Amb una combinació perfecta de guitarres, sintetitzadors i caixes de ritmes que la situen entre el synth i el dream pop, Júlia Amor, deixava clar així que es mou amb comoditat en un pop de contrastos en el qual melodies plenes de llum s’entrellacen amb lletres que aprofundeixen en les nostres pors més profundes sent capaç de fer-nos ballar i celebrar mentre ens enfrontem al que ens fa més vulnerables.

En el seu segon treball, produït per Bearoid, Gabriela Casero aborda amb dolçor esmolada les relacions amoroses des d’un prisma gens convencional. Tracta l’amor com l’huracà de sensacions honestes, tant boniques com catastròfiques, que ens atrapen quan tenim a aquesta persona rondant en la nostra quotidianitat. Amb ‘M’adono’, el projecte de la madrilenya continua definint a cop de pop a tota una generació que no vol callar ni complaure, sinó deixar anar i esplaiar-se de tot, ja sigui més fàcil o complicat de tractar, mentre continuen sentint.