El pèsol feréstec presenta el seu nou disc “El roure l’aglà”.

Poesia pop tal com raja. Ells són la Maria Callís (rapsòdia), el Marià Codina (bateria), l’Àlex Todó (baix), el Gerard Segura (veu i guitarra) i la Carlota Serrahima (veu).

Les cançons d’El pèsol feréstec van començar a sonar ja fa vint anys, vora el 2003, quan en Gerard rascava tres acords i gargamellejava cançons d’en Dylan.

Afortunadament, ben aviat va entendre que l’home sol ni vibra ni fa vibrar i es va envoltar d’amics músics. A poc a poc es va formar El pèsol feréstec, l’única banda capaç d’adaptar un poema d’Ausiàs March al reggaeton, improvisar cançons o musicar una tesi doctoral. El pèsol aspira a ser el grup emergent eternament submergit.

Candela Escobar diu a En el fons, una de les quatre cançons que formen el seu primer EP Per començar, “em considero una tia divertida, una mica pesadeta prou intel·ligent”. A través d’una sonoritat indie-pop desenfada i fresca i acompanyada de guitarra elèctrica i veu ens convida a endinsar-nos al seu univers. Canta històries quotidianes que parlen de la dificultat d’aconseguir estabilitat econòmica i emocional, dels amors i desamors, de l’acompanyament inestimable de les amigues, en fi: de les coses boniques i tristes d’aquest món.