SPEED DOWN THE LIGHT, a la Sala Heliogàbal a Barcelona. ‘SPEED DOWN THE LIGHT’ és una brillant recopilació de tots els sentiments, sons i melodies que han nascut de Tomás durant l’últim any. En aquest directe, Tomás Roca intentarà recuperar tot això i portar-ho a un concert molt especial i únic.
Balarrasa és el projecte liderat pel multiinstrumentista Chema Castany, extremeny resident a Madrid que porta en actiu des de 2020, havent publicat fins a dia d’avui varis EPs i singles. Un autodidacta empedreït que ha portat la seva proposta sonora cap a una experimentació on el pop, les melodies cristal·lines i el soroll es fundin en una vaivé d’emocions. Balarrasa no es conformen amb encasellar-se en un gènere específic. Pop? Noise? El-fi? Shoegaze? Post punk? Què més dona!
La Sagrera és el projecte musical de GermánBlanco, músic alacantí que s’apropia del nom del barri de Barcelona on s’ha format com a músic i productor per hissar la bandera del rock fosc. A la seva música es creuen pensaments nihilistes i imatges de la freda urbs, embullats en una teranyina de distorsió, fina com la seda més delicada. Exactament com passa a La Sagrera, punt de connexió entre la ciutat comtal i la perifèria barcelonina. Germán aconsegueix ajuntar en un mateix projecte influències del post-punk patri i de l’indie rock més emblemàtic de principis dels 2000s. La formació la completen Francesc Raspall, Marc Búrdalo i Marcos Pérez.
El músic Barceloní (i productor de projectes com Cala Vento, Coherence, Peligro! o Wud) presenta nova banda, un híbrid entre la seva aventura en solitari Eric Fuentes & El Mal i el seu antic grup The Unfinished Sympathy. Amb el seu germà Pol al baix (amb qui va gravar i va girar “Eric Fuentes & El Mal” (2011) i “EF/Barcelona” (2014), Pablo Salas a la bateria (coautor de gairebé tots els discos de The Unfinished Sympathy) i Adrià Marva (Gyoza, Coherence), interpretaran una barreja de cançons d’un i altre projectes, celebrant especialment el 20è aniversari d'”An investment in logistics” (2003) i de “Rock for food” (2004), i afegint també alguna cançó del més recent disc, “Hostia y Perdón” (2022).
Nil Nadal obre les portes del seu món interior, ple de melodies capvesprals i sensibilitat nocturna. Després de la publicació d’Encara (2024, Hidden Bay Records), el cantautor de Parets del Vallès compartirà en petit comité la seva obra en obres, noves cançons del seu proper disc ‘Cleo de 5 a 7’, en procés de construcció íntegrament dedicat al seu gos que durarà 2 hores, i també recuperarà temes de El Postadàmic (2021, La Nada Colectiva), àlbum amb el que va iniciar aquesta aventura en solitari. Els seus polsims de màgia i contrastos muntanyosos, es posaran sobre l’escenari amb la Berta Solé, l’Oriol Cervera, entre altres sorpreses.
Els nois de Fengkuei es van ajuntar per primer cop l’any 2018 amb la idea de crear paisatges sonors que reflectissin el món de la pel·lícula homònima de Hou Hsiao Hsien. Entre els jardins de la Universitat, el Raval i el barri del Guinardó de Barcelona, van improvisar i presentar en directe temes expansius, d’una serenor que amagava un rerefons inquietant. Quatre anys després, l’any 2022, van decidir recuperar les obres que havien creat i afegir-hi veus, estructures, i noves idees, i finalment enregistrar allò que abans havia estat efímer. Avui dia, passen per un moment de molta activitat: a partir dels sons de les seves influències, tant musicals com cinemàtiques, n’extreuen idees innovadores i clarividents amb un procés completament autoproduït.
Les Cruet són un cop de puny melòdic i bestial, una barreja de Janis Joplin i Exene Cervenka dels X, de punk ibèric 5 Jotas i ruralitat animista quotidiana. L’emblemàtica banda punk del Montseny ha publicat els àlbums “Pomes agres” i “Cérvols, astres”, a més d’una colla de singles escampats en el temps i ja prepara material nou que està a punt de veure la llum. Són Laura Crehuet (veu i guitarra), Xavi Garcia (guitarra), Òscar Montero (baix) i Pau Albà (bateria).
LTRIV es defineixen com un mirall trencat que reflexa melodies eclèctiques que provenen des d’altres galàxies, el pop apocalíptic i els grooves del que han autoanomenat “white fang”. És el projecte personal de Llorenç Torres IV (veu i guitarra), acompanyat per Carles Roche (guitarra), Pau Puig (bateria), Fredi Vidal (baix), Jorge Morera (guitarra) i Guillem Crosas (sintes).
