Darrere de Le Nais s’amaga Naida. Músic, model, poeta i dissenyadora de joies, nascuda a Balaguer però establerta a Barcelona, le nais ens guanya amb la seva autenticitat i la seva màgia. Amb la seva veu que esgarrapa des de dins i el seu món musical nostàlgic i fosc, que contrasta amb la seva persona: alegre, lluminosa i plena de força. Amb la publicació del seu EP de debut “When I Can’t Speak But I Can Sing” (2020), le nais ens ensenya que el seu projecte té molta personalitat. Tot i que l’EP va sortir al febrer del 2020, ja s’ha fet un forat dins l’escena indie del nostre país. Ha format part de la primera ronda de Roster Movistar, un projecte que realça als artistes amb més projecció amb el suport d’una promotra internacional, i va ser confirmada pel Primavera Sound inclús abans del llançament del seu EP debut.
Des de llavors no ha parat de publicar nova música, sigui en format single com és el cas de “Fear” o de doble singles sota el títol “Unshape Love”. En aquesta càpsula trobem dos temes nous: “Hurts So Good” i “Let me Cry”. Dues odes a l’amor que es va presentar amb un ambiciós videoclip doble.
En acústic o format trio, le Nais captiva per la seva proposta pura, transparent i veritable.

ELENA JÀTIVA és el so d’alguna cosa que es trenca i s’apedaça amb el temps i amb el mal. La jove artista s’autodefineix com la melodia dels quals algun dia, el van donar i ho van perdre tot en una aposta en la qual ningú pot guanyar: l’existència. És la cançó dels qui mantenen l’esperança de tornar a trobar-se. Aqueix xicotet, quasi insignificant, i tènue, tan tènue, feix de llum que travessa una fosca habitació de la introspecció, d’inconformisme i de dolor.
Composicions tremendament reflexives per a la seua joventut, una veu màgica que remou les entranyes i la intensitat com a estendard. Elena Játiva obri el seu món interior i la seua sensibilitat musical de bat a bat per a mostrar-nos el seu talent.

En el seu disc, Elena ens atrapa amb el seu particular i íntima manera de parlar-nos de la seua perspectiva de la vida, no sols en les lletres de les seues cançons, sinó també en les atmosfera que crea en cadascuna de les cançons, i que et demanen més i més d’ella.