Johnny B. Zero és un dels grups valencians dels últims anys amb una trajectòria més honesta i sòlida, basada en dos pilars fonamentals: les cançons cridaneres i que enganxen i la forta connexió amb el seu públic. Després de diverses publicacions en anglès, preparen l’estrena per al pròxim 6 d’octubre del seu primer disc en castellà “No m’agrada el Rock and roll” del qual ‘Fotògraf’, ‘Flaquesa’ i ‘Abstracte’ són singles. D’ells s’ha dit, entre altres coses:

“Moltíssim rock, però ple de sons que li donen enorme colorit, un esperit experimental que no perd el pessic de l’atractiu. Ens ha colpejat a la primera.” (Avui comença tot, Ràdio 3)

“Per a mi són una de les grans esperances del rock d’aquest país. (…) Una transgressió i una conjunció de gèneres absolutament sorprenent, un dels guitarristes més excepcionals que he escoltat en els últims anys.” (Carn Crua, eldiario.es)

Mirlo representa la versió més actual de la cançó d’autor de tota la vida, amb una altíssima sensibilitat -no exempta d’ironia- que ens connecta amb el subjecte modern. Les seves lletres son poesies senzilles però profundes. Els arranjaments musicals son delicadament complexes: fàcils a la primera escolta; rics per tornar-hi per sempre més.