L’any 2007, en Ramon Garriga, membre fundacional tant dels extingits Tuesday Afternoon com dels CaboSanRoque es dona a conèixer com a Carles Carolina fent un primer concert al bar Sifò del raval barceloní. És a partir de l’any 2017 i després de l’entegistrament de 3 referències discogràfiques que s’inicia l’etapa actual. De la mà de la New Old Boys Band s’enregistra el disc que ve a presentar-nos: OPUS MAGNA, un disc on els baixos son profunds, les bateries molt cuidades, els teclats molt presents i les guitarres poderoses. Els textos passen a un segon pla malgrat mantenir la línia costumista, humorística i resignada dels anteriors treballs.
Ghouljaboy és el projecte personal de Jordi Arroyo, que el 2019 es va donar a conèixer amb la seva primera mixtape a través de La Vendición, el segell emblema de l’escena trap i urbana a Espanya. El 2020, l’any mort per a gran part de la indústria musical, va ser d’activitat frenètica per a Ghoulja, que no podia actuar en directe però sí gravar i evolucionar com a artista a gran velocitat. Bevent del seu passat en bandes de post-punk i indie pop i mantenint un peu en la música urbana, va presentar (de nou amb La Vendición) el seu primer projecte sòlid i determinant, “El Rascal”, amb 18 temes on col·labora amb noms com Antifan, Yung Beef, Pedro Ladroga o Absolute Terror.
Poc després, Ghouljaboy va sorprendre tothom autoeditant “Ciudad Portuaria”, un doble EP de city pop on recupera els seus antics companys de banda per als directes i per aportar creativitat a les seves composicions. Així comença a definir el camí musical i artístic que seguiria amb el seu aclamat àlbum “Dreamcore” (BMG 2022): una confluència d’indie rock, post-punk, synth pop, dreamcore i sons frescos que beu dels clàssics i els remodela per sonar al futur. Després d’un EP de transició (“Playa Hosono”, BMG 2022), aquest futur va arribar en forma d’un nou àlbum l’estiu del 2023 (“Oh No Syzygy!”, BMG 2023), mesclat per Pat Jones (Toro y Moi), la campanya del qual va començar alhora que una gira que l’ha portat per tota Espanya i diverses vegades a Mèxic.
Nico Play és el projecte bilingüe de Nicolás Perea. Nascut a Ciutat de Mèxic i actualment establert a Chicago, el Nico escriu cançons tant en espanyol com en anglès.
En un audaç salt cap al desconegut, Joan Queralt & The Seasicks llancen el seu cinquè disc d’estudi: “The Tales of AI Bizarre Metaverse Club”. Aquest àlbum, compost per 8 cançons, marca un retorn als processos orgànics i analògics de composició i gravació característics de les bandes de rock dels 90’s, distanciant-se de les pràctiques predominants en l’era digital actual. A través d’aquesta obra, la banda catalana entra en una profunda reflexió sobre l’essència de la creativitat i la complexitat de la condició humana, en un món on la intel·ligència artificial lluita per capturar la nostra essència. Ens recorden que la veritable bellesa radica en les nostres imperfeccions.
LES ENTRADES PER AQUEST ESDEVENIMENT ESTAN EXHAURIDES
Suu és una de les cares més visibles de la nova fornada de músics catalans i espanyols del gènere pop-indie. Amb tres discos publicats, l’artista ha traspassat fronteres. Amb les seves cançons i el seu compromís amb l’apoderament de la dona, s’ha guanyat la consideració del públic, la crítica i la resta de companys i companyes de professió; demostrant també el seu gran carisma a les xarxes socials i, sobretot, als escenaris dels principals festivals i escenaris nacionals i estatals com Sonorama, Viña Rock, SonRias Baixas, Revenidas, Festival de los Sentidos, BIME, Pirata Beach Festival, Cruïlla, Canet Rock, Palau de la Música (sold-out), i llarg etcètera.
Aquest 2024, la cantant catalana ens enamorarà amb nous singles, els quals presentarà en una íntima i exclusiva gira per tota la península Ibèrica.
LES ENTRADES PER AQUEST ESDEVENIMENT ESTAN EXHAURIDES
Suu és una de les cares més visibles de la nova fornada de músics catalans i espanyols del gènere pop-indie. Amb tres discos publicats, l’artista ha traspassat fronteres. Amb les seves cançons i el seu compromís amb l’apoderament de la dona, s’ha guanyat la consideració del públic, la crítica i la resta de companys i companyes de professió; demostrant també el seu gran carisma a les xarxes socials i, sobretot, als escenaris dels principals festivals i escenaris nacionals i estatals com Sonorama, Viña Rock, SonRias Baixas, Revenidas, Festival de los Sentidos, BIME, Pirata Beach Festival, Cruïlla, Canet Rock, Palau de la Música (sold-out), i llarg etcètera.
