Angeladorrrm
+ La Sentina
L’Àngela, l’Ari, El Víctor i el Joan fan pop rabiós al voltant de l’inconscient i els somnis que poblen el repertori de l’Àngela.
Angeladorrrm és un dels secrets més ben guardats de l’escena indie emergent catalana. Amb el seu noise pop inconformista, aporta aire fresc dins del pop d’autor català per l’equilibri aconseguit entre guitarres esmolades i lletres oníriques que reflecteixen pors i desitjos del tot contemporanis al voltant de la família, les amistats i què significa fer-se gran. La seva música oscil·la entre el xiuxiueig i el crit.
Hi ha una nostàlgia mesclada de folk, shoegaze i dream pop dels noranta amb influències de grups com Big Thief, Yo La Tengo, My Bloody Valentine i de més a prop les catalanes Rombo.
La Sentina ha estat sempre el vehicle creatiu de l’Albert Girons en el qual van pujant i baixant passatgers que l’ajuden a matisar, enriquir i fins i tot frenar els seus impulsos creatius.
El 2006 l’Albert Girons (aka La Sentina) obre un myspace amb aquest nom per penjar-hi les cançons que componia i gravava. Tres anys després autoedita el primer EP Somatismes (2009). The Indian Runners ha publicat els seus tres LP: Falconades (2012), Llobregat (2016) 2013-2015 (2019).
Ara arriba amb Brutalismes, el quart disc, que s’emmiralla en el moviment arquitectònic que aprecia i magnifica la geometria impactant i els elements estructurals a la vista, amb un treball acurat de la veu i la instrumentació que desemboca en un so aspre i contundent. En aquesta ocasió l’acompanya a la bateria Ildefons Alonso (El Petit de Cal Eril).
Les lletres de l’Albert són himnes de joia als misteris de la vida que sorgeixen a través de reflexions íntimes sobre realitats universals. Així és com una visita al dentista, deliris existencials provocats per la poesia de Pepe Sales o la observació poèticocientífica de l’entorn tenen cabuda en aquest disc.