Darrere de les cançons hi ha Marc Fernández, Aleix ‘Jimmy’ Vilarrasa i Rai Costa, tres amics de Torelló que durant els últims, gairebé, dos anys han estat tirant endavant la gravació. Un procés llarg i carregós que ha passat per diferents estudis, com el Fontderola de Jordi Casadesús i Jordi Torrents, o el Lluerna d’Èric Fuentes, però que sobretot s’ha tramat al seu local d’assaig on ells mateixos han perseverat en l’escomesa de gravar-se bona part dels instruments. Les rocambolesques idees del trio s’han aterrat amb precisió mil·limètrica, plasmant fidelment l’hiperactivisme centennial que els acompanya allà on van. Per una banda, els temes troten vius i dirigits amb ànima hardcore i arrodoniment pop, per l’altra, si ens hi fixem, notem com els detalls de cada tall són infinits, que les estructures podrien aplicar-se a la Sagrada Família, que, en definitiva, hi ha molta pedra picada.