Aquest 2024, la cantant catalana ens enamorarà amb nous singles, els quals presentarà en una íntima i exclusiva gira per tota la península Ibèrica
LES ENTRADES PER AQUEST ESDEVENIMENT ESTAN EXHAURIDES
Suu és una de les cares més visibles de la nova fornada de músics catalans i espanyols del gènere pop-indie. Amb tres discos publicats, l’artista ha traspassat fronteres. Amb les seves cançons i el seu compromís amb l’apoderament de la dona, s’ha guanyat la consideració del públic, la crítica i la resta de companys i companyes de professió; demostrant també el seu gran carisma a les xarxes socials i, sobretot, als escenaris dels principals festivals i escenaris nacionals i estatals com Sonorama, Viña Rock, SonRias Baixas, Revenidas, Festival de los Sentidos, BIME, Pirata Beach Festival, Cruïlla, Canet Rock, Palau de la Música (sold-out), i llarg etcètera.
Aquest 2024, la cantant catalana ens enamorarà amb nous singles, els quals presentarà en una íntima i exclusiva gira per tota la península Ibèrica.
LES ENTRADES PER AQUEST ESDEVENIMENT ESTAN EXHAURIDES
Suu és una de les cares més visibles de la nova fornada de músics catalans i espanyols del gènere pop-indie. Amb tres discos publicats, l’artista ha traspassat fronteres. Amb les seves cançons i el seu compromís amb l’apoderament de la dona, s’ha guanyat la consideració del públic, la crítica i la resta de companys i companyes de professió; demostrant també el seu gran carisma a les xarxes socials i, sobretot, als escenaris dels principals festivals i escenaris nacionals i estatals com Sonorama, Viña Rock, SonRias Baixas, Revenidas, Festival de los Sentidos, BIME, Pirata Beach Festival, Cruïlla, Canet Rock, Palau de la Música (sold-out), i llarg etcètera.
Aquest 2024, la cantant catalana ens enamorarà amb nous singles, els quals presentarà en una íntima i exclusiva gira per tota la península Ibèrica.
A l’oníric univers de Pablo Romo, cada tema busca submergir-se una mica més en les profunditats del pop contemporani fins a esquinçar les costures. Inspirat per noms com Zahara, Cuco, Rusowsky, i El Mató a un Policía Motorizado, Romo promet ser una de les veus més interessants de 2024 amb el seu primer àlbum, “OVNI”.
Al seu EP debut, “CLAVELES,” Romo va mostrar les bases del seu projecte musical amb un jo poètic malenconiós, apostant per un pop minimalista i molt personal. Portant el seu so a un nou nivell, amb la producció de Mané Buenatarde, en el seu més recent single “ET,” extret del seu proper àlbum, cada nota es converteix en una constel·lació emocional. Des de “Claveles” fins a “ET,” Pablo Romo ha teixit una trilogia sonora que trenca barreres, des d’explorar la foscor a “El Zoo” fins a la carta d’amor als estius eterns a “Todo Lo Que”. “ET” emergeix com un tancament perfecte, un comiat carregat d’emotivitat que deixa entreveure tot el potencial del nou projecte. El mes de febrer 2024 editarà ala fi el seu disc debut, “OVNI (Olvídame Valiente Niño Imbécil)”
julia amor ja és un secret a veus, una joia pop que, en plena pandèmia, va llançar les seves primeres cançons davant la necessitat de parlar d’estimar amb por i trencar una llança a favor de la vulnerabilitat com una arma de transformació molt poderosa.
Amb una combinació perfecta de guitarres, sintetitzadors i caixes de ritmes que la situen entre el synth i el dream pop, aquesta andorrana establerta a Barcelona, influenciada per artistes com Hidrogenesse, Alaska y Dinarama, Cabiria, Daniel Daniel, Carlos Berlanga, Lewis OfMan o ABBA, deixava clar que es mou amb comoditat en un pop de contrastos, on melodies plenes de llum s’entrellacen amb lletres que aprofundeixen en les nostres pors més profundes, sent capaç de fer-nos ballar i celebrar mentre ens enfrontem a allò que ens fa més vulnerables.
