Rodricc
Ha arribat un noi nou a classe. El primer dia, amb pas tranquil però decidit, va buscar immediatament l’última fila per seure. Passa les hores fent esbossos a l’agenda o escoltant música i, encara que és un noi despert, sembla sempre perdut al seu món oníric. Porta els ulls subtilment ombrejats, alguna ungla pintada, i els braços tatuats amb una màquina que té a casa i amb què tatua als seus amics, aquells amics d’un altre institut amb què es reuneix a les tardes al MACBA. No estudia, però passa els descansos llegint en alguna cantonada. El fet que no sembla necessitar a ningú ha fet que tots i cadascun dels alumnes ho necessitin. Es diu Rodricc i diu que canta. Ha arribat Rodricc, la promesa del pop urbà d’aquest 2024.
Des del seu sensible però addictiu primer gran treball Ultra Nostalgia fins al seu abatut també Suave Melancólico, Rodricc ha anat explorant els racons del seu passat i els secrets d’aquesta tristesa que engloba una generació una mica perduda i irremeiablement sensible. Quinqui i somiador, es presenta a l’escena amb el productor Blue Lacey, un personatge inventat per Rodricc que representa la seva faceta més experimental. Artista i alter ego presenten ara Paraules En Veu Baixa: el seu primer EP en català on es deixa emportar per una sonoritat més acústica i orgànica apropant-nos a la seva cara més indie.