Per als que no els coneixeu, Jamie 4 President és un grup de pop indie rock amb melodies suaus però emocionants que va començar l’any 2013. Amb el que podríem anomenar la seu de la banda a Madrid, estan formats per Jamie R. Green (veu). , guitarra), Pablo Gonzalez (bateria) i Borja Pérez (baixista i productor). Curiosament, els membres estan escampats per tota la Península Ibèrica, però això no els impedeix seguir fent gran música!

La nostàlgia és una carretera de dues direccions que comença i acaba sempre en el present. Dit això, la importància de Éramos felices y no lo sabíamos dels donostiarres Comic Sans no sols resideix en el que sona: també enel que ens fa recordar. Perquè és veritat que va haver-hi un temps en el qual vam ser joves i érem més feliços. I fèiem coses increïbles perquè ens atrevíem amb tot. I sorprèn trobar-se en 2022 amb aquestes 8 cançons actuals de emo-indie rock que sona potser d’una època que es resisteix a donar-se per vençuda; l’època en la qual tota la indústria pensava que bandes com The Promise Ring es convertirien en el nou mainstream. I han hagut de ser quatre xavals joves i bascos els que ens facin tornar a creure. Tenim clar d’on ve tot? Seguiu-me: primer van ser Aina; després Nueva Vulcano; després Cala Vento i Yawners. I ara *Comic Sans, que han incorporat a la seva paleta de colors la seva devoció per bandes nord-americanes com Marietta, Mom Jeans, Modern Baseball o Midwest Pen Pals. Com quan la torxa olímpica va canviant de mà en aquest viatge etern des d’Atenes on sigui que se celebrin els Jocs aquest any. Com una carrera de relleus. Tot és familiar en Éramos felices y no lo sabíamos: BCore sent BCore.

Apostant per una banda que sembla feta a la seva mesura. Els BCore que van col·locar a Aina en el món, els que van fer de The Unfinished Sympathy una cosa espectacular, els que ens van descobrir a At The Drive-In, a Dischord Records, a Karate. I, com no, la gravació a Ultramarinos Costa Brava amb Santi García. Perquè mai falla. En un futur –que és l’únic lloc on existeix la justícia–, parlaran d’ell amb la mateixa reverència que es parla de Steve Albini o de Do Zientara. Tradició i modernitat; el millor d’això d’abans i el millor d’això d’ara. D’això
va Éramos felices y no lo sabíamos. D’això va Comic Sans: de continuar onejant la bandera de les coses petites, importants, intenses, diferents. I aquesta urgència adolescent en totes les seves lletres, tan innocents i alhora tan esmolades. Comic Sans només necessiten que la sort jugui al seu favor perquè ho tenentot per convertir-se en un grup generacional, igual que Nueva Vulcano, igual que Carolina Durante, igual que lasHinds, igual que The Get Up Kids. Imagina’t quina bona notícia.