Mon a la Cova presenta el seu nou disc “INSECTA”. Una interpretació musical lliure del joc de taula «INSECTA: The Ladies of Entomology» (editat per GDM i Mont Tàber). Ecos d’un passat històric, una mica de dark wave, post punk i rock alternatiu, amanit amb visions poètiques sobre les relacions entre dos mons: insectes i humans. Textos originals en català, com ja ens té acostumats.
INSECTA oscil·la entre cançons més rítmiques i ballables (Crec-Cric-Crec), rock experimental amb arrítmies i dissonàncies (Rebel·lió i Anorreament), cançons més melòdiques amb vocació de single (Ràpids i Lents, Efímera), així com peces instrumentals amb aire de banda sonora (Preludi i Postludi). Hi sorprenen les percussions sintètiques, que en ocasions evoquen la música que podria fer una banda d’insectes inspirada en Eno, Ulver i Coil a la vegada (com en la cançó més llarga i èpica del disc, A Diferència de Tu). Un disc que et transporta en un viatge amb aire cinematogràfic i espai per córrer.

En l’actual directe, Mon a la Cova (veu, guitarres i loops) està acompanyat a la percussió, pregravats i samplers per Mar Cavalls. En el concert de l’Heliogàbal durant el concert gaudirem de les projeccions de Pol Marro, que generen l’atmòsfera artísticament adequada.

Mon a la Cova (de Barcelona) ha cantat, composat i tocat amb diversos grups de rock alternatiu fosc, com Casual (1999-2010), Kitsch a la Cova (2013-2017), Replicants Anònims (2014-2018). En paral·lel, des de temps de Casual, va presentar-se en solitari cultivant el format acústic. Després d’un EP d’instrumentació molt nua, «Sessions Greus», publicat l’any 2012, va presentar el passat 2021 «L’Abisme i la Font», on combinava el format electroacústic amb arranjaments més sintètics. «INSECTA», acabat de publicar, representa un pas més enllà. Una reinterpretació del seu passat grupal, però aquest cop en solitari, en què combina ritmes percussius, baixos i guitarres fosques, amb la seva característica veu d’ultratomba i lletres suggerents.