La Texana és un projecte que neix a principis del 2021 des de l’habitació de Josué a Tijuana, Baixa Califòrnia, influenciat per una potent onada de música emergent amb tocs de post-punk. Tot i la seva curta trajectòria, ha compartit escenari amb bandes influents del gènere com Depresión Sonora, Little Jesus, Omar Apollo, Las Ligas Menores, entre d’altres.
Josué està constantment evolucionant el seu projecte, i una característica important de la seva música és l’ús d’instruments del regional mexicà, com l’acordió i la tuba, que segellen les cançons de manera peculiar, un gènere que forma part dels seus gustos personals.
Jo Jet i Maria Ribot ha assolit recentment una fita notable al celebrar una dècada de música amb una gira extraordinària. Aquest recorregut especial els ha dut a actuar en llocs significatius per a ells arreu del territori, omplint cadascun dels espais de persones que els han acompanyat els darrers anys, plens de melodies compartides. Iniciant una nova etapa, la banda llança el seu cinquè àlbum, “RIBERA”, consolidant encara més la seva posició com a referent incontestable en el panorama musical. La discografia prèvia ja els ha sentat com una banda avesada, caracteritzada per discos carregats de sinceritat i poesia. Destacant l’evolució del grup, des de l’última gira s’ha incorporat a la família Marina Lluch, inicialment com a bateria i a partir del 2024 també com a guitarrista, emergint com a membre indispensable del projecte.
Dones de Paraula és una oportunitat inèdita d’escoltar literatura musicada en directe. Un viatge a través de les veus de quatre artistes que troben, a la perfecció, l’equilibri entre calidesa, força i emoció. Una iniciativa cultural multidisciplinària que uneix música i literatura, de la mà i de la veu d’Anna d’Ivori, Maria Jacobs, Nerea Bassart i Txell Mas. Aquestes quatre compositores han posat melodia a obres de poetesses catalanes que abans mai s’havien musicat.
Ara, les quatre, entren a l’estudi per enregistrar aquests sis poemes que mai s’havien musicat. I com a col·laborades excepcionals, Meritxell Gené i Lia Sampai, que han compost dues de les sis peces. Més enllà d’aquestes cançons enregistrades, l’espectacle en directe es complementa amb altres poemes musicats i interpretats per altres artistes; com “Podries”, “Vuit de març” o “Cançó feta per mi”, i també cançons pròpies de les quatre components del grup.
Les cançons de El Nido parteixen dels sons tradicionals, com a recerca d’orientació i identitat en un present cada cop més accelerat i convuls. Un treball lluminós, delicat, original, amb ressons a camp i herba, que difumina les divisions entre gèneres.
Anne Lukin és una cantautora de Pamplona que ha irromput amb força en l’escena indie-pop nacional. Amb només 21 anys, està guanyant el respecte de grans artistes de l’escena més independent. Diferent, autèntica i sincera, va destacar durant la seva participació a OT 2020 per ser una de les veus amb més personalitat dins de l’escena musical actual.
Lady Ma Belle es una banda murciana con un estilo muy personal entre Rock y el Pop con unas poderosas melodías y unas letras profundas y cambiantes, como los estados de ánimo.
L’estatunidenc Tyler Ramsey (guitarrista solista i coautor de cançons de Band Of Horses durant deu anys) presenta el seu últim disc, “New Lost Ages” (2024), el cinquè de la seva carrera en solitari. Una joia d’indie folk-rock que recorda Neil Young en el millor dels sentits, que ret homenatge al malaguanyat Neal Casal (a qui li dedica un tema en l’àlbum) i que referma la seva extraordinària vàlua dins del món de l’americana.
Un viatge àcid des del rock alternatiu cap a la vostra ànima. El grup gironí presenta a l’Heliogàbal el seu esperat primer disc «Meditacions des dels Miratges Mercúrics» (NEU! 2024). Un cocktail metzinós de rock psicodèlic i àcid folk.
Eli Rodríguez és un grup massa jove per escriure la seva biografia. La banda porta dos anys actuant pel món, i ara es troben acabant el seu àlbum “Nuevas técnicas de meditación” que es publicarà a inicis 2025. “Post-punk i rock del bo” diuen les seves mares.
Persona, álter ego de Pau García Ruiz (Barcelona 2002), compon, interpreta, produeix i grava tota la seva música en l’estudi que comparteix amb Oskar Okay (Exciter Studios).
La seva evolució musical es caracteritza per una constant experimentació, explorant gèneres que van des del indie fins a l’electrònica experimental. Cerca fusionar l’orgànic amb l’electrònic, creant un so híbrid i distintiu.
Lletres nostàlgiques, una sinceritat sense compromisos i un so ple d’influències però difícil de definir són els trets característics de poggioli, qu¡ue al maig d’aquest any presenta el seu primer disc: videoclub.
