Si hi ha discos estiuencs, “Jo faig rànquings, tu poemes” entra de ple dins aquesta categoria. El nou treball de Ran Ran Ran és un cant a les coses boniques que ens passen quan la llum del sol presideix les nostres vides, quan els dies s’allarguen i el temps s’atura. Un paradís de mandra i beatitud on Ferran Baucells es mou sigil·lós, com un fantasma, amb la seva ploma mestra, còmode sobre la producció lluminosa que signa Arnau Vallvé (Manel).

Un disc que és també un cant a nostàlgies diverses, començant pels ordinadors de 8 bits com el mític “AMSTRAD”. És l’espurna que encén una cançó de retrobada, on uns vells amics es transporten a aquell estiu dels 80 que havien compartit intensament.

Els dies on el temps s’eternitza també són el rerefons de “Danses paganes”, escrita com a reacció a “Orlando”, de Virginia Woolf. Temps per parar i reflexionar sobre vells “Fantasmes” (part 2, què n’ha estat de la primera?) o vells errors (“Abans sí, ara no”, aquesta inspirada en el cinema de Hong Sang-soo). I temps per retrobar-nos amb la natura i redescobrir-la amb una nova mirada, a la manera dels transcendentalistes (“L’estany”).

Però sobretot, un temps que es dilata i ens permet trobar la fórmula per assolir tot allò que desitgem, i que Ferran Baucells canta enlairant-se damunt les cordes a “Jo faig rànquings, tu poemes”, tema central i que dóna nom al disc.

Les cordes són, precisament, un element clau per definir l’atmosfera d’aquest nou disc de Ran Ran Ran, gràcies a la col·laboració de Núria Maynou (violoncel) i Joange Torredeflot (violí). La base, però, la serveix la renovada formació de Ran Ran Ran, amb Ferran Baucells (veu, guitarra, harmònica) ben acompanyat per Martina Borrut (teclats i veu), Miguel Ballester (bateria) i Joan Villarroya (baix, violí i veu). La producció la signa Arnau Vallvé, des dels estudis Can Sons, que ja havia participat a projectes anteriors del grup com “Tot OK STOP” o “L’hereu”.