La música de Daniel Lumbreras és difícil de classificar, té tints de música africana, cèltica, brasilera o fins dels cants sufís o de la música raï. Però la base no deixa de ser un pop folk de tall occidental, ric en matisos i molt líric. Amb la gran particularitat afegida que canta improvisant fonemes. Prenent-se la veu com un instrument més i centrant tota l’expressivitat en la musicalitat del so. Aquí radica la universalitat de la seva proposta i la vocació per traspassar fronteres. No canta en cap idioma, però tothom pot entendre-ho.