Produït per Galgo Lento, la música de poggioli és una col·lecció de records, un collage de gèneres i referents que van des del pop contemporani, el rap, l’indie i la música electrònica tots units per unes lletres que busquen sempre el sentit a una joventut perduda.
Després de 5 anys fent música amb Massaviu, Miki Lloret presenta el seu treball en solitari en directe, només acompanyat d’un projector, en una proposta minimalista en la qual l’artista tracta al públic com una barreja entre aquell millor amic a qui li expliques tot perquè l’estimes i el psicòleg a qui li expliques tot perquè t’ho solucioni.
13º Aniversari de La Fonoteca Barcelona - ENTRADES EXHAURIDES
Espanto + Elsa de Alfonso
LaFonoteca Barcelona celebra el 13è aniversari tornant a la sala on va començar la seva aventura i ajuntant dos dels seus grups favorits: Espanto i Elsa de Alfonso. Una nit de pop exquisit per celebrar envoltats d’amics. A més, Les Gourmets Djs i La Kunda del pop Djs amenitzaran fins al tancament.
RUVENRUVEN és el projecte musical del productor Rubén Segovia, que ha treballat amb artistes com Xenia, Vez Era, Anouck, Carlota, Margarita Quebrada i Tatuaje entre d’altres. L’artista dissenya un so propi, amb traçades d’electrònica, glitch i R&B, sense renegar del mainstream, per a crear un paisatge sonor únic i complex, format per capes sonores experimentals. Després de llançar diversos senzills i presentar-se en escenaris arreu del pais, RUVENRUVEN proposa un nou show en format trio per acompanyar l’estrena del seu àlbum Plastic Boy.
A la data s’unirà Mariana També com a artista convidada. L’artista catalana, amb arrels veneçolanes, presentarà alguns temes del seu últim treball “Cada vez que te digo adiós me siento rara”. Produït per l’artista valenciana Xenia, combina harmonies electròniques i lletres enamoradisses que ens permeten assaborir l’eclecticisme i la sublimitat del pop, juntament amb delicades influències de drum & bass i hyperpop
Formats a Barcelona per membres de Col·lapse, The Antipatiks, The Gundown i A Tear To Bloom (entre molts altres), sempre s’han definit com un grup de post-hardcore, ja que intenten mantenir la intensitat i la ètica del hardcore-punk però des d’una perspectiva menys encorsetada i més excitant. Les seves influències van des del punk primitiu dels Stooges, Wipers o Wire, el post hardcore de Fugazi, Drive Like Jehu/Hot Snakes a influències purament melòdiques com Jawbreaker. Aquest novembre estaran presentant el seu últim single “Mort al Rock Català”.
Sugarcrush són Kike (bateria), Carlos (baix) i Juanjo (veu i guitarra). Fan cançons des del 2017. Afirmen ser precursors del trans-yeyé i que fan garage-pop noventer. Ambdues coses són perfectament compatibles. En qualsevol cas, el seu univers musical sempre representa un estiu de la nostra infància, menjant un frigopié mentre a la televisió feien el Grand Prix. Això és una cosa molt bonica.
Capros es van conèixer a Tinder, però van començar a parlar de música i van decidir formar una banda.
A començaments d’aquest any, Fernando Alfaro va publicar “Mundo turbio: una novela y todas las canciones” (Editorial Contra, 2024), un llibre que inclou la seva primera novel·la llarga, i també les lletres de totes les seves cançons, tant de Surfin’ Bichos com de Chucho, o bé les escrites per projectes en solitari o d’altres projectes.
El més peculiar de la novel·la és que els seus personatges –començant pel protagonista, Ángel Turbio, transsumpte potser del mateix autor– provenen de totes aquestes cançons, i que la trama del relat segueix, tanmateix, la línia argumental dels discos. Tot per portar el lector, a través de terrenys relliscosos, a precipicis inesperats d’amors fugaços, descobriments lluminosos, drogues dures i històries carceràries.
Aquest particular concert de presentació suposa també una escenificació de les cançons –cançons de tota la seva trajectòria que Fernando Alfaro va cantant i explicant, acompanyat per la seva guitarra acústica–, seguint l’espinada argumental del llibre. Un concert dels que no es repeteixen.
Ens visita el cantautor/compositor anglès conegut per les seves creacions indie pop amb un tast de rock & roll dels anys 50 i garage rock.
Elle León entén, sense pretendre-ho, el que és la bellesa. Al seu imaginari apareixen formes i colors que només es poden veure quan la seva veu brolla. De múltiples qualitats artístiques, la cantautora irlandesa escull la música com mitjà per captar les sensacions que la van encoratjar a agafar una guitarra i composar les seves melodies, i d’aqui generar sons que acompanyen les seves viues lletres.
