La música de Xavier Calvet és felicitat. Sempre ho ha sigut. Ja ho era quan liderava Bullitt, un grup entre lʼindie rock, lʼemo i el punk rock més melòdic amb el que va gravar quatre discos, i que sempre és recomanable recuperar i revisar. I, sobretot, ho és ara, quan en solitari ha trobat definitivament les coordenades sonores amb les que conduir la seva trajectòria. Una nova etapa que va iniciar amb Firebird (2017), disc del que ha sigut impossible no començar a enamorar-seʼn i que segueix amb aquest nou Crosswinds (2019), àlbum amb el que definitivament ens hi enamorem. Una petita gran obra mestra de pop lluminós envernissat dʼamericana i lʼagradable melangia que desprenen els acords en clau country alternatiu.

Inspirat per aquest estrany moment a la vida al qual sʼhi arriba quan sʼestà a punt de complir els 40; dʼaquella barreja de sensacions han sortit onze composicions que Xavier Calvet ha amagat sota lʼil·lustratiu títol de Crosswinds (vents creuats). És la confessió de qui sent que ha arribat a la meitat del camí. Però lluny de caure a la depressió i el desànim, les noves creacions dibuixen una preciosa posta de sol (molt probablement la que deu gaudir cada dia a Sant Feliu de Guíxols, aquest magnífic racó de la Costa Brava on sʼhi refugia des de fa uns anys) amb la serenitat i el convenciment que demà tot tornarà a començar i molt probablement, per a millor.