Submarino Soviético és una banda de pop rock amb influències dels anys 2000, formada a Barcelona fa poc més d’un any. L’Alex i el Víctor, germans, havien creat una banda temps enrere, però abans de debutar, es va dissoldre. Posteriorment, van descobrir que dos coneguts, el Cals i el Gerard, també feien música, i van decidir quedar per tocar junts.
Quan es van reunir per primera vegada en una sala d’assaig, es van trobar amb un flyer d’un escape room (El Submarino Soviético) on apareixia l’Alex com actor. Aquesta coincidència va ser la inspiració per al nom Submarino Soviético, que simbolitza com les casualitats poden unir persones per crear alguna cosa tan especial com la música. La connexió entre els quatre va ser immediata, i ara estan emocionats de presentar les seves cinc primeres cançons originals a l’Heliogàbal.
Ha arribat un noi nou a classe. El primer dia, amb pas tranquil però decidit, va buscar immediatament l’última fila per seure. Passa les hores fent esbossos a l’agenda o escoltant música i, encara que és un noi despert, sembla sempre perdut al seu món oníric. Porta els ulls subtilment ombrejats, alguna ungla pintada, i els braços tatuats amb una màquina que té a casa i amb què tatua als seus amics, aquells amics d’un altre institut amb què es reuneix a les tardes al MACBA. No estudia, però passa els descansos llegint en alguna cantonada. El fet que no sembla necessitar a ningú ha fet que tots i cadascun dels alumnes ho necessitin. Es diu Rodricc i diu que canta. Ha arribat Rodricc, la promesa del pop urbà d’aquest 2024.
Des del seu sensible però addictiu primer gran treball Ultra Nostalgia fins al seu abatut també Suave Melancólico, Rodricc ha anat explorant els racons del seu passat i els secrets d’aquesta tristesa que engloba una generació una mica perduda i irremeiablement sensible. Quinqui i somiador, es presenta a l’escena amb el productor Blue Lacey, un personatge inventat per Rodricc que representa la seva faceta més experimental. Artista i alter ego presenten ara Paraules En Veu Baixa: el seu primer EP en català on es deixa emportar per una sonoritat més acústica i orgànica apropant-nos a la seva cara més indie.
UDOL és un duet de doom èpic en català format per l’Adrià (bateria i veus) i en Joan (guitarra i loops). La seva música és lenta, pesada i potent; caracteritzada per loops de guitarra combinats amb una veu reverberada. El duet de Caldes de Montbui inicia la seva trajectòria amb “Demo” (2014), amb el qual irromp amb força en el panorama underground català amb un treball original dins la temàtica de la mitologia grega. El seu primer llarga durada, “153 lliures i 17 salaris” (2017) els consolida com a banda i els posiciona com un dels grups més originals dins del gènere. Aquest disc narra la persecució, judici i execució de les bruixes a Caldes. Aquest treball els ha dut a actuar per tot Catalunya, amb diverses expedicions en territori Europeu.
Boveda del Sol es una banda de post-doom experimental, de sons pesats, passatges ambientals i espacials, mesclant gèneres com el doom, space rock i post-metal. Un projecte nascut de la inquietud per l’experimentació musical i l’exploració de paisatges sonors i riffs monolítics. En directe proposen un viatge pel cosmos, des dels pausats paisatges del mar de la tranquilitat a la lluna, fins a la brutal atracció gravitatòria dels forats negres.
Total Noventa és el projecte musical de quatre joves amics de Saragossa que canten a la joventut durant el seu pas per ella. A la seva música plasmen les experiències que els van marcant les seves vides a través de guitarres guarres i potents, ritmes contundents i lletres sinceres. El seu últim EP “Principiantes en Todo, Expertos en Nada” ens anticipa un concert ple de riffs memorables i tornades enganxoses. Un directe compacte i enèrgic que no et pots perdre.
Hazme Caso és un reclam d’atenció, i una promesa de confiança; ni demanen més, ni espereu menys. Aquesta jove banda arriba plena de frescor i decisió per guanyar-se un lloc a l’escena nacional del rock indie. Música divertida. Molt de cas.
The Crab Apples és una banda d’indie pop-rock formada per tres amigues d’un poble proper a Barcelona que van començar a crear i gravar els seus propis temes quan encara anaven a l’institut i que, al llarg d’una dècada, no ha parat mai. Treballant juntes, des de l’autogestió i la independència, Carla Gimeno (veu), Laia Alsina (guitarra elèctrica) i Laia Martí (baix) han publicat tres àlbums i diversos EPs a través dels quals han experimentat sense complexos amb diferents sonoritats. Amb el pop al centre, han transitat pel grunge, l’electrònica i el rock fins a assolir un so únic entre el lluminós i l’obscur, de vegades sensual, i sempre elegant. Amb un directe aclaparador i una química que traspassa l’escenari, han girat per Espanya, Regne Unit, Àustria i Alemanya, han estat teloneres de grans bandes com The Beach Boys, Nada Surf, Lola Marsh o Sidonie, i han actuat en festivals nacionals com el Vida, el Sonorama Ribera o el Primavera Sound i internacionals com The Great Escape, Reeperbahn Festival, Focus Wales o Waves Vienna. Amb tota aquesta experiència acumulada, The Crab Apples es perfilen com una de les bandes més interessants del panorama musical nacional i, per això, aquest any han estat seleccionades pel prestigiós programa europeu de desenvolupament de talent Keychange. Aquesta iniciativa lluita per la igualtat en la indústria musical donant eines i espais a artistes infrarepresentades, i The Crab Apples han estat un dels tres projectes espanyols escollits el 2023.
La Txenia és una cantant i compositora catalana que ha sabut convertir la seva sensibilitat en música. Nascuda en un petit poble català rodejat de muntanyes, va començar a cantar i compondre cançons des de ben petita fins que va decidir apostar pel seu projecte més personal. Fruit d’això, enguany estrena el seu primer àlbum en català, “Paradigma”. Al llarg de la seva vida ha estat involucrada també en diversos projectes escènics, cosa que l’ha convertit en una artista 360º. Avui, la seva música és el reflex de la seva personalitat única i autèntica.”Paradigma”, és un viatge a l’autoconeixement i la transformació
Cai Godayol és un jove pianista i cantautor osonenc que prepara el seu disc debut per la tardor de 2024, basat en temes propis en català i anglès i amb producció de Núria Graham i Jordi Casadesús.
Gessamí BOADA, cantant i compositora originaria de Mataró. Després de ‘White Flowers’ (2018) i ‘On començo jo’ (2020), l’any passat ens va presentar el seu tercer àlbum “L’art d’estimar” on podem veure una Gessamí introspectiva i sincera expressant-se amb una veu vulnerable i madura al mateix temps.
Ju presenta el seu nou disc Venus, una barreja intimista de melodies on canvia radicalment la seva sonoritat, passant al so electrònic més cuidat i elegant amb lletres personals i transcendentals basades en vivències que l’han marcat els darrers anys, amb una posada en escena impecable.
Gigi Ros es caracteritza per ser un projecte multidisciplinar en el qual tota la posada en escena juga un paper primordial. La imatge, el treball visual i la moda son elements clau per acompanyar l’univers sonor de l’artista. Després d’haver editat un primer EP (Contacte Establert, Música Global S.L., 2022), Gigi Ros presenta en directe el seu àlbum debut que veurà llum a la tardor. Aquest espectacle fusiona el pop amb elements més experimentals i electrònics difuminant les fronteres i els límits entre gèneres, estils i aportant una visió fresca, actual i diferent dins l’escena catalana.
Al maig de 2023, el belga resident a Barcelona Lieven Scheerlinck (també conegut com a A Singer of Songs) va publicar el seu debut literari Dulce derrota, que ja es troba en la seva segona edició i ve acompanyat d’un espectacle en directe que combina música i literatura. Pots esperar un concert, però també moltes històries extretes de les 200 pàgines del llibre. Històries sobre música, evidentment, però també sobre començar de zero a Barcelona i ser pare d’acollida. Sobre com tots som la promesa d’alguna cosa en algun moment, per deixar de ser-ho en qualsevol altre. Sobre l’acne i Romario, «The Final Countdown» i Txernòbil. Però, sobretot, sobre perdre: en l’amor, en el sexe, a la catifa vermella, al periodisme, a la pista de tennis, en concursos de playback i… en la música. I sobre com, quan aprens a viure amb la derrota, ja mai més seràs derrotat.
Halldor Mar, un músic islandès resident a Barcelona, torna amb el seu nou àlbum El Mar No Té Camins, produït per Caim Riba. Halldor Mar, presentador del programa de TV3 Katalonski, que va tenir un gran impacte a Catalunya, presenta aquest disc en què participen Xavi de la Iglesia (cantant de la banda indie catalana Blaumut) i el mateix Caim Riba (antic membre de Pastora i fill del llegendari Pau Riba). Més enllà del folk dels seus inicis, Halldor Mar s’acosta molt més a l’indie en aquestes noves cançons.
Cloe és la promesa emergent que es va donar a conèixer amb la seva primera maqueta al Concurs de Talents Emergents de Música Urbana KLK, del qual en va sortir guanyadora en una final celebrada a la FiM de Vila-seca i on ja va demostrar que té un talent innegable com a cantant i productora. Ara mateix, es troba en ple procés de producció del que serà el seu àlbum de debut, que veurà la llum aquest 2024. Abans, però, ja ens ha avançat alguns temes com ‘Trampa’, ‘Entre el fum’, ‘P*TA SEXY’ o ‘En el club’, senzills frescos i ballables on l’artista explora el gènere Urban i el Funk Carioca. Aquest és el seu any de debut, però Cloe és sens dubte un talent a tenir en compte i una de les joves amb més projecció del panorama.
Dj i productora musical, q amb menys d’un any s’ha convertit en un autèntic fenomem a les programacions de clubs, discoteques i festes majors de Catalunya. Ja a començar a fer concerts internacionals com Estocolm o Tallin.
El músic valencià, Alberto Montero, torna a la senda del folk d’autor amb “Ciutat Adormida”, el seu nou álbum que veurà la llum el 15 de novembre a través del segell BCore. Una invitació a recórrer els carrers del subconscient del seu autor, de les seves emocions i de la ciutat que veiem quan comencem a somiar. Un treball, per tant, que es mou entre les fronteres del visible i l’invisible, deixant-nos peces a cavall entre els dos mons.
PARADE & NACHO CASADO
Parade s’erigeix com l’alter ego d’Antonio Galvañ, reconegut per la seva destresa en la forja de cançons d’orfebreria pop. La seva capacitat única per teixir una galàxia poblada per entranyables éssers de ciència-ficció, tots marcats per la petjada de la solitud genètica, li ha fet guanyar un lloc privilegiat a l’escena independent espanyola. Ha estat sol·licitat per figures de la talla d’Ibon Errazkin, Teresa Iturrioz (Single), Carlos Berlanga i Fernando Márquez “el zurdo”.
Nacho Casado, compositor, guitarrista i cantant, traça la seva sòlida trajectòria des dels dies de glòria amb La Familia del Árbol fins a la seva brillant carrera en solitari. Gires per Europa amb destacats artistes internacionals com Damien Jurado, Neil Halstead i Ólöf Arnalds avalen el seu estil eclèctic, una elegant amalgama entre la música brasilera i la cançó d’autor mediterrània. El seu últim àlbum, llançat al Japó per una discogràfica de Tòquio, afegeix un capítol més a la seva història musical.
La sinergia entre Parade i Nacho Casado es materialitza en una fusió de talents, inspirada pels mestres clàssics del pop de dècades passades, des de McCartney fins a Bacharach i Tom Jobim, així com per la majestuositat del Brill Building a Nova York. Aquests dos artistes, que han traçat camins fora de les corrents convencionals, han construït carreres plenes de joies pop i bonics àlbums. Assistir a aquesta oportunitat única és submergir-se en el fruit de la seva col·laboració, oferint una experiència musical d’alt vol. Presenten el seu nou àlbum compost a quatre mans, PARADE & NACHO CASADO, del qual crítica i públic coincideixen que és una joia de la música pop en castellà.
FERMÍ
Fermi explica la vida a través de la música. Capaç de tranformar amb honestetat les seves emocions i vivències, ja fa temps que seguim la pista d’aquest cantautor atípic. A Fermí el vam conèixer a Tronco, dúo format amb la seva germana Conxita Herrero l’any 2017, però no seria fins el 2020 que descobriríem la seva vessant més personal amb “Silba Contenta” (Edita la Servidumbre 2020), gravat, mesclat i produït per ell mateix d’una manera molt casolana. Un treball que va passar de ser un regal d’aniversari per un antic amor a la seva carta de presentació al món de la música. No obstant, si ens fixem bé allà on Fermi ens assenyala, descobrim aquestes petites històries que sovint passen desapercebudes.
Una artesania que manté el seu segon disc Migente (Mont Ventoux 2022) un disc que suposa un salt de qualitat sonor però amb la mateixa sinceritat. ‘Migente’ passa del pop a l’habanera i juga amb els referents per oferir-nos un visió actual de la cançó d’autor mediterrània.
L’any 2024 Fermi continua sumant capes al seu univers sonor i estrena banda en directe: “els Trencacors”, capaços d’embolcallar-nos, encara més, en aquesta sonoritat càlida però punyent quan pertoca. Un any on, també, estrena nou projecte amb “Los Martes del Fermi”, a través del qual publica senzills de forma bisetmanal.